dimecres, 12 de desembre de 2012

12-12-12

El jove maia Asdfghj va rebre la notícia de la mort del gran Zaxcve amb tristor i emoció alhora, tristor perquè admirava al vell mestre, emoció perquè ara ell seria l'encarregat de continuar escrivint el Gran Calendari. I així va ser. Però Asdfghj, al contrari del que s'imaginava, es va cansar de seguida d'aquella feina monòtona i avorridíssima. Un dia va decidir que ja no s'aixecaria i dedicaria cap dia més a escriure delicadament els dies, els mesos i els anys en aquella pedra dura i freda. No va tenir por del càstig dels déus, i quan escrivia 12 del 12 del 2012 va parar i va planificar una fugida; però quan ja baixava les últimes escales va pensar que era una data massa simbòlica i que els futurs habitants d'aquells dies pensarien en la fi del món i no en el tedi d'un jove maia. Primer va somriure i va dir queesfotin; després s'ho va repensar, va tornar amunt i amb mig somriure va escriure només uns dies més, fins al 21 del 12 del 2012, que és el número 12 però al revés. Un canvi subtil que el va fer marxar feliç i a gust amb la feina feta.
Ningú més va gosar tocar el Gran Calendari ja que Asdfghj va desaparèixer sense deixar cap rastre i tothom va pensar que algun déu l'havia obligat a aturar la feina que tant li agradava, a aturar els anys, a aturar el món.




*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...