dimarts, 27 de setembre de 2011

El professor d'ikebana

El professor d’ikebana sempre arriba molt puntual a classe. Avui ha vingut conduint per una vella carretera on ja no hi queda sort. De sobte es distreu un segon i reconeix que ja no es jove i que no se li ha acomplert cap desig. Rere la taula sempre obre el llibre per la mateixa pàgina i espera que els alumnes entrin i s’asseguin ordenadament. Espera, entren, s’asseuen. Espera, entren. Espera... Quan hi són tots agafa un gerro amb gest solemne i treballa amb roses grogues i blanques, mentre explica el significat de les flors. Ells l’imiten. Tots els dies repeteix la mateixa cerimònia, els mateixos moviments simètrics; mentrestant, l'Amarilis l’escolta atentament amb el cap ple de papallones (a Tokyo n’hi ha moltes). Abans d’acabar la classe s'apropa al professor i li explica que no porta calces, que el vent se li ha emportat tota la roba estesa, les petjades de la platja i els millors poemes. El professor li diu que no es preocupi, i ella li recorda que avui és dijous i que li va prometre que quan s’acabés la classe l’acompanyaria a tatuar-se un petit poni a l’engonal. 


*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...