dimecres, 27 de juny de 2012

Cafè amb llet

Vam anar a prendre alguna cosa després de dinar al bar de sempre. La nova de l'oficina es va apuntar. El vell cambrer es va apropar arrossegant els peus, com sempre també. Demanem cafès sols, tallats, cigalons de conyac, de bayleys, d'anís..., alguna infusió i uns xupitos d'herbes per a la digestió. La nova va demanar l'última. El cambrer li va preguntar què volia amb un escuradents entre les dents. I ella va dir Vull un cafè amb llet curt de cafè, i que sigui descafeïnat de màquina, teniu llet de soja?, Ah no, doncs amb llet desnatada sisplau, i que no estigui calenta sinó tèbia; teniu mel?, Ah no, i sucre negre?, ah tampoc, doncs sacarina però granulada, no d'aquella en pastilles, i desitjaria que m'ho portessin en un got llarg en lloc d'en tassa, gràcies. El cambrer la va mirar de dalt a baix i li va preguntar Alguna cosa més princesa? I ella va afegir Doncs desitjaria una mica de espumeta de llet per sobre, que no sigui nata que engreixa, i si no és molta molèstia  una espurna de cacau en pols pel damunt. Tots havíem deixat de parlar i miràvem a la nova i al cambrer, gairebé sense respirar, esperant una mala resposta per part d'ell. Però no va ser així, es va dirigir cap a la barra amb la comanda. Em vaig aixecar al servei i quan vaig passar per davant del cambrer vaig sentir el final de la comanda: ... un de sol, dos orujos d'herbes i un cafè amb llet curt ...%? ... #! ...! ... * ... @:! ....... i un cafè amb llet COLLONS. Vaig somriure.


*

dijous, 21 de juny de 2012

Portàtils

Aquest matí m’he trobat dos ordinadors portàtils al carrer. Els he recollit i examinat, algú els haurà perdut. Són iguals i tenen al damunt unes etiquetes amb noms. En un, puc llegir clarament l’adreça i em dirigeixo cap allà per tornar-lo. Arribo, és un cinema. Està tancat i m'atén el gerent. Li dic que he trobat el seu portàtil. Està tan content i agraït que treu un full amb la situació de la platea i em dóna a triar una butaca. Miro el plànol i em quedo amb una de la segona fila. Llavors em diu que perfecte i que puc anar gratis a veure pel·lícules la resta de la meva vida, a més m'ensenya un calendari i afegeix que, a més, un cop per setmana podré anar-hi de franc amb un acompanyant, i una vegada al mes amb quatre més. Em sembla un bon regal. Després me'n vaig i intento desxifrar l’adreça de l'altre ordinador. Em costa més feina perquè les lletres estan més borroses. Però identifico el codi postal de Sitges. Vaig cap allà i quan arribo li pregunto a un policia si reconeix l'adreça que a mitges queda escrita. M’indica un carrer proper i afegeix que allà hi ha una immobiliària. Vaig cap allà, entro i em fan esperar un moment ja que estan tots molt ocupats. Mentre espero miro per la gran finestra. Fa un dia magnífic; ja és estiu. En aquest moment passa un cotxe molt elegant remolcant un petit iot. Sobre el iot hi veig la Sara, m'apropo a la finestra i crido el seu nom molt fort, però ella no em sent... Ja m'atenen a la immobiliària i els ensenyo l'ordinador. S'alegren molt també, ja el donaven per perdut. Com a agraïment em donen la mà i m’expliquen que no em poden regalar cap pis, últimament l'Euribor està pels núvols.



*

dilluns, 18 de juny de 2012

Els desconeguts


ELS DESCONEGUTS

Si no recordes la música,
si no recordes el color dels gats
que et parlen,
si no recordes els contorns
d’aquella illa, de la ciutat blanca,
si els ulls se t’han tornat descreguts
i vius uns segons abans que la resta,
recorda que no hi haurà derrota
mentre el món romangui aturat
en el llapis de la teva mà.

*


dijous, 14 de juny de 2012

L'editorial DVD tanca

Trista notícia: després de més de 200 títols, DVD tanca.
DVD ha treballat profundament en el descobriment, difusió i consolidació de la nova poesia espanyola (també d'algunes narratives) des dels anys '90 fins a l'actualitat. Era l'Editorial, la pionera de les editorials indies, per això ara tinc aquesta sensació d'haver-nos quedat orfes.
Moltes gràcies al seu editor Sergio Gaspar i a tots els qui hi han treballat per fer-la tan gran.

Aquestes paraules de Sergio defineixen la filosofia de l'editorial: 
"La clave no era ganar dinero, sino no perderlo y contribuir a este objetivo que, sinceramente, no es posible sin mí. Venderla sería traicionar su historia".

Podeu llegir els detalls la notícia AQUÍ





*

dimarts, 12 de juny de 2012

Les aules que vénen





Això és el que ens espera el curs vinent, entre d'altres retallades; una vergonya.


*

dilluns, 4 de juny de 2012

Uniponi

-No el recuperaràs -m'ha dit. Durant uns dies tindràs aquesta petita marca al front, després, desapareixerà. Així que has d'anar acostumant-te a la idea que ja no ets un unicorn, això s'ha acabat. Però no estiguis trist, ara ets un poni molt bonic, fixa't en el color de les teves potes i en la brillantor que ha adquirit la teva crinera. Ha de ser així, són les normes. Ara vés a casa i descansa, demà et sentiràs millor. 
"Demà et sentiràs millor", bah, no ho crec, no podré sentir-me millor, com podré si m'han arrencat la banya ... Estúpides lleis noves, estúpids metges ... Odio profundament els homes de bata blanca, et fan sentir realment inútil. I sobretot odio la nova llei; per què hauran prohibit somiar? Per culpa d'això hem perdut les nostres banyes ja que els últims estudis indicaven que nosaltres, és a dir, les nostres banyes, eren les que provocaven els somnis en les persones, també en els animals. Quin pal... Ara ja gairebé no en queda cap d'autèntic, sense mutilar; hem d'operar-nos o ens desterren. És així. Em sento ridícul. Millor si agafo un taxi i me'n vaig cap a casa, així arribaré abans i podré anar familiaritzant-me amb el meu nou aspecte. També hauré de renovar tot el vestuari i avisar els amics. Serà molt estrany explicar que ja no sóc un unicorn, que ara sóc un poni, un poni bellíssim.



*

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...