dilluns, 27 de juny del 2016

10 Consells de Ray Bradbury per ser Escriptor





Ara que fa calor i que torna el temps bonic de les vacances, el relax, la platja (o no) i tenim molt de temps per llegir, i molt per escriure, doncs he pensat recollir els 10 millors consells (o no) que Ray Bradbury donava a aquells que desitjaven convertir-se en escriptors, en grans escriptors (o no). Tanmateix, val la pena tenir-los presents i seguir-los (o no):


1- No comencis escrivint novel·les: ocupen massa temps i és millor llançar-se a escriure un munt d'històries curtes, tantes com sigui possible. «No es poden escriure 52 mals contes seguits», afirmava.

2- Els pots estimar, però NO pots ser ells: els grans mestres hi són i els intentaràs copiar, encara que sigui de manera subconscient. Tingues-ho en compte. 

3- Analitza als grans mestres del relat curt: Bradbury ens parla, per exemple, de Dahl. Cal afegir també els seus propis contes. 

4- Mobla el teu cap: llegir, llegir i llegir. Tots els dies, abans de dormir, un conte, un poema o un assaig. Això sí, segons ell, res de coses modernes. 

5- Desfés-te dels amics que no creuen en tu: no t'envoltis de gent que se'n riu del que escrius o de les teves ambicions literàries. Són un llast. 

6-Viu a la biblioteca: res d'ordinadors! Bradbury era un gran defensor de les biblioteques públiques. Dels ordinadors, en canvi, en tenia una opinió negativa. Aquí no la va encertar tant.

7- Enamora't de les pel·lícules: i si són clàssiques, millor. 

8- Escriu amb alegria: Escriure no és un negoci seriós i si comences a sentir la literatura com si fos una feina és que es convertirà en porqueria. Cal fer enveja amb allò que fas.

9- Fes una llista amb deu coses que adores i altres deu que odies: llavors escriu sobre les deu primeres i després mata les deu segones, escrivint també sobre elles. Fes el mateix amb les teves pors. 

10- Recorda, amb l'escriptura el que estàs buscant és tan sols a una persona que s'apropi i et digui «M'encanta el que fas»: o, com també diu Bradbury, una persona que se t'apropi i digui «no estàs tan guillat com diu la gent ».

*

dilluns, 20 de juny del 2016

Frankenstein sóc jo




Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley és una de les meves novel·les preferides. Quan vaig saber que marxava a viure a Ingolstadt l'únic motiu que em va entusiasmar del viatge va ser trobar les petjades d'en Frankie pels carrers i per la Universitat on la Mary va situar la seva creació.
Ara fa 200 anys exactament de la seva gestació: Lord Byron, John Polidori i Percy i Mary Shelley van compartir una vetllada a la Villa Diodati, una mansió vora el llac Leman, on passaren la nit explicant-se històries de terror. En aquesta trobada va sorgir la història (més tard ampliada) del monstre més humà de la literatura universal.
Sens dubte, actualment tothom sap que el nom del títol fa referència al doctor que va donar vida a un cos apedaçat; però, en realitat, el doctor no hauria de dir-se Víctor sinó Mary, l'autèntica mare de la criatura i de la primera i meravellosa novel·la de ciència ficció.

*



dimecres, 15 de juny del 2016

Final de curs





Un any més està a punt d'acabar un altre curs. Sempre em ve al cap un poema preciós de Gerardo Diego titulat "Brindis" quan arribem a juny i els alumnes se'n van. Alguns els veuré de nou al setembre i ens tornarem a abraçar o a esquivar les mirades. Altres deixen l'institut després de molts anys, després de 4 o potser 6 anys, mitja vida per a ells!
M'encanta formar part del seu creixement i no em canso de repetir-los que aquí han viscut els anys més decisius de les seves vides; que aquí han crescut i els hem ajudat a fer-ho; que al llarg dels anys recordaran les anècdotes viscudes, sobretot els riures compartits i els primers amors. 
Els nois i noies de 2n de Batxillerat marxen i aquesta setmana els acomiadem. Brindo per vosaltres i espero haver-vos ensenyat, a més de Llengua i Literatura, el principi del camí:


BRINDIS

A mis amigos de Santander que festejaron 
mi nombramiento profesional. 

Debiera hora deciros: «Amigos, 
muchas gracias», y sentarme, pero sin ripios. 
Permitidme que os lo diga en tono lírico, 
en verso, sí, pero libre y de capricho. 
Amigos: 
dentro de unos días me veré rodeado de chicos, 
de chicos torpes y listos, 
y dóciles y ariscos, 
a muchas leguas de este Santander mío, 
en un pueblo antiguo, 
tranquilo 
y frío, 
y les hablaré de versos y de hemistiquios, 
y del Dante, y de Shakespeare, y de Moratín (hijo), 
y de pluscuamperfectos y de participios, 
y el uno bostezará y el otro me hará un guiño. 
Y otro, seguramente el más listo,
me pondrá un alias definitivo. 
Y así pasarán cursos monótonos y prolijos. 
Pero un día tendré un discípulo, 
un verdadero discípulo, 
y moldearé su alma de niño 
y le haré hacerse nuevo y distinto, 
distinto de mí y de todos: él mismo. 
Y me guardará respeto y cariño. 
Y ahora os digo: 
amigos, 
brindemos por ese niño, 
por ese predilecto discípulo, 
por que mis dedos rígidos 
acierten a moldear su espíritu, 
y mi llama lírica prenda en su corazón virgíneo, 
y por que siga su camino 
intacto y limpio, 
y por que este mi discípulo, 
que inmortalice mi nombre y mi apellido, 
… sea el hijo, 
el hijo 
de uno de vosotros, amigos.

Gerardo Diego

*

dimecres, 8 de juny del 2016

Regals literaris

Els amants de la Literatura de vegades volem envoltar-nos de tot allò que hi té a veure i que no són llibres. Hi ha tota mena de fetitxismes: tasses, samarretes, fundes per a mòbils, coixins, bosses, llibretes, bolígrafs, collarets...
Jo mateixa en tinc, d'aquestes foteses; la meva preferida és aquesta samarreta:




Però el que volia ensenyar avui és tot allò que es pot trobar i que m'ha cridat l'atenció per semblar-me insòlit. Si són objectes bonics o desitjables dependrà del gust personal. De totes maneres, em semblen una bona opció per fer un regal diferent.
Aquestes són les millors frikades:

1. Pastís-llibre: que no falti al teu aniversari. O al del teu millor amic; fes-li'n un.







2. Paraigües amb cares d'escriptores: si pot ser, cares deformes que espantin.






3. Penjoll-llibre: hi ha milers d'objectes de bijuteria com aquest. També pots trobar-hi les arracades a conjunt.




L'anell-llibre tampoc no està malament, oi?



4. Fes de les escales de casa teva una biblioteca: aquí us deixo un DIY perquè està molt de moda tot això del DIY; no us podia deixar sense un DIY literari. Posa-li un llom a teu graó.




5. Tes literaris: preferiria cafè però això és el que hi ha. Molt anglès. A les 5 té amb novel·la.




6. Roba amb cites o fragments de llibre: aquests mitjons són el més discret que he vist. Hamlet al teus peus, per exemple.


I què us sembla la samarreta, discreteta? Com l'Oscar.



6. Complements amb pàgines literàries: hi ha bufandes, mocadors, barrets, sabatilles... Però què em dieu d'unes meravelloses e inútils mitenes literàries? Precioses.





7. Bossa literària fashion: no vagis a cap festa o festival estiuenc hipster sense la teva bossa-llibre. Triomfaràs. 



8. Espelmes amb olor a llibre vell: o amb olor a novel·la; tant se val, si tens un sopar romàntic encén l'espelma literària per donar un toc xic a la pizza. 





9. Per a la llar: diversos objectes per a la cuina, bany o dormitori. La taula de tallar-llibre; els plats-llibre que quedaran ideals amb els plats-llibre; els draps de cuina amb què podreu llegir i intentar esbrinar a quina obra pertanyen els fragments i la funda nòrdica-llibre per llegir una estoneta abans de dormir.








10. L'objecte més inútil: les ulleres-mirallets per llegir tot el que hi posa en els objectes anteriors i, sobretot, qualsevol obra des de qualsevol posició. 


Ja podeu sortir a comprar.

*

dimecres, 1 de juny del 2016

1r Premi Francesc Garriga


Atenció poetes amb obra inèdita: s'ha convocat un nou premi per a poemaris, el 1r Premi Francesc Garriga de Poesia, en honor al poeta, un any després de la seva mort.
És una iniciativa de les editorials independents LaBreu, aDIA i Cafè Central (amb el patrocini de Liberisliber).

Teniu fins al 15 de juliol per participar-hi, així que ja podeu buscar al calaix aquell recull que està agafant pols fa segles i que potser us han rebutjat alguna que altra vegada. Ara és el moment d'airejar-lo i amb una mica de sort, publicar-lo; vinga!

Quin és el premi? Doncs la publicació de la vostra magnífica obra (sí, podien haver tingut el detall, entre les 3, d'afegir alguna cosa de dotació econòmica).
Aquí teniu les bases:



*