dilluns, 22 d’agost de 2016

Los del sud us matarem a tots





El llibre més divertit i políticament incorrecte que he llegit aquest estiu és Los del sud us matarem a tots, una novel·la publicada per Males Herbes no apta per a tots els gustos. Per què?

1. D'entrada que l'autor utilitzi un pseudònim i hagi creat un alter ego anomenat Valero Sanmartí indica que els seus escrits seran una crítica despietada a l'actualitat tant política com cultural com de qualsevol tema català que l'amoïni. Per conèixer el to que utilitza al llibre podeu fer un cop d'ull al seu blog Jo només follo a pèl (encara que des de 2014 no l'actualitza).
Per tant, el nom fals i la identitat desconeguda (amagada) fan que pugui escriure tantes barbaritats com se li acudeixin.

2. El llibre és apte per a nostàlgics vuitanteros. Està escrit d'aquella forma tant dels vuitanta de novel·la juvenil que ens posava dels nervis "Tria la teva aventura"; dels nervis per si a la primera tria et liquidaven i la història arribava a la fi en 5 minuts. Per això era inevitable fer una mica de trampa i mirar cap a les opcions que et donava per tal d'esquivar el final.
Recordeu aquell blau elèctric de la col·lecció? Jo me'n vaig cruspir uns quants quan anava al cole.



Doncs de la mateixa manera està escrit, i ens ho anuncia a la portada, com en els clàssics: "Tu ets el protagonista d'aquesta història, tria entre 36 possibilitats".

3. Es tracta d'una distopia violenta dels catalans dels sud contra els del nord (ens trobem al 2032), o sigui, si teniu la catalanitat a flor de pell o no us agraden les novel·les futuristes bèl·liques aquesta obra no és per a vosaltres. L'inici de la fi de Catalunya el presenta així: "El 2018 (...) Valero Sanmartí funda Los del Sud Us Matarem A Tots, partit xenòfob i revolucionari que instiga a un alçament de les comarques de Lleida i Tarragona contra la Catalunya Vella". A partir d'aquí, el caos.

4. Si sou sensibles a les crítiques de personalitats destacades catalanes tampoc el llegiu, us agafarà urticària perquè la llista de criticats és eterna: Vic i el vigatans, Barcelona, Lleida i els pagesos lleidatans ("No veureu mai ningú que martiritzi la terra amb la mateixa cruel eficiència que un agricultor lleidatà, que és capaç de servir-se de sulfats clandestins i de qualsevol mena d'agent químic sense regulació per exprimir la producció dels conreus, a pesar de les conseqüències devastadores que això pugui tenir per al medi ambient".), el nord i el sud, Andorra, tots els polítics, periodistes, grups de música, literats ("Josep Pla, a qui considerava el càncer més gran de la literatura en català, pare de la secta infecta de planians, que confonien la senzillesa amb la mediocritat, i inspirador també de la ressenya de menjars amb vel·leitats artístiques, filla bastarda de la literatura eròtica".), artistes en general, però especialment cruels són les aparicions del Ferran Adrià, la Bibiana Ballbè i el Gerard Quintana.
I evidentment no podia faltar l'auto-crítica en un exercici contorsionista de  meta-literatura: "El que tu escrivies ho podia fer qualsevol amb quatre insults, insatisfacció vital i un diccionari de sinònims", li deixen anar.

5. Quina és la clau de lectura, la intenció final després de tant anar amunt i avall, tants excessos? Fer paròdia de tot i de tothom, però sobretot de tot allò català intocable: "Tota actitud inflexible s'acaba convertint en paròdia", afirma en Valero en una de les frases més clarividents de tot el llibre.

*

diumenge, 7 d’agost de 2016

Els primers, primers petons de la Lyona





Una altra lectura estiuenca és Mis primeros primeros besos de la Lyona, un llibre amb intenció de recull, de diari personal de petons, com indica el títol. Del llibre el primer que crida l'atenció en veure'l són els colors pastel característics de la seva obra (si la coneixes): el rosa i el blau. Colors que fan d'imant per als seus seguidors.

- De què va el llibre?

L'autora deixa clar l'objectiu d'aquesta obra tan personal: "De vegades tinc la sensació que se m'escapen els records. No volia oblidar-me'n de cap. Així que els vaig tancar aquí".
Per tant, estem davant un curiós i divertidíssim recorregut pels primers petons de l'autora, els primers que fa a diferents persones (o personatges); una galeria petonil que viatja des del primer petó que es va fer -a l'escola quan tenia 5 anys-, fins al darrer, en acabar d'escriure'l.
Hi ha molts tipus de petons: curiosos, surrealistes, apassionats, alcohòlics, innocents, desesperats, suats, desitjats, llargs, misteriosos, sensuals, musicals i fins i tot algun d'imaginat/somiat.
Com la Lyona és il·lustradora totes les anècdotes estan explicades de forma detallada amb dibuixos inclosos. La sensació que se'n desprèn és la d'assistir a una gran petonejada des d'una perspectiva de voyeur total doncs ens explica i il·lustra tots els detalls de cada trobada. Sempre amb molt d'humor.





Al final hi ha un "Manual besil", és a dir, informació extra de com fer petons, bons petons. La Lyona ens explica com posar els llavis, les dents, la llengua, les mans i el cap; unes indicacions molt útils (i catxondes) per a aquells que s'inicien en el món dels petons.


Tipus de petons


Lyona



*

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...