dimecres, 30 d’octubre del 2013

Davant

Després d'una estona de conversa monòtona i d'acabar-se tots dos el primer plat i la segona copa, va sonar el mòbil del seu acompanyant i es va fixar que era un model idèntic al seu i que portava exactament la mateixa cançó, quina gran coincidència. Llavors es va adonar, definitivament i tràgica que no estava sopant amb ningú sinó que tenia al davant una paret blanca amb un gran mirall.








*

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Lou Reed





Ahir va morir Lou Reed, una de les icones més importants del rock.
El que més em va cridar l'atenció tafanejant per les xarxes socials va ser, primer, el gran ressò que se'n va fer tothom, i segon, la confusió entre els més joves, el dubte de si ja era mort o no.
Potser la badada ve pel fet que en Lou no treia treball des de 2008 i el silenci equival, per a molts, a mort.
El que jo vaig pensar és que una estrella com el Lou em remet a la música i època dels meus pares, els Velvet, el Stones, els Beatles..., tots aquells grups que he escoltat en petits vinils  i en antics toca-discs de mons pares. Per tant, la mort d'un vell rocker, d'un fantàstic vividor com ell, em fa pensar més en la desaparició dels referents musicals de mons pares, en la desaparició dels seus anys de joventut, una mica també la seva pròpia desaparició.
Però vaig deixar aquestes cabòries quan me n'anava a dormir i el guiri em va preguntar quina cançó famosa havia fet l'amic Lou. Vaig pensar uns segons a veure quina triava, i finalment em vaig adormir somrient, satisfeta de donar a conèixer algun hit mentre li taral·leja tu turú turú tututut turú turú....










*

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Biscuit, 20 anys





El grup de rock vilanoví Biscuit (Fermín, Xavi, Armand i Àngel) celebra aquests dies 20 anys de trajectòria!
I ho fan de la millor manera possible: tocant, dissabte passat, (Festa Biscuit 20 aniversari: Biscuit + Johnny Casino y Los Secretos + Halfrican + Síctor Valdaña and The Check This Outs + DJs), traient al mercat un nou EP i fent samarretes commemoratives.
Però fa bastant més de 20 anys que varen començar, no sé quants, però més ja que recordo que eren el grup de l'institut per excel·lència, els que tocaven en qualsevol celebració. I ja ho feien bé. En aquells anys de la picor eren Los Definitivos, cantaven en castellà i ja tenien hits, sí sí. Recordo cantar en alguna festa aquel Ooooh Debora ye ye yeiye.... I els teníem gravats en un "cassette" d'alguna entrevista en alguna ràdio.
Després van fer-se més professionals i es van canviar el nom, Blue Bus es van posar, frase d'una cançó de The Doors (...the blue bus is calling us...). Feien garatge i cantaven en anglès. I van començar a editar LPs. Jo tenia aquest:



Buf, com passen els anys...
Més tard van canviar el cantant, el Cala va marxar del grup i de nou es van canviar el nom. A partir de 1993 van ser els Biscuit i van fer rock del bo.

Els he vist nombroses vegades en directe i mai deceben: un concert dels Biscuit és pur rock, força i espectacle; s'han de veure, no aniràs a demanar cervesa a la barra ni al lavabo fins que acabi l'espectacle.









*

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Paula Bonet il·lustradora

Vaig trobar el treball de la Paula Bonet per internet per casualitat i em vaig enamorar.
La Paula és de Vila-real i fa uns dibuixos exquisits. Ha viatjat per mig món i ha fet exposicions diverses des de 2001 fins a l'actualitat, sobretot a València.
La segueixo per les xarxes socials i veig com va prenent forma el seu treball; també com cada viatge que fa es torna inspirador i li provoca nous treballs.

Alguns dels dibuixos que més m'han captivat són aquests:











La Paula no fa més que confirmar l'enorme talent dels nostres artistes.


A través del seu web m'he comprat una carcassa preciosa per al mòbil. De tant en tant la remiro per recordar que el llop m'està seguint.


M'encanta




*