dissabte, 23 de setembre de 2017

Literatura del món


Quin és el llibre (només un títol), que representa literàriament a cada país? Una decisió díficil...

Aquests mapes il·lustren les tries, algunes típiques i d'altres sorprenents:







*


divendres, 22 de setembre de 2017

9 minuts (XVI)






DIA 16: 22 de setembre 

Amb el pas dels anys el fred de la superfície terrestre es farà tan extrem (d’uns -240ºC) que els gasos de l’atmosfera es condensaran i cauran a la superfície com si fos neu. 
Al final l’atmosfera es col·lapsarà i cobrirà el planeta d’oxigen, hidrogen i altres gasos solidificats. Serà el final definitiu del nostre planeta.

Miro cap al cel sense esperança: no ens queden gaires dies. 
Espero que la NASA hagi descobert ja com viure en algun altre planeta.



*

dijous, 21 de setembre de 2017

9 minuts (XV)






DIA 15: 21 de setembre


En pocs mesos els animals moriran de fred o de gana, només aquells que estan acostumats a regions fredes sobreviuran una mica més. 
En un any la temperatura mundial haurà baixat a -73ºC, o sigui, només serà habitable el fons marí. La resta serà un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens.



*

dimecres, 20 de setembre de 2017

9 minuts (XIV)






DIA 14: 20 de setembre


Sense Sol el refredament de la Terra no serà immediat, però sí molt intens: en una setmana s’arribarà al voltant de 0ºC a tot el planeta. Les plantes es moriran en pocs dies (altres trigaran setmanes) per manca de fotosíntesi, per tant, la producció d’oxigen s’aturarà i començarem a gastar la reserva que en té l’atmosfera.

M’adono que estic respirant força agitada i dic als alumnes que la classe ha acabat.



*

dimarts, 19 de setembre de 2017

9 minuts (XIII)






DIA 13: 19 de setembre 

Els va agradar la idea ahir als meus alumnes, el repte, el darrer que resoldran. Avui, en canvi, he començat la classe llegint-los un poema de Jorge Tellier, aquest: 

El día del fin del mundo 
será limpio y ordenado 
como el cuaderno 
del mejor alumno del curso. 
El borracho del pueblo 
dormirá en una zanja, 
el tren expreso pasará 
sin detenerse en la estación 
y la banda del regimiento 
ensayará infinitamente 
la marcha que toca hace veinte años en la plaza. 
Sólo que algunos niños 
dejarán sus volantines enredados 
en los alambres telefónicos 
para volver llorando a sus casas 
sin saber qué decir a sus madres, 
y yo grabaré mis iniciales 
en la corteza de un tilo 
sabiendo que eso no sirve para nada. 
Los amigos jugarán fútbol 
en el potrero de las afueras. 
Los evangélicos saldrán a cantar a las esquinas. 
La anciana loca paseará con quitasol. 
Y yo diré para mí mismo: ‘El mundo no puede terminar 
porque las palomas y los gorriones 
siguen peleando por la avena en el patio’. 

(Poemas del país de nunca jamás, 1963) 



Els ha sobtat que així d’entrada em posés a llegir versos, són tan científics... Però han escoltat atentament, i sense preguntar-me res s’han posat a treballar com cada dia. 
Mentre ells treballen, escric aquí i torno a llegir el poema, ara en silenci. Així no tinc tanta por ni em sento tan sola.


*

dilluns, 18 de setembre de 2017

9 minuts (XII)






DIA 12: 18 de setembre 

Una altra nit gairebé sense dormir, una altra nit observant el cel amb el telescopi. Una altra nit esperant el final, comptant els dies que ens queden, guardant el secret i pensant que aviat els nostres cossos desapareixeran... 

Se m’ha acudit que avui, a classe, demanaré als alumnes grans, els de Física 2, que desenvolupin hipòtesis sobre el possible pas de l’IGR J17091-3624 a prop del sistema solar a veure si algun d’ells aconsegueix esbrinar el que passarà aviat.
Me'n vaig a treballar.


*

dissabte, 16 de setembre de 2017

L'Anna Carreras Encén el llum






L'Anna Carreras l'ha tornat a liar, sí, sí i m'encanta! Ha publicat una història diferent al que es pot trobar ara al mercat editorial: una novel·la eròtica titulada Encén el llum (LaBreu Edicions).

Què vol dir novel·la eròtica? De tema sexual només?
Vol dir que hi trobarem escenes de sexe explícit doncs el protagonista és, en paraules de l'autora, "el magnetisme del sexe. I en consequència, el que provoca aquesta geofísica humana a través de la idea que té cadascú de la sexualitat que li és pròpia".
És important tenir en compte que al llibre "el sexe no és una finalitat sinó un mitjà, com el llenguatge". 

I de què va?
Abans de començar l'Anna avisa al lector: "Aquesta és la història d'un parell de venjances. (...) Som dins un viatge cap a l'autoconeixement a través dels altres, en plena època de malferits emocionals. Que el lector traci el pont entre refugis".
La protagonista es diu Blanca i és una tigressa blanca, és a dir, membre de l'antiga secta xinesa de les Tigreses Blanques que es dedicaven a l'art de la fel·lació com a activitat sacra durant 9 anys per aconseguir rejovenir entre 5 i 15 anys. L'Anna va partir de la premisa de què passaria si col·loquéssim una d'aquestes dones del segle VI a.C. en ple segle XXI per a escriure aquesta novel·la.
Quan comença la història la Blanca també inicia l'aprenentatge i la recerca de companys ideals, companys de joc, companys de viatge.
A mida que avança en l'aprenentatge reconeixerà que "aquest joc sagrat no és tan fàcil com sembla" i que "potser té raó, l'embriac: estic guillada, pertorbada per una idea fixa, la de la venjança".
Aviat trobarà la parella ideal (un Drac Verd), aquell que "compti el minuts que falten per tornar-me a penetrar". Es diu Anju i serà lúnic a qui li ho permetrà; els altres s'hauran de conformar amb les fel·lacions. 
La relació entre la Blanca i l'Anju és d'identificació total: "Una vegada vaig creure que podia desaparèixer en el teu cos": ambdos personatges quan es troben no saben separar el sexe de l'amor. "Com més desig, més sexe, més escriptura, més pàgines i pàgines d'amor escrit en paral·lel des de l'horitzontalitat"; "La poesia existeix fora dels llibres"; "Follar és crear amb els genitals".
L'aprenentage de la Blanca va molt bé i això es veu en el detall de les ungles: se les mossega però li creixen al ritme del perfeccionament de la tècnica.
Per tant sabrem que la història està arribant a la seva fi quan l'Anju diu que "es torna a rosegar les ungles", alhora que ella reconeix "No sé si podré continuar aprenent, noto que el moment de la venjança ha arribat". Finalment el moment temut es fa present i ella ho sap: "Sóc una i moltes alhora. I no m'agrada gens. No tinc centre, només expansió. Ja estic preparada per la venjança".
La relació d'ambdós es podria resumir amb aquesta frase: "Massa amor, massa tendresa ens espanta i ens fa vulnerables. Possiblement per això ens separem".

De nou l'Anna tria l'imperatiu per al títol (també a Fes-me la permanent) i s'atreveix amb els diferents punts de vista per aconseguir retratar millor la protagonista, a més de jugar amb els salts temporals, toma ya!

Al cap i a la fi és un pas més en el camí que va iniciar amb l'anterior obra, amb Fes-me la permanent. Una tria valenta perquè "la vida és un risc", i gens fàcil de dur a terme amb èxit. Enhorabona una altra vegada, Anna.




*També es pot llegir la novel·la en castellà amb el títol Un francés a medianoche, traduïda per ella mateixa a Navona.



*



divendres, 15 de setembre de 2017

9 minuts (XI)






DIA 11: 15 de setembre 


Divendres ja... 
El meu home m’està esperant per sortir a sopar amb uns amics. La cangur acaba d'arribar i ell em repeteix que m’afanyi o farem tard. Des de l'habitació li he dit que baixo de seguida (el temps que trigui en apagar l’ordinador i dissimular amb maquillatge que he estat plorant un altre cop). No tinc gens de ganes de festa; podria posar una excusa per no anar-hi, per exemple que no ha parat de ploure en tot el dia i m'ha agafat fred, però seria estrany si em quedés a casa avui doncs celebrem l’aniversari d’una amiga que m'estimo molt. Em rebenta pensar que el seu dia serà l’última cosa que celebrarem.



*

dijous, 14 de setembre de 2017

9 minuts (X)






DIA 10: 14 de setembre 


Hi ha una frase de la pel·li d’ahir que m'havia passat desapercebuda el primer cop que la vaig veure, però avui m’ha estat colpejant amb insistència. No me la puc treure del cap i per això he decidit començar les classes comentant-la amb els meus alumnes: “La atmosfera terrestre es en un 80% nitrógeno. Nosotros no respiramos nitrógeno. La plaga sí, y a medida que se propaga, el aire recibe cada vez menos oxígeno. Los últimos en pasar hambre serán los primeros en asfixiarse. La generación de tu hija. Será la última que sobreviva en la tierra”. 

Ara la repeteixo: penso en el meu fill, en la seva generació i en tot allò que no coneixeran.



*

dimecres, 13 de setembre de 2017

9 minuts (IX)






DIA 9: 13 de setembre


El nen ja dorm i com és aviat li he proposat al meu home obrir una ampolla de cava i veure una pel·li. Primer s’ha estranyat i m’ha dit, Cava un dimecres? Bé, per què no? 
Brindaré per avui i sobretot brindaré per demà, l'últim primer dia dels meus alumnes. Espero que vinguin feliços i que no notin la tristor que duc tatuada sota els ulls.
El meu home està consultant les opcions i m’ha deixat anar, I si tornem a veure “Interestellar”? No podia proposar-ne cap de més adient. 
Deixo el mòbil i agafo la copa: la pel·li està a punt de començar. 



*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...