diumenge, 28 de juliol de 2013

The purge: la nit de les bèsties




Purgar:
v. tr. [LC] Llevar (d’una cosa) allò que l’embruta, que la impurifica, que no li convé.


A l'estiu hi ha moltes estrenes de cine, però la majoria són pel·lícules per a nens, pel·lícules d'acció o alguna de terror. És el temps perfecte per anar-hi encara que l'oferta no és temptadora, cal esperar fins a la tardor.
El cap de setmana passat vaig anar a veure The purge: la nit de les bèsties, ja que la idea que planteja l'argument és molt atractiva: durant 1 nit a l'any (12 hores exactament) a EE.UU està permès cometre qualsevol crim sense conseqüències; a això se li diu la purga. Però la idea promet més del que el director, James DeMonaco, ens ensenya.
Personalment crec que al film li falta un mínim de mitja hora per arrodonir-lo i treure-li tot el suc a aquest dilema ètic ja que si estigués permès matar algú només perquè així ens sentirem millor i la societat funcionarà molt bé la resta de l'any, què faríem, estaríem d'acord? Això és el que diu exactament: a l'any 2022 l'atur és d l'1% i la criminalitat ha baixat com mai abans gràcies a la purga anual que es va instaurar deu anys abans perquè el país era un caos. Durant aquestes 12 hores molta la gent es tanca a casa amb un bon sistema de seguretat i d'altres surten a purgar-se, o sigui, a cometre crims, per exemple, a matar el seu cap perquè s'ho ha buscat, com explica algú en un programa de ràdio. En aquest espai de temps no funcionen ni les urgències, ni bombers ni policia. Tot està permès. Però, i la gent que no pot pagar-se un potent sistema de seguretat? Què passarà amb ells?
Dels personatges cal destacar l'actuació de Rhys Wakefield, l'actor secundari que fa de dolent i se'ns planta a la pantalla amb un somriure sinistre. La resta de personatges principals són arquetips amb un comportament molt previsible: el pare protector de la família, la mare emocional, la filla adolescent insuportable i el fill petit sensible.
Quan vaig veure el tràiler vaig pensar de seguida en Funny Games i en La naranja mecànica; error, potser sí que té algun element que me les va recordar, com les robes blanques dels assetjadors i la violència gratuïta, però res més.

Malgrat tot la recomano encara que només sigui perquè ens fa pensar en aquesta idea terrible de la purga i per les converses posteriors que genera. Tanmateix, no s'ha d'anar amb una idea massa exigent de la pel·lícula, al cap i a la fi és una pel·lícula que s'estrena a l'estiu.






*

dissabte, 20 de juliol de 2013

Sola a casa

Se sentia gairebé perfecta, però no trobava el seu lloc a la casa.
Era massa gran per a ella i ara li semblava que era molt lluny de la ciutat. No sabia quant trigaria a acostumar-se a la nova situació, als nous espais. A més, les primeres nits havia tingut molts malsons, va somiar cada dia amb la seva àvia, per què la visitava ara en somnis? Ja no recordava els anys que feia que havia mort. I li repetia una i altra vegada "menys és més, menys és més", donava mitja volta i desapareixia caminant lentament. No sabia com interpretar-ho, com un avís?, com un presagi?
Totes les nits es despertava, comprovava que el seu marit dormia com un tronc i intentava agafar el son de nou, però li era del tot impossible, la imatge i les paraules de la seva àvia es gravaven al seu cap i la colpejaven del parietal al occipital, " més, més, més, més ... ". Llavors s'aixecava i deambulava per l'enorme casa, encara mig buida, per familiaritzar-se amb tots els racons fins que sentia algun soroll estrany i tornava corrent a la seva habitació per refugiar-se sota els llençols.
Avui no passarà, es deia, avui dormiré d'una tirada, i va mirar de reüll el pot dels somnífers.
En realitat li encantava la casa, viure al camp, i odiava les ciutats nervioses; la va triar ella després de visitar-ne més d'una vintena, i se sentia feliç allà, tot i no trobar el seu lloc encara. Avui no tindria malsons, es repetia. Havien sopat aviat i ell acabava d'anar-se'n al llit, demà havien de matinar tots dos, però ella li havia dit que encara no tenia son, que era aviat i que es quedava a llegir una estona al sofà. Menys és més, va tornar a recordar i se li va posar la pell de gallina.
Es va acomodar al sofà i va començar a llegir. Després de quinze minuts es va desconcentrar, va tancar el llibre i va mirar al seu voltant. M'agrada la casa, es va dir, m'agraden els mobles, no em sento sola i sóc gairebé perfecta. Però va intuir els malsons com un vent gelat i es va preguntar què faria la Katherine Mansfield al seu lloc. Però en lloc d'esbrinar-ho en el llibre, va preferir obrir el flascó.




*

diumenge, 14 de juliol de 2013

II Premi "Bloguillibres" de relats online

Els amics de Bloguillibres han convocat la segona edició del concurs de relats online en català. L'any passat ja faig destacar la primera convocatòria perquè em semblava un premi molt original i ara ho han tornat a fer: convoquen de nou un original concurs.
A partir d'aquest teaser s'ha de crear un relat de fins a 1000 paraules:






El termini per a presentar-se és el 31/12/13. El premi per al text guanyador és ni més ni menys que una tablet.

Per conèixer els detalls complets de les bases, mireu AQUÍ.

M'encanta que hi hagi concursos com aquest. Si puc, tornaré a participar.

Sort!


*

dissabte, 6 de juliol de 2013

Infinit

Avui, ara és l'aniversari del petit Sander, el primer de tots.
I per això li he escrit un poema d'amor infinit.
Moltes felicitats petit lekker ding, ja tens 1 anyet!!


INFINIT

Endins d'endins de la pell
creix, s'escampa i bull
un batec infinit.
Amor sense fi
i un tacte sedós.
Amb l'instint del dit
et ressegueixo nu: perfil,
mugrons transparents,
melic, nas, panxell.
Laberint exquisit i perfecció.
Et menjo amb els ulls
si t'arriba la meva veu.




*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...