dimecres, 28 de febrer del 2018

A la cuina amb 'A la cuina amb Kafka'





Ja és a les llibreries Baking with Kafka, traduït al castellà per Carlos Mayor Ortega i editat per Salamandra Graphic. Té un total de 160 pàgines plenes d'humor fi a un preu de 18 euros.
Fa gairebé un any en Tom Gauld ens anunciava la preparació d'aquest volum i la propera aparició (a la tardor passada), en anglès. Quan em vaig assabentar li vaig dedicar una entrada perquè és un autor que m'agrada i segueixo; de fet sovint utilitzo alguns dels seus dibuixos a les xarxes i també per aquí.
Així que de seguida me'l vaig comprar, me'l vaig llegir i vaig anar a la cuina a fer-me una foto amb Kafka a la cuina. Després he rellegit algunes de les pàgines, he tornat a riure i el recomano molt perquè no és fàcil fer humor sobre en món de la Literatura i menys encara fer-ho tan bé. De tant en tant cal treure-li solemnitat a tot allò que envolta el fet d'esciure, els escriptors i els llibres i fer-ne paròdia.

Què hi trobem, al llibre?

1. Vinyetes de crítica social o política:

 





2. Crítica purament literària
     a) A la lectura:



      b) A l'escriptura:



      c) A la literatura en general:



3. Sobre la vida diària dels lectors:



4. Crítica novel·lística:



5. Consells útils:




6. Noves tecnologies literàries:



L'humor d'en Tom Gauld és agut, es reconeix en qualsevol il·lustració i a més té un punt de crítica i d'incomoditat que el fan únic.


*

dimarts, 20 de febrer del 2018

Marc Granell i el simulacre





Marc Granell és un dels poetes més estimats, estudiats, celebrats i seguits de les lletres valencianes. A finals d'any es va publicar un recull de tota la seva poesia (1976-2016) en un volum editat per la Institució Alfons el Magnànim

En llegir la notícia de la publicació de seguida vaig pensar en un dels meus poemes preferits, en un poema de Granell titulat "Simulacre". L'he rebuscat entre els llibres en desordre que pul·lulen per casa, l'he trobat, l'he tornat a llegir i he confirmat que no ha envellit i que em continua agradant tant com sempre.
En té moltísims de poemes bons, boníssims, però aquest és encara el que triaria si només en pogués dir un de l'autor. Gaudiu-lo:


            SIMULACRE

               Els dies són llargs i estrets
               com corredors de menta
               embafosos i pulcres fins al vòmit.

               Sua la ciutat
               una pura misèria resignada.

               I sue amb ella i per ella i des d'ella.

               Sue finestres i façanes envellides.
               Sue el turment dels ossos quan pregunten.
               Sue l'estrèpit dels cotxes que no cessen.
               Sue el mutisme desl àngels al passeig.
               Sue la grua immòbil que amenaça.
               Sue infinites pupil·les desterrades.
               Sue portals decrèpits del migdia.
               Sue el desig penjat en els armaris.
               Sue el conyac que beuen els qui obliden.
               Sue la puta mentida sempre oberta.
               Sue la moto inquieta entre corbates.
               Sue esvorancs coberts de palla líquida.
               Sue pitreres immenses com exèrcits.
               Sue l'insult perennement inútil.

               Després em dutxe i em maquille i em prepare
               per seguir com sempre la funció i fer veure
               que tot està bé com està i si remugue
               de tant en tant és per fer-me la il·lusió
               que a vegades no sóc del tot aqueixa vaca
               eterna i dòcil que sabeu i contempleu
               amb el cor alleugerit,
               mastegat,
               pelfa.



*De Fira desolada. (Columna, 1991)



*

dimarts, 13 de febrer del 2018

Les millors cobertes de llibres





Avui he llegit que Anagrama ha actualitzat les cobertes de les novel·les de Nabokov. I han anunciat que la de Lolita ja no serà aquella clàssica on apareixia una noia llepant una piruleta, sinó que ara hi haurà una noia també, però patint. Un gran canvi, sobretot conceptual. Ja era hora de renovar-la!

Aquest canvi m'ha fet pensar en tots aquells llibres que tenen unes cobertes úniques, originals, precioses, llampants, senzilles, curioses, típiques, divertides, intrigants, clàssiques, modernes, avorrides...  
Sovint jutgem un llibre per la coberta, o en comprem un per la mateixa raó, o el rebutgem, tant se val, però està clar que moltes editorials les treballen i aconsegueixen un producte únic. D'altres prefereixen la senzillesa o la continuïtat d'una línia concreta. De totes maneres, n'hi ha que són petites obres d'art. Aquí una selecció per gaudir-ne:























*

dimecres, 7 de febrer del 2018

Literatura infantil per països


L'altre dia vaig trobar aquest mapa d'Europa que recull els millors llibres de literatura infantil per països (i llengües). N'hi ha uns quants de clàssics coneguts per tothom i d'altres que no ho són tant.
No podia faltar el Petit Príncep en francès, Pinoccio en italià o Platero y yo en castellà.






Llavors em vaig preguntar quin seria en català el llibre triat... Vaig pensar-hi bastant i al final vaig tenir clar que el llibre infantil que devem tenir totes les famílies a casa és qualsevol versió de la llegenda de Sant Jordi; n'hi ha tantes! Segur que el mapa tindria una bella il·lustració del cavaller carregant-se el drac.
Nosaltres tenim aquest i cal recordar que com és d'aquests pop-up al pobre drac li falta part del cap i de la cua. I potser alguna cosa més en d'altres pàgines... Visca Sant Jordi!





*