divendres, 26 d’abril de 2013

Mètode

Poc abans de retirar-se, H finalment va voler revelar el seu mètode personal d'interpretació. I va triar el periodista de moda per fer-ho. 
L'entrevista només tenia una pregunta, quin era el sistema que havia aconseguit convertir-lo en uns dels millors actors i més premiat. La resposta no va ser gaire llarga, però sí curiosa: Per fi confessaré allò que tantes vegades m'heu preguntat i que mai he volgut explicar per egoisme. Primer memoritzo perfectament el text, després l'interioritzo i quan em toca actuar, utilitzo un truc fantàstic. Mentre dic la meva frase no penso en ella sinó que ho faig de manera mecànica mentre estic pensant en la següent que diré. I faig el mateix amb les expressions, penso en la cara que posaré després, en el moviment que he de fer, els passos fins a la porta, l'atussament darrer de cabells... Així és com aconsegueixo l'autenticitat de la interpretació. Ja veus com en realitat és tot fals en la meva expressió doncs el meu cap està pensant i concentrat en el que vindrà després.





*

dilluns, 22 d’abril de 2013

Torna Sant Jordi

Torna Sant Jordi a la ciutat. Un altre any han posat els poemes per decorar la Rambla. Aquest cop estan tots arrugats, però es llegeixen. També he vist que un l'han retallat i l'han enganxat en un estand.
Torna Sant Jordi un altre any. I els ocells continuen volant.





*

dimarts, 16 d’abril de 2013

Superwoman

La Superwoman tenia feina, havia de salvar el món de bon matí una altra vegada. Després d'un cafè carregat i encara amb cara de son es va posar la roba de treball amb la mateixa cerimònia de sempre, aquella roba tan estreta, més arrapada des que havia guanyat pes pertot arreu menys als pits. Malles, botes, capa, caputxa, antifaç. Cinturó negre i pistola-làser lluent. Pintallavis i rímel. Tenia molta mandra aquell matí, però ja se sap que les súper-dones han d'anar a treballar, han d'acomplir el seu horari. Per últim es mirà al mirall, agafà dos trossos grans de paper de vàter i se'ls posà dins el sostenidor. Perfecta, ja podia anar a fitxar a l'oficina.





*

divendres, 12 d’abril de 2013

Ariadna

Here I go out to sea again
The sunshine fills my hair
And dreams hang in the air...
Black



1. 
Ariadna, corre!
Ens trobarem
al final del laberint.


2.
Entre els dits vas lliscant
el fil ben fermat mentre la por
et creix entre les cames.


3. 
Rere els teus passos
intensament creme
tots els camins.






*De Les randes del paradís.


*

dijous, 4 d’abril de 2013

Sóc jo

Moltes vegades ens hem fet les típiques preguntes filosòfiques sobre qui som, d'on venim, on anem, per què estem aquí... I les respostes són múltiples i variades i donen hores de reflexions interessants.
L'altre dia vaig trobar la resposta a una d'aquestes preguntes, a qui sóc, pintada en una paret. Em va fer pensar, em va fer somriure, em va fer fotografiar.

La frase sembla escrita per una dona (o dones), pel símbol, una mica tort, de la lletra O. I sap perfectament qui és, només és ella sense algú. I ho fa saber a tothom escrivint-ho enmig d'un carrer cèntric.

D'on venim, on anem, qui som... Ella ha trobat la resposta, la seva identitat, al costat de ningú. Sola.

A veure quant durarà el missatge.


Carrer Sant Gervasi, Vilanova i la Geltrú


*

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...