dijous, 12 de gener de 2017

Poesia del cos




A tots ens agrada molt posar etiquetes, relacionar, anomenar i encaixonar. En poesia també, molt. Hi ha molts tipus de poesia, poesia èpica, poesia social, poesia pura, poesia de l'experiència, poesia conceptual, etc. Darrerament m'he topat amb una etiqueta nova, poesia del cos, i ja m'està fent nosa. Per què? Primer perquè m'imagino un cos tatuat amb milers de versos i segon perquè s'està repetint massa, com si fos un descobriment, una gran troballa. No ho és, es tracta d'una denominació redundant doncs no se m'acut com es podria fer poesia sense un cos. Cada cop que ensopego amb aquesta etiqueta nova arrufo el nas i hi trobo els poemes de sempre. Res de nou.
Quina és la idea de la poesia del cos? A més de sortir el cos, majoritàriament femení, en un poema (o alguna de les seves parts) s'intenta aconseguir ser el cos del poema, com si el poema pogués tenir cos com nosaltres, m'enteneu? També posar-hi els 5 sentits, que les parts del cos es personifiquin, com ara que el cos recordi, el maluc parli o l'espatlla rigui, o fins i tot he trobat alguna metàfora del cos com a laberint, tot ben amanit.
Com vull estar a la moda i que no se m'escapi l'oportunitat de fer poesia del cos de la bona, sisplau (i si m'apureu molt us munto un poemari cossil), he escrit aquests versets:

Al matí la brisa i el sol 
m'acaronen la pell.
Tanque els ulls,
m'abandone
i m'adone
de la teua absència.
De sobte una punxada
intensa i breu al llavi
m'avisa que has arribat
puntual i imminent.
Avui no t'esperava, herpes!


Tanmateix, per a mi la poesia del cos és això:

giphy.gif (410×294)

*

dijous, 5 de gener de 2017

Consells per ser més creatiu




Comença 2017 i tots anem bojos  amb els nous i bons propòsits, bé, nous no gaire perquè ens plantegem els mateixos cada gener, any rere any: menjar millor, anar al gimnàs, llegir més, viatjar, aprendre anglès, estalviar, dormir molt, etc. 
Els que escrivim voldríem fer-ho més i millor, i per aconseguir-ho tenim un munt de cursos, recursos i aplicacions que ens ajuden a millorar la concentració, a gestionar el temps, a motivar-nos, a polir els textos, i a ser més creatius. Aquí em vull aturar: ser més creatius, augmentar la creativitat; és possible?
Hi ha llistes (tips) amb consells boníssims per aconseguir-ho, i de totes les que he trobat, la de dalt és la que més m'ha convençut, tot i que li manquen alguns consells bàsics, segons el meu parer, si realment voleu ser més creatius. Són els que jo practico abans de posar-me a escriure:

1. Escriu un poema dadaista. Els dadaistes eren els paios més creatius del món i van inventar moltes tècniques per a millorar l'escriptura. La meva preferida és la de triar un article del diari, retallar-ne les paraules, posar-les en una bossa de plàstic, remenar i tot seguit anar traient-ne fins a tenir el poema. Aquesta tècnica et donarà una nova perspectiva de poesia i de vida.



2. Escolta en bucle la teva cançó preferida. No l'escoltis amb els auriculars, cal que la música envaeixi tots els racons de casa. No et tallis si hi ha més gent en aquell moment. L'estat d'eufòria que et produirà escoltar-la sense pausa 8356227 vegades és l'ideal per a crear.



3. Pica tots els timbres d'un edifici qualsevol de la teva ciutat i surt corrents. Aquest gest tan senzill i típic de la infantesa farà que l'adrenalina comenci a córrer a raig abans que les teves cames. Recorda que l'adrenalina és bàsica per encarar amb èxit una obra.

4. Imita els clàssics. I si és algun autor/a que no t'agrada, encara millor. La imitació ens desvetlla els secrets de la composició perquè els puguem aplicar a les nostres obres. No hi ha plaer més gran que llegir, analitzar, descobrir i copiar les tècniques i trucs emprades per aquell/a paio/a tan plasta. La imitació ens duu al perfeccionament.

5. Entra a un bar i digues ben fort "Aquesta ronda la pago jo". Tot seguit sentiràs crits d'alegria, felicitacions i abraçades; es crearà un ambient i un estat d'ànim tan ideals que et preguntaràs per què no ho havies fet mai abans. Aquesta festa al teu voltant no la trobaràs ni en el millor lliurament de premis. La generositat del gest es multiplicarà en la teva creació.



6. Agafa un taxi i digues "Segueixi aquell taxi, de pressa!". Gaudiràs d'un viatge tan espectacular i emocionant que la propera vegada t'adormiràs al Dragon Khan. No és cap secret que els taxistes es fan taxistes perquè algun dia algú els digui La Frase, fer una carrera extraordinàriament veloç i així poder jubilar-se. Recorda que la creativitat es nodreix de les emocions fortes.

7. Empurpurina't de cap a peus. Segur que t'has adonat que de vegades tot el que t'envolta, tot el que mires és opac. Això és perjudicial per a la creativitat, per tant, omple't de purpurina i brilla, i després llança purpurina pertot arreu, fes brillar tot allò mat. La gent t'ho agrairà i la teva obra serà brillant.



*

divendres, 23 de desembre de 2016

L'elegia de Mary Jo Bang




No coneixia la Mary Jo Bang (1946) fins que vaig llegir Elegía, publicat per Bartleby Editores en versió original (anglès) i traducció al castellà. Bartleby és una de les meves editorials de poesia preferides perquè puc consultar els poemes originals i perquè comparteix i dóna visibilitat a molts autors/es essencials.
Elegía és un poemari trist: la Mary Jo escriu el llibre després de la mort del seu fill per sobredosi. Un tema molt delicat, un llibre que fa mal, un llibre necessari, un llibre que purga, un llibre que cura. Un llibre tan lúcid:

"...es como si/ las ventanas de la noche estuvieran cosidas a sus ojos".

"Tú, tan singularmente tú. Y te volviste/ invisible".

"Fuera estaban en fila/ todas las cosas que recordaba".


El temps i la llum apareixen freds, congelats pel dolor, i així ho he volgut assenyalar amb aquestes imatges:






*

dijous, 8 de desembre de 2016

Colorfy, coloring books




Fa uns mesos vaig escriure una entrada sobre els llibres per pintar per a adults doncs estaven molt de moda, hi havia moltes temàtiques i m'havien cridat l'atenció perquè era com allò que teníem per pintar les nenes dels '80 anomenat "La rueda de la moda" però amb un aire renovat en forma de llibre.

Ara vull parlar de La rueda de la moda digital, és a dir, de Colorfy coloring book, una aplicació gratuïta per pintar amb el dit des del mòbil, tauleta o ordinador. Una app molt senzilla d'utilitzar, ideal per aquelles persones enamorades de pintar però no de la pintura ni dels retoladors.

Com saber si aquesta moda és per a tu? Si respons afirmativament a les següents preguntes bàsiques, ets l'usuari perfecte:

1. T'agrada pintar?
2. T'agrada dibuixar?
3. Et molesta l'olor de la pintura/retoladors/aquarel·les/dacs/plastidecor?
4. Tens ansietat de tant en tant?
5. No suportes sortir-te de la ratlla?
6. T'encanten els mandales?
7. T'agrada relaxar-te de forma creativa?
8. Encara tens "La rueda de la moda"?
9. Saps que no pots combinar el vermell i el taronja?
10. Portes molts anells? --Aquesta pregunta és imprescindible per a utilitzar correctament l'app, com es pot comprovar--:






També es pot recomanar o regalar ara que vénen festes. 
Si t'ha agradat el tema però no t'he convençut perquè no saps que és això de La rueda de la moda, quin símil és aquest, quina figura retòrica tan rebuscada, perquè per exemple ni havies nascut als '80, pots consultar com funciona en aquest tutorial.

*

dissabte, 26 de novembre de 2016

L'amor que fa caure ciutats






Una altre llibre que vaig llegir durant les vacances d'estiu i que recomano és L'amor que fa caure ciutats de l'autora xinesa Eileen Chang (1920-1995), traduït al català per Carla Benet i publicat per Club Editor.

- Qui és l'Eileen? Una escriptora de Shanghai molt coneguda al seu país perquè des de molt jove començà a escriure relats elegants i tràgics en un popular magazín de l'època.
L'Eileen afirmava "Només vull escriure sobre els afers trivials d'un home i una dona. No hi ha guerra ni revolució en la meva obra", tot i que en aquesta novel·la breu la guerra transforma els protagonistes i lluny d'acabar amb la relació amorosa que duien, l'aferma.

- De què va el llibre?
Anys '40, Shanghai, una família tradicional busca un xicot per a una de les seves filles solteres en edat de casar ja. Una amiga de la família els presenta en Fan Liuyuan, un excel·lent partit, un que manega, vaja; però el paio es queda enlluernat per la germana gran, la Liusu, que està divorciada.
La Liusu i el Liuyan es cauen bé i s'agraden, tot i la sorpresa familiar. Comencen a quedar, a sortir porai, a trucar-se per telèfon i a xerrar sovint. La gent pensa que són parella encara que cap d'ells parla de relació amorosa ni es petonegen. Ella vol un marit, es resisteix a ser la seva amant, relació que ell li insinua.
Les aparences són bàsiques en la història i tothom creu que estan embolicats; aquí apareix el dilema de la Liusu: deixar-se dur pels sentiments i accedir a ser la seva amant, com tothom pensa que és o tornar a casa dels pares perquè ell no li proposa una relació formal ni matrimoni. Què farà? Claudicarà o es mantindrà ferma? 
En resum, la novel·la ens explica una història d'amor on els personatges (i la ciutat que els acull) acaben esgotats per la lluita entre el que desitgen fer i el que volen aparentar per no sentir vergonya: "Estava exhausta; conquerir en Fan Liuyuan havia estat un esforç esgotador"; "La derrota de Hong Kong li havia dut la victòria. Però en aquell món absurd, ¿qui podia diferenciar la causa de l'efecte? ¿Qui ho sabia? Potser, per tal que ella triomfés, una gran ciutat havia de caure". (Liuyuan): "-Hi ha bogeries que no només s'han de dir d'amagat dels altres, sinó de tu mateix. A l'esquena. Perquè t'avergonyiria massa sentir-te. Per exemple: t'estimo, t'estimaré tota la vida".

- Com són els personatges?
L'autora declara que " Els personatges de les meves històries no són herois, però duen a sobre tota la càrrega de la seva època (...) A més crec que tot i la seva feblesa -la gent corrent no té la força dels herois-, aquestes persones corrents representen l'esperit de la seva època molt millor que els herois".
A la novel·la els descriu així: "Ell era simplement un home egoista, ella era simplement una dona egoista".

- Què m'ha sorprès?
El que més m'ha cridat l'atenció ha estat l'el·lipsi en el moment de trobada per primera vegada entre els 2 protagonistes. Qualsevol lector espera amb curiositat el moment de coneixença entre dues persones que mantindran una història d'amor. Però l'Eileen és molt agosarada i omet aquest moment crucial que els canvia la vida, on tots els autors s'aturarien. En canvi, ella no el mostra, no ens explica les mirades o les primeres impressions entre el Liuyan i la Liusu; ella s'ho estalvia, ens deixa els personatges al taxi, anant cap al restaurant i tot seguit expliquen, a posteriori, el que va passar en aquell sopar. Atrevidíssim, sobretot perquè el sopar era per presentar la germana i aconseguir-li el Liuyuan com a promès: "Ja eren set entatxonats en el taxi, no hi cabia ningú més, de manera que la Jinzhi i la Jinchan, a contracor, van haver de quedar-se a casa. 
Sortiren a les cinc de la tarda i no tornaren fins a les onze de la nit. ¿Com podien la Jinzhi i la Jinchan anar-se'n a dormir tranquil·les? Van esperar sense aclucar l'ull que els altres tornessin, però vet aquí que en tornar no van explicar res. La Baolu, amb cara llarga, va entrar a l'habitació de la vella senyora Bai, es va arrencar d'una revolada totes les joies i guarniments, els va tornar a la vella senyora i es dirigí al seu dormitori sense badar boca. La Jinzhi i la Jinchan havien estirat la mare cap al balcó i no pararen de burxar-la perquè els expliqués què havia passat".
També m'ha sorprès una frase que deixo aquí per tancar el comentari i com a reflexió i síntesi final del llibre: "Per més que l'arbre tingui deu mil peus d'altura, és a terra que cauen sempre les fulles".




*

divendres, 11 de novembre de 2016

L'ESPLET: un dia intensament llibresc




Demà és un dia literari a casa meva, a casa nostra: El Cep i la Nansa ha preparat una trobada i xerrada amb més de 20 autors de la casa. 
Demà és un dia de Fira també, dissabte de la Fira de Novembre. No ens podem queixar a Vilanova, cada dia pot ser una festa.

He tingut la sort que el Quicu em convidés a participar-hi, així que si us ve de gust compartir una estona amb nosaltres, aquest és el programa:




"A ca nostra sempre hem intentat que els diversos agents de la creació literària shi busquen i shi troben. I a fe que ho hem aconseguit. En dóna testimoni lEsplet, per exemple. LEsplet són unes jornades de moviment i avivament, afluència i confluènciaÉs, lEsplet, una abundor, una continuïtat; ha de ser així per tal que el procés de sedimentació acumule les experiències i puga servir el solatge de base (de bassa, de baula) per a noves aportacions. El Cep i la Nansa som el que (en francès) éune maison d’édition. Som, efectivament, una casa editorial. Som, així, dues coses. Acollim i som acollits. Som una casa dhostes. Aprenem cada dia a ser els amfitrions del proïsme i a oferir la llar a què convidem una mica més rica, més humana, més justa, més bella del que la vam trobar. Ser hostes significa oferir la llar que els nostres visiten una mica millor del que la vam trobar. Som, sí, una casa dhostesAprenem cada dia a ser els convidats del proïsme i a deixar la llar a què ens conviden una mica més rica, més humana, més justa, més bella del que la vam trobar. Ser hostes significa deixar la llar que visitem una mica millor del que la vam trobar. Ser hostes és això: ser dipòsit, ser anella. "



*

divendres, 4 de novembre de 2016

Literatura i ciència




Avui tenia ganes d'escriure alguna cosa divertida i vaig recordar una foto simpàtica que canviava títols de novel·les clàssiques anglosaxones afegint-hi algun tema de ciència. Em va fer riure quan me la vaig trobar i he decidit fer el mateix amb títols d'obres catalanes conegudes. M'ho he passat molt bé barrejant temes perquè les combinacions entre literatura i ciència són infinites. Aquestes són les que he triat:

- Tirant l'Ultraviolat
- Curial i Criogènia
- Te deix, amor, omega3 com a penyora
- Cristal·lografia del segon origen
- La plaça del neutró
- Termodinàmica Prim
- Cròniques de la biocenosi oculta
- El quadern tectònic
- L'auca del senyor Hidràulic
La febre d'ozó
- Mirall simbiòtic
- Laura a la ciutat dels Nutrients
- Camí de lípids
- Bearn o la sala electromagnètica
- Gegants d'àcid nucleic
- El perquè de tot biòtop
- Incerta astrobiologia


Podria haver seguit tota la tarda i fer una llista inacabable, però he decidit que ja havia jugat prou.

ezgif-com-save-1

*

dijous, 27 d’octubre de 2016

NaNoWriMo




- Què és això del NaNoWriMo?
Exactament és el Mes Nacional de l'Escriptura de Novel·la (‘National Novel Writing Month’).

- I què? De què va?
Doncs va d'escriure 50.000 paraules en un mes, és a dir, una novel·la -breu-; aquest és l'objectiu.

- Asdfghjkl!!
Sí, exacte, es tracta d'escriure cada dia a un ritme frenètic sense preocupar-se per la qualitat ni per la forma d'allò que s'està escrivint. Durant 1 mes (novembre) l'única preocupació dels participants serà escriure, escriure, escriure, escriure i escriure i escriure. La revisió ja la faràs en qualsevol dels altres 11 mesos.
És una manera d'obligar-te a escriure. Que escrius porqueria? No passa res, serà la teva porqueria i podràs amagar-la i no treure-la mai més del forat o cremar-la, si vols. Però segur que haver aconseguit el repte et farà sentir com una reina! A més et donaran un diploma i una insígnia.

- Però la qualitat pot ser nefasta...
Sí, segurament. No passa res, la idea és aconseguir escriure una novel·la, de cap manera es pot escriure una bona novel·la o fer literatura. I no és gens fàcil tampoc: el temps és molt ajustat i has d'escriure cada dia o tindràs una acumulació tan gran de feina que no podràs finalitzar el repte.

La broma va començar l'any 1999 quan uns amics, 21 en la primera convocatòria, van tenir la brillant i etílica idea de fer aquesta marató d'escriptura. Inexplicablement 17 anys després ha aconseguit una participació de més de 200.000 persones de tot el món. Al cap i a la fi em sembla una idea divertida i estressant alhora.

*Com ho veieu? Algú s'anima a participar en aquesta cursa boja d'escriptura?


RECOMANACIONS:
At NaNoWriMo, we provide the support, encouragement, and good old-fashioned kick in the pants you need to write the rough draft of your novel in November.
When you create an account, you’ll be able to:
  •  Plan your novel.
  •  Join a local group of writers and attend in person writing events.
  •  Receive online encouragement from staff and published authors.
  •  Access a worldwide community of writers in our online forums.

*

dimecres, 19 d’octubre de 2016

Persecució infinita





Les persecucions són com els fils: hi ha persecucions infinites i infinites persecucions.


Hi ha fils més llargs que d'altres fils.
Hi ha infinits més grans que d'altres infinits.

I deserts que no estan deserts.
I deserts com fil.
Com un fil infinit.




infinit

  • Que no té fi, sense límit. 
  • Infinitament, moltíssim. 
  • En mat., més gran que qualsevol quantitat assignable de la mateixa espècie.
  • Inconcebiblement gran, immens. 
  • En gram., que no presenta morfemes de temps i de persona. 
  • Allò que és infinit.
  • Magnitud inabastable.
  • Signe que serveix per a designar aquesta magnitud.



diumenge, 9 d’octubre de 2016

Sobre els premis literaris




Diumenge gris i plujós: és un dia perfecte per llegir, escriure i mirar bases de premis.
Fa anys vaig decidir que només em presentaria a premis que acceptessin la tramesa d'originals per correu electrònic (o en paper si són breus o 1 còpia), així que no passaré gaire estona llegint-ne doncs malauradament encara són una excepció. Sí, any 2016 i encara ens demanen 273543 còpies de les obres en paper. Ridícul.
Només m'aturo a llegir, i potser a dedicar una entrada al blog, a aquells premis que demanin còpies en paper si són molt interessants/originals o bé són d'extensió breu (relat, poema o micro). Pel que fa als poemaris, només em sembla acceptable que demanin l'obra màxim per triplicat, que en poesia equival a uns 50-60 fulls. En canvi, enviar 6 exemplars d'una novel·la de 250 pàgines, més enquadernar i enviar per Correus..., quin malbaratament és aquest? Sense entrar en el tema dels premis que estan donats abans de començar a rebre originals. Per tant, si ho sumem, quants diners (i temps) estem llençant a la brossa en cada convocatòria on ens presentem?
He dit sextuplicat, però hi ha concursos que en demanen 9, sí, sí, n-o-u!! Quan intento multiplicar i sumar despeses em quedo així, com si m'hagués donat una aire...



I encara hi ha més presa de pèl: alguns demanen còpia en CD o llapis de memòria, declaració jurada, breu currículum i trajectòria professional, publicacions, talla de sostenidors, vacunes, grup sanguini, dia de la primera comunió, ungla de porc-senglar, saliva de monja, pèl de patilla de gitano, pols de banya d'unicorn i contrasenya de wifi. 
Tota aquesta absurditat té una solució molt senzilla: bases on els treballs s'enviïn per correu electrònic. Els membres dels jurats podran triar el format de lectura, ja sigui imprimint-se els treballs, llegint-los des del mòbil, o tauleta o ordinador o e-reader. Les opcions són múltiples i sobretot econòmiques per als qui vulguin participar.

Després del discurset, comparteixo les bases del Premi Agustí Vehí-Vila de Tiana de Novel·la negra; un premi on només s'accepten obres a través d'adreça electrònica:

L’Associació en Negre, l’Ajuntament de Tiana i l’editorial Alrevés, a través de la col·lecció Crims.cat, convoquen el IV Premi Memorial Agustí Vehí, Vila de Tiana de novel·la negra que es regeix per les següents bases:


1-Hi podran optar novel·les originals escrites en llengua catalana que s’adscriguin al gènere negre.
2-L’extensió de les novel·les serà d’un mínim de 110 pàgines i un màxim de 280, escrites a doble espai, amb font Times New Roman 12.
3-La presentació dels originals es tancarà a les 12 del migdia del dilluns 28 de novembre de 2016.
4-Les obres es presentaran exclusivament per correu electrònic a l’adreça de correu associacioennegre@gmail.com. S’enviaran dos fitxers, un amb l’obra, sense signar, i un altre amb la plica corresponent on hi ha d’haver nom complet, mail, telèfon, adreça i DNI del participant.
5-Un cop presentades a concurs les obres no podran ser retirades ni modificades.
6-La novel·la guanyadora obtindrà un total de 2.000 euros, dels quals 1.000 corresponen a l’avançament de drets d’autor que es faran efectius en el moment de la publicació de la novel·la  per part de l’editorial Al Revés a la col·lecció Crims.cat i els altres 1.000 són aportats per l’Ajuntament de Tiana i s’atorguen en el moment de concessió del premi.
7-El jurat del premi estarà format per Albert Figueras, Àlex Martín, Anna Maria Villalonga i Sebastià Bennasar.
8-El premi es lliurarà en el decurs del festival Tiana Negra 2017, el 20 de gener de 2017
9-El jurat podrà resoldre qualsevol qüestió que no estigui contemplada en les bases.


*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...