diumenge, 18 de novembre de 2012

Servidora

Arribo, pregunto qui és l'últim esperant que un dia algú em digui "servidor/a", però sembla que s'ha perdut el costum; jo encara ho dic. Estic a la cua de l'atur, cada dia és més llarga i per això tinc temps de pensar en moltes coses com la llista de la compra, les rebaixes de El Corte Inglés, que he d'anar a la perruqueria perquè ja tinc una arrel de metro, el bon temps que fa últimament... Llavors algú em crida. És el K, s'apropa amb un somriure i em pregunta què faig allà. Li dic que el mateix que cada dia, que encara no tinc feina, la crisi aquesta, ja saps. El K em diu que em farà un regal. Deixo la cua de l'atur, ja hi tornaré demà, i me'n vaig amb ell. Caminem i xerrem fins una botiga de tatuatges. El K em diu que me'n regala un. Com que no m'agraden les agulles li demano al senyor tatuador que m'adormi. Poc després em desperto i em veig el canell tatuat amb una mena de polsera negra. M'agrada molt i penso que el K té molt bones idees. Ens acomiadem, fins aviat, dos petons, una abraçada, torno a casa i em passo el dia mirant-me el canell. Descobreixo que el tatuatge es mou, va canviant de forma, estirant-se i encongint-se. M'encanta que de cop el meu braç estigui ple de línies i formes estranyes. Observo que a la nit es torna petit i gairebé no es veu, quina cosa. Demà, a la cua de l'atur, hauré d'amagar-lo una mica perquè no cridi l'atenció. Demà, servidora, una altra vegada a la cua.





*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...