El Julio Cortázar no necessita presentacions. És un dels millors creadors de contes, com ho demostren, per exemple "Casa tomada", "La autopista del sur" o "El perseguidor" (es poden llegir alguns del seus relats AQUÍ).
Cortázar va donar 10 consells per a tots aquells que en vulguin escriure, uns consells imprescindibles que serveixen com a guia pràctica:
1. No hi ha lleis per escriure un conte, com a molt punts de vista.
"Ningú no pot pretendre que els contes només s'hagin escriure després de conèixer les seves lleis..., no hi ha tals lleis; com a molt es pot parlar de punts de vista, de certes constants que donen una estructura a aquest gènere tan poc encasellable". (Alguns aspectes del conte)
2. El conte és una síntesi centrada en el significatiu d'una història.
El conte és "...una síntesi vivent alhora que una vida sintetitzada, una mena de tremolor d'aigua dins d'un vidre, una fugacitat en una permanència" ... "Mentre al cinema, com a la novel·la, la captació d'aquesta realitat més àmplia i multiforme s'aconsegueix mitjançant el desenvolupament d'elements parcials, acumulatius, que no exclouen, per descomptat, una síntesi que doni el 'clímax' de l'obra, en una fotografia o en un conte de gran qualitat es procedeix inversament, és a dir que el fotògraf o el contista es veuen precisats a escollir i limitar una imatge o un esdeveniment que siguin significatius". (Alguns aspectes del conte)
3. La novel·la guanya sempre per punts, mentre que el conte ha de guanyar per knock-out.
"És cert, en la mesura que la novel·la acumula progressivament els seus efectes en el lector, mentre que un bon conte és incisiu, mordent, sense treva des de les primeres frases. No s'ha d'entendre això massa literalment, perquè el bon contista és un boxador molt astut, i molts dels seus cops inicials poden semblar poc eficaços quan, en realitat, estan minant ja les resistències més sòlides de l'adversari. Prenguin vostès qualsevol gran conte que prefereixin, i analitzin la seva primera pàgina. Em sorprendria que trobessin elements gratuïts, merament decoratius". (Alguns aspectes del conte)
4. En el conte no existeixen personatges ni temes bons o dolents, hi ha bons o dolents tractaments.
"...En literatura no hi ha temes bons ni temes dolents, només hi ha un bon o un mal tractament del tema". "Tampoc és dolent perquè els personatges no tenen interès, ja que fins a una pedra és interessant quan se n'ocupen un Henry James o Franz Kafka" ... "Un mateix tema pot ser profundament significatiu per a un escriptor, i anodí per a un altre; un mateix tema despertarà enormes ressonàncies en un lector, i deixarà indiferent a un altre. En suma, es pot dir que no hi ha temes absolutament significatius o absolutament insignificants. El que hi ha és una aliança misteriosa i complexa entre cert escriptor i cert tema en un moment donat, així com la mateixa aliança podrà donar-se després entre certs contes i certs lectors". (Alguns aspectes del conte)
5. Un bon conte neix de la significació, intensitat i tensió amb què és escrit; del bon maneig d'aquests tres aspectes.
"...El contista treballa amb un material que qualifiquem de significatiu ... L'element significatiu del conte semblaria residir principalment en el seu tema, en el fet d'escollir un esdeveniment real o fingit que posseeixi aquesta misteriosa propietat d'irradiar una mica més enllà de si mateix ... a punt que un vulgar episodi domèstic ... es converteixi en el resum implacable d'una certa condició humana, o en el símbol cremant d'un ordre social o històric ... els contes de Katherine Mansfield, de Txèkhov, són significatius, alguna cosa esclata en ells mentre els llegim i ens proposen una mena de ruptura de la quotidianitat que va molt més enllà de l'anècdota ressenyada" ..."La idea de significació no pot tenir sentit si no la relacionem amb les d'intensitat i de tensió, que ja no es refereixen només al tema sinó al tractament literari d'aquest tema, a la tècnica emprada per desenvolupar el tema. I és aquí on, bruscament, es produeix la delimitació entre el bon i el mal contista". (Alguns aspectes del conte)
6. El conte és una forma tancada, un món propi, una esfericitat.
Assenyala Horaci Quiroga en el seu decàleg: "Conta com si el relat no tingués interès més que per al petit ambient dels teus personatges, dels quals en podries haver estat un. De cap altra manera s'obté la vida al conte". (Del conte breu i els seus voltants)
7. El conte ha de tenir vida més enllà del seu creador.
"...Quan escric un conte busco instintivament que sigui d'alguna manera aliè a mi en tant demiürg, que es llanci a viure amb una vida independent, i que el lector tingui o pugui tenir la sensació que en certa manera està llegint alguna cosa que ha nascut per si mateix, en si mateix i fins i tot de si mateix, en tot cas amb la mediació, però mai amb la presència manifesta del demiürg". (Del conte breu i els seus voltants)
8. El narrador d'un conte no ha de deixar als personatges al marge de la narració.
"Sempre m'han irritat els relats on els personatges han de quedar-se com al marge mentre el narrador explica pel seu compte (encara que aquest compte sigui la mera explicació i no suposi interferència demiúrgica) detalls o passos d'una situació a una altra". "La narració en primera persona constitueix la més fàcil i potser millor solució del problema, perquè narració i acció són aquí una i la mateixa cosa ... en els meus relats en tercera persona, he procurat gairebé sempre no sortir-me d'una narració strictu senso, sense prendre aquesta distància que equival a un judici sobre el que està passant. Em sembla una vanitat voler intervenir en un conte amb alguna cosa més que amb el conte en si". (Del conte breu i els seus voltants)
9. L'element fantàstic en el conte es crea amb l'alteració momentània del normal, no amb l'ús excessiu d'allò fantàstic.
"El gènesi del conte i del poema és però el mateix, neix d'un sobtat estranyament, d'un desplaçar-se que altera el règim" normal 'de la consciència' ... "Només l'alteració momentània dins de la regularitat delata allò fantàstic, però és necessari que allò excepcional passi a ser també la regla sense desplaçar les estructures ordinàries entre les quals s'ha inserit ... la pitjor literatura d'aquest gènere és però la que opta pel procediment invers, és a dir, el desplaçament del temporal ordinari per una espècie de 'full-time' del fantàstic, envaint la quasi totalitat de l'escenari amb gran desplegament de cotilló sobrenatural". (Del conte breu i els seus voltants)
10. Per escriure bons contes cal l'ofici de l'escriptor.
"...Per tornar a crear en el lector aquesta commoció que el va portar a ell a escriure el conte, cal un ofici d'escriptor, i que aquest ofici consisteix, entre moltes altres coses, a aconseguir aquest clima propi de tot gran conte, que obliga a seguir llegint, que atrapa l'atenció, que aïlla el lector de tot el que l'envolta per després, acabat el conte, tornar a connectar amb les seves circumstàncies d'una manera nova, enriquida, més profunda o més bella. I l'única forma en que es pot aconseguir aquest segrest momentani del lector és mitjançant un estil basat en la intensitat i en la tensió, un estil en el qual els elements formals i expressius s'ajustin, sense la menor concessió ... tant la intensitat de l'acció com la tensió interna del relat són el producte del que abans he anomenat l'ofici d'escriptor". (Alguns aspectes del conte)
*
g.jpg)
