tag:blogger.com,1999:blog-31675454116684804592024-02-07T06:23:21.934+01:00················ llengua de gatRaquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.comBlogger407125tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-7711321440088548682022-09-11T13:47:00.000+02:002022-09-11T13:47:08.924+02:00Estiu, vacances, llibres, poesia<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMoRMzaLRcwtSCqWBB3V6y-80NpTmSadiuv_5zREA2GKsJSp1-hQ6Ojv-ORmHWmP79dgfLw_ylbnjIaHrRd24T8qDUH29PFooCwA9Q23FLdXPyn_qq41Sp-VkE5YwZlnDsQiT3STYozzNAZHC7dBAfSwgn010061XNKahOu9vQ6IEI3MVKnXDAiG-Y/s2048/IMG-0057.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="909" data-original-width="2048" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMoRMzaLRcwtSCqWBB3V6y-80NpTmSadiuv_5zREA2GKsJSp1-hQ6Ojv-ORmHWmP79dgfLw_ylbnjIaHrRd24T8qDUH29PFooCwA9Q23FLdXPyn_qq41Sp-VkE5YwZlnDsQiT3STYozzNAZHC7dBAfSwgn010061XNKahOu9vQ6IEI3MVKnXDAiG-Y/w642-h285/IMG-0057.jpg" width="642" /></a></div><p></p><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">A l'estiu, a les vacances d'estiu més aviat, m'agrada llegir llibres de contes. Sempre me'ls reservo per a les vacances, encara que durant l'any també en caigui algun. Però aquest estiu he llegit més poemaris que relats, potser perquè a la pila de pendents en tenia més.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">Revisant les lectures, m'he adonat que n'hi ha 3 que tenen un tema, un fil que els podria unir o relacionar: el dolor. </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">Els poemaris són <b><i><a href="https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/domini-fosc/"><span style="color: #444444;">Domini fosc</span></a></i></b> de <b>Josep Mª Fulquet</b>, <b><i><a href="https://vienaedicions.com/book/llet-de-glacera"><span style="color: #3d85c6;">Llet de glacera</span></a></i></b> d'<b>Alba Camarasa</b> i <b><i><a href="http://pilaradon.com/dadolor"><span style="color: #ea9999;">Da dolor</span></a></i></b> de <b>Pilar Adón</b>.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">El dolor és un tema que recurrent en totes les arts. L'expressió del dolor a la literatura també es troba una i altra vegada, ja sigui la descricpció d'un dolor físic (malaltia) com anímic/intern (experiència). El trobem ja descrit, per exemple, a <i>La Ilíada</i> (segle VIII a.C.) quan Homer descriu el plor i el dolor d'Aquil·les per la mort de Pàtrocle; també a <i>La Chanson de Roland (</i>segle XI) quan l'emperador Carlemany es desmaia de dolor en assabentar-se de la mort del seu nebot Roland de Roncesvalles : "¿A quién sorprenderá que él ruja de dolor?"</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">Els cops i les ferides més o menys metafòriques són disparadors i inspiració.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">El tipus de dolor que apareix a l'excel·lent <i><b>Domini fosc</b></i> de Josep Mª Fulquet (Premi Pare Colom de Poesia, 2021. Lleonard Muntaner Editor) és un dolor existencial, sobretot. Però també hi ha poemes o versos que ens deixen veure, i ens transmeten, un dolor més aviat físic:</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">"¿Què són els morts sinó remordiment,</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">dolor, neguit, expressió callada</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">d'un malentès orgull que els vius expien"</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">"... quan només en el dolor es pot trobar l'amor".</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">"... perquè tot és oblit, distància, trànsit".</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">"Tota aquesta fatiga, tot aquest tedi en el gest,</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">en les paraules, en les fulles seques</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">que giren empeses pel vent calent de juny</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">posen a prova la capacitat de l'ànima</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">davant els límits nus de l'existència".</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">A <b><i>Llet de glacera</i></b> d'Alba Camarasa (Premi de Poesia Vila de Martorell, 2021. Viena Editorial) trobarem el dolor escampat per tots el poemes. El dolor (i les paraules) llisquen com escampades en un riu o en un iceberg blanc, lletós, desfet. Es veu clarament al poema titulat Post Bellum (el poema que més m'ha agradat), a El dolor té els seus protocols o a Un magatzem explota al centre de Beirut:</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">"He imaginat que sempre pot fer fred en les cases,</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">que el fred pot perforar les cases i els nadons".</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">"El patiment com un brunzit al qual t'acostumes</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">però no deixa d'existir".</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">"He sentit des d'ací el cor com se't trencava,"</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">El dolor que recorre <i><b>Da Dolor</b></i> de Pilar Adón (La Bella Varsovia, 2021) és més físic, però també hi ha poemes que incideixen en el dolor existencial. El títol ja ens prepara per al que hi trobarem a dins. Quan el meu fill em va veure llegint-lo em va dir: "Da dolor, mama? Ah, fa mal". Doncs sí, aquest poemari, i els altres dos, estan construïts amb poemes que fan mal:</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">"... la tarde en que me vi odiando</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">a las familias abeja</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">que reían juntas"</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">"Su ahogo se calma sólo con el mío.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">Su ira y su rabia.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">Sé que dejará de estar triste</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">cuando lo esté yo".</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">"Situada a la altura de tu sufrimiento,</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">reposar en tu hombro</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">(niña en volandas)</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">para hablar del exterminio</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">de los aborígenes de Tasmania".</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">"Hay una prisa a los 20</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">que vuelve a los 40.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">Lo de en medio es supervivencia".</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">*</span></div>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-37794296602856048932022-03-31T19:53:00.000+02:002022-03-31T19:53:21.345+02:00FEM-LES<p> </p><p><span style="font-family: arial;">Moltes gràcies, Marta i companyia, fer pensar en mi per al vostre projecte <b><a href="https://www.youtube.com/channel/UCawc5Udql3g-MT4id3jUg0A">FEM-LES</a></b>. Per la visibilitat i per deixar-me xerrar sense filtres ;)</span></p><p><span style="font-family: arial;"><br /></span></p>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/xR0-D_sTNlQ" title="YouTube video player" width="560"></iframe><div><br /></div><div><br /></div><div>*</div>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-86903665029375385042022-02-26T11:42:00.005+01:002022-02-26T11:46:17.751+01:00L'aquari, David Vann<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiUxMIxiLpVwm5Lw9qDgO4hqXxXmJC34H1a9A83EbgaCzR6sQxnvtU813v29jCBHmen9HnQ40G6HnjKKxWkxfohJlCaEKhatYXA7xUavZx4jdLN0JexGqDPzRyXF1xX9gZoEHt9sodQuBOrunV6PY5thIEVZ57njiRzku9akkvwdI78PyO8eMJR0utn=s1241" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1241" data-original-width="837" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiUxMIxiLpVwm5Lw9qDgO4hqXxXmJC34H1a9A83EbgaCzR6sQxnvtU813v29jCBHmen9HnQ40G6HnjKKxWkxfohJlCaEKhatYXA7xUavZx4jdLN0JexGqDPzRyXF1xX9gZoEHt9sodQuBOrunV6PY5thIEVZ57njiRzku9akkvwdI78PyO8eMJR0utn=s320" width="216" /></a></div><br /><p><br /></p><p style="text-align: justify;">A la trobada de gener del club de lectura ‘Dijous entre lletres’, vam llegir i comentar <b><i><a href="https://periscopi.cat/llibre/antipoda/l-aquari">L’aquari</a></i></b> (Ed. Periscopi, 2016) de l’escriptor i professor nord-americà d’escriptura creativa de la Universitat de Warwick (Califòrnia) <b>David Vann</b> (Alaska, 1966), autor que ha rebut nombroses beques de creació literària i és col·laborador dels mitjans Atlantic Monthly, Esquire, The Observer, The Guardian i The Sunday Telegraph, entre d’altres. Les seves obres han estat traduïdes a diferents idiomes i ha rebut diversos premis literaris, entre els quals destaquen el premi Llibreter 2011 i el Médicis l’any 2010 per la novel·la <i>Sukkwan Island</i> (2010).</p><p style="text-align: justify;">David Vann va explicar en una entrevista que per escriure <i>L’aquari</i> havia partit d’una imatge inicial —una nena mirant els peixos de l’aquari municipal de Seattle amb un senyor que li parla al costat—, i havia sabut que l’home, un desconegut llavors, tindria un pes en la història. “Mai abans havia estat en un aquari. Tampoc sabia com continuar la narració. Pensava en els diàlegs de la nena i l’home vell”. “M’encanta escriure sense cap planificació. Així vaig descobrint el que realment vull explicar. L’inconscient transforma les meves històries”.</p><p style="text-align: justify;">La protagonista i narradora de la història és la Caitlin, una nena de dotze anys amant dels peixos que viu amb la seva mare en un suburbi de la ciutat de Seattle, una ciutat grisa i freda. Cada tarda, després de l'escola, la Caitlin visita sola l'aquari de la ciutat, on s’hi passa hores, fins que la seva mare (Sheri), que treballa d’estibadora, passa a recollir-la. Aquestes visites li permeten endinsar-se en un món particular i íntim que la protegeix del món exterior. Els llaços entre la mare i la filla són molt forts al principi de la novel·la, però s’aniran afluixant. Un dia, se li acosta un desconegut, un senyor gran de “Cabells ressecs com gespa, ossos de les espatlles, res de tou, igual de cuirassat que un cavallet de mar i igual de lleig, però me li vaig enganxar com si fos la meva branca de corall”, amb qui comença a compartir la seva afició pels peixos. Aquest senyor a poc a poc es guanyarà la seva confiança i desplegarà el drama, el nus de l’acció: li descobrirà un passat familiar molt dolorós, una realitat que no coneixia i que no s’imaginava de cap manera. </p><p style="text-align: justify;"><i>L’aquari</i> ens mostra una història dura explicada de forma brillant que ens explica que el dolor més gran es pot superar, que els conflictes es poden solucionar i obrir pas a una nova vida. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">- Temes que van sortir a la conversa:</p><p style="text-align: justify;">De seguida comentem com ens ha fascinat aquesta història. Una història que té com a nucli els errors, les conseqüències de les nostres decisions i també el perdó. L’autor va explicar que “Mentre escrivia pensava que estava fent un llibre sobre una mare que necessitava perdonar el seu pare, però a poc a poc em vaig adonar que un dels temes importants era si el perdó d’una filla a la seva mare era possible o no.”</p><p style="text-align: justify;">És possible perdonar algú a qui estimaves però que t’ha causat el dolor més gran de la teva vida?</p><p style="text-align: justify;">En començar-la no ens esperàvem de cap manera que evolucionaria de la forma en què ho fa ja que al principi el ritme és tranquil i pausat, com el d’un aquari, i no es preveu el que passarà. A partir de l’aparició del senyor gran, a qui la Caitlin de seguida agafa confiança, la trama comença a moure’s i a canviar. I descobrim la fragilitat d’alguns personatges, com la de la mare de la nena, que, superada per la situació, acaba perdent els estreps, i el control sobre la seva filla (i sobre la seva pròpia vida). Fins llavors, la vida de la Caitlin i la seva mare transcorria monòtona, quotidiana i tranquil·la.</p><p style="text-align: justify;">L’obra és una muntanya russa de sentiments: a mida que avança la història i descobrim els conflictes familiars que envolten els personatges principals (sobretot els que enllacen la mare i l’home desconegut que la Caitlin coneix una tarda a l’aquari) les sensacions van canviant una i altra vegada; patim, ens alegrem, dubtem, ens sorprenem, tornem a patir, ens tornem a alleujar: “La vida real s’assembla més al mar, on en qualsevol instant pot aparèixer qualsevol depredador”.</p><p style="text-align: justify;">Per altra banda, ens va sorprendre tot el coneixement que té una nena sobre els peixos. També que sempre pregunti a la gent quin és el seu peix preferit, una pregunta molt original que segurament no ens havíem plantejat mai. És un joc molt original que compari la vida de les persones amb les dels peixos, com per exemple quan li diu l’Steve, parella de la seva mare, que ella és com un percebe: “Ets un percebre, pensa que ets a l’aigua tranquil·lament, com a màxim arreplegant una mica de plàncton, però sense moure’t ni preguntar res”. O quan ella afirma: “Que no notis la peixera no vol dir que no hi sigui, i fins i tot, la solitud s’ha de contenir d’alguna manera”.</p><p style="text-align: justify;">A més de tot això, veiem com la protagonista va canviant, va madurant per tot el que li passa; l’autor ho descriu tan bé que ens ho fa veure i viure.</p><p style="text-align: justify;">En resum, <i>L’aquar</i>i és un llibre que ens ha encantat i que recomanem molt perquè és vida, i “Tot el que ens passa, fins a la cosa més petita, deixa un bony, i són bonys que no desapareixen mai”.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">*</p>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-44480610427487755522022-01-16T19:21:00.000+01:002022-01-16T19:21:13.486+01:00Gent normal. Sally Rooney<p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi7h2-GTH_akSdDF3GKvbtUowRxaI-GSqDVv_x9Uxm32XvWnZiL-y9v1-WTnAwF7gwc50CghVG6H_XpNt0L7o9Q4DR1FzNpjtJexiC3ZM__DeZBw5cY75RqQLlK2Klo_cZ64WJJfOfc9c_RTsnPAx4OYCRLuLnXK9FgQXmJMe7a0bDRyV4UA44OwbV3=s339" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="339" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi7h2-GTH_akSdDF3GKvbtUowRxaI-GSqDVv_x9Uxm32XvWnZiL-y9v1-WTnAwF7gwc50CghVG6H_XpNt0L7o9Q4DR1FzNpjtJexiC3ZM__DeZBw5cY75RqQLlK2Klo_cZ64WJJfOfc9c_RTsnPAx4OYCRLuLnXK9FgQXmJMe7a0bDRyV4UA44OwbV3=w216-h320" width="216" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">A l’última trobada de l'any 2021 del club de lectura ‘Dijous entre lletres’, vam llegir i comentar <b><i><a href="https://periscopi.cat/llibre/antipoda/gent-normal">Gent normal</a></i></b> (Ed. Periscopi, 2019) de la <b>Sally Rooney</b> (County Mayo, Irlanda, 1991). </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Rooney va ser escollida l’any 2017 per The Observer (The Guardian) com un dels talents més prometedors del moment. <i><b>Gent normal</b></i>, la seva segona novel·la, va ser el llibre més elogiat de l’any per la crítica del Regne Unit segons The Bookseller. L’any 2018 va obtenir el premi a millor novel·la irlandesa i també el Costa Book Award. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Els protagonistes de la història són en Connell i la Marianne, dos joves que han crescut al mateix poble de l’interior d’Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents. La Marianne, una noia d’una família burgesa, és orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un dels nois més populars de l’institut i fill de la dona de fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències socials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de mantenir-la oculta. Temps després, en arribar a la universitat, els rols que tenien al poble (i a l’institut) canviaran totalment i la popular serà ella. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"> <i>- Temes que van sortir a la conversa: </i></span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El primer que comentem és que es tracta d’un bon llibre, molt adequat també per als adolescents d’avui dia, per a comentar-lo amb ells ja que al començament de la novel·la, quan els protagonistes són adolescents, observem moltes dinàmiques relacionals de les que ells tenen, com per exemple les relacions de poder i domini dins les relacions amoroses: el Connell i la Marianne duen en secret la seva relació per por que ell, en ser popular, sigui rebutjat pels amics. En canvi, com ella no té amics en aquesta etapa de l’institut, es deixar fer: “Dilluns, a l’institut, va haver d’evitar mirar la Marianne o interactuar-hi de cap manera. Carregava amb el secret com si portés alguna cosa gran i calenta a les mans, com una safata massa plena de cafès que havia de portar a tot arreu sense vessar-ne ni gota. Ella es comportava com sempre, com si no hagués passat res, llegint un llibre a la zona dels armariets com feia habitualment”. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">És també una novel·la sobre la incomunicació: els protagonistes no acaben de dir què volen, què senten o necessiten i això els crea malentesos constants, a més de sobreentesos erronis. I això és un gran error que cometen els protagonistes una i altra vegada durant els anys en els que transcorre la novel·la. Segurament l’error més gran que comet el Connell és no convidar la Marianne al ball de final de curs i, anys més tard, no dir-li que ha demanat una beca (que acaben concedint-li). </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Ambdós personatges fan una recerca de la seva identitat que s’està formant en aquesta etapa de la vida i per culpa de la incomunicació, malgrat l’amor que es tenen, no poden ser parella; però sí que funcionen molt bé com a amics, tenen una relació íntima i especial, cosa difícil d’aconseguir: “La majoria de la gent viu tota la seva vida, va pensar la Marianne, sense sentir-se mai tan a prop d’una altra persona”; “Quan parla amb la Marianne té una sensació d’intimitat total entre tots dos. Li podria explicar qualsevol cosa d’ell mateix, fins i tot coses força rares, i ella mai no les explicaria, n’està convençut. Estar a soles amb ella és com obrir una porta per allunyar-se de la vida normal i després tancar-la darrere seu”. El que ens queda clar en llegir aquest llibre és que necessitem els altres per ser qui som. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">A través d’ells, dels personatges, l’autora denuncia dos elements de la nostra societat actual: per una banda la incomunicació i la solitud, i per l’altra, la hipocresia social. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">També comentem el títol que ens sembla encertadíssim ja que els personatges que hi apareixen semblen ser persones anormals cercant la normalitat (excepte la mare d’en Connell, la Lorraine, l’única que ens sembla ‘normal’ i que ens ha agradat molt com actua i es desenvolupa a la història). El desig de la Marianne, al llarg de tota la novel·la, serà aconseguir ser-ho, és a dir, vol que l’estimin: “No sé què em passa, diu la Marianne. No sé per què no puc ser com la gent normal”. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">En resum, el desig continu de la Marianne (com de tants d’altres) és ser una persona com les altres, és a dir, normal, i al final veurem si ho aconsegueix (o no): “La gent l’ha oblidat. Ara és una persona normal. Ningú aixeca la vista quan passa pel seu costat”. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El final de l’obra és obert, així que comentem com ens imaginem que serà en un futur la relació entre els protagonistes, com serà la vida que els espera, la vida que l’autora defineix en boca dels seus personatges com “la cosa que sempre portes amb tu, a dins del teu cap”. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Per últim, si heu llegit la novel·la i us ha agradat podeu veure la sèrie de dotze capítols que n’han fet a través de la plataforma d'streaming Starzplay.</span></p><p><br /></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">*</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-40737470065400727222021-12-19T12:47:00.001+01:002021-12-19T12:48:29.078+01:00La mujer bilingüe: vídeo-resum<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg5-4pOewgtsJRaq_5SQ6o-Fh_HPkFxR5WDRUwW7Uuq5We4vch79b4IzNSF_e9BEPHtsWQ0Z5loJYbAC4qFwpectFcdbuj3-6LknmMSBoCtLvh4VB_JzvIzmnotXPzN4nfYbXBIE5r8JyUWEMwzBlcJxQzKhPEeveQOjmB47_fDSLaNLTzXsqyQICn8=s1238" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="694" data-original-width="1238" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg5-4pOewgtsJRaq_5SQ6o-Fh_HPkFxR5WDRUwW7Uuq5We4vch79b4IzNSF_e9BEPHtsWQ0Z5loJYbAC4qFwpectFcdbuj3-6LknmMSBoCtLvh4VB_JzvIzmnotXPzN4nfYbXBIE5r8JyUWEMwzBlcJxQzKhPEeveQOjmB47_fDSLaNLTzXsqyQICn8=w400-h224" width="400" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Abans que acabi l'any vull fer un resum literari en imatges de totes les coses bones que m'ha dut <b><a href="https://www.zendalibros.com/5-poemas-de-la-mujer-bilingue-de-raquel-casas/"><i>La mujer</i> <i>bilingüe</i>/ <i>La dona bilingüe</i></a></b>: nous amics meravellosos, llocs inoblidables, lectures, viatges, converses, presentacions, sorpreses, sopars, dinars i riures, mooolts riures. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Així que gràcies <b>Bartleby</b> per acompanyar-me i per aquesta oportunitat; gràcies amics per llegir-me, escoltar-me, per recomanar-me sempre. M'ho he passat taaan bé! Espero continuar ensenyant el llibre porai i desitjo que el 2022 sigui igual o millor, literàriament parlant.</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Amunt la poesia!</span></p>
<iframe allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="" frameborder="0" height="564" src="https://player.vimeo.com/video/658124758" width="640"></iframe><div><br /></div><div>*</div>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-92061024232601559352021-10-24T10:29:00.001+02:002021-10-24T10:32:37.556+02:00Els dics, Irene Solà<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf6ZFC4EoaHT6DWZ-cbZyHv9wTgZn3h6xx7Mb1702lEzwCXZ8CxLNk42QOp4OGVFYdaIV7uEgRnPiCvX3ClX7_AZPmCOvko9Mgg13Qhk_LyD3WAaSh-a5xbe2uM0zuiEEci2uplmGP2-c/s1050/61YFbqoFDwL.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1050" data-original-width="697" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf6ZFC4EoaHT6DWZ-cbZyHv9wTgZn3h6xx7Mb1702lEzwCXZ8CxLNk42QOp4OGVFYdaIV7uEgRnPiCvX3ClX7_AZPmCOvko9Mgg13Qhk_LyD3WAaSh-a5xbe2uM0zuiEEci2uplmGP2-c/s320/61YFbqoFDwL.jpeg" width="212" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Hem començat un nou curs del club de lectura ‘Dijous entre Lletres’ a la biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes. Aquesta vegada, el fil conductor triat és “Llaços”, llaços entre personatges, llaços amb els llocs (o les terres), llaços sentimentals, llaços temporals, etc; un tema que, sens dubte, ens donarà molt de joc i moltes lectures. </span><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Per a la primera trobada vam llegir i comentar<span style="color: #cc0000;"> <i><b><a href="https://www.laltraeditorial.cat/llibre/els-dics/">Els dics</a></b></i></span> (2018), primera novel·la de l’escriptora <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Irene_Sol%C3%A0_S%C3%A0ez"><span style="color: #674ea7;">Irene Solà</span></a></b>. Amb aquesta història, l’autora va guanyar el <b>Premi Documenta </b>l'any <b>2017</b>, i va ser publicada per l’<b>Altra Editoria</b>l.
L’any passat també vam començar amb una novel·la de la Irene Solà, que a hores d’ara no necessita presentació després de l’èxit brutal obtingut per <b><i><a href="http://llenguadegat.blogspot.com/2020/10/torna-dijous-entre-lletres-la-pedrolo.html"><span style="color: #bf9000;">Canto jo i la muntanya balla</span></a></i></b>, per tant, repetim autora però renovem l’experiència.
En aquesta ocasió, de seguida vam reconèixer el seu estil fragmentari però potent com una torrentada, i l’ambientació rural típica fins ara: “I la va agafar més fort, i el Ter va desbocar-se. I va inundar els camps. Els dics, flas!, i les preses, bam! L’aigua corrent venes endintre. Tones de líquid sense compassió arrencant arbres, xafant cases, passant d’un ventricle a l’altre sense esperar que s’obrissin les vàlvules, punxant, de tan de pressa com inundaven les artèries”. Així és la seva prosa: paraules corrent venes endintre. </span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i> - Temes que van sortir a la conversa: </i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Primer comentem el títol de la novel·la: dics. Un dic és un mur que es construeix per contenir la força del mar, d’un riu o d’un llac. A la història podria fer referència al seu estil a l’hora de narrar i també als sentiments dels personatges que hi apareixen. Pensem que no és un leitmotiv a l’obra ja que la paraula només apareix un cop i a més és cap al final. Més aviat seria el marc on enquadrar-la. 'Dic' també pot tenir el significat de poble petit i aïllat, com el que s’hi descriu. De nou, les descripcions són colpidores, plenes de comparacions, de metàfores i símbols: “L’única cosa que la Roser sabia del seu avi era que havia plantat aquell roser a la paret de davant de casa com a regal de noces per a l’àvia. El roser feia unes roses clares i escabellades, tan plenes de pètals que semblaven una ferida de bala. Aquelles flors desprenien una olor dolça i embafadora com un verí, i les abelles es marejaven”. (...) “Pensa que al setembre, a la casa, només hi seran ella i la Victòria. I s’imagina aguantant la casa sobre l’esquena”. En aquesta història també hi ha molts personatges (va bé anotar-se els noms per no oblidar-los o confondre’ls) i novament tots viuen en un poble petit de la muntanya, però que tot i ser petit té una vida molt activa: <i>Aquesta és l’Ada. Aquest és el gorjablanc. Aquest és en Loki, i aquesta és la terra fosca, com una boca oberta. Aquest és en Vicenç de Can Ballador preguntant-li a l’Ada si encara no se l’ha fotut. Aquesta és la Jèssica S. en el seu racó d’Anglaterra rural i aquest és el pare Ballador dins d’un tractor. Aquest és en Tripi, i aquests són els silurs del pantà de Sau nedant a les fosques, i la vaca Samantha i els porc senglars amagats. </i></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Potser en aquesta primera novel·la els personatges estan una mica més continguts, segurament els dics serveixen per a frenar-los; tanmateix l’autora els condueix fins al precipici i un cop allà els atura. A la següent novel·la, en canvi, els porta una mica més al límit i fins i tot els deixa caure. </span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Sobre l’estil comentem que la varietat de personatges i els salts temporals (no és una història narrada de forma lineal) fan que la lectura sigui exigent. Aquesta combinació dels recursos són com si l’autora teixís una teranyina (o un llaç) on ens quedem atrapats.
Els personatges són diversos (nens, joves, adults i vells) i estan molt ben dibuixats i fins i tot es veuen els fils (llaços) que els uneixen: “La Roser tenia els cabells curts i gruixuts i grisos, els ulls blaus tan clars que també semblaven grisos, la cara i el cos quadrats i les mans petites i ràpides com dos ratolins”.
I les escenes estan perfectament encaixades. N’hi ha que fan patir i ens hi identifiquem totalment, com quan el nen, el Dídac, es perd al supermercat: som capaços de sentir la seva angoixa. O l’escena de la caça d’un cabirol que, a més de colpidora, serveix com a ritual d’iniciació, com símbol de canvi d’etapa vital. </span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">L’últim que comentem és que es tracta un llibre per rellegir un cop arribem al final, un final obert que permet diverses interpretacions. Però, al cap i a la fi, el més important no és si la novel·la acaba d’una manera o d’una altra, el més destacat és el camí que hem recorregut amb la lectura, és a dir, el viatge per on ens ha dut la Irene Solà.
</span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">*</span></div>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-53864490115460379972021-09-30T20:30:00.003+02:002021-09-30T20:31:53.307+02:00Bodas de sangre<p> </p><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiijAHbO-Z1ux9gnqYZbHp9PPqigbgALSQXKYXF7uTzrrESllnuOMObswWfYaMJj-Gy7KWbthX2WAaPOGbdqa3b6lNC2V7w32-revArx8GDkr2me-qduCWfD0228kStzMZl8JWgxeB31oI/s320/La-novia-3.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="213" data-original-width="320" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiijAHbO-Z1ux9gnqYZbHp9PPqigbgALSQXKYXF7uTzrrESllnuOMObswWfYaMJj-Gy7KWbthX2WAaPOGbdqa3b6lNC2V7w32-revArx8GDkr2me-qduCWfD0228kStzMZl8JWgxeB31oI/w400-h266/La-novia-3.jpeg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Torno a llegir <i><b>Bodas de sangre</b></i> de Lorca amb els alumnes de 4º d'ESO. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Llegim en veu alta, compartim la història i la comentem mentre m'imagino les adaptacions que els nois i noies d'aquest any en faran. Segur que em sorprendran, sempre ho fan. És la màgia de la lectura, de la bona literatura.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">He revisat alguns treballs de l'any passat (i el muntatge que vaig fer amb els seus booktrailers) i torno a estar orgullosíssima d'ells.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Demà més Novia, més Novio i més Leonardo. Quan acabem, a més de fer els booktrailers, mirarem l'adaptació que en va fer la Paula Ortiz i compararem ambdues històries.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>"La navaja, la navaja... Malditas sean todas y el bribón que las inventó".</i></span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><script src="https://player.vimeo.com/api/player.js"></script> <iframe allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/619186809?h=d2e34ce950" width="640"></iframe><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div>*</div>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-76652184879997645122021-08-25T14:17:00.003+02:002021-08-25T14:18:58.860+02:0010 anys de blog i un nou llibre!<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrcgubaSVK39kakFjGxsMXk4a3DJdYR4LP4DS9hZ__23lRTpghSBSG2ARAV9yah6ap4AlDMoLfirNRMgyhYxdj1O6M7IlmE3_4xErAsKJyxv0nLmZ6roCuVxnL1K7jkdMvF7R2quajpvQ/s500/image-asset.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="500" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrcgubaSVK39kakFjGxsMXk4a3DJdYR4LP4DS9hZ__23lRTpghSBSG2ARAV9yah6ap4AlDMoLfirNRMgyhYxdj1O6M7IlmE3_4xErAsKJyxv0nLmZ6roCuVxnL1K7jkdMvF7R2quajpvQ/w400-h266/image-asset.jpeg" width="400" /></a></div><p><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: large;">Un altre cop 25 d'agost, això vol dir que avui el blog fa anys,</span><span style="font-size: x-large;"> </span><b><span style="background-color: #04ff00; font-size: x-large;">10 anys</span></b><span style="font-size: x-large;">!!</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">I com sempre que tinc alguna novetat literària m'agrada anunciar-la per celebrar meravellosament bé l'aniversari: aquesta tardor publico <i><b>La mujer bilingüe</b></i> a l'<b>Editorial Bartleby</b>, una de les meves editorials de capçalera. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Es tracta d'una edició bilingüe castellà-català del poemari <i>La dona bilingüe</i> (Viena Edicions, 2008) i que ja tenim a punt.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Em fa moltíssima il·lusió aquesta publicació, en parlo en detall en aquesta entrevista que em va fer la <b>Cristina Mula</b> per a l'<b>Eix Diari</b>:</span></p><p style="text-align: center;"><br /></p>
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Wxv9H-lECF4" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">L'edició ha quedat preciosa (mil gràcies, <b>Pepo</b>!), l'hem treballat moltíssim: la traducció l'he fet conjuntament amb el també poeta <b>Alberto Tesán</b>, el <b>José Ángel Cilleruelo</b> ha escrit un pròleg increïblement currat i la coberta és de la <b>Ivet Moreno</b>, la crack. Un equipàs i un orgull estar al catàleg de Bartleby tan ben acompanyada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Aviat, el llibre 🧡</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">*</span></div><div><br /></div>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-53448787782455085482021-07-31T14:38:00.000+02:002021-07-31T14:38:21.066+02:00La inquietud de la noche<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiav4o0g-7er4WpRCfIfmXvIbwoXlBb6OngB6b9vtwO9QMY7N1mhK9G2TqMKlwdgpdXDUX0BHhFL50fYsuCeJ7ln_3nxawP931i0t94KgApVu0l1uj0rwICSErRfOtRDe8AyDU78YsbAKU/s2048/81l-lJMSX-L.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1313" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiav4o0g-7er4WpRCfIfmXvIbwoXlBb6OngB6b9vtwO9QMY7N1mhK9G2TqMKlwdgpdXDUX0BHhFL50fYsuCeJ7ln_3nxawP931i0t94KgApVu0l1uj0rwICSErRfOtRDe8AyDU78YsbAKU/w256-h400/81l-lJMSX-L.jpeg" width="256" /></a></div><br /><p><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Una de les novel·les que vaig llegir l'any passat i que més em va agradar (i inquietar, alhora, i que em va costar pair) és <i><b>La inquietud de la noche</b></i> de <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Marieke_Lucas_Rijneveld">Marieke Lucas Rijnevald</a></b>, autora neerlandesa.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Estava esperant a veure si es traduïa al català perquè em sembla una història boníssima (l'he llegida en castellà, no tinc prou nivell de neerlandès), però encara no ho han fet, així que la comentaré per aquí abans que se me n'oblidin els detalls.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">La novel·la va guanyar el premi <b>International Booker Prize 2020</b>, va ser aquest guardó el que em va cridar l'atenció, a part de la localització i els temes que es tracten ja que em són coneguts (reconeguts i viscuts) per la part holandesa de família que em toca.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El tema resumit seria l'enfonsament d'una família després d'un accident, d'una desgràcia, de la pèrdua d'un fill.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El punt de vista és el d'una de les filles (protagonista i narradora de la novel·la), la Jas, una noia que viu en un tradicional poble holandès amb els seus pares i germans. L'acció comença a l'hivern i de seguida un accident mortal de patinatge pel canals glaçats canvia la vida a aquesta família.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Tot i la mirada naïf d'alguns passatges ("En el noticiario han recomendado beber un vaso de agua grande cada hora, incluso han enseñado una imagen de cómo tiene que ser el vaso: no se parece a los que tenemos nosotros. [...] Nosotros reciclamos los tarros de mostaza.), les imatges i accions que ens comparteix són sempre directes, sense filtres: "Por un instante me imaginé a mi conejo con el cuello roto, colgado de la cuerda de la buhardilla, detrás de la cama de Matthies, para que padre pudiese despellejarlo tranquilamente. Seguro que sería como cuando madre le quitaba la piel a la salchicha con un cuchillo de pelar patatas". La realitat que viu la Jas i la seva família és crua, i la prosa, l'atmosfera, el to i la mirada de l'autora també.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">A mida que avança la història, creixen les obsessions dels personatges. Una de les més repetides és la idea de fugir a l'altre costat del canal perquè ho tenen prohibit des de l'accident del seu germà. I l'altra és la de l'abric: la Jas no se'l treu mai, no per dormir, encara que sigui estiu i se li estigui quedant petit o fins i tot foradant; l'abric funciona com a símbol del dolor que sent i a també li serveix per protegir-se.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">La pèrdua afecta tots els personatges de forma diferent, però a tots els transforma. La mare deixa de menjar com si així pogués anar desapareixent ("Últimamente tiene los ojos más hundidos, igual que mi vieja pelota de fútbol, que está pinchada y cada vez está más hundida en la fosa de estiércol que hay junto al establo), i el pare ("La sonrisa de padre desaparece entre los pliegues de su cara hasta que no queda ni rastro. Hay gente cuya sonrisa siempre está visible, aunque estén tristes, las líneas de esas sonrisas no es posible borrarlas. Con padre y madre pasa lo contrario. Ellos transmiten tristeza aunque sonrían, como si alguien les hubiera colocado una escuadra en las comisuras de los labios y hubiese trazado dos líneas oblicuas hacia abajo.) es refugia en la feina de granger; es dedica contínuament a les vaques.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Sobre la pèrdua, l'autora fa unes reflexions boníssimes, per exemple aquest parell: "En la pérdida nos encontramos a nosotros mismos, nos vemos tal cual somos: seres frágiles como crías de estornino desplumadas que, de vez en cuando, caen del nido y esperan que las vuelvan a recoger". "Solo puedo retener un recuerdo, o una persona, a través de las cosas que guardo, lo que puedo poner a buen recaudo en los bolsillos de mi abrigo".</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Un altre exemple de la força del llenguatge, viu i directe, que utilitza en les descripcions (amb comparacions potents i metàfores originals), el podem veure quan tracta el món del camp, dels animals, de la granja, de les vaques: "El ternero tiene diarrea, hay salpicaduras de caca color mostaza en las paredes, las patas le tiemblan como postes de balizamiento al viento". O en la descripció dels silencis: "Hay silencios que son incómodos, son como estiércol seco que cuesta colar por la rejilla, no sabes cómo lidiar con él".</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">També hi ha reflexions sobre la religió ("... a medida que pasa el tiempo tengo menos claro que Dios me caiga lo bastante bien como para querer hablar con él. He descubierto que se puede perder la fe de dos maneras: hay gente que pierde a Dios cuando se encuentra a sí misma, otros pierden a Dios cuando se pierden a sí mismos. Creo que formo parte del último grupo.) on es refugien, però que no els ofereix o no pot oferir-los el consol que necessiten. I diàlegs aparentment banals de la Jas amb la seva germana petita que en realitat reflexen el sentit que té la vida per a elles: "-Parece ser que se esconden en bares./ -¿Quiénes?/ -Los hombres. ¿Y sabes qué les gusta? (...) El chicle que no pierde el sabor -dice./ -Eso no existe./ -Tienes que ser dulce siempre y no dejar de serlo nunca./ -O que masquen menos./ -En todo caso, no hay que ser demasiado pegajosa./ -Para mí siempre pierden el sabor enseguida./ -Es que rumias como una vaca".</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">La tensió, les angoixes i la desconnexió entre els familars va augmentant a mida que passa el temps i de tal manera que culmina en un final inesperat, però segurament inevitable i molt difícil de pair.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">No us perdeu aquesta història, és bonica i és dolorosa, és profunda i és real; és a dir, és la vida i és magnífica.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9KEXR6AXm29YOwTaUNj754fU47YCwHbIqDjnenL0Yyxfc0BcteT4abzN39yJgYxDA64i4BhcPKChN0aBDZLw57Q6MpF2oM4uE_hdDn9JRuAZw-dlLUqQLujmdS5oNTuWgoCXDNN56OCA/s840/467x840.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="840" data-original-width="467" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9KEXR6AXm29YOwTaUNj754fU47YCwHbIqDjnenL0Yyxfc0BcteT4abzN39yJgYxDA64i4BhcPKChN0aBDZLw57Q6MpF2oM4uE_hdDn9JRuAZw-dlLUqQLujmdS5oNTuWgoCXDNN56OCA/w223-h400/467x840.jpeg" width="223" /></a></div><br /><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">*</span></p>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-39658078772484028512021-06-30T19:35:00.002+02:002021-06-30T19:38:30.821+02:00La cuinera<p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb9uPCrPv5-tg6sd3kCNYOB4rmPI4au-4h1TC7nH5qcB0Ljh0sH79zq7lRVH_qDxBp3GsG9J6G7C2bUiySYgGdVXxlX1S2YgNrplVV1ArbCuvDSDDf08e7M3wQBfwcxzo7Fssmg2q38LM/s351/9788466654555.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="351" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb9uPCrPv5-tg6sd3kCNYOB4rmPI4au-4h1TC7nH5qcB0Ljh0sH79zq7lRVH_qDxBp3GsG9J6G7C2bUiySYgGdVXxlX1S2YgNrplVV1ArbCuvDSDDf08e7M3wQBfwcxzo7Fssmg2q38LM/s320/9788466654555.jpeg" /></a></div><br /><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span><p></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Aquest curs singular hem fet una darrera trobada al mes de juny al Club de Lectura ‘Dijous entre lletres’, un tancament diferent per acomiadar-nos de la millor manera possible: amb l’assistència de la <b><a href="https://coiavalls.wordpress.com/">Coia Valls</a></b>, l’autora de <i><b>La cuiner</b></i><b>a</b> (Ediciones B, 2014), la novel·la històrica que hem llegit i comentat aquest mes. </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La Coia és una reconeguda escriptora de novel·les històriques i amb <i>La cuinera</i> el fil conductor del curs (‘Amb els 5 sentits’) hi apareixia molt ben representat.
En aquesta història l’acció se situa a finals del segle XVIII i la protagonista és una jove cuinera de 16 anys, la Constança Clavé, que viatja amb un llibre de receptes del seu primer mestre (el xef Antoine Champel) des de Lima fins a Barcelona per viure amb els seus avis i convertir-se en una reconeguda cuinera gràcies a la seva gran habilitat en aquest ofici. </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">- <i>Temes que van sortir a la conversa amb la Coia</i>: </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><i>La cuinera</i> és la seva novel·la més sensual, per això un dels primers aspectes que ens va explicar és que “cuinar és un acte d’amor” i que li agrada molt el món de la cuina perquè és estètica, però també ètica (representada aquí per un personatge, l’Iskay). Aquesta idea és la que volia transmetre amb la novel·la.
Pel que fa a l’estructura, ens va comentar que està molt pensada i treballada: l’obra consta de 7 capítols (que fa 7 anys que va escriure), un número que té molts significats en moltes cultures. Aquesta estructura serveix per a marcar el ritme de la història: alterna el dia a dia de la Constança, de com s’espavila per sobreviure i dedicar-se al seu ofici a Barcelona, amb el record de les converses i les situacions viscudes a Lima amb el seu amic indi d’infantesa, l’Iskay. </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">El viatge de la protagonista també és un element característic de les seves novel·les. El viatge és una metàfora de la vida ja que des que naixem fem un recorregut. Per a poder fer un viatge has de fer una descoberta; a més, després del viatge es torna transformat, es torna diferent si no, només t’has desplaçat. En aquesta història, la protagonista, una noia ambiciosa que no perd de vista el seu objectiu, viatja per a retrobar-se amb la seva família. I aprèn molt: el personatge evoluciona i aprèn moltíssimes coses sobre la cuina i sobre la vida, una vida gens fàcil per a una dona en aquell època: “No sé si vaig entendre amb exactitud el procediment. El que no he pogut oblidar és que, a partir d’aquell moment, sempre hauria d’aprofundir en la part menys visible de les coses als nostres ulls, en el seu vessant més subterrani”, diu la Constança. </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">També ens va indicar, i ensenyar, alguns llibres amb els quals es va inspirar per a les receptes que hi apareixen, i ens va reconèixer que n’havia preparat alguna perquè la cuina és un espai de transmissió de cultures i costums, un espai d’aprenentatge, un espai per compartir. </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Un altre aspecte molt important en les seves novel·les són les imatges. Les seves històries són molt visuals i impactants perquè tenen una influència clara del cinema. Després li vam preguntar per alguns dels personatges, tant principals com secundaris, tots ells personatges polièdrics (en Pedro, la Vicenta, la Rita...), i per alguns fets històrics ocorreguts a Barcelona, com ara la Rebel·lió dels Quintos, que potser no són gaire coneguts. Això fa que la tasca de documentació de l’espai i el temps on situar la trama sigui una feina llarga i de vegades complicada, si no hi ha prou informació a l’abast. </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">També li comentem la força de les descripcions que hi apareixen, característica sempre complicada i que quan s’aconsegueix amb èxit fa que “veiem” les escenes.
Com a resum de la història tindríem la citació que obre la Tercera Part: “Veritablement, el que més plaer proporciona no és el saber, sinó l’estudiar; no la possessió, sinó la conquesta; no l’estar aquí, sinó l’arribar allà”, Carl Friedrich Gauss (1777-1855). </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Finalment, també vam tenir temps de xerrar d’altres temes relacionats amb <i>La</i> <i>cuinera</i>. Vam parlar de curiositats, de teatre, de l’ofici d’escriure, de patates, de xocolata, de la curiositat, de la incertesa, o sigui, de la vida. I, per acabar, ens va portar un regalet: ens va posar un àudio d’un fragment de la novel·la en una versió teatral adaptada.
Moltes gràcies, una vegada més, pel teu entusiasme i generositat!</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">*</span></p>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-59016012960661068972021-05-13T19:12:00.000+02:002021-05-13T19:12:09.201+02:00La memòria de l'arbre<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIV8cAvcyMHH4vKsNfhN4jwvUJweQZ4HrjcBAO_kCv0LP3DVj0hG9_2a7tohHiRFWOWUnyZFOcvznvKmU0Y8us36arTl21sfA3-Bhzk-WX6TEoGCwIeey5kl1pyU1erg8TssQZuqsE2cg/s565/xthumb_16141_portadas_big.jpeg.pagespeed.ic.BGGkL0oywx.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="565" data-original-width="360" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIV8cAvcyMHH4vKsNfhN4jwvUJweQZ4HrjcBAO_kCv0LP3DVj0hG9_2a7tohHiRFWOWUnyZFOcvznvKmU0Y8us36arTl21sfA3-Bhzk-WX6TEoGCwIeey5kl1pyU1erg8TssQZuqsE2cg/s320/xthumb_16141_portadas_big.jpeg.pagespeed.ic.BGGkL0oywx.jpeg" /></a></div><br /><p><br /></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El mes passat al <b>Club de Lectura 'Dijous entre lletres'</b> vam llegir i comentar un llibre força conegut en la literatura catalana recent: <i><b><a href="https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/la-memoria-de-l-arbre/9788433915429/LA_34">La memòria de l’arbre</a> </b></i>de l’escriptora <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tina_Vall%C3%A8s_L%C3%B3pez"><span style="color: #a64d79;">Tina Vallès</span></a></b>, una autora reconeguda amb diversos premis, tant en literatura per a adults com en literatura infantil i juvenil.
Aquesta novel·la va ser guardonada amb el II Premi Anagrama de novel·la l’any 2017 i des de llavors s’ha traduït a 13 llengües; a més. L’any passat va rebre el prestigiós premi internacional Jean Monnet des Jeunes Eurepéens en la seva traducció francesa. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"> <i>- Temes que van sortir a la conversa: </i></span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El primer tema que comentem és l’aparent senzillesa amb què està escrita la història. Diem aparent perquè, tot i la brevetat dels capítols, totes les paraules, i les frases, estan ben mesurades: no hi sobra res, no hi falta res i no es poden dir més coses amb menys recursos. Aquest estil minimalista fa que es llegeixi amb facilitat i familiaritat ja que els personatges i la situació ens resulten propers i recognoscibles. Els protagonistes són una família, que podria ser la nostra; una pare i una mare amb un fill. Aviat s’hi afegeixen els avis que venen del poble (Vilaverd) a Barcelona per viure amb ells. L’avi, el Joan, i el net, el Jan, estableixen una relació molt especial, de complicitat total, i també molt entranyable. Comparteixen moments d’intimitat i coneixements diversos, de filosofia de vida podríem dir, a més de records. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Un dels temes que més els agrada compartir de camí a l’escola és parlar dels arbres. L’avi li ensenya un munt de coses sobre ells i també li anuncia que quan tenia la seva edat n’hi havia un al poble que era el seu preferit al poble. Era un desmai. El Jan li demana moltes vegades que li expliqui la història del desmai, però el Joan sempre li respon que encara no, que més endavant que «hi ha respostes que venen soles, més tard, potser en filera, com una molla de pa al llom d’una formiga, o per l’aire, com el cant d’una cigala». Finalment serà la mare qui li acabi explicant aquesta història especial de l’avi Joan i el desmai de Vilaverd, el seu desmai. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">La novel·la està plena de símbols. Des del nom de l’avi (Joan) i el net (Jan) on només hi canvia la lletra «o» que sembla un rellotge (l’avi és rellotger); el rellotge és l’aparell que calcula el temps (un temps que s’acaba); els arbres que ens arrelen al territori, a la vida i que també desapareixen per accident com li va passar al desmai de l’avi; fins a les olors de la infantesa (la casa del poble fa olor de llenya cremada, la casa del poble dels avis de l’amic del Jan fa olor de mar) o la que fa l’àvia amb el seu perfum inseparable: «Anàvem tots tres dins d’un núvol de perfum, el de l’àvia Caterina, que ningú s’atreveix a dir-li que se’n posa massa. Aquella olor dolça era tan forta que feia llum. I jo no entenia com la gent no s’aturava per veure’ns passar pel carrer, tots tres ben agafats, plens de llum i perfum». </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El fil conductor de la història és la malaltia, la seva inevitable evolució, perquè engega la trama, accelera els esdeveniments. Però no ho mostra com una tragèdia, sinó que sorprèn la naturalitat amb què els personatges s’enfronten a un tema tan comú, tan lligat a la vida. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"> També comentem la importància dels silencis, moments que funcionen com a indicis de tot el que no es diu, com ara la malaltia que en cap moment s’anomena, encara que tothom la identifica de seguida. Aquests silencis es podrien entendre com a sentiment de por, o com a tabú ja que actualment quan la gent pateix malalties greus sovint no les expliquen; no les compartim. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">I, evidentment, l’altre leitmotiv és la memòria. La manca de memòria per una banda i, per altra banda, els records positius i negatius, que són intransferibles: “Però diu l’avi que els records no es poden repetir”. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Un altre aspecte que ens crida l’atenció són les diferències, el contrast entre la ciutat on viu el Jan i sons pares (Barcelona) i el poble dels avis (Vilaverd). El que més destaca, a part de les olors, és la diferència de ritmes, de velocitats: «L’avi diu que a Barcelona sempre anem de pressa». </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Al final comentem que <i>La memòria de l’arbre</i> és un llibre per a regalar, és a dir, a més de totes les virtuts comentades, creiem que la història no envellirà amb el pas del temps, que el tema central mai no caducarà. Tot un encert, i un descobriment si no l’heu llegit encara.</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">*</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-1357828402968555792021-04-25T20:26:00.007+02:002021-04-25T20:30:07.612+02:00Literatura Young Adult<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7uYAnfIGbcz9lV8_etuNAljkXkfitMptPLyKN3lDRFef05O4Ra2uFS1zt2axiPAxkH99c1ioSNgq2odgVV82app1truZHLDc-HCuRyZiAUK_5O-ryiZZOFHrF4_o4tS_oy1HPKMV7_YI/s570/5c8b7b3b22000030001b04cc.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="570" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7uYAnfIGbcz9lV8_etuNAljkXkfitMptPLyKN3lDRFef05O4Ra2uFS1zt2axiPAxkH99c1ioSNgq2odgVV82app1truZHLDc-HCuRyZiAUK_5O-ryiZZOFHrF4_o4tS_oy1HPKMV7_YI/w392-h255/5c8b7b3b22000030001b04cc.jpeg" width="392" /></a></div><br /><p><br /></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>Què és això de la literatura Young Adult?</i></span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El <b>Young Adult</b> (o també <b>YA</b>) significa literalment "Joves adults" i es refereix a la literatura juvenil de sempre, però centrada en la franja d'edat dels 13 als 17 anys, bàsicament, ja que els protagonistes tenen aquesta edat i pateixen els problemes típics de l'edat on les minories (ètniques, socials, sexuals), també hi apareixen representades.</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Com la majoria de termes que ens arriben d'altres idiomes, no es tradueix (de vegades sí i podem trobar apartats en algunes llibreries amb l'etiqueta "Joves Adults"). </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>Quins llibres formen part del YA?</i></span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Els <i>Harry Potter</i>, els <i>Crepuscle</i>, <i>Els Jocs de la fam</i>, <i>Divergent</i>, i també clàssics com <i>El senyor de les mosques</i>, o <i>El vigilant en el camp de sègol</i>.</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Llibres on hi ha drama, misteri, relacions amoroses, fantasia o ciència-ficció i acció. A més, com tenen molt d'èxit entre el públic juvenil, sovint s'adapten cinematogràficament.</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Com a curiositat podem afirmar que la majoria de llibres YA els escriuen dones.</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><i>Què és el New Adult?</i></span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">És semblant a l'anterior, però la franja d'edat a qui anirien dirigides les novel·les és dels 18 fins als 30 anys. Com a ingredient diferenciat trobem que acostumen a tenir força escenes sexuals.</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p><p><i><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Com està el mercat YA en llengua catalana?</span></i></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">La quantitat d'obres que es poden classificar específicament com a YA és ben escassa en la nostra llengua, per no dir nul·la, i no se m'acut per quin motiu pot ser ja que es tracta bàsicament de novel·les que triomfen entre tot tipus de públic, no només entre la franja d'edat indicada. Si busquem a la xarxa novel·les etiquetades com a YA en català ens apareixen sempre traduccions.</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">No passa el mateix en castellà, ni evidentment en anglès d'on va sortir el terme. Per tant, trobem al mercat moltes traduccions d'obres YA, però ben poques escrites originalment en català. Això fa que molts lectors no trobin obres en català que els motivin i vagin a buscar-les a d'altres llengües. Hauríem de fer alfuna cosa perquè això no passi.</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Per altra banda, per a mi, YA són totes aquelles obres (poesia, teatre i novel·la) que satisfan les expectatives d'un lector jove i les d'un adult. És a dir, llibres que em poden agradar a mi i també als meus alumnes. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Com a exemple del meu punt de vista, aquest vídeo amb alguns llibres que encaixen en aquesta definició: uns de clàssics, uns altres que sempre agraden i unes altres recomanacions. N'hi ha molts més perfectes tant per a adolescents com per a adults, però he sel·lecionat aquests que tinc per casa.</span></p><p><br /></p>
<div style="padding: 56.25% 0px 0px; position: relative;"><iframe allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" src="https://player.vimeo.com/video/541016689?badge=0&autopause=0&player_id=0&app_id=58479" style="height: 100%; left: 0; position: absolute; top: 0; width: 100%;" title="Young Adult"></iframe></div><script src="https://player.vimeo.com/api/player.js"></script>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-83894150759798494682021-04-11T13:07:00.004+02:002021-04-11T13:13:06.708+02:00Seda<p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></span></p><p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: trebuchet;">Durant el mes de març ens hem retrobat al Club de Lectura ‘Dijous entre Lletres’ i hem llegit i comentat una novel·la on els cinc sentits embolcallen una i altra vegada la història i el lector: </span><b style="font-family: trebuchet;"><i>Seda</i></b><span style="font-family: trebuchet;"> d’</span><b style="font-family: trebuchet;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alessandro_Baricco">Alessandro Baricco</a></b><span style="font-family: trebuchet;">, una novel·la molt coneguda que va fer famós el seu autor arreu del món quan es va publicar (1996) tot i que l’èxit li va generar tant admiradors com detractors. </span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrxK3jMiVB7Ex2WPJ8MihgQgoGAdpt0uhkGzRX15TSMSGxqmF2zac7qxKxZTHiCtjJm53LOMtfQuq2YM3EyjcvBB9zN4tUKdyOHJf5NckS62zQhscAlvpa6DPOP-TnAGI-fMGnw7_sMec/s348/9788433976598.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrxK3jMiVB7Ex2WPJ8MihgQgoGAdpt0uhkGzRX15TSMSGxqmF2zac7qxKxZTHiCtjJm53LOMtfQuq2YM3EyjcvBB9zN4tUKdyOHJf5NckS62zQhscAlvpa6DPOP-TnAGI-fMGnw7_sMec/s320/9788433976598.jpeg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;"> <i>- Temes que van sortir a la conversa: </i></span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">El primer que ens crida l’atenció de la novel·la és l’inici perquè té uns d’aquells començaments que, un cop llegits, sempre s’identifica, encara que faci anys que l’has llegit: “Aunque su padre había imaginado para él un brillante porvenir en el ejército, Hervé Joncour había acabado ganándose la vida con una insólita ocupación, tan amable que, por singular ironía, traslucía un vago aire femenino.
Para vivir, Hervé Joncour compraba y vendía gusanos de seda”. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">L’autor, quan parla de Seda, sempre afirma que no és una novel·la sinó una història i amb aquest inici, amb la ràpida presentació del protagonista (i dels cucs de seda) ho deixa ben clar. Tot i la bellesa del text, Baricco aconsegueix explicar-nos amb un estil clar i senzill, gairebé com si fos un poema en prosa, una història en seixanta-cinc capítols breus (o molt breus), una subtil història d’amor, tan subtil com la seda. Però, com ell diu, no és només una història d’amor ja que si només fos això llavors no valdria la pena explicar-la. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">La història se situa entre França i Japó durant la segona meitat del segle XIX. El protagonista, Hervé Joncour viu amb la seva dona en un poblet tranquil de França i es dedica a comprar i vendre cucs de seda. Aquesta feina el fa viatjar per tot el món (Síria, Egipte, Japó...) cercant els millors ous dels cucs. Com que una plaga ha contaminat la majoria d’ous de tots els països, l’empresari Baldaboiu decideix que Hervé viatgi fins a la fi del món, fins al Japó, on la plaga no ha arribat ja que prohibeixen l’entrada d’estrangers. Allà coneixerà una jove misteriosa de qui s’enamorarà. Aquesta atracció (gairebé obsessió) el farà tornar molts cops al Japó malgrat els perills que comporta el llarguíssim viatge i la situació bèl·lica del país. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Sobre els personatges, comentem que el protagonista no és un home d’acció, sinó que deixa que les coses (la vida) li passin; així el descriu l’autor: “Era, por lo demás, uno de esos Hombres que prefieren asistir a su propia vida y consideran improcedente cualquier aspiración a vivirla. (...) ... son personas que contemplan su destino de la misma forma en que la mayoría acostumbra contemplar un día de lluvia”. “Como ocho años antes, dejaba que aquel hombre reescribiera ordenadamente su destino”. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Per tant, l’Hervé és un home que es mou, que viatja, però que no actua.
Com els personatges estan poc descrits, només esbossats, la seva dona apareix sempre com una veu. L’escoltem, més que no pas la veiem, també a través dels pocs diàlegs que té l’obra: “Vio a su mujer que corría a su encuentro, y notó el perfume de su piel cuando la abrazó, y el terciopelo de su voz cuando le dijo </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">-Has vuelto.
Dulcemente. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">-Has vuelto”. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">En canvi, la misteriosa dona de qui s’enamora Hervé és la mirada i en cap moment l’escoltem parlar: “Mil veces buscó los ojos de ella y mil veces ella encontró los suyos. Era una especie de triste danza, secreta e impotente”. “-Ni siquiera llegué a oír su voz. (...) Es un dolor extraño”. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">A més del sons i la vista, també les olors, els colors, les comparacions i la simbologia són essencials per aconseguir el ritme i el to característic de la prosa de Baricco, i per crear bellesa en les descripcions dels ambients: “La vida discurría en voz baja, se movía con una lentitud astuta, como un animal acorralado en su madriguera”. “... miles de colores, naranja, blanco, ocre, plateado, ni una ranura en aquel nido maravilloso, solo el susurro de aquellos colores ondeando en el aire, impenetrables, más ligeros que la nada”. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Però l’element que més ens ha agradat a tots/es és la carta final, la carta escrita en japonès que el protagonista demana a madame Blanche que li tradueix; una carta d’amor preciosa que comença així: “Amado señor mío, no tengas miedo, no te muevas, permanece en silencio, nadie nos verá”. </span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Aquesta carta desencadena un final que va ser, i encara és, molt discutit; és un final necessari? És un final previsible o sorprenent? Sigui com sigui, el final de la novel·la ens va semblar inesperat, encara que la resolució que en fa l’autor podria haver estat una altra.
Com a comentari final d’aquesta novel·la, que ens ha agradat molt i que recomanem, la frase que serviria com a resum de la història seria: “Morir de nostalgia por algo que no vivirás nunca”.</span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: large;">Per últim, una recomanació de lectura: l’edició <b>Contempla d’Edelvives</b> (2013) acompanyada d'unes il·lustracions magnífiques de la<span style="background-color: white;"> <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9becca_Dautremer"><span style="color: #c27ba0;">Rébecca Dautremer</span></a></b><span style="color: #8e7cc3;">.</span></span></span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span style="background-color: white;"><span style="color: #8e7cc3;"><br /></span></span></span></p><p><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span style="background-color: white;"><span style="color: #8e7cc3;"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span style="color: #8e7cc3;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDumP96lSy6WrPK8s7yHu0xov_Q2in5f_jHrq3gNHA9R7LYsdJLYbO7ZFVp7I2iuKAhyphenhyphenen0MUMQUIBnxHG7HwTOKFxn4QKODmhgIqHpraFVH7vcp-pycM3O2HPH2MsXYj5slG0Bi4wScY/s1400/103581_seda_EDV.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1400" data-original-width="1074" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDumP96lSy6WrPK8s7yHu0xov_Q2in5f_jHrq3gNHA9R7LYsdJLYbO7ZFVp7I2iuKAhyphenhyphenen0MUMQUIBnxHG7HwTOKFxn4QKODmhgIqHpraFVH7vcp-pycM3O2HPH2MsXYj5slG0Bi4wScY/s320/103581_seda_EDV.jpeg" /></a></span></span></div><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span style="color: #8e7cc3;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ4B0JGaeFt6Sb82wdst9IUulcq7n1LQZh7x1_ewOumNU0PyGHhsZS7vOwMvmGeW8RF2swIKLqU4PqSbkZ-WvmJdRGvasFx1_kYcxnZ1iHgR1fgwhuwNoG0akZeM4leCrXIt2HviiXM10/s400/ae08a16dc5b2516b0a54c74370806e79.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ4B0JGaeFt6Sb82wdst9IUulcq7n1LQZh7x1_ewOumNU0PyGHhsZS7vOwMvmGeW8RF2swIKLqU4PqSbkZ-WvmJdRGvasFx1_kYcxnZ1iHgR1fgwhuwNoG0akZeM4leCrXIt2HviiXM10/s320/ae08a16dc5b2516b0a54c74370806e79.jpeg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifFKXYTggz3VqRpBAnua2iWTURU5XFJih0Ng-U2Qw-kCqZKP-uvSFObRvvsPqfpbfAvvuMAC2k2Rcb-K-wTmUq9IbYa9pVF06cVMCQZYAYcBj8RPQvDfyZkA7hDD71c6iFooBbdlgqWow/s275/images.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifFKXYTggz3VqRpBAnua2iWTURU5XFJih0Ng-U2Qw-kCqZKP-uvSFObRvvsPqfpbfAvvuMAC2k2Rcb-K-wTmUq9IbYa9pVF06cVMCQZYAYcBj8RPQvDfyZkA7hDD71c6iFooBbdlgqWow/s0/images.jpeg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">*</div></span></span><p></p>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-68876027163048215692021-03-17T19:39:00.001+01:002021-03-17T19:39:15.498+01:00Vídeopoema: Comiat de Maria Antònia Salvà<p> </p><p><span style="font-family: helvetica;">Avui, dia de la Poesia Catalana a Internet, un vídeopoema de 'Comiat' de la <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Ant%C3%B2nia_Salv%C3%A0_i_Ripoll">Maria Antònia Salvà</a></b> que van fer els meus meus alumnes, el Bruno i la Maria.</span></p><p><br /></p>
<iframe allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/468599005" width="640"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/468599005">Comiat. Maria Antònia Salvà</a> from <a href="https://vimeo.com/user106112261">Raquel Casas Agustí</a> on <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p><p><br /></p><p>*</p>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-29762705285200752602021-01-17T19:39:00.003+01:002021-01-17T19:40:58.681+01:00Los Ignorantes. Étienne Davodeau<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjodvq0VfN8oD7R6u8KLd22VF5pu_0244elWjLKW-O7b7pv545SVL4t6QoO0AwaU1vselGLcWhdadbR2G4yWjXbq9bDnKOHU5va3otWmnTb-x1KO0RE77m2RTZcgCepfA9oXg3-lFzsBxQ/s700/numeros-f635-683-633-617.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="509" height="417" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjodvq0VfN8oD7R6u8KLd22VF5pu_0244elWjLKW-O7b7pv545SVL4t6QoO0AwaU1vselGLcWhdadbR2G4yWjXbq9bDnKOHU5va3otWmnTb-x1KO0RE77m2RTZcgCepfA9oXg3-lFzsBxQ/w304-h417/numeros-f635-683-633-617.jpg" width="304" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">A la trobada de desembre del club de lectura 'Dijous entre Lletres' vam llegir i comentar <b><i>Los ignorantes</i></b> (Ediciones La Cúpula, 2017), una novel·la gràfica (còmic) d’<b>Étienne Davodeau</b> centrada en el món del vi i del còmic.
Seguint el fil conductor d’aquest curs, en aquest llibre destaquen molt els 5 sentits i hi apareixen, sobretot, el gust i l’olfacte pel que fa al món del vi, i la vista i el tacte en el del còmic.
Los ignorantes no és una novel·la gràfica històrica sinó que més aviat és un reportatge realitzat durant tot un any i explicat en temps real: Étienne Davodeau no sap res del món del vi i Richard Leroy, viticultor, gairebé no ha llegit còmics. D’aquí ve el títol, de la ignorància en el treball de l’altre, tot i que els protagonistes siguin experts destacats en el seu camp. Després d’un any de compartir el dia a dia amb l’altre, segurament ja no ho seran tant, d’ignorants.
Des del començament els protagonistes (l’autor del còmic i el viticultor) deixen clar als lectors de què va la història: “Quieres venir a trabajar gratis en mis viñas para poder hacer tu libro... ¿Es eso? / También quiero que tú me expliques lo que ocurre en tu bodega y que me inicies en la degustación (...) A cambio, tú descubrirás el mundo del cómic”. Un intercanvi de coneixements curiós i profitós entre dos professionals que dediquen la seva vida a l’ofici, a una feina evidentment molt estimada. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> - <i>Temes que van sortir a la conversa</i>: </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> El primer que comentem és el format de novel·la gràfica ja que no és tan popular o habitual entre els lectors. Coincidim en la originalitat de la forma per explicar la història i que cal una altra manera de llegir, cal entretenir-se observant els dibuixos perquè contenen informació addicional al text. Aquest aspecte agrada perquè, per exemple, no cal posar cares als personatges (en aquest cas, persones reals) perquè ja et ve donada.
Sobre un dels temes que tracta el llibre, el del vi, comentem que ens és familiar per la zona on vivim (quin no ha anat alguna vegada al terreny d’un familiar o conegut a veremar?). El que no coneixíem tan bé és el procés (o processos diversos que existeixen) sobre l’elaboració del vi, des del principi (triar una bona terra és essencial) fins al final, quan ens bevem el resultat.
El Richard Leroy, viticultor, ens sembla un enamorat de la terra. És molt respectuós amb la natura i fins i tot innovador perquè torna als orígens de la feina. Treballa contracorrent com a elecció personal, ell tria amb cura tots els elements, des del tipus de barril al sistema de conreu: “Siempre he llevado a cabo mi trabajo de viticultor de forma normal... Es decir, sin herbicidas ni pesticidas... Naturalmente”. “La proximidad física, y por tanto mental, del viticultor con su trabajo es fundamental… Piensa en eso cuando bebas vino”.
Tot el llibre està ple de decisions, d’eleccions personals. I a mida que avança la història i el temps (hivern, tardor, primavera i estiu) ens adonem del canvi, físic i mental, dels protagonistes: canvien al ritme de la terra i de les vinyes. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Per altra banda, assistim al mateix recorregut iniciàtic amb el propi llibre i veiem com avancen les vinyetes, alhora que assistim a una reunió en una editorial, a una impremta, a salons de còmic de diferents ciutats, i fins i tot a xerrades o entrevistes amb autors reconeguts que expliquen com és la seva feina o el seu estil dibuixant. De la mateixa manera ho han fet, abans, alguns viticultors del país (França). I això, l’autor ho fa utilitzant contínuament analogies entre la literatura i el vi: “¿Qué esperas de esta visita? / Pues lo mismo que tú en la imprenta… Asegurarme de que el tipo que se va a responsabilizar de mi trabajo no lo vaya a desnaturalizar. / ¿Así que buscas toneles “neutros”? / Mmmm… Es más complicado. La barrica es una excelente herramienta de vinificación. Pero hay que evitar que su madera marque demasiado mi vino. Digamos que busco… una neutralidad activa y benéfica, ¿lo entiendes? / Perfectamente. Es como el papel que hemos escogido para mis últimos libros en color. Es de tonalidad marfil. Entonces falsea mis colores, pero es lo que busco, así que me anticipo”.
A més, Davodeau li diu a Leroy quan demana que necessita que els llibres li expliquin alguna cosa, que alguns còmics, tot i que no t’agradin o no els entenguis, també t’expliquen coses sobre tu mateix. Una reflexió molt interessant.
Per altra banda, quan Davodeau no entén gaire el sistema de la biodinàmica i acaba dient-li a Leroy que li sembla molt subjectiu, li respon, com a justificació: “¡Pero es que todo es subjetivo en el vino!” </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Al final del llibre hi trobarem, com a curiositat, una llista molt útil de tots els vins que anomenen i que han begut. També de tots els còmics recomanats i llegits, per si ens ve de gust fer algun tastet de literatura o de vi. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Al cap i la fi, com a resum podem afirmar que <i>Los ignorantes</i> és una història atractiva sobre el beure i el veure, però sobretot és un gran llibre sobre el vi. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii76yNqnCPnsAPXtHjskvMT-DCDs0NzCgpsuPq0_I_bRopZBTIGRVE_PaWLMvOyPVGxStFyxMPuRcvnIHwyc1aBf6tthmfTz-gBjCskEpLCMpibFE9QGEHOaBx8x0NDZPnYXi_oR2b0GQ/s450/1339784516_926221_1339785670_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="300" height="405" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii76yNqnCPnsAPXtHjskvMT-DCDs0NzCgpsuPq0_I_bRopZBTIGRVE_PaWLMvOyPVGxStFyxMPuRcvnIHwyc1aBf6tthmfTz-gBjCskEpLCMpibFE9QGEHOaBx8x0NDZPnYXi_oR2b0GQ/w269-h405/1339784516_926221_1339785670_noticia_normal.jpg" width="269" /></a></div></div><blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div></blockquote>*Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-58618267588931183952020-10-24T11:11:00.004+02:002020-10-25T10:55:55.789+01:00Torna 'Dijous entre lletres' a la Pedrolo<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKginRrR-I6BDFEUhb3dcwn_N6yX9c32PVDR_fm5mjnoGK-uGAOTDkBSqHsmS7xRjgtwxbbqGTd787ppZPSXZD9LkyKmRAnpzWt2y3FDULkhEJWnis-PN6Bb8nAuhbym3yqa6j5f_5Qo4/s1200/1200_1587369847canto.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKginRrR-I6BDFEUhb3dcwn_N6yX9c32PVDR_fm5mjnoGK-uGAOTDkBSqHsmS7xRjgtwxbbqGTd787ppZPSXZD9LkyKmRAnpzWt2y3FDULkhEJWnis-PN6Bb8nAuhbym3yqa6j5f_5Qo4/w400-h300/1200_1587369847canto.jpg" width="400" /></a></div><br /><p><br /></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">Aquest mes d’octubre hem engegat de nou de forma presencial el <b>Club de Lectura ‘Dijous entre lletres</b>’ a la <b>Biblioteca Manuel de Pedrolo</b> de Sant Pere de Ribes i un any més tinc el gust de conduir-lo. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">En aquesta ocasió el fil conductor triat per aquest curs és “<b>Amb els 5 sentits”</b> i la primera lectura que hem fet ha estat <i><a href="https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/canto-jo-i-la-muntanya-balla/9788433915689/LA_61"><b>Canto jo i la muntanya balla</b></a></i> (Ed. Anagrama, 2019) de la <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Irene_Sol%C3%A0_S%C3%A0ez"><span style="color: #8e7cc3;">Irene Solà</span></a></b>, novel·la multipremiada i multirecomanada. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">La història està articulada des de diferents punts de vista. Cada personatge protagonitza un o diferents capítols on explica, en primera persona, moments diversos de la seva vida, una vida que transcorre a la muntanya, al cor dels Pirineus. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">El primer capítol ja ens sorprèn, doncs el narrador és el cel, és a dir, amb aquest inici inesperat l’autora ens assenyala que cal tenir present el lloc (“Aquest lloc, quina manera d’omplir el cor”), el paisatge i la gran importància dels elements naturals perquè són un personatge més, o sigui, apareixen personificats. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"> A part del cel, el protagonisme inicial el tenen el Domènec i un llamp. Tot seguit apareixeran l’Eulàlia i la Joana, dues fetilleres, i més endavant l’avi Ton, pare d’en Domènec, que és “tan callat, tan pansit, tan trist i eixut”. I també la Sió, una de les protagonistes, dona del Domènec, mare de l’Hilari i de la Mia, una de les dones principals, també. L’autora ens mostra, a poc a poc, les persones que mouran la trama i els anys que transcorren: el temps de la narració no és cronològic ni lineal. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"> - <i>Temes que van sortir a la conversa</i>: </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">El que més vam destacar és la originalitat de la història, de com està explicada, el protagonisme de la natura en l’època actual (“Els de ciutat vivim tots aigualits. Però aquí, aquí es viu cada dia”) i la selecció del llenguatge que utilitza l’autora. És un llenguatge cuidat, les paraules estan molt ben triades i la llengua, molt treballada. El relat és una mena de prosa poètica de la que podries seleccionar qualsevol fragment i llegir-lo en veu alta per musicalitat que conté i per la sensibilitat de les descripcions (“La llum és cada vegada més freda”). En aquest aspecte se li nota l’ofici de poeta. De fet, un dels personatges, l’Hilari, n’escriu, de poemes i els hi recita a la muntanya. D’aquí, d’un vers final d’un poema, surt el títol de la novel·la. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">També vam comentar els elements màgics o sobrenaturals (“... les cascades les vèiem ella i jo, i el besavi, i prou (...) I no va dir que qui veu cascades veu més coses. Però no amb els ulls. Amb la panxa, i amb tots i cadascun dels pèls dels braços i del clatell, i amb el fetge), elements que s’ajusten perfectament a l’argument, com per exemple les dones d’aigua o els esperits (“Teniu algú dintre de casa”; “La meva mare era una dona d’aigua”; “Jo ja no recordo el record de les dones d’aigua”; “... va dir que els seus pares l’havien fet de neu”) i no cal entendre’ls totalment ja que “no totes les coses es poden entendre, estimat”. A més, destaquem que el pes de la història recau en les dones, en la seva fortalesa; en canvi, dels personatges masculins, ens crida l’atenció que gairebé tots pateixen alguna calamitat: “...quina ràbia que es consumeixin ràpid, els homes, i que els altres homes s’aferrin als cossos buits i els amaguin i els enterrin per no veure el que els passarà a ells també”. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">Un altre tema que comentem és la naturalitat amb què es parla i es viu la mort, potser per la duresa de la muntanya i de la vida que duen allà. Els habitants dels pobles, i de la muntanya, no fan cap drama quan s’hi troben, doncs tenen més clar que d’altres que forma part de la vida i no s’hi recreen ni aboquen detalls morbosos: “Perquè la neu, una mica com la mort, no es tria. Arriba quan vol i ho canvia tot”. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">La part que més ha agradat ha estat el final, un final emotiu on encaixen totes les peces, tots els capítols i tots els personatges. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><i><b>Canto jo i la muntanya balla</b></i> és una obra que ens ha encantat i que, sens dubte, tots i totes recomanen moltíssim i, fins i tot, recomanen llegir més d’una vegada per fer més descobriments amb la relectura.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;">*</span></div>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-21634271357381683422020-09-27T12:19:00.010+02:002021-06-30T20:14:11.258+02:00Fan por<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXtKVBNRXEyZJq2i7ivVe39ENl6DFND_eZkfGAvzqQEZDGItzKp5X8RTWtGlMzboz3BwgzzYfmxwVFazflaQFfZBuQb5iPto7gilx9kje6en-OV17xnYrpXNKGmvokc3Awl02pEzDwBnU/s604/071507_231754.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="604" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXtKVBNRXEyZJq2i7ivVe39ENl6DFND_eZkfGAvzqQEZDGItzKp5X8RTWtGlMzboz3BwgzzYfmxwVFazflaQFfZBuQb5iPto7gilx9kje6en-OV17xnYrpXNKGmvokc3Awl02pEzDwBnU/w400-h225/071507_231754.png" width="400" /></a></div><br /><p><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">De petita m'encantaven les pel·lis de por. Recordo anar al videoclub algunes tardes en sortir del col·le encara amb l'uniforme i aturar-me sempre davant la prestatgeria on hi havia les de terror. La dona del videoclub, que es deia La llar del Súper8, sempre intentava redirigir-me cap on estaven les infantils o familiars. Però jo sempre acabava emportant-me alguna de Pesadilla en Elm Street o potser queia una d'aquelles dolentotes de sèrie B com ara Sábado 14 (sí, sí, recordo que posava <i>Después del Viernes 13 llega Sábado 14</i>, i apa, no me la podia perdre), La serpiente voladora, Playa sangrienta... També agafava la que m'havia recomanat la Toni, per no semblar desagraïda. La de la mochila azul, quin títol més avorrit, però me la vaig endur i no la vaig mirar. El que jo volia era fer-me gran per poder anar a les 48h de terror que feien al Cine Diana, a la Rambla. I escriure una història que no deixés dormir els lectors.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">També em xiflaven els llibres de por, esclar: de fantasmes, esperits, vampirs, homes-llop, zombies..., i intercanviava novel·les de l'Stephen King amb amigues. M'encantava <i>The Shining</i>, m'encantaven les adaptacions cinematogràfiques de totes les seves obres. Però amb el llibre que més por vaig passar va ser amb <i>El Perfum</i>; quin patir! Ara que hi penso, els meus éssers sobrenaturals preferits eren els vampirs, però amb els anys han deixat de ser-ho: ara prefereixo els zombies.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">No he deixat de veure i llegir terror (però no ho faig tant com abans): he anat a les maratons de terror del Festival de Cinema de Sitges (el cine Diana va desaparèixer i amb ell les 24 i 48 hores de crits), he vist tottes les pel·lis de por que he pogut, m'he espantat, m'he avorrit (quina estafa The Blair Witch Project), i fins i tot he plorat de riure perquè si se te'n va de la mà acaba sent còmic, el tema.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">L'únic que em falta és escriure un llibre que faci por. No és gens fàcil, però hi ha escriptors que ens ensenyen les pautes, i els 3 nivells d'intensitat: por, terror i fàstic.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span> </span>1. Fer que el lector se senti insegur: mostra una amenaça on el personatge estigui còmode, on se suposi que no li pot passar res dolent.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span> </span>2. Primer t'has d'espantar tu, si no és impossible que s'espantin els altres. Portem la por a dins, per poder treure-la t'has de conèixer, què et fa més por; així podràs posar-te al cap dels teus personatges i espantar-los.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span> </span>3. Per espantar els lectors pots descobrir què els espanta de veritat i posar-ho a la història (els insectes, la mort, els traumes...). Funciona, però dura poc. La forma més duradora és decobrir les temors ocultes perquè es colen a dins i t'acompanyen fins i tot en acabar la lectura. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span> </span>4. Intenta que la història es basi en un món tan real com sigui possible: els monstres que reconiexem són més horribles que els inventats.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><span> </span>5. La sang no és la millor manera d'espantar, ni el fàstic, ni el gore. Un avançament, és a dir, pensar en quelcom que passarà acostuma a ser pitjor que la realitat (per exemple, pensar en un examen, una entrevista de treball, una primera cita...). Es tracta de treure la gent de la zona de comfort i posar-los en situacions que eviten o temen.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">*Per acabar, algunes recomanacions de pel·lis que us deixaran mal cos i que no són clàssics reconeguts:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Babadook</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Hereditary</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">The invitation</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Midsommar</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Déjame entrar</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Cisne negro</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">28 días después</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">La piel que habito</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Rec (vaig anar amb una amiga al festival de cine de Sitges, on l'estrenaven. En entrar ens va cridar l'atenció que hi havia càmeres enfocant el públic: ens van gravar les reaccions i van passar les imatges de com cridàvem i saltàvem als seients per a promocionar-la, haha! Jo vaig sortir amb el colze blau dels cops amb el braç de la butaca perquè amb els ensurts em llançava al seient de la meva amiga, i ella al meu; quins riures, per favor!).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Los sin nombre</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">La niebla</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">The ring (la japonesa de Hideo Nakata, 1998)</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">Funny Games (la del Haneke, 1997)</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">*</span></p>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-88848845706757512672020-08-25T15:59:00.003+02:002020-08-25T15:59:59.598+02:009 anys de blog!<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxFvrbuZcxiLgONkYY0fh-nGeWZWrc83aZQyVptQb45R4nkUaFo6xJXwK2jNp7mcOme0h6vIyRywFl26QjF719Yp90WameBJqAFs8_av8WVKoR4A4WC-HK_DQszC5bV5HruPNIfxV7YiI/s2048/IMG_1282.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1265" data-original-width="2048" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxFvrbuZcxiLgONkYY0fh-nGeWZWrc83aZQyVptQb45R4nkUaFo6xJXwK2jNp7mcOme0h6vIyRywFl26QjF719Yp90WameBJqAFs8_av8WVKoR4A4WC-HK_DQszC5bV5HruPNIfxV7YiI/w512-h316/IMG_1282.jpg" width="512" /></a></div><p><br /></p><p><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Un altre <b>25 d'agost</b> i un altre vídeo per celebrar l'aniversari del blog. Aquest representa com corre el temps sobretot d'aquest any estrany, feliç i trist, calurós, penós. Imprevisible.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b style="background-color: #fff2cc;">9 anys</b>! Un altre cop que no se m'ha passat la data, per sort (de les agendes) ;)</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">S'acaba l'estiu, les vacances i les tortures antigues, com diu la cançó.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/451456683" title="vimeo-player" width="640"></iframe><div><br /></div><div><div class="bbVIQb" jsname="Vinbg" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 14px;"><div class="ujudUb" jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.58; margin-bottom: 12px;"><div style="text-align: center;"><i style="font-family: times;"><br /></i></div><div style="text-align: center;"><i style="font-family: times;">Old Tortures by Alec Troniq & Gabriel Vitel</i></div><span style="font-family: times;"><div style="text-align: center;">Deep in your heart you're trying to find all these old tortures</div><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">So far you never showed what really mattered to you</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">You switch between the good the bad</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">You fell sick in love instead of caring about yourself</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">The one you felt in love so bad</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Turned you into a man who hates hisself</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Don't take him away</div></span></span></div><div class="ujudUb" jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.58; margin-bottom: 12px;"><div style="text-align: center;"><span style="font-family: times;">Drugs torment your mind</span></div><span style="font-family: times;"><div style="text-align: center;">They've got you wasted</div><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Those dusty roads</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Those nights you suffered from pain</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">That made you the weak</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">You missed your dad</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">These calls I screamed so bad at you</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">You told me that you're done with living this life</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Don't take him away from me</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Those who care the most about you</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Your mom, your dad and all of your friends</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Don't push them away from you</div></span></span></div></div><div class="bbVIQb" jsname="WbKHeb" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 14px;"><div class="ujudUb WRZytc u7wWjf" data-mh="-1" jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.58; margin-bottom: 0px;"><div style="text-align: center;"><span style="font-family: times;">Oh if you fall I want to be with you</span></div><span style="font-family: times;"><div style="text-align: center;">Being there for you, always</div><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Cause deep in your heart</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">You're trying to find all these old tortures</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Oh if you fall I want to be with you</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Being there for you</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Always... always...</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">All these old tortures... All these old tortures</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">About yourself</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Those dusty roads... You missed your dad... Don't push them away from you...</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">All these old tortures... About yourself</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Those dusty roads...</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Oh if you fall I want to be with you</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Being there for you, always... always...</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">Cause deep in your heart</div></span><span jsname="YS01Ge"><div style="text-align: center;">You're trying to find all these old tortures</div></span></span></div><div class="ujudUb WRZytc u7wWjf" data-mh="-1" jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.58; margin-bottom: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: times;"><span jsname="YS01Ge"><br /></span></span></div><div class="ujudUb WRZytc u7wWjf" data-mh="-1" jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.58; margin-bottom: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: times;"><span jsname="YS01Ge"><br /></span></span></div><div class="ujudUb WRZytc u7wWjf" data-mh="-1" jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.58; margin-bottom: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: times;"><span jsname="YS01Ge">*</span></span></div><div class="ujudUb WRZytc u7wWjf" data-mh="-1" jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.58; margin-bottom: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: times;"><span jsname="YS01Ge"><br /></span></span></div><div class="ujudUb WRZytc u7wWjf" data-mh="-1" jsname="U8S5sf" style="line-height: 1.58; margin-bottom: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: times;"><span jsname="YS01Ge"><br /></span></span></div></div></div>Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-18477428525019202872020-07-31T15:59:00.002+02:002020-07-31T16:05:26.325+02:00Na Tània i en Nick <div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet";"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizI5tY7TXLROgvnwAha75DhBWHIPiw0SCmcN2jT7DbMyIilBpFIs_yqyecpyUzWVcCz-CtZSbP6br6pVn1w4DzWZdNp5isG0fzjk-JG-u3yZboWubG_bzU5vAI2ZA04U82cyemiZKvh9w/s2048/IMG_9841.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2019" data-original-width="2048" height="404" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizI5tY7TXLROgvnwAha75DhBWHIPiw0SCmcN2jT7DbMyIilBpFIs_yqyecpyUzWVcCz-CtZSbP6br6pVn1w4DzWZdNp5isG0fzjk-JG-u3yZboWubG_bzU5vAI2ZA04U82cyemiZKvh9w/w410-h404/IMG_9841.jpg" width="410" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet";"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet";"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet";"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Avui acaba juliol i vull comentar dos llibres especials :)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La setmana passada vam presentar als Jardins de la Misericòrdia els guanyadors del Premi Ciutat de Palma 2019 de novel·la i de poesia: <b><i><a href="https://www.adiaedicions.cat/cataleg/tania-i-els-vius/"><span style="color: #2b00fe;">Tània i els vius</span> </a></i></b>de <b>Joan Pons Bover</b> i el meu <b><i><a href="https://elcepilanansa.com/producte/estimar-nick-kamen/"><span style="color: #a64d79;">Estimar Nick Kamen</span></a></i></b>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">- <b><i>Tània i els vius</i></b> (AdiA Edicions, 2020).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El primer que vaig pensar en acabar la novel·la és que, per la manera com flueix tot el text, era estrany que fos la segona que el Joan escriu, doncs la història (o les històries que hi trobem) transcorre amb tanta naturalitat, amb un vocabulari tan ric i amb els diferents punts de vista tan ben travats que és com si portés tota la vida escrivint (o escrivint-la). I es nota des de la primera frase: "Jo som la que acaba morta. Potser, si em poguéssiu veure, diríeu que no tenc el parlar ni faig l'aspecte d'haver finit".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La història està protagonitzada per 4 personatges que s'expliquen i ens expliquen: na Tània, en Guillem, en Miquel i n'Arnau. Tots ells tenen en comú que han perdut alguna cosa valuosa que els feia feliços, que els definia, que els protegia, que els feia sentir bé. Una mena de paradís particular per a cadascun d'ells que era l'amor, o l'amant, o la parella o la seguretat ("Aquella repetida sensació de sortir sempre expulsat del paradís, de quedar-ne exclòs"). Na Tània és la que en surt més mal parada ja que perd vida accidentalment; a partir d'aquesta mort/pèrdua/tragèdia tots es quedaran sols, desorientats i envaïts pel dolor i per la insatisfacció. "Hi ha absències que són més reveladores que la més rotunda de les presències".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Una altra característica de l'obra és el to poètic d'algunes frases, l'originalitat de les descripcions de paisatges, escenaris i sensacions, i la força expressiva: "Per ventura el cap se m'hauria esberlat amb una pedra i se m'haurien escampat les idees". / "Des de fa un mes i mig aquestes dues paraules són com dos forúnculs, que em conviden a travessar-me la pell amb un ganivet, excavar els voltants de cada protuberància per extreure-la com si fos un ciuró. Puta. Boja". / "I a vegades el silenci es fa espès, com si tots anàssim drogats. O com si la por ens paralitzàs la llengua". / "Tot feia una olor rància, com de misèria".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Els paisatges càlids de Cala Fonoll alternen amb el del Nord, el de Lapònia i Noruega on fuig en Miquel (parella de na Tània), una fugida endavant per oblidar na Tània. Aquesta fugida em recorda la que feia Otto al mateix lloc, a la pel·lícula Los amantes del Círculo Polar de Médem: "Lapònia m'ha desarmat d'una forma estranya que m'obliga a afrontar la veritat de tot el que va passar, per molt que intenti escapolir-me'n amb les gateres".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Altres temes rellevants que hi apareixen són l'amistat: en Guillem afirma "Crec en l'amistat per damunt de totes les coses", un pensament que defineix també la manera de relacionar-se dels 4 personatges; i per altra banda el tema de la simbologia que travessa tota la història en forma de llençols. Aquests llençols que renten i estenen na Tània i en Miquel quan viuen junts al pis de Cala Fonoll, amb els que construeixen el seu refugi, enllaça amb la tradició simbòlica de la lírica medieval quan els amants es reunien en secret i "rentaven la camisa", que és la descripció i el símbol de la trobada amorosa i sexual: "Estendre-hi els llençols humits i blancs, abans tacats del nostre sexe; embolicar-nos-hi com crisàlides; olorar-ne el suavitzant fins a l'èxtasi". / "... les pujades al terrat a estendre els llençols eren instants de glòria". / "Però sobretot, allò que apaivagava els meus temors encesos era estendre la roba al terrat amb tu, tan a prop dels ocells i el cel".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Ara que na Tània ja no hi és, els llençols s'han quedat sols, estesos al terrat o potser ja se'ls ha emportat el vent, és a dir, la relació amorosa és finalment impossible: "Ara mateix he recordat que probablement vaig deixar els llençols estesos al terrat de Cala Fonoll. Els darrers que tu i jo havíem rentat". / "Els llençols em transporten a la vida passada".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Com a frase-resum del llibre, en trio dues: "La mort és, probablement, el nom que posam a tot el que encara no en té", i "El final és sempre l'inici d'una altra cosa".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">- <b><i>Estimar Nick Kamen</i></b> (El Cep i la Nansa Edicions, 2020).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Del llibre n'he parlat força a les xarxes, a les presentacions virtuals i en alguns articles que han sortit publicats. Ho comparteixo també per aquí:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.facebook.com/watch/live/?v=1404919989715632&ref=watch_permalink"><span style="font-family: georgia;">Presentació amb Maria Carceller</span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.facebook.com/watch/live/?v=1404919989715632&ref=watch_permalink" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1e_O7E3wZegDKpKQJ9gFAAilf2fjyurh_IK5nUorskOyHJfDIA1gUJ6k_uc9IXaCYpDcFofq4nQmueILvgtBwoyHtYtOUI1IR02lgpxlnB2eDf-E9R8TOgFzrpMjQ-ZyRtOZJxB3UKso/w410-h230/Eas5vJuWsAYViG7.jpeg" width="410" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4tTkrwatFJL1ETWYNMqaOGeotrp5EXzc9sXySkYtf7n3RN51vDROu2whQkz15ddo7FSVGpX2vDcpXzIBZVY23_PYbX_glO2MhqwLVqezudUdOZD4a6-5lLUdWFNh78AUsyysrOaC_tWo/s1200/article+NK.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1026" height="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4tTkrwatFJL1ETWYNMqaOGeotrp5EXzc9sXySkYtf7n3RN51vDROu2whQkz15ddo7FSVGpX2vDcpXzIBZVY23_PYbX_glO2MhqwLVqezudUdOZD4a6-5lLUdWFNh78AUsyysrOaC_tWo/w350-h410/article+NK.jpg" width="350" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKfM4uiFHKArsKquMK8EjSfqWLuhRsxOcFK6H8jsTyhGBYvkf_Ra5sbm8uDgVJoF_LOjE-zPoTrWqM2p4HmOxNGWfec0qrYk2XTI0vMgb9aAH09K58RdAWQjskE2q9-BTnYhJ8B4z59wU/s1742/116134102_286041416150003_3636263036768185162_o.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1742" data-original-width="1181" height="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKfM4uiFHKArsKquMK8EjSfqWLuhRsxOcFK6H8jsTyhGBYvkf_Ra5sbm8uDgVJoF_LOjE-zPoTrWqM2p4HmOxNGWfec0qrYk2XTI0vMgb9aAH09K58RdAWQjskE2q9-BTnYhJ8B4z59wU/w347-h512/116134102_286041416150003_3636263036768185162_o.jpg" width="347" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho_3WjzLGoApCJZbsKKa7Gz0OTui16f6xzxmKG-2cr-n7cDshkzsrZf2M37dEVf4K15_fMds647ZVmcS8HyjOsy3C0FQEE32v3SQgTh44ueG50QNK_FNlSZpwFU44wonPLswLUplP0ASY/s960/presentacio%25CC%2581+palma.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="639" data-original-width="960" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho_3WjzLGoApCJZbsKKa7Gz0OTui16f6xzxmKG-2cr-n7cDshkzsrZf2M37dEVf4K15_fMds647ZVmcS8HyjOsy3C0FQEE32v3SQgTh44ueG50QNK_FNlSZpwFU44wonPLswLUplP0ASY/w410-h273/presentacio%25CC%2581+palma.jpg" width="410" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet";"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Per acabar només donar les gràcies una altra vegada a Joan Pons i Pere Antoni Pons per l'acollida i l'acompanyament a Palma. 💙</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
*</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-23338305493417974072020-07-19T13:28:00.001+02:002020-07-19T13:30:20.163+02:00Poesia dibuixada<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw7X5rM4BQOEL6YodSUijrv3OppdDq6sCMBTyIHyvYSBONFMkZx7X3VATEEktihsw2V7sfzVDM_7l8P93SjLM1caa5RJvd1QoXgAsoQojTt3I0W9ZDp6k_gWoIKj3aeSah7xvh_G9OZGA/s1600/IMG_9533.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1118" data-original-width="1600" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw7X5rM4BQOEL6YodSUijrv3OppdDq6sCMBTyIHyvYSBONFMkZx7X3VATEEktihsw2V7sfzVDM_7l8P93SjLM1caa5RJvd1QoXgAsoQojTt3I0W9ZDp6k_gWoIKj3aeSah7xvh_G9OZGA/s400/IMG_9533.jpeg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Dels darrers llibres que he llegit, n'hi ha un parell que són unes preciositats. Es tracta de <i><b><a href="https://www.nordicalibros.com/product/de-natura-florum/">De Natura Florum</a></b></i> de <b>Clarice Lispector</b> i <b><i><a href="http://yalodijocasimiroparker.com/es/catalogo/herbario.html"><span style="color: #0b5394;">Herbario & Antología Botánica</span></a></i></b> d'<b>Emily Dickinson</b>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">1. <i><b>De Natura Florum</b></i> (Nórdica Libros, 2020):</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQl4Azb_iwOBfob3wjC_rFJ9ju6JgsSXvL67Fy82GynvovoVpWcGgvZKia5y9aP3gSCIwYGG9vXwT-O1k49Wyx_08gAtVEw2f_Mwt1Z_d5ZWfG8b5WQiq6nha7U-C5Zj7Q8J1oUWNWZFI/s1600/IMG_9520.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQl4Azb_iwOBfob3wjC_rFJ9ju6JgsSXvL67Fy82GynvovoVpWcGgvZKia5y9aP3gSCIwYGG9vXwT-O1k49Wyx_08gAtVEw2f_Mwt1Z_d5ZWfG8b5WQiq6nha7U-C5Zj7Q8J1oUWNWZFI/s320/IMG_9520.jpeg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquest llibre es va publicar per primera vegada l'any 1971 al diari <i>Jornal do Brasil</i> de Rio de Janeiro i posteriorment, l'any 1984, es va afegir al volum <i>A Descoberta do Mundo</i>. Amb la celebració del centenari del naixement de l'escriptora, l'editorial Nórdica va decidir publicar-lo amb unes il·lustracions fabuloses d'<b><a href="http://elenaodriozola.blogspot.com/"><span style="color: #990000;">Elena Odriozola</span></a></b> (premi Nacional d'Il·lustració).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El llibre està format per 24 poemes que són cinc breus definicions botàniques, i dinou poemes descriptius de flors variades com ara el gessamí, la flor del cactus, el gira-sol, la rosa... Com si fos un herbari olorós i particular. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Em va cridar moltíssim l'atenció que la <b>Clarice Lispector </b>escrivís un llibre com aquest, un volum delicat amb una poètica molt particular, com tota la seva literatura: "Tiene perfume de capilla./ Provoca un éxtasis místico./ Recuerda a la hostia./ Muchos desean comerla/ y colmarse la boca con su/ aroma intenso y sagrado". Una joia!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwzMH0WSHcGfcHGwXlVyohHOBNPv89NaDLs79rBGUjIhH6q5PKvfWF2eEVk7fGMw32MsOfUrEVEFJUS5oSFIlMo2-BWVWGt3NlofD1o5AOS0xZvUiquawMnWlbtuZhseZQBk6RaidOJ2k/s1600/IMG_9531.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwzMH0WSHcGfcHGwXlVyohHOBNPv89NaDLs79rBGUjIhH6q5PKvfWF2eEVk7fGMw32MsOfUrEVEFJUS5oSFIlMo2-BWVWGt3NlofD1o5AOS0xZvUiquawMnWlbtuZhseZQBk6RaidOJ2k/s320/IMG_9531.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3X3Mnoqu-Fcv77rEfSIrgSmbSqzJ-mT_UhYb9LM6U0xz6dt5YQujcUJ6Wi3L2lzeZErzVB-3LVaZ3_Th_zUqtDPUPCP6lEfKGeTWGv6eoxH8mNa5WREN-HC0KkoGIVWdIl__jRDksqiI/s1600/IMG_9532.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3X3Mnoqu-Fcv77rEfSIrgSmbSqzJ-mT_UhYb9LM6U0xz6dt5YQujcUJ6Wi3L2lzeZErzVB-3LVaZ3_Th_zUqtDPUPCP6lEfKGeTWGv6eoxH8mNa5WREN-HC0KkoGIVWdIl__jRDksqiI/s320/IMG_9532.jpeg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">2. <b><i>Herbario & Antología Botánica</i></b> (Ed. Ya lo dijo Casimiro Parker, 2020):</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPZon0zFgB4ZAO1cMD7pr18BkvOGsLsI4-UjVjPUs-oyZPmL-ElQLxy3MZ1GcsGuFN0LfrKwqjWJteNSOwwzY4MRAO022ZXDq-lSMg9jJllVstaTQAaSGe1tCfqvNjq1uR2JMsI229MKY/s1600/IMG_9519.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPZon0zFgB4ZAO1cMD7pr18BkvOGsLsI4-UjVjPUs-oyZPmL-ElQLxy3MZ1GcsGuFN0LfrKwqjWJteNSOwwzY4MRAO022ZXDq-lSMg9jJllVstaTQAaSGe1tCfqvNjq1uR2JMsI229MKY/s320/IMG_9519.jpeg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Que l'<b>Emily Dickinson</b> va fer un herbari espaterrant per la passió i el compromís que tenia amb la natura, sobretot per l'interès en preservar les flors locals, ho sabem la majoria de lectors, que es publiqui per primera vegada acompanyat de poemes que tracten el tema dels arbres, les flors i les plantes en una edició bilingüe cast/ang, encara no.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">L'edició és bellíssima i d'una gran qualitat, tant les cobertes dures com les imatges de les plantes que va recollir i classificar amb delicadesa (més de 400 espècies!).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El llibre ofereix un índex de les plantes que hi apareixen, a més, els poemes s'han numerat segons l'última edició de l'obra completa (R. W. Franklin, 1998, The Belkmap Press of Harvard University): "Aparentemente sin sorpresa/ para cualquier flor feliz/ la escarcha la decapita en su juego/ con accidental poder". Una altra joia!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">*(L'antologia més completa de la poeta es va publicar en català sota el títol <b><i><a href="https://www.grup62.cat/llibre-aquesta-es-la-meva-carta-al-mon/252257">Aquesta és la meva carta al món</a></i></b>, Ed. Proa, 2017).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikLLMDytSTmDwH6cbTRcTyAcv9SpVXyeMOU4Zd4N5w-RrXb1lFTXfZuyVti4lm_RkC7C25_iXiXjRHZy76_teRWqQhNWD-wPPISMQnusUDpOXyJ_b6wLdYYv9qN3mYGR75DdjswUZGfMA/s1600/IMG_9521.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikLLMDytSTmDwH6cbTRcTyAcv9SpVXyeMOU4Zd4N5w-RrXb1lFTXfZuyVti4lm_RkC7C25_iXiXjRHZy76_teRWqQhNWD-wPPISMQnusUDpOXyJ_b6wLdYYv9qN3mYGR75DdjswUZGfMA/s320/IMG_9521.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaokU4fIvGr2I8uMsKiJk85uSuN8yDxm6KcutuDqPpcBRsTTeDG7jzccjDCIh3KmNAV_XPOE9LG3ur5-LEnCavUPxGrs9tuuCEsp0mgo_scJXEk33TJ9K825lweqFye5c2inRpl5S8apc/s1600/IMG_9522.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1149" data-original-width="1600" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaokU4fIvGr2I8uMsKiJk85uSuN8yDxm6KcutuDqPpcBRsTTeDG7jzccjDCIh3KmNAV_XPOE9LG3ur5-LEnCavUPxGrs9tuuCEsp0mgo_scJXEk33TJ9K825lweqFye5c2inRpl5S8apc/s320/IMG_9522.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBBZvde9_rBsOQ8Sg9aTkow5k-1vAcKoYKUW1VFK2h4PNeMCCO2UYIEk6lpt2kOcP1AY_O_XsMKLm3RUyMZK1ICwxzX2cR2dMdExgoFzENaTDqa4c4RpwJnWrXE6Iu0ElpIJXbtlPJu4M/s1600/IMG_9523.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBBZvde9_rBsOQ8Sg9aTkow5k-1vAcKoYKUW1VFK2h4PNeMCCO2UYIEk6lpt2kOcP1AY_O_XsMKLm3RUyMZK1ICwxzX2cR2dMdExgoFzENaTDqa4c4RpwJnWrXE6Iu0ElpIJXbtlPJu4M/s320/IMG_9523.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrPPnbYSUQZBrkzIi8INdSg7mK-HYR59s7YIOCsTLxPVR9Z1yMwR5RHIO6I3vi9bJLMYSqk14mreE1jP84cRKxkiOWRuahfOBmhhi-e_x3hrH7z2O0SzEiueFENUuoEy1p9Mr6tJSYOBc/s1600/IMG_9529.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1229" data-original-width="1600" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrPPnbYSUQZBrkzIi8INdSg7mK-HYR59s7YIOCsTLxPVR9Z1yMwR5RHIO6I3vi9bJLMYSqk14mreE1jP84cRKxkiOWRuahfOBmhhi-e_x3hrH7z2O0SzEiueFENUuoEy1p9Mr6tJSYOBc/s320/IMG_9529.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZOQeO1P4robd_iSKEsVeZ78p2NHxny5uXSJwUVAUj3m6E0AqkFLPHji-6v2mIaKmN4Lv75Zs2DsXVCvXl2saHTSPFA3P3Nm2ilUoSl4NyTXnFLMdl3fo11f9huf6bppfE3pY8Cuqh6Hw/s1600/IMG_9530.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1257" data-original-width="1600" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZOQeO1P4robd_iSKEsVeZ78p2NHxny5uXSJwUVAUj3m6E0AqkFLPHji-6v2mIaKmN4Lv75Zs2DsXVCvXl2saHTSPFA3P3Nm2ilUoSl4NyTXnFLMdl3fo11f9huf6bppfE3pY8Cuqh6Hw/s320/IMG_9530.jpeg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">*</span></div>
Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-14629581407321010632020-06-26T19:32:00.004+02:002020-06-26T23:04:30.125+02:00Halley 2042, the warmest color<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqTRuDRsr9ELGTGEurl4lXbyznQZbVfzOlK3lq7qs-ZGWWAGCuMHjVFyYPKojIamdgteCbnnfXMDPlixS5AbFVv24o-EYy0a1S537ECzIQUZhCZUzK-Z0bRzv_j7zGTEvjC5IWQ6Dbh4I/s4032/IMG_8835.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqTRuDRsr9ELGTGEurl4lXbyznQZbVfzOlK3lq7qs-ZGWWAGCuMHjVFyYPKojIamdgteCbnnfXMDPlixS5AbFVv24o-EYy0a1S537ECzIQUZhCZUzK-Z0bRzv_j7zGTEvjC5IWQ6Dbh4I/w300-h400/IMG_8835.jpg" width="300" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><span style="font-family: trebuchet;"></span><br /></span>
<br />
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">L'<b>Anna Carreras</b> acaba de publicar una nova novel·la que es titula <b><i><a href="https://www.llibresdeldelicte.com/llibre/halley-2042/"><span style="color: #4285f4;">Halley 2042</span></a> </i></b>i edita, com l'anterior <b><i><a href="http://llenguadegat.blogspot.com/2019/05/lull-de-lescarabat-i-la-noia.html" target="_blank"><span style="color: #f4a900;">L'ull de l'escarabat</span></a></i></b>, <b>Llibres del Delicte</b>, editorial de literatura negra en català.</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Amb els llibres de l'Anna sempre m'ho passo genial perquè em sorprenen, sempre sempre sempre, i m'enganxen de mala manera. No sé per què, no sé com s'ho fa però quan agafo una novel·la seva no puc parar de llegir i me l'acabo el mateix dia que la començo. És una mena d'addicció, crec.</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Això em passa també amb les obres de l'Eva Baltasar i ambdues provoquen en les lectors o passió o rebuig, però mai indiferència.</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Per tant, no puc fer altra cosa que tornar a recomanar-la. </span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">El primer que em va cridar l'atenció va ser el títol on hi vaig veure de seguida la referència a <b>Love of</b> <b>Lesbian</b> i el número, l'any, el vaig relacionar amb l'última versió de <b>Blade Runner</b> perquè és gairebé el mateix any (la pel·li porta el 2049).</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><i>Quina és la trama?</i></span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Dos germans que viuen junts escolten cada nit enrenou al pis del costat, com si algú estigués practicant sexe durant dues hores. Com la veïna, la Rosina, és una nonagenària, no entenen el xivarri. La protagonista acaba tan encuriosida que decideix descobrir què està passant costi el que costi. I li costarà.</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><i>Com són els personatges principals?</i></span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">La protagonista es diu Laia i escriu contes perquè "Escriure em deixa mostrar-me tal com soc. La vida t'obliga a posar-te capes de filtres. I acabes per ser una altra persona". Aquestes capes la protegeixen, se les posa "perquè la realitat no em pugui destruir". A partir d'ella l'autora reivindica l'ofici d'escriure, la dificultat que suposa i el desprestigi que sol acompanyar-lo, com si no fos una feina de veritat.</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">La Laia viu amb el seu germà, una persona fosca totalment oposada a ella. Amb aquesta parella inicial, l'Anna comença el joc de les dualitats.</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Com a tret comú podem dir que cap dels dos és gaire social: "Ni en Lluís ni jo tenim gaire vida social. Ell fa amistats a l'ordinador i jo em refugio en els llibres". Aquesta frase de l'inici els caracteritza perfectament amb poquíssimes paraules i és clau per a tot el que esdevindrà i per als temes principals que es desenvolupen: la incomunicació i la solitud.</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">A poc a poc els anirem descobrint i coneixent-los millor i segurament no ens agradarà el que hi descobrirem.</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Els altres 2 personatges duals, els altres que s'oposen són l'Ovidi, un irresponsable, un <i>ravero</i>, un "adolescent etern" i el Louis Serveur, algú que segueix per les xarxes socials però que no es mostra amb el seu nom real, tot i que ella s'imagina qui pot ser i vol creure's les il·lusions.</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><i>La simbologia.</i></span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">El color turquesa, color Halley, el color d'un quadre, dels ulls d'un replicant, d'un poble, d'una pedra: "Fa temps que al color turquesa li dic color Halley". </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">A la història el blau es torna elèctric, com el desig, com el que escriu la Laia, "textos sobre el desig de desitjar". I com el títol d'aquella pel·li, afirmo que Blue is the warmest color.</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Aquest color també podria ser símbol de l'amor, però la protagonista no ho veu clar això d'enamorar-se i afirma "Ara l'amor funciona per algoritmes" i "no som capaços d'estimar ningú més a part de nosaltres mateixos"; anem directes cap a la deshumanització?</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">A tots aquest elements cal afegir-hi el final, un final inesperat, sorprenent i brutal, en la línia dels finals als que ens té acostumats l'Anna, però amb un un punt més de mala llet. M'encanta!</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">I per acabar, una de les frases que serveix com a resum de l'obra seria: "En un món descomunal, som una suma de fragilitats".</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">*</span></div>
<div style="line-height: 1.15; text-align: justify;">
<span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div>
Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-22377596277093218102020-05-31T14:49:00.000+02:002020-05-31T15:01:34.494+02:00Maternitats incòmodes<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAF5oMh2EjuHOLAnQ7ZCbQL__v98xUWR-1nJtbG_6TExP13RHjL6qOjdzT5srQRc5fRh5lIA8QojJ3tbhmgAoNvrsbFbN1yuzYeRm9b5TI6yyglutNtXbOa4ygGoAYRzZD2JUG8tf5jBE/s1600/IMG_7784.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAF5oMh2EjuHOLAnQ7ZCbQL__v98xUWR-1nJtbG_6TExP13RHjL6qOjdzT5srQRc5fRh5lIA8QojJ3tbhmgAoNvrsbFbN1yuzYeRm9b5TI6yyglutNtXbOa4ygGoAYRzZD2JUG8tf5jBE/s400/IMG_7784.jpeg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El tema de la maternitat, o maternitats, ha estat tractat des que existeix la literatura i des de diferents perspectives. Actualment hi ha de nou llibres de diferents gèneres i en diferents llengües que revisiten el tema. Sembla que torna a estar de moda.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Dels que he llegit 2 són els que m'han cridat l'atenció perquè presenten un punt de vista de les mares que no és el típic i idíl·lic, ni tampoc el de les males mares, unes bruixes, les que no fan bé el seu 'paper'. Aquestes dues novel·les van més enllà, molt més enllà de la incomoditat són <i><b><a href="http://editorialtransito.es/producto/las-madres-no/"><span style="color: #e69138;">Las madres no</span></a></b></i> i <b><i><a href="https://clubeditor.cat/llibres/boulder/"><span style="color: #38761d;">Boulder</span></a></i></b>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">1. <b><i>Las madres no</i></b> de <b>Katixa Agirre</b> (Ed. Tránsito, 2019).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquesta novel·la transcorre entre en thriller i l'assaig on la protagonista, una escriptora que acaba de ser mare d'un nen, investiga el cas recent d'una dona, a qui va conèixer breument anys enrere, que ha assassinat els seus fills petits. Ofega els bessons, encara nadons, a la banyera. Per què? Ningú no ho pot entendre. Aquest ofegament segurament ens recorda el de<i> Cañas y Barro</i>, però la gran diferència és que allà ho fa un home; una mare no en seria capaç.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El relat ens porta de la història de la protagonista, mare recent que no jutja sinó que vol entendre per què una mare pot fer una cosa així, al de la mare assassina. </span><span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">El retrat que fa la protagonista de la maternitat és una descripció real, sense ensucrar. Reconeix que els sentiments que van protagonitzar els primers mesos del naixement del seu fill van ser el cansament i l'avorriment, però també la por: "...</span><i style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">el miedo estaba ahí. Continuamente. como un hilo musical que nadie sabe dónde se apaga. Como un apareja de baile sudorosa que se te pega demasiado. El miedo. (...) una cualidad que sólo trae disgustos. (...) Mi miedo era muy concreto; sus ramas, por el contrario, retorcidas y de límites imprecisos. Básicamente giraban en torno a las muchas maneras de las que Erik podría morir</i><span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">". I reconeix que des que va néixer també s'ha convertit en el seu punt feble, en la seva debilitat. Podria aquesta por permanent, irracional i exagerada haver portat a l'altra mare a ofegar els seus fills? </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">La depressió, el sentiment de culpa, l'ansietat, la pressió postpart i d'altres temes encara tabú són analitzats àmpliament a la novel·la per intentar entendre un fet horrorós.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">2. <b><i>Boulder</i></b> d'<b>Eva Baltasar</b> (Club Editor, 2020).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La maternitat no és el centre de la novel·la sinó la història d'amor entre la protagonista, la Boulder, i la Samsa. </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">L'amor de la Boulder cap a la Samsa és tan gran i tan intens que a mida que va passant els temps (els anys) per aquest amor va cedint a poc a poc en tot el que ella li demana. Per això perd la independència i la llibertat que sempre havia tingut i anhelat: cedeix i se'n va a viure amb ella a Islàndia, cedeix i compren una casa, tot i que vivia feliç en un pis petit; cedeix a la inseminació, a assitir a un curs prepart i a tenir una filla: "<i>No m'agrada aquesta vida</i>"; "<i>Li dic que no he nascut per ser mare</i>"; "<i>No sabia que un fill pogués ser un escull tan gran</i>". És a dir, es deixa portar per l'amor i pels desitjos de la seva estimada fins que ja no pot cedir més i acaba marxant. Però no trenca amb tot, no desapareixen els lligams amb la filla sinó que la visitarà de tant en tant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La maternitat és el punt d'inflexió i canvia totalment la Samsa, fet que portarà la relació a un final inevitable: infidelitats i acabament de l'amor, encara que al principi la Boulder pensava que seria impossible ("...<i>la incapacitat absoluta de ferir o deixar la Samsa</i>").</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Per tant, la felicitat i la unió que en altres obres dona la maternitat aquí s'ho carrega tot: "<i>La vida que faig amb la Samsa és una enganyifa (...) No crec en aquesta illa, ni en la felicitat, ni en la parella, ni en els fills, ni en déu</i>".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">*</span></div>
Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-88892277792171105902020-05-18T12:04:00.000+02:002020-05-18T12:11:16.952+02:00Shusaku Takaoka<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfEcLPog-A-4y4Nfz3gpZzVwOsTIvvg_XszyWo6zUMeIWzII9zpe4jGPbvlvtohBMHQ8EigZsDteNQIhBpXXjNwBJ33F8gP1l93DuXBFxzRMxcnvOEfmJddbG-jegP84_NyPCYMWwF4QQ/s1600/amusingilustrations-0-700x700.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfEcLPog-A-4y4Nfz3gpZzVwOsTIvvg_XszyWo6zUMeIWzII9zpe4jGPbvlvtohBMHQ8EigZsDteNQIhBpXXjNwBJ33F8gP1l93DuXBFxzRMxcnvOEfmJddbG-jegP84_NyPCYMWwF4QQ/s400/amusingilustrations-0-700x700.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Avui una recomanació artística: les originalíssimes obres de </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><a href="https://www.instagram.com/shusaku1977/">Shusaku Takaoka</a></b>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Shusaku Takaoka és un dissenyador gràfic japonès molt original. El vaig descobrir a Instagram i em vaig fer un fart de riure amb algunes de les seves composicions.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La majoria d'obres, fusió de pintura i cine/fotografia, critiquen descaradament el consumisme generalizat de la societat actual, com ara aquestes:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5RTxvj8PLBALjSetTCEbkro8HCwShi4QdPJITKo_m4G1HxRslxu_zOo28tv-8TvWDkAtF60wYM9h0ll656mlmFtHcjhyJurjF_3ystiuY4EzkLfnyAlUHfaYL6vfBspZ6lsvf8Rz00ao/s1600/450_1000.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="448" data-original-width="450" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5RTxvj8PLBALjSetTCEbkro8HCwShi4QdPJITKo_m4G1HxRslxu_zOo28tv-8TvWDkAtF60wYM9h0ll656mlmFtHcjhyJurjF_3ystiuY4EzkLfnyAlUHfaYL6vfBspZ6lsvf8Rz00ao/s320/450_1000.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHe4Rigj6w2OGCt9Rk5rPvmaVpQgyH3qrJJ8TQUhbhPbsdxokfycTMjKC54bGlL3b2bC-CJiTBuf_SAkyQOKafb0ppjmZiyrpL5nerywlDNVfwUxbnP149_P0fzJS8__LEA4NrW6jDdCw/s1600/f2dcb31a68f8f423374284374600a91c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHe4Rigj6w2OGCt9Rk5rPvmaVpQgyH3qrJJ8TQUhbhPbsdxokfycTMjKC54bGlL3b2bC-CJiTBuf_SAkyQOKafb0ppjmZiyrpL5nerywlDNVfwUxbnP149_P0fzJS8__LEA4NrW6jDdCw/s320/f2dcb31a68f8f423374284374600a91c.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgExyC3CNzwF_dw2hGknmRyPJTjnd2aGl2pLuHq77Cz61_3TqHD5PS7VYSjuchPkW-01FkRcwcuHqyexXQikAgjpsoZpW-Ljc1Ye8-wpJv-6DL9JvwQWMzFS4DTVx5eBzsnpfEGvG5oGX8/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgExyC3CNzwF_dw2hGknmRyPJTjnd2aGl2pLuHq77Cz61_3TqHD5PS7VYSjuchPkW-01FkRcwcuHqyexXQikAgjpsoZpW-Ljc1Ye8-wpJv-6DL9JvwQWMzFS4DTVx5eBzsnpfEGvG5oGX8/s1600/images.jpeg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj35SBxflmVr_yr6DnoWB6QD6VGL66qswW0xc7WoS2txE3_wUwYLdqlfNBbErCuXgnFciuuzPnF-WHM9PhUlZfWZ2G3emrm1cat67w29hPSHqyEPtmdtKsVGpNpA2Nn7qsxMEM3ERALtRQ/s1600/Shusaku-Takaoka-Collater.al-7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1061" data-original-width="1080" height="314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj35SBxflmVr_yr6DnoWB6QD6VGL66qswW0xc7WoS2txE3_wUwYLdqlfNBbErCuXgnFciuuzPnF-WHM9PhUlZfWZ2G3emrm1cat67w29hPSHqyEPtmdtKsVGpNpA2Nn7qsxMEM3ERALtRQ/s320/Shusaku-Takaoka-Collater.al-7.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg5zOUvonpiHeM6r7CdUuIPihH2ngfcx00-9VqW2x8CtvcSL45EOIe88Wf_FoXGH_anLEqXzq1B3IrRgI_SvAkgCM8vT4-P6bdzs5SzpE3x7zj0ndhc2CG1EWYQSSuLPYSvefEHDIGzq0/s1600/tumblr_or804xWR6z1rzwo0ko8_540.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="672" data-original-width="540" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg5zOUvonpiHeM6r7CdUuIPihH2ngfcx00-9VqW2x8CtvcSL45EOIe88Wf_FoXGH_anLEqXzq1B3IrRgI_SvAkgCM8vT4-P6bdzs5SzpE3x7zj0ndhc2CG1EWYQSSuLPYSvefEHDIGzq0/s320/tumblr_or804xWR6z1rzwo0ko8_540.jpg" width="257" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Sens dubte, el resultat ens fa reflexionar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">D'altra banda en té algunes que són també una crítica d'altres temes vigents (l'amor romàntic, la hipocresia generaltzada, el món hiperconnectat, l'esclavisme del sistema virtual...) que són així de boges i genials:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7-F-av31MttRQ1zzAgtqGHhx4NXmu3XrejohKDagn2aqOrxHWhNlytPnw2mfpvt6_JG9GHNmWHD-XaDBnMiIAQXK2ipGe7GuNGJ7lnsGyGJH2cuJH4XY2gTcEfc7tmmorNCMcx3XfdU0/s1600/627b927735d6cee2763967b63227fb50.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="948" data-original-width="1080" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7-F-av31MttRQ1zzAgtqGHhx4NXmu3XrejohKDagn2aqOrxHWhNlytPnw2mfpvt6_JG9GHNmWHD-XaDBnMiIAQXK2ipGe7GuNGJ7lnsGyGJH2cuJH4XY2gTcEfc7tmmorNCMcx3XfdU0/s320/627b927735d6cee2763967b63227fb50.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz6jL_rp36YwCfwt2zbZmQNqLhIAxljO-XuQbczCBB15kfSlMxwjkOWuYnz9CaYrOlf6Xd29B2_vOWUyNUFYs4SOxdvB7KISIpVkDmQ198cmPecmyMq1eRc7zl76JV420I_xpYIJYbPzg/s1600/classical-art-modern-people-life-digital-collage-shusaku-takaoka-24-5902e42db46f0__605.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="605" data-original-width="605" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz6jL_rp36YwCfwt2zbZmQNqLhIAxljO-XuQbczCBB15kfSlMxwjkOWuYnz9CaYrOlf6Xd29B2_vOWUyNUFYs4SOxdvB7KISIpVkDmQ198cmPecmyMq1eRc7zl76JV420I_xpYIJYbPzg/s320/classical-art-modern-people-life-digital-collage-shusaku-takaoka-24-5902e42db46f0__605.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh8be9BXn7A3YA5nyzUkgdaGCASdVnSKek5dK-Jm7CwDlezGq_4nHjr_2PX2WlRdbp-hskaD08vY6bl3G7Hin9JnfLaVjlnYz1ktap4AjBtRvWOIZHXufeoDDYaHWg4Ebd8GSi3x3zN9U/s1600/hC067E509.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="498" data-original-width="500" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh8be9BXn7A3YA5nyzUkgdaGCASdVnSKek5dK-Jm7CwDlezGq_4nHjr_2PX2WlRdbp-hskaD08vY6bl3G7Hin9JnfLaVjlnYz1ktap4AjBtRvWOIZHXufeoDDYaHWg4Ebd8GSi3x3zN9U/s320/hC067E509.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg4eXznclvXR9H2FvWXxiuRK00-776PkLeuiSp5qe-yiFaC_YXRsDPB1zCIzE-kN3vcLVXnmOv7gvaDca5_bY6XrOlJaTQwjs47AahpLephpn0bP3ToYKLSOHzWtLCRslNzhfTdieRtjg/s1600/tumblr_inline_p6wy1zjidA1r44iae_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="559" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg4eXznclvXR9H2FvWXxiuRK00-776PkLeuiSp5qe-yiFaC_YXRsDPB1zCIzE-kN3vcLVXnmOv7gvaDca5_bY6XrOlJaTQwjs47AahpLephpn0bP3ToYKLSOHzWtLCRslNzhfTdieRtjg/s320/tumblr_inline_p6wy1zjidA1r44iae_500.jpg" width="286" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivmCvLcmHGPkNCLv6cWGQEitJ9Yg55zJhebTzZlOZp9ZiEvx5BgklQGXhC2zHtrzurQ6pNzcKH9x9Lw1kJL1nFoEHB1K4QhZSnT1poYbbrKyUP7EGmrEPol8tI2vqzYrIaYr3aSxbshKY/s1600/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivmCvLcmHGPkNCLv6cWGQEitJ9Yg55zJhebTzZlOZp9ZiEvx5BgklQGXhC2zHtrzurQ6pNzcKH9x9Lw1kJL1nFoEHB1K4QhZSnT1poYbbrKyUP7EGmrEPol8tI2vqzYrIaYr3aSxbshKY/s320/unnamed.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El Shusaku combina imatges de diferents obres d'art clàssiques amb pel·lícules o amb marques internacionalment reconegudes per obtenir un producte divertit, genuí i eficaç:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipd3ViBf5OOLsh_1WULr2zcjIEQVhyTxhl09MAyn-LYfyZGAYJxLE7-hrKVBL2hL40tVeSs3ByjcdZbqG23OHH1KUY_oOO4ODWwZVm2Mvd8Ix_v05NnVKaNCn7w9AUWS8Om2FBMGQLxwE/s1600/450_1000+%25281%2529.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="528" data-original-width="450" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipd3ViBf5OOLsh_1WULr2zcjIEQVhyTxhl09MAyn-LYfyZGAYJxLE7-hrKVBL2hL40tVeSs3ByjcdZbqG23OHH1KUY_oOO4ODWwZVm2Mvd8Ix_v05NnVKaNCn7w9AUWS8Om2FBMGQLxwE/s320/450_1000+%25281%2529.jpeg" width="272" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHKqNQ09qvSqKyGw0Ngk9Njb3hEr9RZsAyCkedYDcc_F01Wtvz6YsUfC4b2kG5C9r_NJP_JDEMdk0RZfZX1ERzKoam-K2dazJaNRiV_LApkL_NAtjmrLkEJjCGOCaLTVrr9yzg009mt7s/s1600/amusingilustrations-6-700x700.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHKqNQ09qvSqKyGw0Ngk9Njb3hEr9RZsAyCkedYDcc_F01Wtvz6YsUfC4b2kG5C9r_NJP_JDEMdk0RZfZX1ERzKoam-K2dazJaNRiV_LApkL_NAtjmrLkEJjCGOCaLTVrr9yzg009mt7s/s320/amusingilustrations-6-700x700.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnffoQii5ReOND4NG9f3a732_gGz9ZrLuaNfirREnfpKsPSOGZG7PmuLxBYx7O1_DAdtmTwGf_13HUFPyrHre_8n1ZPjES-tBiYURPSiAn72RVnugrUouPaLJkNRL1xhURX_5H6wO2XRA/s1600/Screen-Shot-2019-03-05-at-5.40.55-PM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="906" data-original-width="1120" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnffoQii5ReOND4NG9f3a732_gGz9ZrLuaNfirREnfpKsPSOGZG7PmuLxBYx7O1_DAdtmTwGf_13HUFPyrHre_8n1ZPjES-tBiYURPSiAn72RVnugrUouPaLJkNRL1xhURX_5H6wO2XRA/s320/Screen-Shot-2019-03-05-at-5.40.55-PM.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjfR_k2FhRoFJXJrj5FMTqW55YUQd9YNZt7szdOw_H69tLO1bRCOogEH4523GPS2Fbyz7PASqWKHNCzy6dx0x0QXuLFTV6Y6kfFZRnD7kzEW2zTTrWzUVqPQVwuIvGSaHZwrnZ38sAR6k/s1600/tumblr_inline_p6wy4rvGCV1r44iae_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjfR_k2FhRoFJXJrj5FMTqW55YUQd9YNZt7szdOw_H69tLO1bRCOogEH4523GPS2Fbyz7PASqWKHNCzy6dx0x0QXuLFTV6Y6kfFZRnD7kzEW2zTTrWzUVqPQVwuIvGSaHZwrnZ38sAR6k/s320/tumblr_inline_p6wy4rvGCV1r44iae_500.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Més collages al seu <a href="https://www.instagram.com/shusaku1977/"><b>perfil d'Instagram</b></a>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">*</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-86507507887836026282020-04-27T16:19:00.001+02:002020-04-27T16:25:18.660+02:00Recomanacions Sant Jordi 2020: contes de dones (3)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ0vcJtEhegcMFLaXh_WRtz8ZSzx68E9vtHyfFvobbnq2jnmHCCW5ixQ1aSnPHZI3z86eSwMIP_sYK6pJ8muvjONXyQ-XhW1mtKUKrsLchlMGKryHgxvhCiNmaF58lqq-Eh3jbO6Xsw_o/s1600/IMG_6757.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1404" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ0vcJtEhegcMFLaXh_WRtz8ZSzx68E9vtHyfFvobbnq2jnmHCCW5ixQ1aSnPHZI3z86eSwMIP_sYK6pJ8muvjONXyQ-XhW1mtKUKrsLchlMGKryHgxvhCiNmaF58lqq-Eh3jbO6Xsw_o/s400/IMG_6757.jpg" width="350" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">I ara que ha passat Sant Jordi i només en queda una ressaca petita, acabo amb la 3ª i última entrada de recomanacions.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Tanco la sèrie 'Darrers llibres de contes escrits per dones que he llegit' amb <b><i><a href="https://elbiblionauta.com/ca/2019/07/03/satel%C2%B7lits-2019-elisenda-solsona/">Satèl·lits</a></i></b> d'Elisenda Solsona (</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Ed. Males Herbes, 2019)</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> i <b><i><a href="https://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=803"><span style="color: #351c75;">Ansia</span></a></i></b> d'Ingeborg Bachman (Ed. Siruela, 2005).</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">1. <b><u>SATÈL·LITS</u></b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u><br /></u></b></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Està format per 8 contes amb un fil conductor inquietant: la desaparició, de cop i volta, de la lluna.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Diferents personatges en diferents llocs i situacions es mouran (i reaccionaran) entre els flashbacks i el moment exacte del succés de la desaparició del satèl·lit.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El que més m'ha agradat, i el que m'ha cridat l'atenció de les històries que ens narra: les decripcions líriques ("<i>El Pere arrossega per la sorra de la platja els peus descalços sota un sol fred de gener. Un sol de pedra. Els anys li pesen a l'esquena i fa temps que camina encorbat. L'oreig gelat li bufeteja les galtes brune</i>s".), el joc de dualitats, els recargolaments i la varietat temàtica.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El conte que destacaria, el que més m'ha arribat, és 'Balls' per la originalitat i l'agror de la història que comença així: "<i>El timbre és estrident i s'escola pel meu timpà fins a encongir l'estómac</i>". Així ens quedarem en acabar aquest conte (i el llibre), amb l'estómac encongit i potser fins i tot haurem d'aturar un principi de vòmit a la gola.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">2. <b><u>ANSIA Y OTROS CUENTOS</u></b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Tot i que aquesta escriptora austríaca és més coneguda com a poeta, també va escriure contes i novel·les que no van ser tan ben rebudes per la crítica com les seves obres poètiques. L'Ingeborg afirmava "Solo existo cuando escribo". Una declaració d'intencions claríssima.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">En aquest recull de 13 contes trobem alguns contes que són com laberints, contes com viatges circulars i contes que són jocs de miralls. L'estructura també és variada, n'hi ha de circulars, de lineals i altres amb salts temporals. Però tots tenen una càrrega simbòlica evident.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un altre aspecte que m'agrada és la caracterització tan original que fa d'alguns personatges, per exemple: "<i>Yo ahorraba porque tendía al ahorro; trabajaba porque tendía al trabajo; no me concedía ningún gusto porque tendía a no concederme gustos, y hacía planes porque me parecía bien tener plane</i>s". Un personatge singular, com la majoria dels qui apareixen.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">No hi ha cap conte terrorífic, no són contes que turmenten, però sí n'hi ha d'angoixants, d'aquells que et fan reflexionar.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Els que més m'han agradat són 'Una tienda de sueños' y 'Vendrá la muerte'; un fragment d'aquest segon: "<i>Es posible, sin duda, señalar los crímenes y defectos de las familias ajenas, pero nunca descubriré los abscesos purulentos de la propia</i>". Fantàstica.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">*</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3167545411668480459.post-27310502940447493242020-04-20T19:55:00.004+02:002020-04-20T19:55:37.783+02:00Recomanacions Sant Jordi 2020: contes de dones (2)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYTcfL6NF38FKeviTwisHdVBCroILkCZHELv5wC-aCNzVX_ejsVd6kkQegfMfOU_bu-wKAjKqXcx0dKDQSrKYQAHzw8MJoNM2qaMl_fwpTTkS9dUvun4jps504H3S3hwFlUUgDyivQ1l8/s1600/IMG_6335.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1421" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYTcfL6NF38FKeviTwisHdVBCroILkCZHELv5wC-aCNzVX_ejsVd6kkQegfMfOU_bu-wKAjKqXcx0dKDQSrKYQAHzw8MJoNM2qaMl_fwpTTkS9dUvun4jps504H3S3hwFlUUgDyivQ1l8/s400/IMG_6335.jpg" width="355" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La segona recomanació en nivell d'intensitat ve amb aquests 2 llibres: <i><b><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Aixa_de_la_Cruz_Ventosa">Modelos animales</a> </b></i>d'<b>Aixa de la Cruz</b> (Ed. Salto de página, 2015) i <b><i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Shirley_Jackson"><span style="color: #e06666;">Cuentos escogidos</span></a></i></b> de <b>Shirley Jackson</b> (Ed. Minúscula, 2015. Reeditat al 2017).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>1. <u>MODELOS ANIMALES</u></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">De l'autora ja en vaig parlar anteriorment en comentar una altra obra seva, la novel·la <i>Cambiar de idea</i> (2019).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aquest volum de contes es anterior, però l'estil és el mateix i se la reconeix de seguida. Està format per 7 històries originals, intenses i variades on la volència apareix inesperadament, com per exemple en el primer conte, que és molt inquietant i a més li dona títol al recull. Una frase per a mostrar-ho: "<i>Es la única forma de saber quién es el otro: onservarlo mientras está dormido, o se cree -erróneamente- solo</i>".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Formalment també són textos diferents. Al titulat "Doble" trobem la mateixa història escrita des de dos punts de vista diferents, escrita en columnes, una la costat de l'altra. Un joc de miralls, de dualitats i còpies.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Una frase del llibre que el defineix pot ser aquesta: "<i>Somos en primera instancia lo que nos cubre</i>".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">2. <b><u>CUENTOS ESCOGIDOS</u></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">L'estil de la Shirley s'ha definit com "terror domèstic" perquè el trobem situat en la vida quotidiana de les famílies, de les americanes, en el seu cas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Les històries que ens explica aquí tenen com a característica que es van fent més i més incòmodes a mida que avança el relat. L'augment del suspens és increïble, com passa a "La lotería" (el seu conte més conegut on la tensió creixent es desborda tant al final que va crear una autèntica polèmica en publicar-se l'any 1948).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">A més de les ficcions (10), hi ha un parell de textos sobre l'ofici d'escriure i un altre titulat "Biografía de una história" on explica l'escàndol esdevingut amb la publicació a The New Yorker de "La lotería" i de la quantitat de gent que li va escriure cartes queixant-se: "<i>Uno de los aspectos más aterradores de publicar cuentos y libros es ser consciente de que van a ser leídos, y leídos por extraños</i>". </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">"Experiencia y ficción" és un article magnífic, una reflexió sobre d'on venen les històries i les idees per escriure-les. També explica l'entramat que la va dur a escriure la seva novel·la més coneguda, <i>La maledicció de Hill House</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">*</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Raquel Casas Agustíhttp://www.blogger.com/profile/04920047139861335579noreply@blogger.com0