diumenge, 11 de setembre de 2011

Bus

Es va fer fosc molt de pressa mentre esperava el bus. Sempre espero el bus, qualsevol, m'agrada mirar com passen, com s'aturen amb els seus colors avorrits, la gent que puja i baixa. Mai no espero trens perquè de vegades no s'aturen.
Ahir un animal enorme va asseure's al meu costat i també els va mirar. No em va dir res,  no em va tocar. Sorprenentment, ja no em vaig sentir tan sola.




*

1 comentari:

  1. No fa molt vaig coneixer una noia al banc del tranvia de cornella una absoluta desconeguda i vam començar a xerrar de la feina la crisi i els plats q sabiem cuinar...crec q es una situacio semblant potser un tren q no es va aturar...qui sap...:D

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...