dissabte, 26 de novembre del 2016

L'amor que fa caure ciutats






Una altre llibre que vaig llegir durant les vacances d'estiu i que recomano és L'amor que fa caure ciutats de l'autora xinesa Eileen Chang (1920-1995), traduït al català per Carla Benet i publicat per Club Editor.

- Qui és l'Eileen? Una escriptora de Shanghai molt coneguda al seu país perquè des de molt jove començà a escriure relats elegants i tràgics en un popular magazín de l'època.
L'Eileen afirmava "Només vull escriure sobre els afers trivials d'un home i una dona. No hi ha guerra ni revolució en la meva obra", tot i que en aquesta novel·la breu la guerra transforma els protagonistes i lluny d'acabar amb la relació amorosa que duien, l'aferma.

- De què va el llibre?
Anys '40, Shanghai, una família tradicional busca un xicot per a una de les seves filles solteres en edat de casar ja. Una amiga de la família els presenta en Fan Liuyuan, un excel·lent partit, un que manega, vaja; però el paio es queda enlluernat per la germana gran, la Liusu, que està divorciada.
La Liusu i el Liuyan es cauen bé i s'agraden, tot i la sorpresa familiar. Comencen a quedar, a sortir porai, a trucar-se per telèfon i a xerrar sovint. La gent pensa que són parella encara que cap d'ells parla de relació amorosa ni es petonegen. Ella vol un marit, es resisteix a ser la seva amant, relació que ell li insinua.
Les aparences són bàsiques en la història i tothom creu que estan embolicats; aquí apareix el dilema de la Liusu: deixar-se dur pels sentiments i accedir a ser la seva amant, com tothom pensa que és o tornar a casa dels pares perquè ell no li proposa una relació formal ni matrimoni. Què farà? Claudicarà o es mantindrà ferma? 
En resum, la novel·la ens explica una història d'amor on els personatges (i la ciutat que els acull) acaben esgotats per la lluita entre el que desitgen fer i el que volen aparentar per no sentir vergonya: "Estava exhausta; conquerir en Fan Liuyuan havia estat un esforç esgotador"; "La derrota de Hong Kong li havia dut la victòria. Però en aquell món absurd, ¿qui podia diferenciar la causa de l'efecte? ¿Qui ho sabia? Potser, per tal que ella triomfés, una gran ciutat havia de caure". (Liuyuan): "-Hi ha bogeries que no només s'han de dir d'amagat dels altres, sinó de tu mateix. A l'esquena. Perquè t'avergonyiria massa sentir-te. Per exemple: t'estimo, t'estimaré tota la vida".

- Com són els personatges?
L'autora declara que " Els personatges de les meves històries no són herois, però duen a sobre tota la càrrega de la seva època (...) A més crec que tot i la seva feblesa -la gent corrent no té la força dels herois-, aquestes persones corrents representen l'esperit de la seva època molt millor que els herois".
A la novel·la els descriu així: "Ell era simplement un home egoista, ella era simplement una dona egoista".

- Què m'ha sorprès?
El que més m'ha cridat l'atenció ha estat l'el·lipsi en el moment de trobada per primera vegada entre els 2 protagonistes. Qualsevol lector espera amb curiositat el moment de coneixença entre dues persones que mantindran una història d'amor. Però l'Eileen és molt agosarada i omet aquest moment crucial que els canvia la vida, on tots els autors s'aturarien. En canvi, ella no el mostra, no ens explica les mirades o les primeres impressions entre el Liuyan i la Liusu; ella s'ho estalvia, ens deixa els personatges al taxi, anant cap al restaurant i tot seguit expliquen, a posteriori, el que va passar en aquell sopar. Atrevidíssim, sobretot perquè el sopar era per presentar la germana i aconseguir-li el Liuyuan com a promès: "Ja eren set entatxonats en el taxi, no hi cabia ningú més, de manera que la Jinzhi i la Jinchan, a contracor, van haver de quedar-se a casa. 
Sortiren a les cinc de la tarda i no tornaren fins a les onze de la nit. ¿Com podien la Jinzhi i la Jinchan anar-se'n a dormir tranquil·les? Van esperar sense aclucar l'ull que els altres tornessin, però vet aquí que en tornar no van explicar res. La Baolu, amb cara llarga, va entrar a l'habitació de la vella senyora Bai, es va arrencar d'una revolada totes les joies i guarniments, els va tornar a la vella senyora i es dirigí al seu dormitori sense badar boca. La Jinzhi i la Jinchan havien estirat la mare cap al balcó i no pararen de burxar-la perquè els expliqués què havia passat".
També m'ha sorprès una frase que deixo aquí per tancar el comentari i com a reflexió i síntesi final del llibre: "Per més que l'arbre tingui deu mil peus d'altura, és a terra que cauen sempre les fulles".




*

divendres, 11 de novembre del 2016

L'ESPLET: un dia intensament llibresc




Demà és un dia literari a casa meva, a casa nostra: El Cep i la Nansa ha preparat una trobada i xerrada amb més de 20 autors de la casa. 
Demà és un dia de Fira també, dissabte de la Fira de Novembre. No ens podem queixar a Vilanova, cada dia pot ser una festa.

He tingut la sort que el Quicu em convidés a participar-hi, així que si us ve de gust compartir una estona amb nosaltres, aquest és el programa:




"A ca nostra sempre hem intentat que els diversos agents de la creació literària shi busquen i shi troben. I a fe que ho hem aconseguit. En dóna testimoni lEsplet, per exemple. LEsplet són unes jornades de moviment i avivament, afluència i confluènciaÉs, lEsplet, una abundor, una continuïtat; ha de ser així per tal que el procés de sedimentació acumule les experiències i puga servir el solatge de base (de bassa, de baula) per a noves aportacions. El Cep i la Nansa som el que (en francès) éune maison d’édition. Som, efectivament, una casa editorial. Som, així, dues coses. Acollim i som acollits. Som una casa dhostes. Aprenem cada dia a ser els amfitrions del proïsme i a oferir la llar a què convidem una mica més rica, més humana, més justa, més bella del que la vam trobar. Ser hostes significa oferir la llar que els nostres visiten una mica millor del que la vam trobar. Som, sí, una casa dhostesAprenem cada dia a ser els convidats del proïsme i a deixar la llar a què ens conviden una mica més rica, més humana, més justa, més bella del que la vam trobar. Ser hostes significa deixar la llar que visitem una mica millor del que la vam trobar. Ser hostes és això: ser dipòsit, ser anella. "



*

divendres, 4 de novembre del 2016

Literatura i ciència




Avui tenia ganes d'escriure alguna cosa divertida i vaig recordar una foto simpàtica que canviava títols de novel·les clàssiques anglosaxones afegint-hi algun tema de ciència. Em va fer riure quan me la vaig trobar i he decidit fer el mateix amb títols d'obres catalanes conegudes. M'ho he passat molt bé barrejant temes perquè les combinacions entre literatura i ciència són infinites. Aquestes són les que he triat:

- Tirant l'Ultraviolat
- Curial i Criogènia
- Te deix, amor, omega3 com a penyora
- Cristal·lografia del segon origen
- La plaça del neutró
- Termodinàmica Prim
- Cròniques de la biocenosi oculta
- El quadern tectònic
- L'auca del senyor Hidràulic
La febre d'ozó
- Mirall simbiòtic
- Laura a la ciutat dels Nutrients
- Camí de lípids
- Bearn o la sala electromagnètica
- Gegants d'àcid nucleic
- El perquè de tot biòtop
- Incerta astrobiologia


Podria haver seguit tota la tarda i fer una llista inacabable, però he decidit que ja havia jugat prou.

ezgif-com-save-1

*