dijous, 25 d’octubre del 2012

Petit lekker ding

Per si tenia poca feina amb un nadó de 3 mesos i mig i un bloc, doncs mira, com encara no treballo he pensat començar-ne un altre. Es diu Petit lekker ding i li he dedicat al meu petit Sander. Així quan sigui gran i tingui seny podrà llegir totes les bogeries que la seva mama principiant va escriure-li.
El nom del bloc és una barreja de 2 llengües perquè és exactament com el nen (mare catalana, pare holandès). Allà tractaré diversos temes des de la meva experiència, des del meu punt de vista sempre amb un toc humoril.
Allà va! Espero que gaudiu de la lectura :)




*

divendres, 12 d’octubre del 2012

Mo Yan, Nobel de Literatura 2012

Ahir es va fer públic el guanyador del Premi Nobel de Literatura 2012. L'afortunat va ser l'escriptor xinès Mo Yan (nascut a Gaomi, Shandong, l'any 1955, de nom real Guan Moye). Els mitjans van destacar de la seva obra el realisme al·lucinatori i que, com a autor, és una barreja entre Faulkner i García Márquez. Jo no l'he llegit, però m'ha cridat l'atenció això d'al·lucinatori, l'hauré de llegir per confirmar-ho.
De les seves novel·les podem trobar traduïdes Grandes pechos, amplias caderas, Rana, La vida y la muerte me están desgastando, La República del Vino, Las baladas del ajo. Sobre aquesta última, la poeta Elena Medel va escriure un ressenya l'any 2008 que podeu llegir AQUÍ.
Per conèixer una mica més l'autor i la seva obre podeu llegir una entrevista que li varen fer a la fira del llibre de Londres on va dir, entre d'altres afirmacions com ara que a les seves novel·les les dones són més valentes que els homes, "De jove era romàntic; ara la crueltat limita el meu romanticisme". Interessant.
Enhorabona Mo!




*

dilluns, 8 d’octubre del 2012

La mare


LA MARE

Cansada de rebre tantes besades,
la mare es neteja les galtes
amb el puny menut esquitxat de perles.
La multitud li espia els ulls, el cabell,
el penjoll daurat, les fotografies.
Com un animal empresonat i ferit,
contempla per darrera vegada
els dos peuets inflats al fons del taüt.





*De Les randes del paradís.

divendres, 5 d’octubre del 2012

A la cuina


Arraulida al fons de la cuina, amb l’esquena contra les rajoles blanques i fredes de l’última paret, vaig aprendre que en el fons estava sola, que la vida és com una habitació buida, potser com una cuina nova, sense estrenar, i que ens hi movem a dins, en desordre, mentre esperem que les ciutats es tornin blanques i que les papallones volin al capvespre en un autèntic estiu sense límits.
No vaig poder encendre el forn, ni bullir l’aigua; no vaig aixecar els ulls de la forquilla brillant, la mirava una i altra vegada, amunt i avall amb un ull obert i l’altre tancat. De sobte la veu metàl·lica de ma mare em va fer reaccionar, aixeca’t del terra, nena, i ajuda’m a parar taula que anem a sopar.
Les aromes avançaven pertot arreu i ho aixafaven tot.
Llavors vaig desitjar tornar-me transparent i morir-me cuinant.
Dins d’una gran cuina, el temps sempre és silenciós.




*

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Poètica


Exacte. Així de clar ho va dir en Gabriel Ferrater:

“Entenc la poesia com la descripció, passant de moment en moment, de la vida moral d’un home ordinari, com ho sóc jo. (...)
Ara veig que és del tot legítim de distingir el fons de la forma d’un poema, i no sé per què m’he d’obligar a confondre un viatge per l’infern amb el patró estròfic de la terza rima. Penso que és el fons que fa el poema, i que, com venia a dir Goethe, les qüestions d’estil només amoïnen les senyoretes aficionades. D’estil n’hem de tenir poc: hem de realitzar només el que la nostra educació ens ha donat i que és doncs impersonal, i ens hem de guardar de fer jocs amb el sentit dels mots de la tribu. Ben poca cosa és un poeta si no és capaç de redactar sense angoixes, pas a pas i en qualsevol moment, amb una assegurada eficàcia estilística, qualsevol motiu que hagi arribat a concebre amb claredat. Òptimament, tot poema hauria d’ésser clar, sensat, lúcid i apassionat, és a dir en una paraula, divertit.”




*