Marjane Satrapi va escriure Persèpolis, un còmic
autobiogràfic en 4 volums, on plasmava les seves vivències d’infantesa i
joventut a Teheran. Després, l’any 2007, en va fer la pel·lícula animada,
juntament amb Vincent Paronnaud.
Persèpolis és un film tràgic i irònic alhora;
l’acció comença a Teheran l’any 1978 quan la nena Marjane somia ser profeta i
salvar el món. Llavors el Sha és enderrocat i expulsat d’Iran, i en un principi
hi regna un ambient de joia i optimisme al país. Però de seguida es veurà que
tot és una sensació falsa i les esperances d’obtenir una república moderna
desapareixen ja que ben aviat els fanàtics religiosos acaparen el poder.
D’un dia per l’altre la Marjane (i totes les
dones) haurà de dur mocador al cap, patir la degradació de la dona, viure la
mort del seu oncle, víctima de les accions de “neteja” del nou règim i carregar
les conseqüències de la guerra entre Iran i Irak, fets que deixen el país
agonitzant.
Per escapar de tota aquella bogeria, cap a 1986,
quan la Marjane
és una adolescent, és enviada a estudiar al Liceu francès de Viena, un autèntic
viatge cap a un altre món, cap a una altra realitat que no havia ni imaginat.
Malgrat la llibertat que aconsegueix, la Marjane haurà d’aprendre a sobreviure en un país
estrany i a enfrontar-se a la soledat i a les seves pors.
Passats uns anys, decideix tornar a Teheran, a
casa. Al començament el seu estat d’ànim és caòtic i depressiu fins que tria
anar a la Universitat
per estudiar Belles Arts. Més endavant es casa, es divorcia i marxa una altra
vegada, en aquesta ocasió a França on pensa començar una nova vida i treure’s
el vel definitivament.
El que finalment ens vol transmetre l’autora en
aquest film excel·lent és l’angoixa que provoca haver de decidir entre pàtria o
llibertat.
*