Voreres infinites

No hi ha res més llarg ni més gris que les voreres.

T'encantava caminar, saltar i cridar per totes voreres de la ciutat, sempre junts, sempre per les voreres. - On quedem? - A les 7 a la rajola esquerdada de la vorera de davant de casa.

Però van passant els anys i hem deixat de jugar a no trepitjar les línies de les voreres.

Ara tu, amunt i avall per la teva vorera infinita i jo, paral·lelament buscant-te per l'altra.

*

Missatges d'amistat

Cada dia passo per molts carrers abans d'arribar a la feina, cada dia em trobo missatges a les parets, de vegades originals, de vegades típics; n'hi ha 2 en particular que em criden l'atenció cada matí i que no puc deixar de llegir, un darrere de l'altre, perquè es troben en una cantonada un i a la cantonada següent, molt a prop, l'altre.

El primer que veig, pujant pel carrer de l'Aigua, és aquest, un missatge de bon rotllo, fins i tot hippiós, malgrat l'A d'anarquia:

Es veu que aquest bon rotllo de pau i d'exaltació de l'amistat no va durar gaire ja que uns pocs metres més enllà, a la següent cantonada hi ha un altre missatge ben diferent:

L'amistat dels graffiteros és efímera i qui sap per què després de ser tots amics es van jurar revenja... També pot ser que la frase faci referència al còmic o a la pel·lícula i que no només estigui enfadat amb un amic, l'escriptor, sinó amb tota la societat actual; no ho podem saber, no coneixem l'autor/a/s.

Tanmateix, cada matí llegeixo les frases, somric, m'acompanyen en el trajecte i em quedo pensant una estona en elles.

*

Traduccions

Quan deixem d'utilitzar els diccionaris i anem a un traductor qualsevol de la xarxa pot passar això:

És un error greu, i no em refereixo a l'accent de la paraula dies; tothom sap que afanyar-se (verb reflexiu) vol dir fer alguna cosa de pressa per acabar ràpidament, però potser a partir d'ara, en llegir aquest cartell d'un carrer molt cèntric de Vilanova, ens afanyarem un anell o una cadeneta d'or.

En el mateix carrer, una mica més amunt hi ha una botiga de golosines, i més amunt encara fa poc que venien pa engonals, entre d'altres varietats, també del mateix traductor que en escriure pan inglés (sense accent) va donar correctament com a resposta aquesta part del cos. Afortunadament van canviar el cartell, segurament farts que preguntessin què coi era aquest pa tan original, que potser es feia amb les engonals?

De moment, a la botiga d'empenyorament no s'han adonat, després de gairebé un any, de l'error. O potser sí i estan buscant un bon traductor a qui pagaran amb or. Tant se val; llegint cada dia cartells com aquests només em ve al cap aquella frase de Traduttore, traditore.

*

La lògica dels amants

LA LÒGICA DELS AMANTS

Seguint la lògica no t’he dit 
que des d’aquell dia 
només sóc una ombra
que et busca 
en tots els fils.

*

Ulleres del futur

Google ha creat unes ulleres de realitat augmentada, ulleres que es connecten a internet, ulleres del futur amb les que es podrà consultar el temps, gravar vídeos, fer fotos, buscar rutes o enviar tuits.

I com funcionen? Gràcies a un sistema de projecció amb una lent incorporada que envia la imatge directament a la retina. Fantàstic.

A més, Samsung traurà una tablet flexible, i Apple està treballant en un rellotge intel·ligent, un rellotge que serà telèfon i ordinador alhora (es fa realitat allò de El Cotxe Fantàstic: Kit, et necessito!), i també està fabricant un iphone transparent.
M'encanta que arribi el futur.

Blade Runner, Matrix, Terminator, Minority Report, Solaris... El futur no era l'any 2000 com ens pensàvem, el futur comença amb unes ulleres avui.

*

Torna Sant Jordi

Torna Sant Jordi a la ciutat. Un altre any han posat els poemes per decorar la Rambla. Aquest cop estan tots arrugats, però es llegeixen. També he vist que un l'han retallat i l'han enganxat en un estand.

Torna Sant Jordi un altre any. I els ocells continuen volant.

*

Superwoman

La Superwoman tenia feina, havia de salvar el món de bon matí una altra vegada. Després d'un cafè carregat i encara amb cara de son es va posar la roba de treball amb la mateixa cerimònia de sempre, aquella roba tan estreta, més arrapada des que havia guanyat pes pertot arreu menys als pits. Malles, botes, capa, caputxa, antifaç. Cinturó negre i pistola-làser lluent. Pintallavis i rímel. Tenia molta mandra aquell matí, però ja se sap que les súper-dones han d'anar a treballar, han d'acomplir el seu horari. Per últim es mirà al mirall, agafà dos trossos grans de paper de vàter i se'ls posà dins el sostenidor. Perfecta, ja podia anar a fitxar a l'oficina.

*

Ariadna

Here I go out to sea again

The sunshine fills my hair

And dreams hang in the air...

Black

1. 

Ariadna, corre!

Ens trobarem

al final del laberint.

2.

Entre els dits vas lliscant

el fil ben fermat mentre la por

et creix entre les cames.

3. 

Rere els teus passos

intensament creme

tots els camins.

*De Les randes del paradís.

*

Sóc jo

Moltes vegades ens hem fet les típiques preguntes filosòfiques sobre qui som, d'on venim, on anem, per què estem aquí... I les respostes són múltiples i variades i donen hores de reflexions interessants.

L'altre dia vaig trobar la resposta a una d'aquestes preguntes, a qui sóc, pintada en una paret. Em va fer pensar, em va fer somriure, em va fer fotografiar.

La frase sembla escrita per una dona (o dones), pel símbol, una mica tort, de la lletra O. I sap perfectament qui és, només és ella sense algú. I ho fa saber a tothom escrivint-ho enmig d'un carrer cèntric.

D'on venim, on anem, qui som... Ella ha trobat la resposta, la seva identitat, al costat de ningú. Sola.

A veure quant durarà el missatge.

Carrer Sant Gervasi, Vilanova i la Geltrú

*

Nens de Síria

Avui he vist una notícia impactant: un nen soldat a Alepo. Es diu Ahmed, té 8 anys i van matar els seus pares a la guerra. Ara és un nen soldat, ajuda els rebels amb les municions i es fuma un cigarret després. Tristíssim, patètic.

Els soldats asseguren a càmera que cada cop n'hi ha més de nens soldats i em pregunto fins quan durarà aquesta guerra que està destruint el país, un lloc preciós. Jo vaig visitar Síria fa 4 anys i no hi havia nens soldats. Vaig veure molts nens, ens demanaven fotografies, els vam semblar d'allò més exòtic.

Palmira, Alepo, Damasc, Latakia... On són els nens? On són les fotografies?
Això és el que jo vaig tenir la sort de veure, nens tranquils, nens alegres, nens curiosos, nens sorpresos:

Make a Free Flash Slideshow

Ara ja deuen ser nois...

*