diumenge, 29 de setembre de 2013

2 anys i un mes de Llengua de gat

Oi, oi, oi... Que se m'ha passat el segon aniversari del bloc més d'un mes??? Aaaargh...!!!
El 25 d'agost va fer 2 anyets aquest bloc! I jo a la parra!!
Quan m'he adonat de la data d'avui se m'ha quedat una cara com aquesta:

Oh no! Asdfghjk!!!

Després d'uns segons he reaccionat, li he donat una galeta al nen per despistar-lo (sí, sí, li he fet la cobra-mala-mare-que-sóc), i he anat lleugera com una gasela a buscar l'ordinador.
Em fa moooolta il·lusió poder celebrar un any més de textos, anècdotes, comentaris...
Però ja no em puc entretenir més destacant les meravelles meravelloses que hi apareixen: vaig a escombrar ràpidament perquè el mig-guiri ha destrossat la galeta i tinc el menjador ple de mini-molles, taaantes que només de veure-les em pica tot el cos.

Gràcies per passar per aquí i llegir-me!


Dos anys (i pico) de bloc!



*

diumenge, 15 de setembre de 2013

La Caputxeta

Ningú del poble es va atrevir a dir-li que no feia bé el paper. Portava el cistellet al braç equivocat, va triar el camí llarg per fer temps ja que clarament no volia arribar a casa de l'àvia, es va aturar a descansar pel camí i va menjar-se un dels entrepans.
Però el que va molestar més als seus veïns va ser aquell udol suau amb què cridava clarament al llop; què pretenia? Així no anàvem bé.
L'àvia i el caçador van ser els únics que es van queixar a l'alcalde: estaven cansats d'esperar la nena durant tot el dia i res, no va aparèixer. Potser s'ha perdut, va dir la mare per whatsapp. Però el llop va confirmar que ni l'havia vist de lluny, i això que s'havia recorregut tots dos camins de punta a punta.
A l'endemà la nena encara no havia aparegut. Tots els habitants del poble es van reunir a la plaça principal, van sentir-se diferents rumors sobre el caràcter difícil de la nena i finalment van tornar a repartir els papers. Quan es cansi de fer el borinot, ja tornarà, va dir l'home que ara feia el paper de pare.
El que no sabien encara és que la Caputxeta se n'havia anat, avorrida, a un altre conte.




*

dimecres, 11 de setembre de 2013

Daisy Blonde

DAISY BLONDE

Tiene un poco de puta y niña virgen.
Alberto Tesán


La mire per la finestra.
Torna de festa
amb un missatge d'amor
escrit en un post-it.
A les palpentes s'ha tret
els texans cenyits
que s'han quedat tebis
amb el record de l'espetec
d'una mà al cul.
Són un dels seus estris
per a la tendresa,
com el tou del dit petit
i el peçonet de l'orella.
Ara està sola a casa,
té bruta la camisa,
negre el maquillatge
i les cames cansades de ballar.
Però sé que em trucarà
una hora abans que surti el sol.
M'explicarà els rebolcons,
les nombroses calades llargues,
la lenta cerimònia del vodka.
I com sempre abans de penjar
repetirà, molt fluixet,
que Walter no ha mort.







*De La dona bilingüe.


*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...