diumenge, 20 de setembre de 2015

La nina


Al final va ser el cosí de Lleida qui va acabar amb la molèstia, doncs el gos en qui tots confiàvem s'havia amagat sota la taula. Fou un gran alleujament per a tota la família: agafà la nina pels cabells i li arrancà el cap. Després del silenci s'escoltaren sospirs i algun jaerora, i la nena es va atrevir a somriure, fins que va tornar la música i el cap començà a taral·lejar des de terra una cançó encara inèdita de Kurt Cobain.






*

3 comentaris:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...