II CatCon

El cap de setmana passat, 24 i 25 de novembre, es va celebrar la II CatCon a Vilanova i la Geltrú, de nou (en aquesta ocasió a l'Auditori Eduard Toldrà, un espai de luxe). Va ser un cap de setmana intens amb moltes xerrades, entrevistes i punts de vista molt interessants del gènere.

M'encanta que se celebri a Vilanova i, respecte a l'any passat, la primera convenció, he de destacar que hi va haver més assistència, es va notar des de primera hora. Un altre punt a destacar en aquesta convocatòria és l'augment de protagonisme de les autores; ja era hora.

Totes les xerrades a les que vaig poder anar em van encantar i si n'hagués de destacar només una seria la que ens va fer l'Oriol Serrano "Somien el xais amb música elèctrica" per la seva originalitat en l'anàlisi de les diferents maneres de tractar la música en les pel·líucles de ciència ficció; em va semblar molt original.

A més de les xerrades, es van fer presentacions de llibres, lectures, vermut i el lliurament dels Premis Ictineu, dissabte a la nit després d'un sopar obert al públic.

En resum, un altre èxit i una feina ben feta i ben organitzada que espero es continuï celebrant per molts anys més a la meva ciutat.

*

Barri literari

Com seria el barri literari dels escriptors?

Aquesta imatge ens dibuixa aquest espai impossible, però perfecte en la seva imperfecció: la Casa Usher, Cims Borrascosos, Mansfield Park, Dune...

Com l'autor és John Atkinson i ha escrombrat cap a casa, afegiria al meu barri personal Macondo i Vetusta.

Algun altre lloc imaginari preferit?

*

Balcons que escupen mitges

Diumenge passat vaig presentar al Lotus Balcons que escupen mitges, el darrer llibre que he escrit, un volum de relats que m'ha publicat El Cep i la Nansa.

Vaig tenir la sort que l'Antoni Munné-Jordà m'escrivís un text magnífic per a presentar-lo que ens va obrir la gana a tots, i que molts amics i amigues poguessin acompanyar-me; gràcies de nou!

A més, el llibre compta amb un pròleg fantàstic escrit per en Jordi Masó, un pròleg que explica molt bé el que hi trobareu en llegir-lo: "Concreció estilística, ambients llòbrecs, arguments pertorbadors, pinzellades perverses, humor negre: aquests són els elements que hauré de tenir en compte si algun dia em decideixo a escriure un conte a la manera de la Raquel Casas Agustí". 
També té unes il·lustracions genials de la Raquel Boucher, un luxe tot plegat!

I per últim, vull agrair la feina de la Ivet Moreno i la Rita Davila: m'han fet unes fotos meravelloses per a la coberta i un potent booktrailer. Tenen un talent increïble i no puc estar més orgullosa de la seva feina i d'haver-les tingut d'alumnes. 

*La propera presentació del llibre serà a Ribes, a la Biblioteca Manuel de Pedrolo el dissabte 10 de novembre a les 12h.

Lady Stuff, dones sense filtres

Avui, una mica de color per distreure'ns de la pluja. I res millor que el darrer llibre de la Loryn Brantz, una il·lustradora de Nova York, reconeguda amb diversos premis, que ens mostra amb molt d'humor el dia a dia de qualsovol dona.

El llibre té diferents apartats i aquestes són algunes de les vinyetes que més m'han agradat:

Manteniment personal:

Ambicions a la vida:

Auto-cura:

Conducta social:

Segur que ens reconeixem en més d'una, de dues i de tres de les situacions que ens dibuixa, situacions diàries plenes d'humor. Humor sempre, malgrat la pluja i el final de tres dies de festa fantàstics.

*Es pot llegir en català, castellà i anglès (les versions traduïdes, Casa Catedral -Enciclopèdia Catalana-).

*

Mark Twain: 7 consells

En Mark Twain també tenia consells per als qui escrivim, 7 consells molt útils que comparteixen altres autors (com el tema dels adverbis o deixar descansar els textos un temps). Són aquests:

1. Comença pels esdeveniments: Primer dona-li forma als fets, després podràs distorsionar-los tant com vulguis.

2. Escriu correctament: Utilitza una gramàtica correcta. Utilitza la paraula adequada, no la seva cosina segona. Pel que fa als adjectius, si en tens cap dubte, carrega-te'l. Déu només exhibeix els seus llamps i trons de tant en tant, per això ens criden l'atenció. Aquests són els adjectius de Déu. Si tu en mostres massa, de llamps i trons, el lector es cansa a poc a poc.

3. Sigues pacient i perseverant: No esperis tenir el llibre a la primera. Treballa, edita i reescriu.

4. Oblida't dels adverbis: Escriu la paraula "fotudament" cada vegada que vagis a escriure "molt". El teu editor ho esborrarà i el text serà com hauria de ser.

5. Posa-hi distància: Aixeca't de tant en tant per fer un tomb i deixar que els sentiments es dilueixin. Hi ha una sola cosa que no suporto i no suportaré: el fals sentimentalisme.

6. Sigues concís i directe: Empra un llenguatge simple i senzill; paraules curtes i frases breus. Aquesta és la forma d'escriure de l'època moderna i resulta la millor manera. Recorda: no deixis que flueixin els borrissols, les flors i la verborrea.

7. Comença quan creguis que has acabat: El temps per començar a escriure un article és quan creus que l'has acabat i n'estàs satisfet. En aquest moment comences a percebre amb claredat i lògica el que realment vols dir.

*

Fotos de llibres

Els dies que estic molt cansada, els dies que se m'acumula la feina i cap al tard tinc ganes de llegir però se'm cauen els llibres de les mans, m'agrada mirar fotos de llibres bonics per relaxar-me.

És una mena d'exercici, un suplement quan només vull passejar la mirada per damunt de cobertes, prestatgeries, llibreries, pàgines i lletres.

Aquí deixo algunes d'aquestes fotos, no gaires o l'entrada es faria llarguíssima, perquè avui és un d'aquells dies. A gaudir-ne:

*

Començar a escriure

Escriure és una de les poques activitats on qui la practica millora amb els anys. La qualitat de l'obra escrita augmenta amb el pas del temps per l'acumulació d'experiència, pràctica i coneixement. 

Tot i així, hi ha autors que no s'han animat a escriure la primera novel·la (o publicar-la) fins ben entrada la maduresa. Alguns, fins i tot, no ho han fet fins una edat avançada, com per exemple José Saramago, qui no es posà a escriure fins que es va jubilar. M'imagino que no tenia massa temps lliure per a fer-ho abans, o potser tenia altres prioritats.

Aquesta gràfica recull els casos més singulars i serveix per animar tots aquells que escriuen i encara no s'han plantejat publicar, o per qui té al cap un munt d'històries interessants i no troben el moment adequat per posar-les en paper (o en una pantalla).

Que en Raymond Chandler publiqués el seu primer relat als 45 vol dir que no hi ha pressa i que tenia un munt de contes preparats al calaix.

*

Punts de llibre diferents

Els lectors necessitem punts de llibre. I n'hi ha molts, moltíssims. N'hi ha per a tots els gustos, de totes les formes i materials. N'hi ha de bonics, de pràctics, de senzills i d'elaborats. N'hi ha que són molt originals i creatius, com aquests:

Però no volia parlar d'aquests, sinó d'aquells que utilitzem quan anem amb pressa o no tenim a mà un punt de llibre qualsevol. I són aquests:

El meu preferit és la cua de gat, però no el podré provar com a punt de llibre perquè no tinc gat.

*

Avui el blog fa set anys i...

Que avui el blog fa 7 anys! Un número preciós i a més no m'he oblidat que avui era avui :)

Són 7 anys on ha passat de tot; perquè són anys de comentaris, lectures, opinions, poesia, contes, premis, recomanacions, humor, celebracions, curiositats...

I per celebrar-ho res millor que una boníssima notícia: aquesta tardor estarà carregada de novetats literàries en català i una d'elles serà meva, seeeeeh!!

La foto, de la Ivet Moreno, n'és una pista. Aviat, més.

Gràcies per llegir-me i un brindis a la vostra salut ;)

*

82 anys sense Lorca

El 18 d'agost de 1936 van matar a Lorca. Tenia 38 anys i avui en fa 82 d'aquell dia. Les seves restes encara no s'han trobat. Diu Ian Gibson (especialista en l'obra i la vida del poeta) en una entrevista de fa un parell de dies que Lorca és el desaparegut més plorat del món i assenyala on podrien trobar-se els seus ossos: 

Entrevista Ian Gibson

Molt s'ha escrit avui a les xarxes i a la premsa sobre la seva mort. Només un record avui, aquí en forma de poema.
L'any 1929 viatjà a Nova York amb una beca i escrigué aquest poema que sona com una premonició, com si conegués el seu destí. Gaudiu-lo:

Cuando se hundieron las formas puras
bajo el cri cri de las margaritas,
comprendí que me habían asesinado.
Recorrieron los cafés y los cementerios y las iglesias,
abrieron los toneles y los armarios,
destrozaron tres esqueletos para arrancar sus dientes de oro.
Ya no me encontraron.
¿No me encontraron?
No. No me encontraron.
Pero se supo que la sexta luna huyó torrente arriba,
y que el mar recordó ¡de pronto!
los nombres de todos sus ahogados.


_{Fragment de la "Fábula y rueda de tres amigos", de Poeta en Nueva York.}

_*