dijous, 29 de març del 2012

29-M: Vaga general



Ja ho va dir el Brossa: Amb una setmana de vaga general n'hi hauria prou.

*

dimarts, 27 de març del 2012

19 anys sense Estellés




Estellés, poeta de meravelles

Poeta de meravelles, Vicent Andrés Estellés és el títol del documental amb què Dossiers vol retre homenatge a qui està considerat l´Ausiàs March del segle XX. Per això, el reportatge fa un passeig poètic pels seus versos, que parlen de la vida i de la mort, de l´amor, del sexe, de la misèria, de la fam i del poble. Versos escrits amb paraules senzilles, clares i directes, però que utilitzades per Estellés adquireixen un valor líric altíssim. I és ara quan Dossiers ha preparat este reportatge perquè va ser el 27 de març de 1993, ara fa 19 anys, quan Estellés moria a València. Deixava escrits milers i milers de poemes que han marcat les últimes generacions de valencians. Per tractar-se d´un poeta contemporani, en el documental podrem disfrutar dels versos d´Estellés recitats per ell mateix. L´escoltarem en diferents moments de la seua vida, parlant del que, per a ell, és la família, l´amor que professa per Isabel, la seua dona, o la profunda tristesa i el dolor que pateix quan mor la seua filla de només tres mesos. I també de la passió que sent pel seu país.
*
No he desitjat mai cap cos com el teu.  
Mai no he sentit un desig com aquest.  
Mai no el podré satisfer -és ben cert.  
Però no en puc desistir, oblidar-te.  
És el desig de la teua nuesa.  
És el desig del teu cos vora el meu.  
Un fosc desig, vagament, de fer dany.  
O bé el desig simplement impossible.  
Torne al començ, ple de pena i de fúria:  
no he desitjat mai cap cos com el teu.  
L’odi, també; perquè és odi, també.  
No vull seguir. A mamar, tots els versos! 
*

dijous, 22 de març del 2012

L'home sense soroll

L’home sense soroll va decidir cosir-se cascavells a les sabates, al rellotge que mai es treia, al cinturó. A la bossa. Només ho va fer en algunes peces de roba perquè no suportava els pírcings. D’aquesta manera el sentirien apropar-se, entrar en una habitació, obrir la porta i ja no s’espantarien.
Per un moment, l’home sense soroll es va sentir com un gat, un gran gat, un gat domèstic. Però només va ser un moment.