dilluns, 29 d’agost del 2011

Disfraz de tigre

Ella quería ser un disfraz de tigre, lo deseaba desde pequeña y lo intentaba cada día con todas sus fuerzas. Pero sólo conseguía ser un vocoder. Sabía perfectamente que pasaría, por eso algunas tardes se quedaba en casa, bebía y se deprimía.

*




*

diumenge, 28 d’agost del 2011

El carrer estret

Fa molt de temps vaig escriure un poema titulat "El carrer estret" (La dona bilingüe). Parla d'uns records en un carrer estret, un carrer inventat. El poema ha estat musicat perfectament per les meves alumnes de 4t ( http://www.youtube.com/watch?v=VdeNW_XWqs8&feature=autoplay&list=ULcCTCbkabwcA&lf=mfu_in_order&playnext=1 ).

I ara he descobert que a Vielha hi ha un carrer que es diu Carrer Estret. Curiós. Serà estret també? Sens dubte és un carrer poètic. I segurament ningú no ho sap.


EL CARRER ESTRET

Estimava uns indrets, un balcó
en aquell carrer estret que sabem.
Estimava una dona, uns cos llarg
dintre l'aigua. I el sol. I els cabells
plens de sorra.
Estimava una gota de vi suspesa
al llavi fins que em vas demanar
un sonet.
Però tu no podies saber
que aquesta és la composició més difícil.
Estimàvem un carrer, un balcó. Tot això.





*Photo by Laerke Saura


dissabte, 27 d’agost del 2011

El perro verde

Ahir vaig sopar amb El perro verde. No és el primer cop. Potser va ser per influència del post d'ahir, de la cançó "El rayo verde". De nou em va fer somriure la seva etiqueta, la famosa etiqueta del gos perseguint un altre gos i enmig una papallona vermella. Em sembla una etiqueta molt divertida, sobretot per a un vi:



Hi ha una frase molt coneguda que diu "Eres más raro que un perro verde", però aquest vi no és rar, és diferent i a mi m'agrada. És un vi de Rueda molt gustós, no tan fi com un Penedès blanc.
El que no recordava era el tap: també verd, d'un verd intens, i amb el gosset. Un tap molt simpàtic (i ecològic), m'encanta:


He trobat una nota de cata d'aquest vi per internet que diu això:

VISUAL: Vino blanco de aspecto limpio y brillante, de color amarillo limón con reflejos verdosos.
OLFATIVA: Limpio en nariz, de intensidad media. Destaca una buena carga frutal, cítrico marcado, lichis, manzana, albaricoque e incluso algo de fruta tropical, piña. Recuerdos a sugus de piña.
GUSTATIVA: Ataque agradable, con elevada acidez, muy fresco, ligero y algo corto.

He somrigut pensant que fa molt de temps que no menjo sugus i que el meu preferit és el de pinya, potser per això m'agrada aquest vi. Però si ho penso al revés, em pregunto: si no t'agraden els sugus, si no suportes els sugus de pinya tampoc t'agradarà aquest vi?

De totes maneres, em quedo amb la idea EL PERRO VERDE = SUGUS DE PIÑA.

*

divendres, 26 d’agost del 2011

Más Babieca que yo

És l'últim CD que he comprat i el que més he escoltat aquest estiu. És del Sr Chinarro i es diu "Presidente", és el seu darrer treball. Genial. M'encanta.
La primera vegada que el vaig veure en concert va ser al Faraday l'any 2008. En tenia moltes ganes; la meva amiga Vero l'escoltava sovint i me'l va recomanar. És un autor original i fresc, amb unes cançons diferents i perfectament interpretades.
Després d'aquell concert i de cantar pels carrers "El rayo verde" vaig escriure un poema inspirat en aquesta cançó i el vaig titular 'El raig verd', esclar (publicat a La dona bilingüe). Només puc afegir que és un tema inspirador.
"Presidente" és un treball rodó, extremadament bo, una novetat potent per als seus seguidors. Segurament haureu escoltat a la ràdio el tema "Una llamada a la acción" (http://www.youtube.com/watch?v=KyaZPy85MSk), una cançó que s'enganxa fàcilment, amb uns ritmes alegres i optimistes que et fa moure, saltar, ballar; i això malgrat la veu greu que té el Chinarro. Però el tema que més m'agrada és una melodia encisadora de nom "Babieca", una cancó perfecta, amb ressò literari, que avança en un espectacular in crescendo. I se'm repeteix al cap com un conjur, tant que avui, quan he anat al mercat a comprar llegums per dinar, quan la dependenta ha preguntat Qui és ara, m'ha anat d'un pèl que no li crido ¡Más Babieca que yo aquí no hay!

Us deixo el vídeo perquè comproveu el seu poder suggestiu:




Me'n vaig a dinar llegum amb el Chinarro de fons.

*

dijous, 25 d’agost del 2011

Per què "llengua de gat"?

Hola,

Potser us preguntareu per què he posat 'llengua de gat' al meu blog. He estat pensant molt de temps un nom adequat per a un bloc personal que registrarà entrades de tot tipus, però volia resaltar el tema de la llengua (o llengües) ja que és l'element bàsic d'un bloc. Vaig pensar en posar-li La dona bilingüe, però com és el títol d'uns dels llibres que he escrit, no volia repetir-lo.
Finalment m'ha agradat aquesta frase; per què?
1. Perquè la llengua dels gats és tèbia i aspra, com els meus escrits.
2. Perquè el nom fa referència a unes pastes delicioses:


3. Perquè he descobert que en japonès és una expressió ("neko zita") que s'utilitza per aquelles persones que no poden prendre o menjar coses massa calentes. Curiós. I més curiosa és la imatge que vaig trobar d'un aparell que permet alleujar aquest petit problema. Divertidíssim, ja sabeu com són els japonesos:


4. Per últim, he sabut que és el nom d'una planta i també un tipus de pinzell. Vaja, un munt de significats.

Si en sabeu algun més, us agrairia la informació.

*