Fa uns mesos Proa va publicar una àmplia selecció dels gairebé 1800 poemes que l'Emily Dickinson (1830-1886) va escriure sense intenció de publicar (a excepció de 3 o 4); una edició dels poemes en català a cura de Marcel Riera que du el títol Aquesta és la meva carta al món.
La coberta té una il·lustració de flors i estic segura que és a propòsit: l'Emily va fer un preciós herbari durant molt anys.
Hi ha un quadre de quan era petita on apareix amb els seus germans, Austin i Lavinia, amb un llibre de botànica (segurament) a les mans i una flor premsada, molt significatiu:
L'Emily es va interessar per la botànica des de petita i en va estudiar d'adolescent. Com no li agradava gaire sortir de casa (i passà els darrers anys de la seva vida gairebé sense sortir de la seva habitació), ajudava la seva mare al jardí i es dedicà a recollir flors: per al seu herbari en va agafar 424 de la regió d'Amherst, Massachusetts, on vivia.
L'herbari és una preciosa composició de 86 pàgines, està folrat amb pell i es pot consultar gràcies a la digital·lització que en va fer la Universitat de Harvard: HERBARI.
Una curiositat destacable seria una pàgina on apareixen vuit tipus diferents de violetes, flor que apareix sovint en els seus poemes, potser era la seva flor preferida?
L'àlbum original es troba a la Harvard Houghton Rare Book Library, però actualment no pot ser consultat, ni tan sols pels experts, degut a la seva fragilitat.
*
