dilluns, 31 de desembre del 2018

Llista 2018





Avui acaba 2018 i, tot i que no acostumo a fer llistes al final de l'any, n'he feta una. 
He triat els llibres que més m'han agradat o sorprès dels que he comprat/llegit en paper aquest any i als qual no he dedicat una entrada en aquest blog. Són els 14 de la imatge. Un cop triats, què em crida l'atenció?

1. He llegit molts més llibres de poesia (8/14), la majoria són escrits per dones i de l'editorial La Bella Varsovia. Si n'hagués de triar només un per rellegir seria Cesto de trenzas de Natalia Litvinova.
Després, de relats (4/14), i només 2 novel·les. Què no me n'he comprat, de novel·les? Sí,  i tant, això vol dir que se m'han quedat a la pila dels pendents.

2. Dels 14 la majoria són llibres escrits per dones. M'agradaria que destaquessin també en narrativa, les escriptores, tant en breu com no. Em sembla que aquest àmbit el tenim pendent a l'hora de publicar. Si mirem el catàleg de qualsevol editorial, veurem que en aquest gènere les dones tenen una presència gairebé simbòlica.
Si n'hagués de destacar un només, triaria Frankenstein resuturado publicat per Editorial Alrevés; es tracta d'un volum de 21 relats, 21 il·lustracions i 2 propostes musicals que responen a la pregunta Què hauria passat si la criatura hagués nascut al 2018 i no al 1818? Una idea i unes històries molt originals.

Fins aquí la llista. Que el 2019 vingui carregat de narradores i lectures!!


*

diumenge, 23 de desembre del 2018

María Bastarós, Amigas I





Desembre, vacances, Nadal i una recomanació: llegiu la María Bastarós (Saragossa, 1987) historiadora de l'Art, gestora cultural, fanzinera i creadora de la plataforma cultural feminista QuiénCoñoEs

Per desitjar-vos bones festes he triat un poema feminista de la María, un poema que he repetit molts cops per divertit i sincer.

A més de poemes, si us ve de gust, podeu llegir la seva prosa potent a Historia de España contada a las niñas que ha guanyat el premi Puchi Award. En aquesta ENTREVISTA, en parla en detall sobre el llibre i el feminisme, un regal perfecte per aquestes dates.





Aquí el poema, 'Amigas I', per fer-vos pensar i somriure:


AMIGAS I 

A veces sueño 
con la amiga feminista definitiva
La conoceré en una rave 
se me acercará 
sigilosa 
con oscilantes pasos de Doctor Martens 
y un trozo de pastilla en la mano 
y me dirá: 
Toma tía 
un cuartito pa ti sola 
como la Virginia Woolf


*

diumenge, 9 de desembre del 2018

Emilia Pardo Bazán, precursora





Avui em ve de gust recordar una curiositat relacionada amb la gran Emilia Pardo Bazán. Segurament serà recordada sempre per Los pazos de Ulloa (1886), una gran novel·la naturalista, però crec que la seva millor obra és La Cuestión palpitante (1883), un assaig sobre el Naturalisme on demostra tota la seva genialitat i també l'admiració per Émile Zola.

Doncs bé, què li va passar a la bona de doña Emilia? Fem una mica d'storytelling.
Emilia vivia en una època on era extraordinari que un home respectés les idees d'una dona i el pare de la jove escriptora ho feia, fet que va marcar la seva vida. 
Es va fer escriptora i en un viatge a Anglaterra li van parlar de John Stuart Mill, un filòsof insòlit: havia dit en públic que el mèrit de la seva obra estava en l'excel·lència de la seva esposa. Increïble.
L'Emilia es va emocionar tant que va decidir que havia de portar aquelles idees a España i el 1892 va començar a escriure-les en una col·lecció d'articles titulats "La biblioteca de la mujer".
Els primers números parlaven del llibre "La esclavitud femenina" de l'Stuart Mill, però en els últims redactava receptes de cuina; què li va passar?!?! Ella mateixa ho explica:
"Cuando fundé "La Biblioteca de la Mujer", era mi objetivo difundir en España las obras del Alto Feminismo Extranjero. He visto, sin género de duda, que aquí a nadie le preocupan gran cosa estas cuestiones. Y a la mujer, aún menos. Aquí no hay sufragistas, ni mansas ni bravas. En vista de lo cual, y no gustando de luchas sin ambiente, he resuelto prestar amplitud a la sección de Economía Doméstica de dicha Biblioteca, y ya que no es útil hablar de derechos y adelantos femeninos, tratar gratamente de cómo se prepara escabeche de perdices y la bizcochada de almendra.

Quina llàstima.


*


divendres, 30 de novembre del 2018

II CatCon





El cap de setmana passat, 24 i 25 de novembre, es va celebrar la II CatCon a Vilanova i la Geltrú, de nou (en aquesta ocasió a l'Auditori Eduard Toldrà, un espai de luxe). Va ser un cap de setmana intens amb moltes xerrades, entrevistes i punts de vista molt interessants del gènere.
M'encanta que se celebri a Vilanova i, respecte a l'any passat, la primera convenció, he de destacar que hi va haver més assistència, es va notar des de primera hora. Un altre punt a destacar en aquesta convocatòria és l'augment de protagonisme de les autores; ja era hora.

Totes les xerrades a les que vaig poder anar em van encantar i si n'hagués de destacar només una seria la que ens va fer l'Oriol Serrano "Somien el xais amb música elèctrica" per la seva originalitat en l'anàlisi de les diferents maneres de tractar la música en les pel·líucles de ciència ficció; em va semblar molt original.

A més de les xerrades, es van fer presentacions de llibres, lectures, vermut i el lliurament dels Premis Ictineu, dissabte a la nit després d'un sopar obert al públic.
En resum, un altre èxit i una feina ben feta i ben organitzada que espero es continuï celebrant per molts anys més a la meva ciutat.


*

diumenge, 18 de novembre del 2018

Barri literari





Com seria el barri literari dels escriptors?

Aquesta imatge ens dibuixa aquest espai impossible, però perfecte en la seva imperfecció: la Casa Usher, Cims Borrascosos, Mansfield Park, Dune...

Com l'autor és John Atkinson i ha escrombrat cap a casa, afegiria al meu barri personal Macondo i Vetusta.

Algun altre lloc imaginari preferit?


*

diumenge, 28 d’octubre del 2018

Balcons que escupen mitges





Diumenge passat vaig presentar al Lotus Balcons que escupen mitges, el darrer llibre que he escrit, un volum de relats que m'ha publicat El Cep i la Nansa.

Vaig tenir la sort que l'Antoni Munné-Jordà m'escrivís un text magnífic per a presentar-lo que ens va obrir la gana a tots, i que molts amics i amigues poguessin acompanyar-me; gràcies de nou!

A més, el llibre compta amb un pròleg fantàstic escrit per en Jordi Masó, un pròleg que explica molt bé el que hi trobareu en llegir-lo: "Concreció estilística, ambients llòbrecs, arguments pertorbadors, pinzellades perverses, humor negre: aquests són els elements que hauré de tenir en compte si algun dia em decideixo a escriure un conte a la manera de la Raquel Casas Agustí". 
També té unes il·lustracions genials de la Raquel Boucher, un luxe tot plegat!

I per últim, vull agrair la feina de la Ivet Moreno i la Rita Davila: m'han fet unes fotos meravelloses per a la coberta i un potent booktrailer. Tenen un talent increïble i no puc estar més orgullosa de la seva feina i d'haver-les tingut d'alumnes. 





*La propera presentació del llibre serà a Ribes, a la Biblioteca Manuel de Pedrolo el dissabte 10 de novembre a les 12h.


diumenge, 14 d’octubre del 2018

Lady Stuff, dones sense filtres





Avui, una mica de color per distreure'ns de la pluja. I res millor que el darrer llibre de la Loryn Brantz, una il·lustradora de Nova York, reconeguda amb diversos premis, que ens mostra amb molt d'humor el dia a dia de qualsovol dona.

El llibre té diferents apartats i aquestes són algunes de les vinyetes que més m'han agradat:

Manteniment personal:







Ambicions a la vida:







Auto-cura:










Conducta social:






Segur que ens reconeixem en més d'una, de dues i de tres de les situacions que ens dibuixa, situacions diàries plenes d'humor. Humor sempre, malgrat la pluja i el final de tres dies de festa fantàstics.



*Es pot llegir en català, castellà i anglès (les versions traduïdes, Casa Catedral -Enciclopèdia Catalana-).


*

dijous, 4 d’octubre del 2018

Mark Twain: 7 consells




En Mark Twain també tenia consells per als qui escrivim, 7 consells molt útils que comparteixen altres autors (com el tema dels adverbis o deixar descansar els textos un temps). Són aquests:


1. Comença pels esdeveniments: Primer dona-li forma als fets, després podràs distorsionar-los tant com vulguis.

2. Escriu correctament: Utilitza una gramàtica correcta. Utilitza la paraula adequada, no la seva cosina segona. Pel que fa als adjectius, si en tens cap dubte, carrega-te'l. Déu només exhibeix els seus llamps i trons de tant en tant, per això ens criden l'atenció. Aquests són els adjectius de Déu. Si tu en mostres massa, de llamps i trons, el lector es cansa a poc a poc.

3. Sigues pacient i perseverant: No esperis tenir el llibre a la primera. Treballa, edita i reescriu.

4. Oblida't dels adverbis: Escriu la paraula "fotudament" cada vegada que vagis a escriure "molt". El teu editor ho esborrarà i el text serà com hauria de ser.

5. Posa-hi distància: Aixeca't de tant en tant per fer un tomb i deixar que els sentiments es dilueixin. Hi ha una sola cosa que no suporto i no suportaré: el fals sentimentalisme.

6. Sigues concís i directe: Empra un llenguatge simple i senzill; paraules curtes i frases breus. Aquesta és la forma d'escriure de l'època moderna i resulta la millor manera. Recorda: no deixis que flueixin els borrissols, les flors i la verborrea.

7. Comença quan creguis que has acabat: El temps per començar a escriure un article és quan creus que l'has acabat i n'estàs satisfet. En aquest moment comences a percebre amb claredat i lògica el que realment vols dir.


*

dimecres, 26 de setembre del 2018

Fotos de llibres


Els dies que estic molt cansada, els dies que se m'acumula la feina i cap al tard tinc ganes de llegir però se'm cauen els llibres de les mans, m'agrada mirar fotos de llibres bonics per relaxar-me.
És una mena d'exercici, un suplement quan només vull passejar la mirada per damunt de cobertes, prestatgeries, llibreries, pàgines i lletres.

Aquí deixo algunes d'aquestes fotos, no gaires o l'entrada es faria llarguíssima, perquè avui és un d'aquells dies. A gaudir-ne:














*

dimecres, 19 de setembre del 2018

Començar a escriure





Escriure és una de les poques activitats on qui la practica millora amb els anys. La qualitat de l'obra escrita augmenta amb el pas del temps per l'acumulació d'experiència, pràctica i coneixement. 
Tot i així, hi ha autors que no s'han animat a escriure la primera novel·la (o publicar-la) fins ben entrada la maduresa. Alguns, fins i tot, no ho han fet fins una edat avançada, com per exemple José Saramago, qui no es posà a escriure fins que es va jubilar. M'imagino que no tenia massa temps lliure per a fer-ho abans, o potser tenia altres prioritats.

Aquesta gràfica recull els casos més singulars i serveix per animar tots aquells que escriuen i encara no s'han plantejat publicar, o per qui té al cap un munt d'històries interessants i no troben el moment adequat per posar-les en paper (o en una pantalla).

Que en Raymond Chandler publiqués el seu primer relat als 45 vol dir que no hi ha pressa i que tenia un munt de contes preparats al calaix.


*

dijous, 6 de setembre del 2018

Punts de llibre diferents





Els lectors necessitem punts de llibre. I n'hi ha molts, moltíssims. N'hi ha per a tots els gustos, de totes les formes i materials. N'hi ha de bonics, de pràctics, de senzills i d'elaborats. N'hi ha que són molt originals i creatius, com aquests:



















Però no volia parlar d'aquests, sinó d'aquells que utilitzem quan anem amb pressa o no tenim a mà un punt de llibre qualsevol. I són aquests:




El meu preferit és la cua de gat, però no el podré provar com a punt de llibre perquè no tinc gat.


*

dissabte, 25 d’agost del 2018

Avui el blog fa set anys i...





Que avui el blog fa 7 anys! Un número preciós i a més no m'he oblidat que avui era avui :)

Són 7 anys on ha passat de tot; perquè són anys de comentaris, lectures, opinions, poesia, contes, premis, recomanacions, humor, celebracions, curiositats...

I per celebrar-ho res millor que una boníssima notícia: aquesta tardor estarà carregada de novetats literàries en català i una d'elles serà meva, seeeeeh!!

La foto, de la Ivet Moreno, n'és una pista. Aviat, més.

Gràcies per llegir-me i un brindis a la vostra salut ;)






*


dissabte, 18 d’agost del 2018

82 anys sense Lorca





El 18 d'agost de 1936 van matar a Lorca. Tenia 38 anys i avui en fa 82 d'aquell dia. Les seves restes encara no s'han trobat. Diu Ian Gibson (especialista en l'obra i la vida del poeta) en una entrevista de fa un parell de dies que Lorca és el desaparegut més plorat del món i assenyala on podrien trobar-se els seus ossos: 


Molt s'ha escrit avui a les xarxes i a la premsa sobre la seva mort. Només un record avui, aquí en forma de poema.
L'any 1929 viatjà a Nova York amb una beca i escrigué aquest poema que sona com una premonició, com si conegués el seu destí. Gaudiu-lo:


Cuando se hundieron las formas puras
bajo el cri cri de las margaritas,
comprendí que me habían asesinado.
Recorrieron los cafés y los cementerios y las iglesias,
abrieron los toneles y los armarios,
destrozaron tres esqueletos para arrancar sus dientes de oro.
Ya no me encontraron.
¿No me encontraron?
No. No me encontraron.
Pero se supo que la sexta luna huyó torrente arriba,
y que el mar recordó ¡de pronto!
los nombres de todos sus ahogados.



Fragment de la "Fábula y rueda de tres amigos", de Poeta en Nueva York.




*


dilluns, 6 d’agost del 2018

Recomanacions estiu '18: El conte de la Serventa





Una de les recomanacions indiscutibles per aquest estiu és llegir El conte de la Serventa de la Margaret Atwood i mirar la sèrie que n'han fet, si més no, la primera temporada que és la que n'adapta el volum.
Aquests són alguns dels protagonistes:




Es tracta d'una distopia que podria arribar a ser tan real, tot i que es va escriure l'any 1984, que fa por.

També és indiscutible la influència que està tenint en la societat. Una prova la tenim a Argentina on algunes dones es van manifestar contra la penalització de l'avortament vestides com les serventes de la novel·la:




Per no donar més detalls, només una cita curiosa, una prohibició compartida per més autors de distopies: la lectura de llibres. 
La Margaret Atwood escriu, amb la veu de la protagonista, l'Offred:

"A tots els panys de paret, però, hi ha prestatgeries, i són plenes de llibres. Llibres, llibres i més llibres, tots a l'abast, sense portes ni panys. No m'estranya que no puguem entrar aquí. Això és un oasi de coses prohibides. Haig de fer un esforç per no fixar-hi la mirada".





*