dimarts, 21 de febrer de 2012

Primavera valenciana

Els llibres en mans d'adolescents fan molta por als policies perquè d'altra manera no entenc tanta violència contra uns menors. Em fa molta vergonya veure les imatges de les càrregues policials desmesurades i les ferides dels estudiants. VERGONYA. I també una llàstima immensa quan penso en els meus alumnes... Però on estem arribant?
Tot va començar quan aquests nois de l'IES Lluís Vives de València es van presentar a classe amb mantes ja que NO tenien calefacció (l'Institut no té diners per pagar-la); varen fer algun vídeo de la situació en què rebien classe i van penjar-ho a youtube. Els van dir -ordenar- que els traiessin... No ho van fer, sinó que es van manifestar per donar a conèixer la situació tan penosa que pateix l'ensenyament públic per culpa de les retallades. I començà el disbarat de la violència. Així governa el PP.
La responsable de la càrrega policial és la senyora Sánchez de León, demanem la seva dimissió JA.
Aquesta tarda, a les 15.30, han convocat una altra concentració a l'IES i es demana que tothom hi vagi amb un llibre; quin mal pot fer un adolescent amb un llibre??



divendres, 17 de febrer de 2012

Precaucions

Ja és Carnaval! En aquests dies -i bàsicament sempre- cal prendre precaucions en tota relació. Disfruteu de les disfresses, de les nits, dels dies, dels caramels, de la purpurina... Però vigileu els llibres si voleu evitar situacions compromeses; comproveu que n'hi ha, els llibres et protegeixen:


dimecres, 1 de febrer de 2012

Converses d'autobús (2)

La pluja inspira els viatgers del bus. O el fred que fa avui. A les 9 del matí han pujat dues dones que parlaven molt animades i no es queixaven gens del fred. Anaven comentant què farien després, s'han intercanviat els números de mòbil, han continuat fent alguns cometaris fins que una d'elles ha decidit fer una gràcia i ha deixat anar: "- Oye, el whatsup es una guasa, ¡jajajaaaa!" L'altra li ha rigut l'acudit i han continuat comentant l'aplicació. Jo m'he posat a pensar que aquella dona era una desconeguda poeta d'autobús i que en realitat volia fer un vers, un petit poema d'art menor i rima abba...
He tornat a escoltar-les perquè ja m'avorrien les meves reflexions.
En aquell moment l'amiga de la poeta ha dit una gran frase que m'ha portat a diverses conclusions: "- Mi marido no es mi mundo".
He tornat a les meves cabòries donant-li tombs al que ha dit i he trobat que:
1. Els marits no són d'aquest món.
2. Al món hi ha més d'un marit.
3. Hi ha dones amb marits d'altres móns.
4. És complicat el món dels marits.
5. El món no està fet bàsicament de marits.
6. Les dones casades tenen els marits fora del seu món.
7. No és compatible un món propi i un marit.
8. Per què els marits tenen un altre món?
9. És compatible un marit i un sol món?
10. No busqueu marit en el vostre món interior.
...

M'he aturat perquè el bus ha arribat a la meva parada. Per fi.

*

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...