diumenge, 29 de gener de 2017

Fes-me la permanent d'Anna Carreras





Diumenge passat al Lotus, aquí a casa, es va presentar la darrera novel·la de l'Anna Carreras, Fes-me la permanent, editada per El Cep i la Nansa. Tenia moltes ganes de tornar a veure l'Anna i de comentar l'obra (i la vida) amb ella.

De què va?
Fes-me la permanent és una carta d'amor de debò, una declaració d'amor autèntica, "un llibre que parlarà d'un sol amor, malgrat que hi intervinguin més figurants que la vida et posa davant només per comprovar com reacciones".
Per tant, com a tal carta d'amor està escrita en 2ª persona del singular, una tria que sorprèn perquè no hi ha gaires novel·les que s'atreveixin a utilitzar-la, -excepte les novel·les epistolars, evidentment-, per la dificultat en mantenir el to, la proximitat amb el lector i la versemblança. L'elecció encaixa perfectament amb la història perquè "A les cartes escrites a mà hi havia desitjos a llarg termini i records reviscuts", exactament el que hi trobarem.
La 2ª persona, en canvi, s'utilitza sovint en poesia; aquesta novel·la té una gran càrrega lírica també: "cada vegada que vegis el llumet blau de forma daliniana, recordaràs aquest corcó de dona que només volia fer-te un poema".
La protagonista, Saiola, escriu aquesta declaració d'amor incondicional, aquesta carta, aquest regal immens al seu amor. Però també l'escriu per a ella mateixa, potser per tancar el cercle i la història: "Parles d'ell perquè proclames el teu amor de tant que en tens. Parles d'ell quan en el fons parles de tu mateixa i de tots els enamorats del món".
L'estructura de l'obra també és original: combina una selecció de columnes publicades al diari El Punt amb les seves vivències diàries, sentiments i reflexions. Per tant, tenim dos punts de vista de la mateixa història, dues cares, cara A i cara B com si es tractés d'uns disc, d'un disc de Sidonie, potser.
Quin és l'objectiu de la Saiola i de la novel·la? "Viure aquest amor i cap altre: aquesta és la seva missió (...) La resta és literatura".

- Per què aquest títol?
L'enamorat de la Saiola és perruquer, tot i que no li demana mai que li marqui uns rínxols. La paraula té dos significats: 
1. A principis de segle XX les dones enamorades escrivien trossets de les seves vides en diaris personals (com podria ser aquesta novel·la) "la gent ballava i reia, els homes portaven barret i les senyores es feien la permanent".
2. A principis de segle XX les històries d'amor no caducaven, eren permanents i això és el que sent (i desitja que li sigui correspost) la protagonista: "un amor així no caduca, no prescriu, no s'apaga".

En resum, estem davant d'una història d'amor transparent travessada de tons blaus perquè l'amor de la Saiola és d'aquest color, no és rosat ni vermellós, és totalment blau: "Estimar a temps real és buscar la flor blava, l'impossible romàntic (...) Decapitar una il·lusió és com garfinyar el blau d'un vestit nou".
El que tenim aquí, en definitiva, és "Molta literatura per dir que l'estimes, collons, que l'estimes i punt. Que ell és l'escollit".

A qui no li agradaria que li escrivissin una carta d'amor així?

Enhorabona, Anna, un cop més.






*

dilluns, 23 de gener de 2017

Finestres



Quan mirar per les finestres es transforma en poesia, avui. Pel dibuixant de còmics Grant Snider.
Dilluns d'imatges literàries o de poesia en imatges: mireu per la finestra.

*

dijous, 12 de gener de 2017

Poesia del cos




A tots ens agrada molt posar etiquetes, relacionar, anomenar i encaixonar. En poesia també, molt. Hi ha molts tipus de poesia, poesia èpica, poesia social, poesia pura, poesia de l'experiència, poesia conceptual, etc. Darrerament m'he topat amb una etiqueta nova, poesia del cos, i ja m'està fent nosa. Per què? Primer perquè m'imagino un cos tatuat amb milers de versos i segon perquè s'està repetint massa, com si fos un descobriment, una gran troballa. No ho és, es tracta d'una denominació redundant doncs no se m'acut com es podria fer poesia sense un cos. Cada cop que ensopego amb aquesta etiqueta nova arrufo el nas i hi trobo els poemes de sempre. Res de nou.
Quina és la idea de la poesia del cos? A més de sortir el cos, majoritàriament femení, en un poema (o alguna de les seves parts) s'intenta aconseguir ser el cos del poema, com si el poema pogués tenir cos com nosaltres, m'enteneu? També posar-hi els 5 sentits, que les parts del cos es personifiquin, com ara que el cos recordi, el maluc parli o l'espatlla rigui, o fins i tot he trobat alguna metàfora del cos com a laberint, tot ben amanit.
Com vull estar a la moda i que no se m'escapi l'oportunitat de fer poesia del cos de la bona, sisplau (i si m'apureu molt us munto un poemari cossil), he escrit aquests versets:

Al matí la brisa i el sol 
m'acaronen la pell.
Tanque els ulls,
m'abandone
i m'adone
de la teua absència.
De sobte una punxada
intensa i breu al llavi
m'avisa que has arribat
puntual i imminent.
Avui no t'esperava, herpes!


Tanmateix, per a mi la poesia del cos és això:

giphy.gif (410×294)

*

dijous, 5 de gener de 2017

Consells per ser més creatiu




Comença 2017 i tots anem bojos  amb els nous i bons propòsits, bé, nous no gaire perquè ens plantegem els mateixos cada gener, any rere any: menjar millor, anar al gimnàs, llegir més, viatjar, aprendre anglès, estalviar, dormir molt, etc. 
Els que escrivim voldríem fer-ho més i millor, i per aconseguir-ho tenim un munt de cursos, recursos i aplicacions que ens ajuden a millorar la concentració, a gestionar el temps, a motivar-nos, a polir els textos, i a ser més creatius. Aquí em vull aturar: ser més creatius, augmentar la creativitat; és possible?
Hi ha llistes (tips) amb consells boníssims per aconseguir-ho, i de totes les que he trobat, la de dalt és la que més m'ha convençut, tot i que li manquen alguns consells bàsics, segons el meu parer, si realment voleu ser més creatius. Són els que jo practico abans de posar-me a escriure:

1. Escriu un poema dadaista. Els dadaistes eren els paios més creatius del món i van inventar moltes tècniques per a millorar l'escriptura. La meva preferida és la de triar un article del diari, retallar-ne les paraules, posar-les en una bossa de plàstic, remenar i tot seguit anar traient-ne fins a tenir el poema. Aquesta tècnica et donarà una nova perspectiva de poesia i de vida.



2. Escolta en bucle la teva cançó preferida. No l'escoltis amb els auriculars, cal que la música envaeixi tots els racons de casa. No et tallis si hi ha més gent en aquell moment. L'estat d'eufòria que et produirà escoltar-la sense pausa 8356227 vegades és l'ideal per a crear.



3. Pica tots els timbres d'un edifici qualsevol de la teva ciutat i surt corrents. Aquest gest tan senzill i típic de la infantesa farà que l'adrenalina comenci a córrer a raig abans que les teves cames. Recorda que l'adrenalina és bàsica per encarar amb èxit una obra.

4. Imita els clàssics. I si és algun autor/a que no t'agrada, encara millor. La imitació ens desvetlla els secrets de la composició perquè els puguem aplicar a les nostres obres. No hi ha plaer més gran que llegir, analitzar, descobrir i copiar les tècniques i trucs emprades per aquell/a paio/a tan plasta. La imitació ens duu al perfeccionament.

5. Entra a un bar i digues ben fort "Aquesta ronda la pago jo". Tot seguit sentiràs crits d'alegria, felicitacions i abraçades; es crearà un ambient i un estat d'ànim tan ideals que et preguntaràs per què no ho havies fet mai abans. Aquesta festa al teu voltant no la trobaràs ni en el millor lliurament de premis. La generositat del gest es multiplicarà en la teva creació.



6. Agafa un taxi i digues "Segueixi aquell taxi, de pressa!". Gaudiràs d'un viatge tan espectacular i emocionant que la propera vegada t'adormiràs al Dragon Khan. No és cap secret que els taxistes es fan taxistes perquè algun dia algú els digui La Frase, fer una carrera extraordinàriament veloç i així poder jubilar-se. Recorda que la creativitat es nodreix de les emocions fortes.

7. Empurpurina't de cap a peus. Segur que t'has adonat que de vegades tot el que t'envolta, tot el que mires és opac. Això és perjudicial per a la creativitat, per tant, omple't de purpurina i brilla, i després llança purpurina pertot arreu, fes brillar tot allò mat. La gent t'ho agrairà i la teva obra serà brillant.



*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...