dijous, 29 de març de 2012

29-M: Vaga general



Ja ho va dir el Brossa: Amb una setmana de vaga general n'hi hauria prou.

*

dimarts, 27 de març de 2012

19 anys sense Estellés




Estellés, poeta de meravelles

Poeta de meravelles, Vicent Andrés Estellés és el títol del documental amb què Dossiers vol retre homenatge a qui està considerat l´Ausiàs March del segle XX. Per això, el reportatge fa un passeig poètic pels seus versos, que parlen de la vida i de la mort, de l´amor, del sexe, de la misèria, de la fam i del poble. Versos escrits amb paraules senzilles, clares i directes, però que utilitzades per Estellés adquireixen un valor líric altíssim. I és ara quan Dossiers ha preparat este reportatge perquè va ser el 27 de març de 1993, ara fa 19 anys, quan Estellés moria a València. Deixava escrits milers i milers de poemes que han marcat les últimes generacions de valencians. Per tractar-se d´un poeta contemporani, en el documental podrem disfrutar dels versos d´Estellés recitats per ell mateix. L´escoltarem en diferents moments de la seua vida, parlant del que, per a ell, és la família, l´amor que professa per Isabel, la seua dona, o la profunda tristesa i el dolor que pateix quan mor la seua filla de només tres mesos. I també de la passió que sent pel seu país.
*
No he desitjat mai cap cos com el teu.  
Mai no he sentit un desig com aquest.  
Mai no el podré satisfer -és ben cert.  
Però no en puc desistir, oblidar-te.  
És el desig de la teua nuesa.  
És el desig del teu cos vora el meu.  
Un fosc desig, vagament, de fer dany.  
O bé el desig simplement impossible.  
Torne al començ, ple de pena i de fúria:  
no he desitjat mai cap cos com el teu.  
L’odi, també; perquè és odi, també.  
No vull seguir. A mamar, tots els versos! 
*

dijous, 22 de març de 2012

L'home sense soroll

L’home sense soroll va decidir cosir-se cascavells a les sabates, al rellotge que mai es treia, al cinturó. A la bossa. Només ho va fer en algunes peces de roba perquè no suportava els pírcings. D’aquesta manera el sentirien apropar-se, entrar en una habitació, obrir la porta i ja no s’espantarien.
Per un moment, l’home sense soroll es va sentir com un gat, un gran gat, un gat domèstic. Però només va ser un moment.

diumenge, 11 de març de 2012

Origen

Z s’adormia amb facilitat, de vegades fins i tot damunt la taula, i sempre somiava. Una nit va somiar que somiava que l’assassinaven. Però només va poder despertar-se i comprovar que era viva en el somni on somiava que somiava.



dijous, 1 de març de 2012

El tigre

Estic d'excursió a l'aire lliure i fa molt bon temps. De sobte ens alerten: un tigre s'ha escapat fa poc i hem de marxar d'allà per seguretat. Mentre em queixo de la mala sort que hem tingut en triar aquest dia per passejar i visitar aquell lloc, apareix el tigre. Em quedo quieta intentant que no es fixi en mi i dic als altres que facin el mateix. Però la meva olor atreu el tigre, que se m'apropa lentament, sense soroll. M'espero el pitjor, segur que m'he posat blanca, però ell, preocupat, em demana què pot fer per escapar i que no l'atrapin. Li contesto que corri, que corri sense parar i sense mirar enrere i que sobretot no ataqui a ningú o quan l'enxampin el mataran. Em dóna les gràcies i marxa de pressa seguint les meves indicacions. Jo em quedo uns segons més allà dreta tot pensant en la veu dolça del tigre.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...