divendres, 27 de març de 2015

La purpurina de la Hannah Altman





M'encanten aquestes fotografies, m'encanta la purpurina; d'on surten? De la imaginació de la jove, de 19 anys, estudiant de fotografia a la Universitat de Point Park (Pittsburgh) Hannah Altman. Amb aquesta sèrie recent de fotos la Hannah qüestiona a través de diferents estats d'ànim l'estàndard femení mundialment imposat.
Com ho fa? Substituint els fluids corporals femenins per purpurina, d'aquesta manera podem veure llàgrimes blaves, saliva rosa, vòmits verds, i sang vermellíssima. Una idea genial, original i punyent. Ningú no es queda indiferent davant la mirada de l'autora.













Aquest treball l'ha titulat "And everything nice" i així critica el rígid model de dona mundialment imposat: posa't maca, neteja't les llàgrimes, depila't, renta't les ferides, amaga la sang..., en definitiva, estigues sempre bonica i perfecta.
Però ella ho mostra tot i fa que brilli afirmant: Els estàndards de bellesa ens suïciden
Les seves fotografies són reivindicatives i també una bufetada directa als ulls de qui les mira. A mi, en canvi, em semblen poesia pura.
Més realitat, més fotografies seves AQUÍ.


*

dimarts, 24 de març de 2015

Llibres electrònics vs llibres en paper





En els darrers anys els llibres electrònics estan augmentant la seva presència. Des que es va començar a estendre i popularitzar el seu ús, són molts els que han avançat una mort segura del llibre físic. Però de moment no és així, ambdós conviuen de forma pacífica.
Fa poc que en tinc un, d'electrònic, i després d'haver-lo utilitzat bastant tinc clar què m'agrada i què prefereixo en cada situació, un llibre en paper o un electrònic.
Totes dues opcions tenen avantatges i desavantatges. Per a mi, les del llibre electrònic són aquestes:

Què m'agrada dels llibres electrònics:

- Quan viatges o vius fora és molt còmode utilitzar-lo, així no carregues amunt i avall volums feixucs.





- Es pot llegir en una habitació amb poca llum perquè la pantalla té una il·luminació molt bona. També és ideal en un espai obert amb sol perquè no reflexa, per tant, els ulls no pateixen ni calen ulleres de sol.
- Per llegir pots triar el tipus de lletra, mida, lluminositat pantalla..., segons el teu gust.





- Hi ha moltíssima oferta de títols i de preus variats, sempre per sota del preu del llibre imprès. A més, hi ha llibres en diferents llengües.





- Hi ha un munt de llibres gratuïts (sobretot clàssics), ofertes cada mes d'obres al 50% i ofertes flash diàries d'alguns títols a 1 euro o poc més.
- Tu mateix et pots publicar un llibre teu i posar-li el preu (o oferir-lo de franc).


Què No m'agrada:

- Quan llegeixo tinc la impressió que no he comprat el volum, sinó que l'he llogat. És una sensació que no em trec de sobre; em sembla que tinc el text, però no el llibre. Encara que es poden passar les pàgines, mirar per on vas i veure quan et queda per acabar-lo, subratllar, buscar paraules al diccionari, etc, sempre tinc la mateixa sensació.








- La bateria s'acaba, dura moltíssim, una setmana o més, però sé que en algun moment s'acabarà, per tant, depenc de l'electricitat i d'una connexió USB per carregar-lo.
- No tots els llibre tenen la seva versió digital, sobretot no es troben novetats.
- No es poden olorar. M'encanta ensumar el paper d'un llibre, sobretot d'un de nou.


I què passa amb els llibres en paper? Desapareixeran?

Crec que no, però també penso que el format físic ha d'oferir alguna cosa més perquè sigui l'opció triada pel consumidor. Per exemple una portada especial, fotos a l'interior, il·lustracions, etc, que li donin un valor afegit i justifiqui una inversió més elevada en paper que en digital. És a dir, s'ha de reinventar per continuar tenint èxit. És un fet semblant al que passa amb la música: molts àlbums te'ls descarregues i els consumeixes directament i altres treballs prefereixes comprar-los i tenir-los en CD (a més, pots anar a concerts que serien els equivalents a les presentacions d'un llibre).

Per tant, la conclusió és que els dos formats són complementaris, no excloents, així que poden conviure molts anys més.

I, per últim, també tinc clar que les obres dels meus autors preferits sempre les triaré en paper.


*

dissabte, 21 de març de 2015

Els 10 consells de Cortázar per escriure contes





El Julio Cortázar no necessita presentacions. És un dels millors creadors de contes, com ho demostren, per exemple "Casa tomada", "La autopista del sur" o "El perseguidor" (es poden llegir alguns del seus relats AQUÍ). 
Cortázar va donar 10 consells per a tots aquells que en vulguin escriure, uns consells imprescindibles que serveixen com a guia pràctica:


1. No hi ha lleis per escriure un conte, com a molt punts de vista. 
"Ningú no pot pretendre que els contes només s'hagin escriure després de conèixer les seves lleis..., no hi ha tals lleis; com a molt es pot parlar de punts de vista, de certes constants que donen una estructura a aquest gènere tan poc encasellable". (Alguns aspectes del conte

2. El conte és una síntesi centrada en el significatiu d'una història. 
El conte és "...una síntesi vivent alhora que una vida sintetitzada, una mena de tremolor d'aigua dins d'un vidre, una fugacitat en una permanència" ... "Mentre al cinema, com a la novel·la, la captació d'aquesta realitat més àmplia i multiforme s'aconsegueix mitjançant el desenvolupament d'elements parcials, acumulatius, que no exclouen, per descomptat, una síntesi que doni el 'clímax' de l'obra, en una fotografia o en un conte de gran qualitat es procedeix inversament, és a dir que el fotògraf o el contista es veuen precisats a escollir i limitar una imatge o un esdeveniment que siguin significatius". (Alguns aspectes del conte

3. La novel·la guanya sempre per punts, mentre que el conte ha de guanyar per knock-out
"És cert, en la mesura que la novel·la acumula progressivament els seus efectes en el lector, mentre que un bon conte és incisiu, mordent, sense treva des de les primeres frases. No s'ha d'entendre això massa literalment, perquè el bon contista és un boxador molt astut, i molts dels seus cops inicials poden semblar poc eficaços quan, en realitat, estan minant ja les resistències més sòlides de l'adversari. Prenguin vostès qualsevol gran conte que prefereixin, i analitzin la seva primera pàgina. Em sorprendria que trobessin elements gratuïts, merament decoratius". (Alguns aspectes del conte

4. En el conte no existeixen personatges ni temes bons o dolents, hi ha bons o dolents tractaments. 
"...En literatura no hi ha temes bons ni temes dolents, només hi ha un bon o un mal tractament del tema". "Tampoc és dolent perquè els personatges no tenen interès, ja que fins a una pedra és interessant quan se n'ocupen un Henry James o Franz Kafka" ... "Un mateix tema pot ser profundament significatiu per a un escriptor, i anodí per a un altre; un mateix tema despertarà enormes ressonàncies en un lector, i deixarà indiferent a un altre. En suma, es pot dir que no hi ha temes absolutament significatius o absolutament insignificants. El que hi ha és una aliança misteriosa i complexa entre cert escriptor i cert tema en un moment donat, així com la mateixa aliança podrà donar-se després entre certs contes i certs lectors". (Alguns aspectes del conte

5. Un bon conte neix de la significació, intensitat i tensió amb què és escrit; del bon maneig d'aquests tres aspectes
"...El contista treballa amb un material que qualifiquem de significatiu ... L'element significatiu del conte semblaria residir principalment en el seu tema, en el fet d'escollir un esdeveniment real o fingit que posseeixi aquesta misteriosa propietat d'irradiar una mica més enllà de si mateix ... a punt que un vulgar episodi domèstic ... es converteixi en el resum implacable d'una certa condició humana, o en el símbol cremant d'un ordre social o històric ... els contes de Katherine Mansfield, de Txèkhov, són significatius, alguna cosa esclata en ells mentre els llegim i ens proposen una mena de ruptura de la quotidianitat que va molt més enllà de l'anècdota ressenyada" ..."La idea de significació no pot tenir sentit si no la relacionem amb les d'intensitat i de tensió, que ja no es refereixen només al tema sinó al tractament literari d'aquest tema, a la tècnica emprada per desenvolupar el tema. I és aquí on, bruscament, es produeix la delimitació entre el bon i el mal contista". (Alguns aspectes del conte

6. El conte és una forma tancada, un món propi, una esfericitat. 
Assenyala Horaci Quiroga en el seu decàleg: "Conta com si el relat no tingués interès més que per al petit ambient dels teus personatges, dels quals en podries haver estat un. De cap altra manera s'obté la vida al conte". (Del conte breu i els seus voltants)

7. El conte ha de tenir vida més enllà del seu creador. 
"...Quan escric un conte busco instintivament que sigui d'alguna manera aliè a mi en tant demiürg, que es llanci a viure amb una vida independent, i que el lector tingui o pugui tenir la sensació que en certa manera està llegint alguna cosa que ha nascut per si mateix, en si mateix i fins i tot de si mateix, en tot cas amb la mediació, però mai amb la presència manifesta del demiürg". (Del conte breu i els seus voltants

8. El narrador d'un conte no ha de deixar als personatges al marge de la narració. 
"Sempre m'han irritat els relats on els personatges han de quedar-se com al marge mentre el narrador explica pel seu compte (encara que aquest compte sigui la mera explicació i no suposi interferència demiúrgica) detalls o passos d'una situació a una altra". "La narració en primera persona constitueix la més fàcil i potser millor solució del problema, perquè narració i acció són aquí una i la mateixa cosa ... en els meus relats en tercera persona, he procurat gairebé sempre no sortir-me d'una narració strictu senso, sense prendre aquesta distància que equival a un judici sobre el que està passant. Em sembla una vanitat voler intervenir en un conte amb alguna cosa més que amb el conte en si". (Del conte breu i els seus voltants

9. L'element fantàstic en el conte es crea amb l'alteració momentània del normal, no amb l'ús excessiu d'allò fantàstic. 
"El gènesi del conte i del poema és però el mateix, neix d'un sobtat estranyament, d'un desplaçar-se que altera el règim" normal 'de la consciència' ... "Només l'alteració momentània dins de la regularitat delata allò fantàstic, però és necessari que allò excepcional passi a ser també la regla sense desplaçar les estructures ordinàries entre les quals s'ha inserit ... la pitjor literatura d'aquest gènere és però la que opta pel procediment invers, és a dir, el desplaçament del temporal ordinari per una espècie de 'full-time' del fantàstic, envaint la quasi totalitat de l'escenari amb gran desplegament de cotilló sobrenatural". (Del conte breu i els seus voltants

10. Per escriure bons contes cal l'ofici de l'escriptor. 
"...Per tornar a crear en el lector aquesta commoció que el va portar a ell a escriure el conte, cal un ofici d'escriptor, i que aquest ofici consisteix, entre moltes altres coses, a aconseguir aquest clima propi de tot gran conte, que obliga a seguir llegint, que atrapa l'atenció, que aïlla el lector de tot el que l'envolta per després, acabat el conte, tornar a connectar amb les seves circumstàncies d'una manera nova, enriquida, més profunda o més bella. I l'única forma en que es pot aconseguir aquest segrest momentani del lector és mitjançant un estil basat en la intensitat i en la tensió, un estil en el qual els elements formals i expressius s'ajustin, sense la menor concessió ... tant la intensitat de l'acció com la tensió interna del relat són el producte del que abans he anomenat l'ofici d'escriptor". (Alguns aspectes del conte)


*

dimarts, 17 de març de 2015

Dia de la poesia


Un any més se celebra el dia de la Poesia catalana a Internet.

Avui 17 de març, una imatge poètica en lloc de versos.



                     



*

dijous, 12 de març de 2015

Una nova versió de Madame Bovary



Mia Wasikowska fent d'Emma Bovary



Ahir vaig llegir que han fet una nova versió cinematogràfica de Madame Bovary de Gustave Flaubert, una de les novel·les que més han influït en la literatura posterior. La protagonista és l'actriu australiana Mia Wasikowska (ha fet de Jane Eyre i d'Alícia al país de les meravelles, entre d'altres papers reeixits). Aquest és el tràiler:






Sembla que serà bastant fidel al llibre, ho haurem de comprovar. No és la primera vegada que s'adapta aquesta famosa novel·la al cinema, hi ha unes quantes versions anteriors: 


Sempre que fan una pel·lícula d'un llibre que m'agrada em pregunto si l'hauran destrossat gaire o si valdrà la pena la inversió de temps i diners. Realment hi ha poques adaptacions que igualin o fins i tot que superin la història escrita, però n'hi ha alguna. Aquestes són les meves versions preferides:

- Una habitació amb vistes d'E. M. Forster. En James Ivory van fer-ne una adaptació fidel l'any 1985 amb Helena Bonham Carter i Julian Sands. M'agrada més la pel·lícula, una de les meves preferides:





- Mort a Venècia de Thomas Mann. La versió de Luchino Visconti de l'any 1971 és fins i tot millor que la novel·la. Una joia visual protagonitzada per Dirk Bogarde:






- Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick. La va adaptar Ridley Scott com a Blade Runner l'any 1982. La pel·lícula no és del tot fidel a la novel·la, ni falta que li fa, ja que el punt de vista del director li va donar una nova dimensió i la va convertir en un clàssic imprescindible. En Rutger Hauer i el Harrison Ford destaquen com a protagonistes:






- La carretera de Cormac McCarthy. Intensa i dramàtica història que va dirigir John Hillcoat l'any 2009 i protagonitza de forma magistral en Viggo Mortensen. Genial la novel·la i la pel·lícula:






- Club de lluita de Chuck Palahniuk. La va portar al cinema David Fincher l'any 1999 amb Brad Pitt i Edward Norton com a protagonistes. Una mirada crítica (i violenta) cap a la societat actual:






- El tercer home de Graham Greene. Dirigida per Carol Reed al 1949 de forma fidel a la novel·la. La van protagonitzar Joseph Cotten i Orson Wells. Part del seu èxit es deu a la banda sonora d'Anton Karas i a l'esplèndida fotografia de Robert Krasker.






- L'edat de la innocència d'Edith Warton. La va adaptar Martin Scorsese l'any 1993 encara que l'autora la va escriure molt abans, el 1920. Una història d'hipocresies i d'amor impossible totalment fidel a la novel·la. La protagonitzen Daniel Day-Lewis, Michelle Pfeiffer i Winona Ryder:






Hi ha altres adaptacions que m'agraden molt, com ara Memòries d'Àfrica, El perfum, La taronja mecànica, Rebels, però segurament són tan conegudes que no cal recordar-les ni recomanar-les. El recurs d'adaptar novel·les (o relats) sempre ha donat molt de joc a l indústria del cinema, i també molts diners. Ara toca esperar la nova versió del Bovarisme.


*

diumenge, 8 de març de 2015

Anunci de mitges






Avui és el dia de la dona treballadora i per recordar tot el que ens queda per aconseguir escric un poema i l'acompanyo d'una foto de la genial Chantal Michel




          ANUNCI DE MITGES

          De pintallavis, de xampú, 
          de calces i sostens, de sabates de pell,
          de sabons, de desodorant,
          de cotxes esportius, de bombons.
          De rímel negríssim i infinit,
          de joies falses i preservatius,
          de dietes impossibles, de perfums.
          De tots els anuncis on surts
          el teu preferit és el de mitges i mitjons.
          Quin gust arribar a casa,
          despullar-te i rascar-te fort la marca
          que t'hi han deixat a la pell.



*

dimecres, 4 de març de 2015

Cronoviatge: Concurs de microrrelats




Avui escric sobre un nou premi original: Fantàstik, web dedicada a la literatura fantàstica, organitza un concurs de microrrelats sobre els viatges en el temps. Se'ls va acudir que podrien organitzar aquest concurs arrel de la propera publicació de Punts de fuga (Ed. Males Herbes), una antologia de 26 relats sobre viatges en el temps de diferents autors catalans com ara Antoni Munné-Jordà, Yannick Garcia, Max Besora, Jordi Nopca, Carla Benet o Sebastià Benassar, entre d'altres.


Resum de les bases:

- El tema ha de ser els viatges en el temps (cronoviatge).
- Extensió: de 20 a 100 paraules.
- Es pot participar fins al proper dia 13 de març.
- Premi: un exemplar de Punts de fuga.
- Resolució: 16 de març, dia de publicació del llibre.


Una iniciativa, si més no, original. Vinga, us animeu a participar? 

Les bases completes es poden consultar AQUÍ.


*

dilluns, 2 de març de 2015

Males Herbes busca autores





L'editorial Males Herbes fa una crida per trobar autores del gènere fantàstic. I ho fa a través de l'entrevista a Núvol als seus editors Ramon Mas i Ricard Planas.
Expliquen que van crear primer la Revista i després l'editorial per fugir del realisme i costumisme imperant en la literatura catalana. Fins ara només han publicat llibres d'escriptors i diuen estar convençuts que també hi ha autores catalanes del gènere que valguin la pena. 
Estic d'acord amb aquesta visió general i tradicional de la narrativa catalana, amb ben poques excepcions; si n'he de destacar alguna, trio L'home manuscrit de Manuel Baxauli. 

Potser és aquest el tarannà dels autors catalans? És que no ens agrada arriscar, anar més enllà, provar d'altres gèneres o temàtiques i fer-ho amb èxit? I les autores catalanes, fan el mateix? Segurament, si ho comparem amb literatures d'altres països. 
Penso que nosaltres, les dones que escrivim en català, destaquem sobretot en poesia. Es tracta d'una poesia on predominen les emocions i els sentiments (que no sentimental), és cert; però és d'una qualitat superior a la que fan els autors masculins, i es veu tant si llegim autores joves com consagrades. Tanmateix, la varietat temàtica també és escassa. No he trobat veus com la de Jorie Graham, Anne Michaels (en llengua anglesa) o Isabel Bono (en llengua castellana), per posar dos exemples del que s'està fent en altres llengües.

Tornant a la temàtica fantàstica, un altre aspecte que cal definir és la línia de publicació de Males Herbes. Amb títols com Res no és real de David Gálvez, La visita d'Enric Virgili o La setena vida de Kaspar Schwarz de Carles Pradas queda clar que es tracta de gènere fantàstic, però no del tipus Tolkien i bèsties mitològiques, sinó del tipus d'històries que feien Huxley, Asimov, Phlip K. Dick o Bradbury; fins i tot potser de l'estil de Neil Gaiman, autor anglès contemporani i guanyador de tots els premis prestigiosos de literatura fantàstica que hi ha. 
Parlant avui virtualment amb ells m'he adonat que tenen molt clar què busquen, però em sembla que el lector de l'entrevista es fa una idea massa àmplia del que vol dir "fantàstic". S'haurà d'acotar el terme i posar exemples, si cal. 
En català el gènere ha estat i està conreat principalment i tradicional per homes (Perucho, Calders, Pedrolo...), encara que la Rodoreda també té una obra, La mort i la primavera, que es pot considerar de les més reeixides del fantàstic. Tanmateix estic segura que hi ha autores actuals de qualitat i que l'editorial sabrà trobar-les.

Així doncs, endavant, encara que tampoc es tracta de fer experiments sinó de mirar una mica més enllà. Vinga! Aparquem els cànons, la literatura rància i refregida, i atrevim-nos a trencar els límits del convencionalisme. Nosaltres també podem crear un monstre, com la Shelley.


*

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...