6 consells de John Steinbeck

John Steinbeck (Salina, California 1902- Nova York 1968) és considerat uns dels millors escriptors del segle XX sobretot per la novel·la Els ceps de la ira, una autèntica joia.

Igual que d'altres escriptors com Cortázar o Bolaño, Steinbeck també va aconsellar als escriptors/novel·listes, o futurs escriptors, amb 6 consells bàsics extrets d'una entrevista publicada per The Paris Review l'any 1975.

Crec que són unes idees importants que hauríem de tenir presents; us recomano molt els punts 1 i 4. Us deixo l'original i la meva traducció al català:

1. Abandona la idea que algun dia acabaràs. Oblida't de les 400 pàgines que formaran la teva novel·la i concentra't en escriure només una pàgina cada dia. Això ajuda. A més t'emportaràs una grata sorpresa quan hagis acabat tota la feina.

2. Escriu amb total llibertat, tan de pressa com et sigui possible i concentrant-te només en abocar-ho tot damunt el paper. Mai no corregeixis ni reescriguis fins que no estigui acabat el primer esborrany. Reescriure abans d'això acostuma a ser una excusa per no continuar escrivint. També interfereix en el ritme i el flux d'escriptura, que només es pot conservar mantenint una relació inconscient amb el material que estem escrivint.

3. Oblida't del públic en general. Per començar, aquest públic sense nom ni rostre t'omplirà de pors. I, per seguir, igual que succeeix amb el teatre, és un públic que no existeix. En escriure, el teu públic es veurà reduït a un sol lector. De vegades ajuda triar una persona (potser algú real que coneguis o algú nascut de la teva imaginació) com a lector ideal i escriure pensant en ell.

4. Si no et veus capaç d'escriure un passatge o una escena, i tot i així la vols a la teva novel·la, salta-la i continua escrivint. Quan hagis acabat la resta del manuscrit podràs tornar-hi. Segurament t'adonaràs que no la vas poder escriure perquè no pertanyia  a aquell lloc de la novel·la. 

5. No agafis massa afecte a cap de les escenes de la teva novel·la. És possible que te n'hagis de desfer un cop acabat aquest primer esborrany.

6. Si estàs escrivint un diàleg, llegeix-lo en veu alta. Només així podràs comprovar si allò que has escrit sona com un diàleg real o no.

*

Comprensió lectora

Fallem en comprensió lectora, i molt. Ho diuen els resultats de totes les proves diagnòstiques, tant les de primària com les d'ESO. No en sabem més, què hi farem. I a sobre tenim la pell molt fina i a la mínima insultem. 

Aquesta setmana li ha tocat rebre a la Dolors Miquel per atrevir-se a llegir un poema publicat a Missa pagesa (llibre premiat amb el 'Gabriel Ferrater') fa 10 anys. Com si no l'haguessin llegit mai, com si no l'haguessin sentit recitar mai. Però potser és que ara toca escandalitzar-se, culpar els polítics de torn i insultar l'autora, la dona sobretot, per haver escrit i dit cony o vagina en un poema. Què s'haurà cregut ella, que té dret a expressar-se lliurement? Jo he escrit pit i cul en més d'un poema; quin atreviment també.

És que a sobre ho ha fet en forma de pregària, d'oració catòlica i, com molts sabem, això és pecat mortal. Al segle XXI la religió no es toca, encara que el poema no parli ni de déus ni de religions: és que fallem en comprensió lectora. A tot hora. Des de primària.

Tampoc no és la primera, ni l'última, que ha utilitzat la forma, l'estructura d'una oració per a crear una nova composició: 

- Més poemes: 

PADRE NUESTRO

Padre nuestro que estás en el cielo  Lleno de toda clase de problemas  Con el ceño fruncido Como si fueras un hombre vulgar y corriente  No pienses más en nosotros. Comprendemos que sufres Porque no puedes arreglar las cosas. Sabemos que el Demonio no te deja tranquilo  Desconstruyendo lo que tú construyes. El se ríe de ti Pero nosotros lloramos contigo:  No te preocupes de sus risas diabólicas. Padre nuestro que estás donde estás Rodeado de ángeles desleales Sinceramente: no sufras más por nosotros Tienes que darte cuenta De que los dioses no son infalibles Y que nosotros perdonamos todo. (Nicanor Parra)

                         

- En publicitat alcohòlica:

- Sobre xarxes socials:

 - I no oblidem les versions musicals de grups punk, rock, hip-hop o rap:

Hi ha moltíssimes paròdies més a la xarxa, en podeu buscar d'altres si en teniu ganes. N'hi ha de bones, fins i tot, i també versions d'altres pregàries i d'altres religions, esclar. Em pregunto, doncs, així en veu alta: és que ningú no recorda ja el famós "Ave María, cuááááándo serás mía...". Molts diners va guanyar el Bisbal amb la cançoneta, molts, i no recordo cap membre del PP marxant de cap concert ni cap denúncia. Llavors per què hi ha ara tot aquest escàndol? Per què els insults...? On és la llibertat creadora? Tot això no em sembla més que censura.

Va, Gina, anem.

*

Llibres d'adults per pintar

L'altre dia, xafardejant novetats en una llibreria, em va cridar l'atenció un llibre diferent de zombis, una mena de manual per a adults però que s'havia de pintar i també fer unes activitats. Una cosa així com un quadern d'estiu-zombi per a adults. El vaig fullejar perquè em va fer molta gràcia i després vaig buscar més sobre el tema. He descobert que hi ha una moda molt fantàstica que tracta exactament d'això: llibres per pintar per a adults.

Hi ha fins i tot un corrent, la colorteràpia, per aconseguir serenitat, inspiració o simplement per desestressar-se:

El que em va captivar és un gènere atractivíssim: llibres per a adults per pintar literaris:

I un subgènere al·lucinant: hi ha un llibre per a adults per pintar amb il·lustracions de llibres medievals. La Bodleian Library, la Biblioteca de la Universitat d'Oxford ha estat l'encarregada de crear aquesta iniciativa, aquest llibre que es pot descarregar de franc. Ho ha compartit per les xarxes socials i, esclar, s'ha convertit en viral. Per què? Potser perquè, com podeu veure, està farcit d'il·lustracions medievals tretes de llibres originals. El llibre està disponible des de la setmana passada i el podeu descarregar aquí. A més podeu pintar-lo molt cuqui i pujar els resultats a les xarxes socials, genial, oi?

Si us interessa el tema, us deixo més llibres per pintar gratis en aquest enllaç.

*

Traduir, trair?

En buscar per la xarxa poemes de Ronsard al català per al meus alumnes de Literatura Universal, m'he adonat de la manca de material. L'únic que apareix una i altra vegada és aquell que comença "Quan siguis molt velleta...", de Sonets per a Helena; en canvi n'he trobat bastants en castellà. Hi ha alguna antologia breu també, sí, però res que es pugui consultar a la xarxa. Primer m'he enfadat per la manca de material en la nostra llengua; després he decidit posar la versió en castellà del Madrigal ("Que es trenqui el mirall en què es mira...") perquè de seguida m'he adonat d'aquell tòpic del traductor, traïdor (Traduttore, traditore) i no he gosat a fer-ne una adaptació del castellà al català, doncs no en sé, de francès. M'ha semblat massa distorsionador. Finalment he recordat també que hi ha qui creu que la poesia, i tot l'art, és impossible de traduir. Però, què faríem sense les traduccions?

Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d’espelma,
a la vora del foc, cabdellant i filant,
diràs, meravellada, uns versos meus cantant:
Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa.

I les teves criades, ja mig endormiscades
damunt de la labor, en sentir dir Ronsard,
aniran despertant-se, i aixecaran el cap
beneint el teu nom, d’una immortal lloança.

Jo seré sota terra i, fantasma sense os,
a l’ombra de la murta trobaré el meu repòs;
tu seràs a la llar una vella encongida,
lamentant l’amor meu i el teu cruel desdeny.
No esperis fins demà, viu ara, tingues seny:
cull des d’avui mateix les roses de la vida.

Versió catalana de Pere Rovira del sonet número XXIV de “Sonnets pour Hélène” (1578), de Pierre de Ronsard (1524-1585).

Adéu, Bowie

Després dels virus, les vacances, el nou any i les mancances..., tornem-hi!
Una de les mancances més recents i que a sobre enceta l'any és la del David Bowie. Se n'ha anat sense fer soroll, sense avisar i fent de la seva mort una nova obra d'art.
Els homenatges han estat, i encara són, molt nombrosos: fotos, vídeos, reportatges, cançons i pel·lícules inunden les xarxes.
El Bowie per a mi és tornar a ser una nena, tornar als vuitanta, tornar a intrigar-me amb uns ulls de diferent color, tornar a les seves pelis, sí, més que a les cançons tan conegudes. Bowie és sobretot Bon Nadal Mr. Lawrence -1983- i L'ànsia (The hunger) -1982-. Fins i tot li vaig escriure un poema a una de les escenes més impactants de Bon Nadal... El deixo per a un altre dia.








Ens hem quedat sense màgia.

*

Arriba novembre

Arriba un altre cop novembre i amb ell sempre em torna el meravellós poema de Claudio Rodríguez (1934-1999), el poeta hiperrealista, potser el millor poeta en llengua espanyola de la segona meitat del segle XX. 
Arriba un altre cop novembre, que és el mes que més m'estimo perquè sé el seu secret, perquè em dóna més vida.

Llega otra vez noviembre, que es el mes que más quiero
porque sé su secreto, porque me da más vida.
La calidad de su aire, que es canción,
casi revelación,
y sus mañanas tan remediadoras,
su ternura codiciosa,
su entrañable soledad.
Y encontrar una calle en una boca,
una casa en un cuerpo mientras, tan caducas,
con esa melodía de la ambición perdida,
caen las castañas y las telarañas.
Estas castañas, de ocre amarillento,
seguras, entreabiertas, dándome libertad
junto al temblor en sombra de su cáscara.
Las telarañas, con su geometría
tan cautelosa y pegajosa, y
también con su silencio,
con su palpitación oscura
como la del coral o la más tierna
de la esponja, o de la piña
abierta,
o la del corazón cuando late sin tiranía, cuando
resucita y se limpia.
Tras tanto tiempo sin amor, esta mañana
qué salvadora. Qué
luz tan íntima. Me entra y me da música
sin pausas
en el momento mismo en que te amo,
en que me entrego a ti con alegría,
trémulamente e impacientemente,
sin mirar a esa puerta donde llama el adiós.

Llegó otra vez noviembre. Lejos quedan los días
de los pequeños sueños, de los besos marchitos.
Tú eres el mes que quiero. Que no me deje a oscuras
tu codiciosa luz olvidadiza y cárdena
mientras llega el invierno.

De El vuelo de la celebración (1976)

*

Vídeo-resum Poemes per Ciutat Juárez

Avui deixo aquí el vídeo del recital per Ciutat Juárez del passat dia 2.

Gràcies a tots els qui vau venir a escoltar-nos.

Gràcies per col·laborar.

I per dedicar una estona a la poesia.

I per fer-me companyia.

I per portar-me a beure.

I per riure amb mi.

*

Frankie ja no és amb mi

El Frankie és un dels meus personatges literaris preferits. I l'any passat em va acompanyar sovint pels carrers d'Ingolstadt, i per la seva Universitat, lloc on la Shelley situa la seva monstruosa creació.

Avui, una imatge literària relacionada amb ell.

Frankie ja no és amb mi.

*

Lectures per Ciudad Juárez

El proper divendres dia 2 d'octubre l'associació Mézclate conmigo fa un acte en contra de la violència i a favor de la justícia i la pau al Teatre Principal de Vilanova a les 20h.

Aquí la nota de premsa amb tota la informació:

“De la jaula escapó un pájaro

en un poema derramado por

una poeta estremecida de tu nombre”.

Fragment del poema Alguien habló de ti (Susana Chávez, 1974-2011)

El 6 de Gener de 2011 van assassinar a Ciudad Juárez a la poeta i activista Susana Chávez. Per ella i per totes les víctimes que ha causat el crim organitzat a Ciudad Juárez, i a tot Mèxic, en especial en el nom i el record dels 43 estudiants de Ayotzinapa, desapareguts el 26 de Setembre de 2014, alcem les nostres veus contra la violència i la por.

El 2 d'Octubre se celebra el V Encuentro Escritores por Ciudad Juárez. Un acte que va més enllà de la literatura i de la creació artística, una trobada que pretén moure consciències i despertar la solidaritat de tots els pobles i ciutadans del mon que volen unir-se a aquesta manifestació en contra del feminicidi, la violència i la impunitat.

L'Associació Mézclate Conmigo i Vilanova i la Geltrú es fan ressò d’un reclam on el protagonisme el té la paraula, la recuperació dels espais públics i la convivència ciutadana.

Ciudad Juárez i Ayotzinapa són avui dia icones universals on s'emmirallen moltes ciutats i pobles de tot el planeta que pateixen les conseqüències de la violència, el crim, la impunitat i la injustícia. Per això, aquest acte reivindicatiu pren major importància, unint a pobles i persones dels cinc continents en una mateixa veu.

El 2 d'Octubre a les 20:00 al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, poetes, escriptores i escriptors de diferents orígens ens ajuntarem en cos i vers a la resta d'actes que, aquell mateix dia, es realitzaran en ciutats de diferents països. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de VNG i de la revista cultural Raíces al Aire.

Hi participen: Mercè Foradada, Teresa Costa-Gramunt, Cristina Grisolía, Montserrat Lago Lafuente, Francisco Javier Solé Ribas, Joan Martorell, Juliana Mediavilla, Dolors Juan, Rosa Suñé, Anna Bertrán, Raquel Casas, Luz Cassino. A més hi haurà música a càrrec de l'Escola de Música Mestre Montserrat de Vilanova.

Vine i participa en un recital on tots i totes hi tenim veu.

*

4 anys d'historietes

Sí! Avui fa 4 anys que vaig començar amb aquest bloc, quatreeee; 1, 2, 3, 4!!

I com ho celebro? Doncs cantant i ballant!

I ballant...









I ara, vaig a arreglar-me el cabells ;)








Per molts anys més!!




*