dijous, 21 de juny de 2012

Portàtils

Aquest matí m’he trobat dos ordinadors portàtils al carrer. Els he recollit i examinat, algú els haurà perdut. Són iguals i tenen al damunt unes etiquetes amb noms. En un, puc llegir clarament l’adreça i em dirigeixo cap allà per tornar-lo. Arribo, és un cinema. Està tancat i m'atén el gerent. Li dic que he trobat el seu portàtil. Està tan content i agraït que treu un full amb la situació de la platea i em dóna a triar una butaca. Miro el plànol i em quedo amb una de la segona fila. Llavors em diu que perfecte i que puc anar gratis a veure pel·lícules la resta de la meva vida, a més m'ensenya un calendari i afegeix que, a més, un cop per setmana podré anar-hi de franc amb un acompanyant, i una vegada al mes amb quatre més. Em sembla un bon regal. Després me'n vaig i intento desxifrar l’adreça de l'altre ordinador. Em costa més feina perquè les lletres estan més borroses. Però identifico el codi postal de Sitges. Vaig cap allà i quan arribo li pregunto a un policia si reconeix l'adreça que a mitges queda escrita. M’indica un carrer proper i afegeix que allà hi ha una immobiliària. Vaig cap allà, entro i em fan esperar un moment ja que estan tots molt ocupats. Mentre espero miro per la gran finestra. Fa un dia magnífic; ja és estiu. En aquest moment passa un cotxe molt elegant remolcant un petit iot. Sobre el iot hi veig la Sara, m'apropo a la finestra i crido el seu nom molt fort, però ella no em sent... Ja m'atenen a la immobiliària i els ensenyo l'ordinador. S'alegren molt també, ja el donaven per perdut. Com a agraïment em donen la mà i m’expliquen que no em poden regalar cap pis, últimament l'Euribor està pels núvols.



*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...