dimecres, 15 d’agost de 2012

Escapolir-se com el Logan

No es va moure del sofà en tota la pel·lícula. La fugida de Logan era una de les seves preferides i l'estava mirant per enèsima vegada i comentant-me-la de tant en tant, massa de tant en tant, que si els robots, que si els vestits, que si aquella imatge és tal o tal que porta cap a la expressió d'això o allò ... Jo no entenia res del que m'explicava, però mirava atentament la pantalla de la tele per estar amb ella. Com em va estar explicant massa escenes, em vaig perdre part dels diàlegs i de l'acció, el que realment m'interessava, així que quan vam sortir a prendre alguna cosa i em va preguntar per les meves impressions, em vaig sentir perdut, com navegant al mig del triangle de les Bermudes, gairebé a punt de desaparèixer engolit per l'aigua. Em sentia idiota, i assentia a totes les seves observacions, sí sí, jo penso el mateix, clar clar, és evident la intenció del director ... Em feia mal el cap ... Quan ja creia que el tema estava més que acabat i podríem canviar la conversa, vaig decidir demanar dues cerveses més. Però quina va ser la meva sorpresa quan vaig tornar a la taula i em vaig trobar un full i un boli davant de la meva cadira. Em vaig asseure, li vaig passar una ampolla i llavors em va dir somrient "Juguem als cadàvers exquisits?" Si hagués preguntat abans de sortir corrents, abans d'escapolir-me com el Logan, hauria descobert que el boli era un boli i no una arma assassina, i que "cadàver" no era una paraula literal sinó una metàfora.




*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...