dimarts, 26 d’abril del 2016

Postures ideals per llegir




Quina és la millor postura per llegir? Quina és la teva preferida?
La meva és estirada al sofà o al llit amb un parell de coixins per repenjar el cap, que em pesa massa.
Hi ha mil i una maneres de posar-se còmode davant un llibre i cadascú té la seva (o seves) preferida. Mirant per la xarxa n'he descobert de ben estranyes i incòmodes, només a l'abast de contorsionistes o experts en ioga. El que està clar és que no estan fetes per a mi:
1. Típica escena quan penses, vinga, només un capítol més i plego. Tombs i més tombs, capítol rere capítol a l'estiu la suor et fa una pell nova al sofà d'escai. Si més no, t'acabes exfoliant de forma natural i inesperada.





2. Cas d'aquells que tenen una edat i experiència lectora i no volen acabar contracturats ni pagar una pasta al fisio. Llavors van canviant la postura sovint, sempre correcta, i es permeten fins i tot fer alguna filigrana apresa al curs de Kundalini ioga.




3. Quan ets jove i fashion passa això: qualsevol lloc, qualsevol postura és ideal per llegir la novel·la de moda. Però no saps que ni el millor best-seller t'estalviarà el maleït dolor de ronyons. Hipster, prepara la cartera per a l'osteòpata. 





4. Cas de la mega-hiper-súper-flexible que es creu que com ella és de xiclet pot anar presumint davant la gent de com es poden fer dues coses alhora: llegir i estar en forma sense perdre el somriure ni trencar-se la cara contra el terra (cosa que estic segura que em passaria a mi si ho intento). 





5. El meu preferit: el cas d'aquells que es pensen que la vida és una tómbola, és a dir, un circ i que ells són trapezistes o equilibristes i que mira què cuqui que sóc i que això no costa res, mira que fàcil, mira com llegeixo, mira com no em cauen les ulleres, mira que ni em despentino, mira com no m'està agafant cap rampa, mira com m'estic enterant de tot i ara et faré una síntesi súper-currada i un comentari crític, a més d'explicar-te la biografia d'aquest/a autor/a tan espiritual que m'ha entrat molt a dins. Perquè sóc guai.





Per últim, un vídeo curiós de les autèntiques postures que s'haurien d'adoptar segons la lectura triada. A gaudir-ne:




*

dijous, 21 d’abril del 2016

Recomanacions per a st. Jordi 2: Coraline




Compte enrere per Sant Jordi, o sigui, se m'acumula la feina i les recomanacions ;)

Avui vull presentar-vos Coraline de Neil Gaiman, autor molt conegut i fins i tot idolatrat pels amants de la literatura fantàstica. El Neil és considerat el creador del còmic modern, segurament per Sandman (1991) que va ser el primer còmic en rebre un premi literari, el Premi Mundial de Fantasia a la millor història curta.
Coraline és una història de terror per a nens. Terror i nens no sembla una combinació gaire encertada i és que això que el Neil ens narra és apte per a tots els públics. Per tant, és més difícil i arriscada la seva proposta; és gairebé impossible complaure i entusiasmar grans i petits. Però ell ho aconsegueix.




- Quin és l'argument
Només explico l'inici: Una noia anomenada Coraline (que no Caroline) passa els darrers dies de vacances d'estiu en una nova casa, a Anglaterra. S'avorreix molt perquè els seus pares tenen feina i no estan per ella. La noia es dedica a passejar pels voltants de la gran casa i visitar els veïns quan fa mal temps i no pot sortir. Un dia descobreix una porta que no du enlloc... Fi de l'spoiler. 
Jo he triat la versió de la novel·la gràfica i m'ha agradat molt: el llenguatge és clar, les il·lustracions són suggerents i em sembla una manera diferent i més visual d'apropar-se al món d'en Gaiman. Per tot això es tracta d'una bona opció per regalar doncs tota la família podrà gaudir del llibre. A més, si us agrada, podeu veure també la pel·lícula que en varen fer.

Aquí un parell de moments del llibre:





*



diumenge, 17 d’abril del 2016

Premis de Literatura de Viatges de Lloret: me n'emporto dos!




Els amics de Lloret de Mar divendres a la nit em van fer un regalàs. Sí, amics perquè és la tercera vegada que em premien a la Nit de la Cultura Lloretenca amb el premi de Poesia de Viatges. Aquest any hi vaig presentar un poema en 4 parts titulat "Intrús a Babel". Però els amics de Lloret em tenien reservada una altra sorpresa: em varen premiar el blog, sí, aquest blog, Llengua de gat, en la categoria de Millor blog de Literatura
Com no vaig poder anar-hi, al lliurament, quan els amics que hi eren per mi em van escriure "Són 2 premis!" amb la foto dels trofeus, vaig saltar del sofà amb un crit ofegat i una alegria immensa. Oi, oi, oi, gairebé em vaig espaterrar. 
Els amics de Lloret divendres a la nit em van fer dos regals; no puc estar més agraïda.





*

dilluns, 11 d’abril del 2016

Imatges literàries: escriure és una feina.




*

La feina d'escriure o de com escriure, encara que de vegades ningú no s'ho pensi, és una feina.

*
 

dimarts, 5 d’abril del 2016

Recomanacions per a Sant Jordi 1: Ni puc ni vull de Lydia Davis




Com ja estem a l'abril he pensat en fer recomanacions de llibres per a regalar en aquesta diada, quina cosa tan original que ningú no fa. I he decidit que seran llibres no gaire passats de moda, és a dir, que estan encara al mercat perquè són novetat o només fa uns mesos que es van publicar, per si algú s'enamora perdudament d'algun d'aquests volums i té la necessitat de fer-lo seu.
El primer que vull destacar és Ni puc ni vull de l'escriptora nord-americana Lydia Davis.
La Lydia és escriptora de relats i els defensa sempre que l'entrevisten fins i tot afirmant que les novel·les són relats llargs, és atrevida ella.
En català només he trobat Ni puc ni vull, un volum de relats heterogenis; hi ha històries humorístiques, somnis extravagants i fins i tot falses correspondències d'escriptors com ara Flaubert. L'extensió també és variada; n'hi ha que n'ocupen pàgines i d'altres són de només dues línies.
La Lydia és tot un descobriment i una narradora excel·lent.

Aquesta és la portada del llibre, editat per Edicions de 1984 i traduït per Yannick Garcia:



Si en voleu saber més, de l'autora, aquí:

- Article de l'Ara Llegim.
- Crítica sobre Ni puc ni vull.
- Entrevista a Lydia Davis.
- Una altra entrevista.

Per últim, deixo un parell de fotos de relats de mostra que m'han captivat, "El pèl del gos" i "Una nota del repartidor de diaris":







*