Per què no ser directora de cinema?

El diari DCult de Vilanova per celebrar el 8 de març ens va demanar a diferents dones  vilanovines de l'àmbit cultural que expliquéssim alguna anècdota, algun estereotip o obstacles amb els que ens hem anat trobant com a dones. 

Estic segura que a totes ens n'han passat de tots colors. Jo vaig comentar això que podeu llegir més avall, tot i que en podria explicar més coses, moltes més.

El Diari ha volgut oferir una reflexió sobre el paper de les dones en les manifestacions culturals amb un magnífic article de la Núria Araüna titulat "Per què no ser directora de cinema?"

Malgrat els canvis positius que s'estan produint en tots els àmbits (segurament massa a poc a poc), cal recordar que encara ens queden molts reptes per aconseguir.

Aquí l'article i els comentaris:

*

Bodas de sangre: 4 booktrailers i un booktuber

Aquest curs he tornat a demanar booktrailers com a treball de lectura als alumnes de 3r i 4t d'ESO. Amb els de 4t vam llegir Bodas de sangre, de Lorca, obra molt relacionada amb el temari de Literatura i amb el projecte de Memòria històrica que realitzen aquest darrer trimestre.

Com a novetat els vaig deixar triar: o feien un booktrailer (com el curs passat perquè ho van gaudir moltíssim) o podien fer de booktubers, és a dir, explicar i recomanar el llibre davant la càmera. La majoria van triar fer de nou booktrailers i m'ho he passat tan bé mirant-los... Per això en deixo una petita mostra aquí, un reconeixement i felicitació a aquestes interpretacions personals i originals d'una gran obra clàssica:

*

BookFace

Tria una coberta xula que tingui cara, busca una persona que lligui perfectament amb la cara, o fas que una coberta coincideixi amb algú: ja tens una composició Bookface!

Això és el que han fet algunes llibreries (i biblioteques), un repte divertit amb resultats molt ben aconseguits, originals i també divertits.

El joc va sorgir com a iniciativa per a recomanar llibres fa un parell d'anys a la Biblioteca Pública de Nova York quan en Morgan Holzer va adaptar aquesta idea de l'"Sleeveface", on la gent adaptava la seva cara a les cobertes mítiques de discos.
Actualment la llibreria francesa Mollat ha reactivat la iniciativa i si seguim l'etiqueta #BookFace per les xarxes socials podem veure l'èxit que està tenint.

M'imagino els llibreters esperant el client ideal i demanant-li sisplau si pot agafar un llibre concret i plantar-se'l a la cara.

*

9 minuts (XXI)

DIA 21: 29 de setembre 

Són quarts de sis de la tarda i a hores d’ara tot està fallant, per tant l’ordinador s’apagarà en qualsevol moment. Tant se val, ningú no ho llegirà tot això que he anat escrivint...

Al carrer gairebé no queda cap llum que funcioni i fa fred després de 24 hores sense sol. A poc a poc la negror de fora es torna insuportable i el pànic s’estén entre la població. Se senten plors, se senten crits. Com consolar-se? Com entendre que no hi haurà més dies? L’udol d’un gat em fa tremolar... 

Fa un moment el meu home m'ha mirat espantat tot comprenent que jo ho sabia i que no hi ha res a fer. Res a fer... Em resigno pensant que segurament als nostres ulls es quedaran fixats per sempre tots els records.

*

9 minuts (XX)

DIA 20: 28 de setembre 

És tardor tot i que sembla estiu encara. I no és pel canvi climàtic avui.

Dijous, migdia, sol, calor, alegria entre la gent que celebra la durada del bon temps, però s’està fent fosc de cop i volta. Veig que alguns veïns han agafat aquelles ulleres de sol especials i han sortit al carrer, entusiasmats, a mirar cap al cel. Pensen que és un eclipsi de sol brutal...

Fa 9 minuts he abraçat molt fort el meu home i el meu fill i els hi he dit “Ho sento” mentre el fred ens sorprenia a fora, i quan el nen ha dit “Tinc fred, tornem a dins?”, tot el pes de la realitat ens ha caigut al damunt com un cop mortal.

*

9 minuts (XIX)

DIA 19: 27 de setembre 

Alguns rellotges estan començant a fallar, no s’han aturat però les manetes van molt més lentes. El meu home acaba d’anar a comprar piles, la veïna també i han rigut de la casualitat tot comentant que els aparells ja no duren tant com abans... 
Jo sé que no n’és cap de coincidència, és la proximitat del maleït forat negre que està desestabilitzant alguns aparells a hores d’ara. 
Mentre el nen mira la tele i son pare torna del súper, escolto música. No puc parar d’escoltar aquesta cançó. La poso una i altra vegada com un etern retorn. Sé que el final s’apropa, però em sembla que si es van repetint les notes podré allargar aquest dia, aquesta tarda, aquest moment, el moment del comiat.

"And the stars look very different today..."







*

9 minuts (XVIII)

DIA 18: 26 de setembre 

I si ho explico tot? Em creuran? Em sentiré millor si descarrego en algú altre el pes, la responsabilitat de saber que el final de la Terra està a tocar? Sóc més valenta si m'ho callo? Estaré preparada quan arribi el final? Existeixen el herois?

No falta gaire. Aquest matí he tornat a utilitzar el simulador Petrov i ha calculat que l'IGR J17091-3624 ja està a prop de la Terra, és a dir, que abans d'acabar la setmana la trajectòria del seu pas ens atreurà amb la força d'un imant gegantí. Un puto imant. I ens engegarà a la merda.

*

9 minuts (XVII)

DIA 17: 25 de setembre 

Avui a classe hem fet un debat sobre el temps: definició, lleis, etc, i després hem parlat de com aquest tema ha inspirat molts creadors. 

Hem analitzat alguns aspectes de “La màquina del temps”, “Looper”, “Doce monos” i de “Regreso al Futuro”. Els he explicat que la meva pel·li preferida és “Atrapat en el temps”, l'hem comentat també entre riures (era el primer cop que reia des de feia molts dies) i hem criticat totes les errades que contenen: totes mostren paradoxes temporals. 

He acabat la classe insistint en què el temps és relatiu, pot dilatar-se i contraure’s però no pot retrocedir. 

NO   POT   RETROCEDIR.

*

9 minuts (XVI)

DIA 16: 22 de setembre 

Amb el pas dels anys el fred de la superfície terrestre es farà tan extrem (d’uns -240ºC) que els gasos de l’atmosfera es condensaran i cauran a la superfície com si fos neu. 

Al final l’atmosfera es col·lapsarà i cobrirà el planeta d’oxigen, hidrogen i altres gasos solidificats. Serà el final definitiu del nostre planeta.

Miro cap al cel sense esperança: no ens queden gaires dies. 

Espero que la NASA hagi descobert ja com viure en algun altre planeta.

*

9 minuts (XV)

DIA 15: 21 de setembre

En pocs mesos els animals moriran de fred o de gana, només aquells que estan acostumats a regions fredes sobreviuran una mica més. 

En un any la temperatura mundial haurà baixat a -73ºC, o sigui, només serà habitable el fons marí. La resta serà un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens.

*

9 minuts (XIV)

DIA 14: 20 de setembre

Sense Sol el refredament de la Terra no serà immediat, però sí molt intens: en una setmana s’arribarà al voltant de 0ºC a tot el planeta. Les plantes es moriran en pocs dies (altres trigaran setmanes) per manca de fotosíntesi, per tant, la producció d’oxigen s’aturarà i començarem a gastar la reserva que en té l’atmosfera.

M’adono que estic respirant força agitada i dic als alumnes que la classe ha acabat.

*

9 minuts (XIII)

DIA 13: 19 de setembre 

Els va agradar la idea ahir als meus alumnes, el repte, el darrer que resoldran. Avui, en canvi, he començat la classe llegint-los un poema de Jorge Tellier, aquest: 

El día del fin del mundo 
será limpio y ordenado 
como el cuaderno 
del mejor alumno del curso. 
El borracho del pueblo 
dormirá en una zanja, 
el tren expreso pasará 
sin detenerse en la estación 
y la banda del regimiento 
ensayará infinitamente 
la marcha que toca hace veinte años en la plaza. 
Sólo que algunos niños 
dejarán sus volantines enredados 
en los alambres telefónicos 
para volver llorando a sus casas 
sin saber qué decir a sus madres, 
y yo grabaré mis iniciales 
en la corteza de un tilo 
sabiendo que eso no sirve para nada. 
Los amigos jugarán fútbol 
en el potrero de las afueras. 
Los evangélicos saldrán a cantar a las esquinas. 
La anciana loca paseará con quitasol. 
Y yo diré para mí mismo: ‘El mundo no puede terminar 
porque las palomas y los gorriones 
siguen peleando por la avena en el patio’. 

(Poemas del país de nunca jamás, 1963) 



Els ha sobtat que així d’entrada em posés a llegir versos, són tan científics... Però han escoltat atentament, i sense preguntar-me res s’han posat a treballar com cada dia. 
Mentre ells treballen, escric aquí i torno a llegir el poema, ara en silenci. Així no tinc tanta por ni em sento tan sola.


*

9 minuts (XII)

DIA 12: 18 de setembre 

Una altra nit gairebé sense dormir, una altra nit observant el cel amb el telescopi. Una altra nit esperant el final, comptant els dies que ens queden, guardant el secret i pensant que aviat els nostres cossos desapareixeran... 

Se m’ha acudit que avui, a classe, demanaré als alumnes grans, els de Física 2, que desenvolupin hipòtesis sobre el possible pas de l’IGR J17091-3624 a prop del sistema solar a veure si algun d’ells aconsegueix esbrinar el que passarà aviat.

Me'n vaig a treballar.

*

9 minuts (XI)

DIA 11: 15 de setembre 

Divendres ja... 

El meu home m’està esperant per sortir a sopar amb uns amics. La cangur acaba d'arribar i ell em repeteix que m’afanyi o farem tard. Des de l'habitació li he dit que baixo de seguida (el temps que trigui en apagar l’ordinador i dissimular amb maquillatge que he estat plorant un altre cop). No tinc gens de ganes de festa; podria posar una excusa per no anar-hi, per exemple que no ha parat de ploure en tot el dia i m'ha agafat fred, però seria estrany si em quedés a casa avui doncs celebrem l’aniversari d’una amiga que m'estimo molt. Em rebenta pensar que el seu dia serà l’última cosa que celebrarem.

*

9 minuts (X)

DIA 10: 14 de setembre 

Hi ha una frase de la pel·li d’ahir que m'havia passat desapercebuda el primer cop que la vaig veure, però avui m’ha estat colpejant amb insistència. No me la puc treure del cap i per això he decidit començar les classes comentant-la amb els meus alumnes: “La atmosfera terrestre es en un 80% nitrógeno. Nosotros no respiramos nitrógeno. La plaga sí, y a medida que se propaga, el aire recibe cada vez menos oxígeno. Los últimos en pasar hambre serán los primeros en asfixiarse. La generación de tu hija. Será la última que sobreviva en la tierra”. 

Ara la repeteixo: penso en el meu fill, en la seva generació i en tot allò que no coneixeran.

*

9 minuts (IX)

DIA 9: 13 de setembre

El nen ja dorm i com és aviat li he proposat al meu home obrir una ampolla de cava i veure una pel·li. Primer s’ha estranyat i m’ha dit, Cava un dimecres? Bé, per què no? 

Brindaré per avui i sobretot brindaré per demà, l'últim primer dia dels meus alumnes. Espero que vinguin feliços i que no notin la tristor que duc tatuada sota els ulls.

El meu home està consultant les opcions i m’ha deixat anar, I si tornem a veure “Interestellar”? No podia proposar-ne cap de més adient. 

Deixo el mòbil i agafo la copa: la pel·li està a punt de començar. 

*

9 minuts (VIII)

DIA 8: 12 de setembre 

El nen ha començat el cole aquest matí, però no m'he emocionat com altres anys perquè estic ratllada. No em rendeixo, no em conformo amb els resultats i cada dia torno a recalcular el desastre amb el simulador. 

Encara que introdueixi noves dades, una i altra vegada em diu el mateix: la Terra sortirà de la seva òrbita i començarà a desplaçar-se en línia recta. Inevitablement. Quin desastre, joder...!!! 

Això significa que en 8 minuts i 20 segons, el temps que triga la llum a desplaçar-se des del Sol, ens envairà una foscor absoluta. Una foscor letal.

*

9 minuts (VII)

DIA 7: 11 de setembre 

La vida a la Terra té els dies comptats i per això no puc dormir. A més, faig esforços enormes per mantenir la calma i no plorar davant ningú. L’altre dia, aprofitant que encara no hi ha alumnes a l'institut, en una reunió d’equip docent vaig estar a punt d’explicar-ho tot a un company astrofísic, però estava tan orgullós i feliç explicant-me com la seva nena havia dit “papa” per primera vegada que em vaig fer enrere i vaig parlar-li de les vacances d’estiu i dels grups que faig aquest any.

*

9 minuts (VI)

DIA 6: 8 de setembre 

Vam ser massa optimistes, a classe, aquell any i no vam predir correctament la trajectòria que està seguint l’IGR J17091-3624  (o no la vam voler encertar). Aquest forat negre cabró seguirà el seu camí, el puto camí de la destrucció. 

No absorbirà cap planeta del nostre Sistema perquè no passarà tan a prop. Però segons els càlculs definitius que he tornat a fer aquest matí amb el simulador Petrov, la seva tirada gravitatòria modificarà la trajectòria del Sol i tots els planetes que hi giren al voltant descarrilaran... 

D-E-S-C-A-R-R-I-L-A-R-E-M!!!

D-E-S-C-A-R-R-I-L-A-R-E-M!!!

D-E-S-C-A-R-R-I-L-A-R-E-M!!!

*