diumenge, 21 de juny del 2015

Unes quantes coses boniques





"El que és important no són les coses en si mateixes, sinó l'aparença que deixen en el record, l'empremta, de fet, que en denuncia la recent desaparició. Vull dir el buit que deixen, la presència de l'absència".

Unes quantes coses boniques. Xuan Bello. Adesiara editorial, 2015



*

dimecres, 10 de juny del 2015

Cry baby





Johnny Depp ha fet 52 anys. Tothom el coneix, tots parlen d'Eduardo Manostijeras amb un sospir. Però jo el recordo la primera vegada que el vaig veure quan era una adolescent a Cry baby (1990) i em vaig fer fan total d'aquell noi rebel a qui anomenen El làgrima a una peli on plorava i acabava amb una petita llàgrima negra tatuada a l'ull esquerre. No es pot ser més guapo. També m'agrada molt a A qui estima Gilbert Grape (aquí vaig veure el Leonardo Di Caprio per primer cop també en un paper inoblidable) i a Dead Man, em semblen les seves millors actuacions, després s'ha anat hiperbolitzant.
Cry baby està ambientada als anys '50 i és una paròdia musical de les pel·lícules d'adolescents i d'instituts, una mica a l'estil de Grease però menys ensucrada. No va tenir massa èxit quan es va estrenar malgrat els actors (Depp, Amy Locane, Susan Tyrrel, Iggy Pop, Traci Lords o Willem Dafoe), en canvi ha anat adquirint fama amb els pas del temps i fins i tot s'ha convertit en una pel·lícula de culte.
A mi em va fer riure molt, té moments tan genials com aquests:













I aquí el tràiler:








I un dels moments de cançó:







No us vénen ganes mil de veure-la? 


Felicitats, Johnny!



*

dimecres, 3 de juny del 2015

Com escriure un poema de qualitat en 5 passos






Sovint ens preguntem com s'escriu un poema, un bon poema. He estat pensant molt sobre al tema i he trobat les claus per aconseguir-ho en 5 passos:

1. Abans de començar a escriure has de triar un tema i millor que sigui un tema sentimental universal com l'amor, l'amistat, la felicitat, la soledat (millor solitud si feu un poema).
També es pot escriure de temes menys transcendents, com ara les fantàstiques vacances d'estiu, la neu blanca i freda que s'obsrva a la muntanya o la caiguda de fulles daurades a la tardor.
Tanmateix, jo recomano algun tema menys suat, com per exemple, la pudor que fan els peus després d'una marató, la vida monòtona i solitària de l'escarabat comú o la vida de la dona que s'enamorà d'un tiranosaure rex.







2. El vocabulari és molt important en poesia, has de triar les paraules correctes: amor, passió, llum, foscor, tristesa, eufòria, gatet, floreta, rosa, llavis, sol, lluna, melangia, dolçor, vida, ... No poden faltar mai! I si et sembla que el poema està quedant repetitiu, utilitza el diccionari de sinònims i tria la més estranya, no importa si no entens el seu significat.
*Recomanació: escriu sempre els adjectius davant dels noms, fa molt de poeta.

3. El títol: ha de ser descriptiu i mega-evocatiu. Oblida't de posar només una paraula que el resumeixi, millor una frase senzilla, útil i precisa, com ara La lluna pàl·lida del capvespre; Tarda suau d'enamorats; Passeig per la riba del riu tranquil; Primavera dolça i trista; Petits ocells canten de bon matí a la finestra; La felicitat du el teu nom dolç; Mirant les gotes de pluja per la finestra; Petites flors blaves dins la sina; Besar uns llavis molsuts de maduixa; La llarga llum que m'enlluerna de lluny els ulls i els lliris.

4. Si domines les estrofes, et recomano que t'atreveixis amb un tercet encadenat o quartets infinits amb rima consonant. Oblida't del sonet que està molt vist i és molt fàcil de construir.
Si no ets tant de rima, si ets més aviat un hipster de la poesia, et pots arriscar amb els versos lliures sense rima, però amb bon ritme; ritme de rap, per exemple.

5. Figures retòriques, és a dir, recursos estilístics: a tope.
En poesia no val allò del "menys és més". Un poema sense figures és prosa, així que no et reprimeixis i posa'n pertot arreu. Si no ho sabies ja t'aviso que la reina és la metàfora, com no n'hi posis 5 o 6 no has escrit un poema. A més és ultra-important utilitzar anàfores, catàfores, al·literacions, sinestèsies, hipèrbatons, quiasmes, comparacions, personificacions i oxímorons. Tots junts, però un rere l'altre, esclar. 
Per on començar? Millor escriure els recursos per importància, de més a menys. Així quedarà un poema ordenat i precís.
*Recomanació: no oblidis posar, com a mínim, un correlat objectiu, sens dubte li dóna una qualitat excepcional al poema.

Per últim, quan tinguis enllestit el poema, llegeix-lo en veu alta, molt alta, a crits si pot ser.

Quan en tinguis uns quants d'aquests poemes de qualitat, els pots agrupar en un conjunt i tindràs un poemari, el podràs presentar a premis i ja seràs poeta; fàcil, oi?






**Consells:

- No esperis la inspiració, surt a buscar-la.
- A l'inici del poema, sota el títol, posa una cita d'algun autor/a de moda en estranger o, millor, d'algun autor desconegut, estranger també; així demostres que ets una persona llegida i culta.
- No oblidis els lectors principiants, aquells que s'inicien en la lectura de poesia i no en saben tant com tu: per a ells inclourem descripcions visuals, frases curtes i vocabulari senzill per facilitar-los la comprensió lectora.



*


dissabte, 23 de maig del 2015

Setmana de la Poesia amb l'Óscar





La setmana passada es va celebrar a diferents llocs i en diferents actes la Setmana de la Poesia. Sobretot a Barcelona, a la capital es concentren la majoria d'esdeveniments.
Però n'hi ha un que m'ha fet especial il·lusió perquè és una iniciativa particular per autèntic amor a l'art, en tots els sentits.

L'amic i poeta Óscar Sotillos ens va demanar a uns quants poetes amics si li volíem enviar un poema per penjar-lo a la biblioteca de la Facultat de Ciències de la Salut -Fundació Blanquerna- Universitat Ramon Llull, on ell treballa. Va tenir la bona idea d'imprimir i penjar els poemes per la biblioteca i deixar-los a l'abast dels alumnes perquè agafessin tots els poemes que volguessin. La mostra va durar del 12 al 18 de maig i em va dir que alguns poemes van volar sota el lema: "Colliu-los lliurement, compartiu poesia!"
Hi havia poemes de tota mena, fins i tot cal·ligrames i també acompanyats d'il·lustracions. Tot això ens demostra que la poesia encara interessa i que les iniciatives personals són originals i poc valorades, desgraciadament.

Els participants: 

Felipe Zapico
Bolo García
Raquel Casas
Agustín Calvo Galán
Antonio Bueno
Dídac Sinmás
J. M. Barbot
Abel Cantero
Mercè Mestre
Carlos G. Torrico
Miguel Agudo
María José Collado
Julio Oliva
Ana Pérez Cañamares
Jaume Muñoz
José García Obrero
Carol Gómez Pelegrín
José Blanco
Elisabeth Candina Laka
Josep Pedrals
Salva Soler
Gsús Bonilla
David Trashumante
Óscar Sotillos


Algunes imatges més del resultat: 








*

dimarts, 19 de maig del 2015

Riptide





Des que sóc a Alemanya hi ha una cançó que vaig escoltar un dia fred a la ràdio i que em va posar de tan bon humor que ja no em va importar la neu ni la foscor. Aquesta cançó em va tornant al cap una i altra vegada, així que vaig decidir buscar-la amb les poques frases que havia pogut entendre i retenir, per escoltar-la molt. I en trobar-la em va encantar la lletra sencera de Riptide i l'autor: Vance Joy, un jove australià de 25 anys.

Per conèixer-lo més, AQUÍ.

El vídeo és fantàstic també, així que com m'he convertit en fan total d'aquest noi i de la seva cançó la deixo aquí, la comparteixo perquè estic segura que us farà somriure, cantar i ballar:



Vance Joy - Riptide from Dimitri Basil on Vimeo.




- La lletra:


I was scared of dentists and the dark,
I was scared of pretty girls and starting conversations,
Oh all my friends are turning green,
You're the magicians assistant in their dream.

Oh, and they come unstuck

Lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

There's this movie that I think you'll like,
this guy decides to quit his job and heads to New York City,
this cowboy's running from himself.
And she's been living on the highest shelf

Oh, and they come unstuck

Lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

I just wanna, I just wanna know,
If you're gonna, if you're gonna stay,
I just gotta, I just gotta know,
I can't have it, I can't have it any other way
I swear she's destined for the screen,
Closest thing to Michelle Pfeiffer that you've ever seen, oh

Lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

Oh lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

Oh lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong
I got a lump in my throat 'cause you're gonna sing the words wrong.




*


dimarts, 12 de maig del 2015

Cites: Sharon Olds





Avui començo una altra secció, una on escriuré alguna cita/ fragment de llibres que m'he llegit i que m'han fet aturar, rellegir, pensar i sobretot m'han inspirat.
Com no sabia amb quina començar, trio uns versos de la poeta nord-americana Sharon Olds que està aquest dies per Barcelona celebrant la setmana de la poesia; i jo aquí, tan lluny, no la podré escoltar.

Una autora que es podria haver traduït al català ja.




"Soy una estudiosa de la guerra,
de hornos de gas, de asfixia, de cuchillos,
de ahogamientos, quemaduras, de todas las formas
en las que sufrí su amor".




*De Los muertos y los vivos. Bartleby editores, 2006


*

dijous, 7 de maig del 2015

Poesia catalana passada de moda


Per què la poesia catalana és tan carrinclona?
Tan repetitiva i avorrida?
Tan caduca?
Tan ensucrada i monòtona?
Tan previsible?
Tan descafeïnada?
Tan clàssica?
Per què és sovint tan mediocre?

No tota i no sempre (hi ha poemes de qualitat i autors/es que fan una bona feina), però ho és la majoria ara, i ho ha estat abans.

Per què no canviem el registre?
Per què no arrisquem d'una vegada?
Per què no som més innovadors?

Per què no escrivim poemes potents i atrevits?
Ens auto-censurem?
Hem de fer un pas endavant ja. Prou de recitals a crits, això és quedar-se a mig camí.

I per què dic tot això? Perquè comparo el que escrivim en català amb el que es fa alhora en castellà, per exemple, i hi ha un abisme. No veig cap autor ni llibre com ara els que publiquen La Bella Varsovia, El Gaviero Ediciones o fins i tot una més típica, Bartleby.

Us imagineu un llibre com Los estómagos de Luna de Miguel, en català? Jo no.
Us imagineu un llibre com Post coño de Gabby Bess, en català? Jo no.
Us imagineu una antologia de diversos autors sobre sèries de televisió com ara "Twin Peaks", "Doctor en Alaska", "Friends", "Los Soprano"..., titulada Serial, en català? Jo no!
Us imagineu una antologia com ara Mil novecientos violeta, en català? Jo no!
Us imagineu una antologia de joves autors com ara Vomit, en català? Jo no!

En altres llengües estan fent poesia moderna de debò; com diu a Mil novecientos violeta: "Es fuerza. Es rabia. Es poesía".

Estem passats de moda. És hora de renovar-se.


    


   



   




*

diumenge, 3 de maig del 2015

Coses de mares


Després de veure a la xarxa tantes felicitacions amoroses i kilos de sucre per a tantíssimes dones, m'he vist sobrepassada i he decidit posar una mica d'humor al dia de la mare. Per compensar, no ens tornéssim ara diabètiques, eh?!







*

dimecres, 29 d’abril del 2015

F451





Una de les lectures que més m'agrada treballar amb els meus alumnes és la novel·la gràfica de Fahrenheit 451. És una manera genial d'apropar un clàssic als adolescents.
En general trio la lectura per a 4t d'ESO i quan els dic que és un còmic somriuen i pensen que tinc molt bon gust; quan els dic que és una adaptació d'una novel·la futurista de 1953 em miren amb aquesta cara:




No n'hi ha per tant, i se n'adonen de seguida, en fullejar el llibre. Sobretot en veure que hi ha poca lletra. Però els he de recordar que en ser una novel·la gràfica ens hem d'aturar a observar bé les imatges ja que part de la història està en elles. La majoria ja ho saben perquè els encanta llegir còmics, però sempre els ho recordo.

Abans de començar amb la lectura els explico una mica l'argument, què és una distopia, qui era Ray Bradbury, qui és l'il·lustrador Tim Hamilton i després els faig aquesta pregunta: Per què en un futur els governs prohibirien els llibres? Quan fan l'examen de lectura, després d'haver-lo llegit, els la torno a fer.

El llibre té aquest aspecte:







Algunes de les il·lustracions:









És una adaptació fidel feta pel mateix Bradbury (Tim Hamilton en la part gràfica). A més té una interessant introducció feta també per l'autor.
La va publicar l'editorial 451 Editores per primera vegada en castellà l'any 2010.

També es pot llegir en bona qualitat i diversos enllaços pdf,  AQUÍ.

Sens dubte és una obra de referència que té fins i tot una adaptació al cinema feta per Trauffaut al 1966 que malgrat el pas del temps i les interpretacions es nega a envellir.


*