diumenge, 10 de desembre de 2017

A casa, José Saramago




Aquest estiu vam estar de vacances a Lanzarote, una illa preciosa, petita i plena de sorpreses. El que més em va omplir va ser descobrir que al poble on ens allotjàvem, Tías, hi havia la casa on va viure (i morir) José Saramago. Va ser per casualitat, tornant d'una excursió la guia va dir "por aquí está la casa de Saramago y además se puede visitar".
Automàticament li vaig dir al guiri "Demà hi vull venir!". I cap allà que hi vam fer cap, vam visitar A casa, una casa feta de llibres.

Saramago va anar a viure-hi l'any 1993. Va construir la casa al costat de la dels seus cunyats perquè en visitar-los es va quedar enamorat del lloc (a més del poc reconeixement i censura que va patir al seu país.)
Al pati de l'entrada destaca una olivera que ell mateix va portar en una torreta entre les cames en un avió, i un gat que passeja confiat entre els turistes. La visita comença pel menjador on hi ha nombrosos objectes personals de l'escriptor i una tele amb un documental sobre la seva vida per ambientar-te mentre esperes per fer la visita guiada.

Llavors es produeix la màgia del recorregut: a més de les explicacions de la guia pots escoltar uns audios que donen detalls de cada estança i dels objectes que allà es troben. Totes les habitacions es visiten: despatx, biblioteca, habitació d'on un dia ja no es va llevar, i cuina on rebia els amics i els obsequiava amb un deliciós cafè portuguès. El mateix cafè ens el van oferir i el vam prendre al pati tot observant el paisatge singular de l'illa.

Racons personals.

L'estudi: tot està com ho va deixar.

El gat que ens acompanyava, el pati, el paisatge.


Al final del recorregut hi ha una botigueta on es poden comprar els seus llibres i altres productes dedicats al premi Nobel com ara llibretes, samarretes, tasses, bosses, documentals, postals, llapis...
Jo em vaig triar el volum de la seva poesia completa, gènere pel qual no és tan conegut.

Sens dubte va ser el lloc més especial de tota l'illa, per la sorpresa, per inesperat, per la màgia que s'olora en cada racó.

Llàstima que des del poble no li facin més publicitat al lloc perquè se'l mereix; llàstima que ens haguem d'assabentar de la seva existència per casualitat.


*

diumenge, 3 de desembre de 2017

I Catcon


El cap de setmana passat es va celebrar a Vilanova la primera convenció de literatura de ciència ficció, fantasia i terror en català, la I Catcon.

Com van assenyalar en la presentació l'actual president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) Eloi Puig, i l'anterior, Antoni Munné-Jordà, existeixen diferents convencions de Ci-Fi arreu del món (com per exemple l'Eurocon) però encara no se n'havia fet cap en llengua catalana.

El programa es va dur a terme entre dissabte i diumenge amb xerrades tan interessants com els viatges en el temps o els 35 anys que han passat des que es va estrenar Blade runner.

També es van lliurar els premis Ictineu que premien la millor novel·la en i el millor conte  (de temàtica ci-fi) en català, entre d'altres categories.

Paral·lelament hi havia paradetes de llibres, presentació i signatura d'obres, lectures dramatitzades i un vermut literari final per tancar la trobada.

Com va ser un èxit de públic i participació, l'any vinent tenim assegurada la segona edició. Tant de bo la tornin a celebrar aquí.


*Resum de la Catcon (i d'alguns llibres que em vaig comprar) en imatges:





*


diumenge, 26 de novembre de 2017

Quant es triga en llegir...


Quan es triga a llegir un llibre? Quant es triga en llegir un clàssic?
Hi ha diferents reculls en imatges del temps que es necessita per llegir alguns dels títols imprescindibles de la literatura universal, fins i tot del temps que cal invertir en obres més actuals. Però el que no he trobat enlloc és el temps necessari per llegir obres catalanes. Per tant no sé quant es triga en llegir Mirall trencat (bastant) o Joc brut (poc), però si esteu pensant en llegir alguna d'aquestes obres, sabreu el temps que hi passareu mirant aquestes imatges, independentment de la llengua que hagueu triat:





*

dimecres, 15 de novembre de 2017

Setmana Literària a Gandia


La Setmana Literària de Gandia està a punt de començar i tinc la sort de participar el proper dissabte dia 18 amb la lectura d'un parell de relats breus. 

Vull agrair de nou la invitació que em va fer ara fa un any el Rafa Gomar i reiterar la meva admiració cap a la seva obra.

Aquest és el programa d'enguany:





*

diumenge, 29 d’octubre de 2017

Roba com un artista





Avui he acabat de llegir Roba como un artista d'Austin Kleon en la versió digital per a kindle per poc més d'un euro, de les ofertes flash que envien cada dia (també es pot aconseguir la versió en paper a l'editorial Aguilar). I ha resultat un llibre interessant amb un munt de consells per a creadors. 
Segurament està més enfocat als escriptors, perquè l'autor ho és, però el que explica es pot aplicar a totes les arts.

Després de llegir-lo, he recollit els 10 consells que em semblen més útils:

1. Austin Kleon parteix de la idea que tots els artistes roben, però que cal desxifrar el que cal robar, cal aprendre allò que val la pena. O sigui, res no és original: quan algú anomena alguna cosa com "original" en realitat és que no té ni idea de les referències que conté. Com digué en William Ralph Inge, "¿Qué es la originalidad? El plagio no detectado".
Per tant, la feina dels artistes és recollir bones idees i trobar els mestres.



2. Guarda totes aquelles bones idees que trobis arreu per utilitzar-les més tard, i fes-ne un arxiu. És una bona idea portar sempre a sobre una llibreta i un boli per apuntar-ho tot (o un dispositiu electrònic carregat).

3. Comença per copiar: primer has de saber a qui copiar i segon has de saber què copiar. Quan tinguis clar a qui, interioritza la seva forma de veure el món.



4. Escriu el llibre que vols llegir. Escriu el que t'agrada, no el que saps.

5. Es bo tenir diversos projectes alhora. Quan et cansis d'un, posa-hi atenció a l'altre. Practica la procanistació productiva.

6. Avorreix-te.


7. La música alimenta la teva feina.

8. El mal temps inspira millor art: com no vols sortir, et quedes a casa treballant.

9. Fes un calendari: t'ajudarà a planificar el treball, posar-te metes i mantenir-te pel bon camí.

10. Fes un bon treball i comparteix-lo. Actualment és molt fàcil fer-ho perquè tots tenim diverses xarxes socials on ensenyar la feina que fem.




*

dimarts, 24 d’octubre de 2017

St. Vincent és inspiració pura





No hi ha dubte que la música és una de les arts més inspiradores. Hi ha cançons (o cantants o grups) que en sentir-los uns segons ens disparen la imaginació. En una entrada anterior vaig triar-ne algunes que a mi em funcionen a l'hora d'escriure i avui vull destacar-ne una altra: Los Ageless del darrer treball Masseduction de St. Vincent (nom musical que utilitza Annie Clark) i el seu vídeo són la combinació ideal per omplir-nos tots els sentits i provocar-nos. No es pot fer una barreja estètica més potent.

Tota la creativitat de l'Annie Clark s'acumula en la composició i plasticitat de les imatges: és evident i notable el domini visual que té (també ha fet curtmetratges) en l'explosió de colors i textures perfectament lligats amb el ritme. El resultat és una peça única espectacular, gaudiu-la:





*

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Escriptors amb gats


Seguint amb el tema literari dels gats, he fet una infografia sobre alguns escriptors que tenien gats. N'hi ha més, però aquests són els que he destacat:




*

dijous, 12 d’octubre de 2017

Bookish, experiència de lectura





Aquest estiu vaig ensopegar amb una suscripció literària que em va cridar l'atenció: es diu Bookish i et proposa per 21,95 al mes una experiència de lectura única.
Com en va semblar una proposta original, el mes passat em vaig subscriure i això és el que em van enviar:






Com es pot veure en les fotos, la capsa és bonica, feta a mà, i té un missatge personalitzat. A més de la novel·la venia una postal en exclusiva per a Bookish i un parell de bossetes de te verd; també d'un mapa de lectura molt atractiu que serveix com a guia abans, durant i després de la història.

*A favor:
- Només el preu del llibre que t'envien ja és superior al que pagues.
- Presentació impecable.
- El llibre és una novetat, per tant és difícil tenir-lo ja.
- Es pot regalar a d'altres (em sembla un regal original).
- No es paga per l'enviament.

*En contra:
- Com és uns subscripció mensual i no hi ha la possibilitat de provar-ho només una vegada, si no vols rebre-la més has de recordar esborra-te, fet que a mi se m'oblidarà, segur.
- No pots triar la llengua.
- És el mateix llibre per a tots els subscriptors.


De moment, seguiré apuntada a veure si em segueixen sorprenent.



*

dissabte, 7 d’octubre de 2017

Premi Nobel de Literatura mainstream






Ja tenim guanyador del Premi Nobel de Literatura 2017 i un any més l'afortunat no és una dona. 
No vull parlar de l'autor ni de la seva obra, només volia destacar que un altre cop les escriptores es queden al marge; sí, i la poesia i el teatre també. Gairebé sempre s'ho endú tot la narrativa, concretament la novel·la, tot i que s'ha afirmat la seva mort diverses vegades.

Després de la polèmica de l'any passat en rebre'l un cantautor, sembla que han volgut tornar al cànon i premiar un senyor anglès d'origen japonès (i que no té res a veure amb Murakami). I això em fa preguntar-me:

- Quantes escriptores l'han rebut des que se celebra el Nobel?
- Catorze. Des de 1901 s'ha repartit 110 premis de Literatura (comptant el d'aquest any), però només 14 han estat per a dones. Una quantitat ridícula.

Em pregunto, doncs, que no hi ha escriptores? Que potser no se'l mereixen? Ni Virginia Woolf? No en són elles igual -o més- de bones? No les llegeixen els membres del jurat? Per què no estan mai a les llistes dels favorits per a rebre'l? Potser perquè hi ha més escriptors que escriptores...?




*Altres curiositats del premi AQUÍ i aquí:






*

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...