dissabte, 22 d’abril del 2017

Abril: Recomanacions de 2 en 2





Demà és Sant Jordi i avui vull fer dues recomanacions més. Darrerament només compro llibres d'animals i plantes, casa meva està plena de flora i fauna variades. Deu ser la primavera.

1. Primera recomanació: Vida, bestiari il·lustrat de Joana Santamans. Un llibre publicat per Bridge, disponible en català i castellà. 
De seguida em va cridar l'atenció el color de les il·lustracions i la bona edició. És un llibre per a qualsevol edat, per a qui li agradi conèixer una mica més els detalls d'alguns animals seleccionats: ocells, papallones, insectes i peixos. És una autèntica preciositat, fins i tot són encantadors els bitxos més fastigosos, com els escarabats.
L'índex de l'obra:




Algunes de les il·lustracions:











2. Segona recomanació: Tanairon de Leena Krohn, publicat per Nórdica Libros en castellà. Un llibre amb insectes com a protagonistes, uns insectes humanitzats i poètics que viuen a la ciutat de Tanairon: "En Tanairon, muchas cosas son diferentes a nuestra tierra. Lo primero que me viene a la mente son los ojos. A muchos aquí, sabes, les crecen y se hacen tan grandes que les cubren hasta la tercera parte del rostro".
Està escrit en forma de cartes, cada carta és un capítol. No se sap qui n'és el destinatari ni l'autor de les cartes tampoc no sap del cert si mai li arribaran: "... quién sabe en qué montón de basura de jardín de atrás estarán pudriéndose mis cartas".

La Leena crea imatges i metàfores amb una senzillesa brutal, potser per això se l'ha comparat amb Kafka. Un exemple és el final de cada carta, de cada capítol on en lloc de tancar la història ens obre una finestra a la reflexió filosòfica o poètica; per exemple el final de la carta quarta: "Pero de pronto advertí que de sus ojos brotaba algo, algo que salpicaba el suelo y las paredes, empapando mi ropa.
Ella ya no me miraba y me incoporé y salí de la habitación con la humedad de las lágrimas de la reina".
O de la setena: "¿Llegará alguna vez una luna nueva cuando no sea necesario encender un fuego en lo alto de la colina?"
O la 14ª: "Los págalos tuvieron que haber chillado entonces, las olas bramar, pero yo, mi mente ausente, no vi más que arena y una uña...".
O de la 21ª: "Pero no respondo ni tú escucharías lo que digo. Tus brazos ya se han aflojado de mi cuerpo y he regresado al camino por el que hace un instante corría hacia ti temblando por la espera".

Per conèixer una mica més l'autora i la seva obra, podeu llegir aquest article de Silvia Cruz.

*

dilluns, 17 d’abril del 2017

Evolució de les màquines d'escriure




1. Recordar la primera màquina d'escriure amb la mateixa intensitat que el primer petó.

2. Recordar l'última màquina d'escriure amb el mateix enyor que el primer amor.

3. Recordar el poema que parla d'elles.

1. Olivetti blava.

2. Brother blanca, elèctrica.

3. 'Underwood girls' de Pedro Salinas.


Underwood girls

Quietas, dormidas están,
las treinta redondas blancas.
Entre todas
sostienen el mundo.
Míralas aquí en su sueño,
como nubes,
redondas, blancas y dentro
destinos de trueno y rayo,
destinos de lluvia lenta,
de nieve, de viento, signos.
Despiértalas,
con contactos saltarines
de dedos rápidos, leves,
como a músicas antiguas.
Ellas suenan otra música:
fantasías de metal
valses duros, al dictado.
Que se alcen desde siglos
todas iguales, distintas
como las olas del mar
y una gran alma secreta.
Que se crean que es la carta,
la fórmula como siempre.
Tú alócate
bien los dedos, y las
raptas y las lanzas,
a las treinta, eternas ninfas
contra el gran mundo vacío,
blanco en blanco.
Por fin a la hazaña pura,
sin palabras sin sentido,
ese, zeda, jota, i…



*

dijous, 13 d’abril del 2017

Tatuatges literaris


Qui es fa tatuatges literaris?
Estan de moda i n'hi ha de tot tipus, per a tots els gustos: grans, de petits, en color, en blanc i negre, títols de llibres preferits, personatges, cites, fragments, fins i tot recomanacions literàries.

Els tatoos literaris són les noves cançons:
















*


dimecres, 5 d’abril del 2017

Sant Jordi 2017: recomanacions de 2 en 2





Enceto l'abril amb més recomanacions literàries, en aquesta ocasió, recomanacions per a Sant Jordi, que està a la vora. I ho faré de 2 en 2 aquest any: 2 llibres en cada entrada, 2 títols que no tinguin res en comú.

Avui recomano un museu-herbari en forma de llibre que pot agradar a tota la família, i una novel·la eròtica no apta per a tots els gustos.

1. Botànicum de Katie Scott (il·lustracions) i Kathy Willis (text): És un llibre gran per la mida i pel contingut. La mida és el primer que em va cridar l'atenció i la qualitat de l'edició: tapes dures i tots els dibuixos que vulguis.
La presentació de l'obra és que tens davant un museu de plantes sempre obert. Jo, que no en sé res de plantes, em vaig enamorar en veure'l. I l'hem llegit i mirat a casa, sobretot l'hem mirat doncs els dibuixos són extraordinaris. És un llibre que no cansa, un llibre per aprendre, un llibre que no t'acabes on els dibuixos et captiven.


Les autores obren el llibre afirmant que les plantes estan pertot arreu i que viuen a pràcticament totes les superfícies. Elles ens fan un passeig per les primeres plantes, pels diferents arbres, per palmes, herbes, flors i fongs, entre d'altres. I no es tracta d'un llibre infantil, encara que als infants els pot fascinar també, perquè hi ha tota la informació sobre cada planta: mida, alçada, nom científic, hàbitat, etc; és a dir, tenim totes les dades sobre les espècies que hi apareixen.
*El llibre es pot trobar en anglès, català (Simbol Editors) o castellà (Impedimenta). Actualment la mateixa col·lecció té un altre sobre animals titulat Animàlium.

2. El dia que va morir David Bowie de Sebastià Portell: Una novel·la atrevida que fa un recorregut pels darrers dies del protagonista abans d'arribar on es troba: en una consulta mèdica esperant els resultats d'uns anàlisis a veure si té sífilis. Com ha arribat fins aquí ens ho narra des del monòleg interior, però també mitjançant la combinació de formes que trenquen el fil narratiu, com ara el teatre, la fotocòpia d'un menú de fast-food, els missatges de whatsapp (i d'altres xarxes) o els missatges de veu telefònics. Per tant, l'estructura és el primer que sobta, a més de la sinceritat amb què s'expliquen els sentiments i els detalls de les trobades sexuals.


El motor de la novel·la és l'amor, la manca d'amor en el seu cas: "No vaig aprendre quan tocava, ni de qui tocava, i ara sóc de tot incapaç d'estimar". Per això recorre la ciutat una i altra vegada de forma frenètica, cercant estimar i qui l'estimi, tot i que el sentiment se substitueix pel sexe. Només s'atura a pensar en la vida que du i en tot el que l'envolta quan s'asseu a la sala d'espera d'una clínica qualsevol: "...llarga espera, interminable espera, esfilagarsada, teixida tota de mals pensaments que ara em sotgen".
Per a ell hi ha algú que n'és responsable, la culpable de tot allò negatiu que li passa és la seva mare que "intentant protegir-me, intentant que no m'equivoqués, has exercit en mi la mateixa pressió que sents encara". I després de tant rumiar arriba a la conclusió que "si l'amor és una cosa que s'ha d'aprendre és que algú se l'ha inventat", una mena de consol davant el futur incert que se li presenta.
Al final la buidor de la ciutat a la nit se l'hi instal·la i l'arrossega: "Estic buit per dins i la ciutat està buida per fora". Una ciutat que en alguns moments sembla enfotre-se'n d'ell.  
*El llibre està editat per LaBreu edicions.

*