dilluns, 2 de novembre de 2015

Arriba novembre






Arriba un altre cop novembre i amb ell sempre em torna el meravellós poema de Claudio Rodríguez (1934-1999), el poeta hiperrealista, potser el millor poeta en llengua espanyola de la segona meitat del segle XX. 
Arriba un altre cop novembre, que és el mes que més m'estimo perquè sé el seu secret, perquè em dóna més vida.


Llega otra vez noviembre, que es el mes que más quiero
porque sé su secreto, porque me da más vida.
La calidad de su aire, que es canción,
casi revelación,
y sus mañanas tan remediadoras,
su ternura codiciosa,
su entrañable soledad.
Y encontrar una calle en una boca,
una casa en un cuerpo mientras, tan caducas,
con esa melodía de la ambición perdida,
caen las castañas y las telarañas.
Estas castañas, de ocre amarillento,
seguras, entreabiertas, dándome libertad
junto al temblor en sombra de su cáscara.
Las telarañas, con su geometría
tan cautelosa y pegajosa, y
también con su silencio,
con su palpitación oscura
como la del coral o la más tierna
de la esponja, o de la piña
abierta,
o la del corazón cuando late sin tiranía, cuando
resucita y se limpia.
Tras tanto tiempo sin amor, esta mañana
qué salvadora. Qué
luz tan íntima. Me entra y me da música
sin pausas
en el momento mismo en que te amo,
en que me entrego a ti con alegría,
trémulamente e impacientemente,
sin mirar a esa puerta donde llama el adiós.

Llegó otra vez noviembre. Lejos quedan los días
de los pequeños sueños, de los besos marchitos.
Tú eres el mes que quiero. Que no me deje a oscuras
tu codiciosa luz olvidadiza y cárdena
mientras llega el invierno.



De El vuelo de la celebración (1976)


*

dimarts, 27 d’octubre de 2015

Vídeo-resum Poemes per Ciutat Juárez


Avui deixo aquí el vídeo del recital per Ciutat Juárez del passat dia 2.
Gràcies a tots els qui vau venir a escoltar-nos.
Gràcies per col·laborar.
I per dedicar una estona a la poesia.
I per fer-me companyia.
I per portar-me a beure.
I per riure amb mi.






*

diumenge, 18 d’octubre de 2015

Frankie ja no és amb mi

El Frankie és un dels meus personatges literaris preferits. I l'any passat em va acompanyar sovint pels carrers d'Ingolstadt, i per la seva Universitat, lloc on la Shelley situa la seva monstruosa creació.
Avui, una imatge literària relacionada amb ell.
Frankie ja no és amb mi.




*

dimecres, 30 de setembre de 2015

Lectures per Ciudad Juárez






El proper divendres dia 2 d'octubre l'associació Mézclate conmigo fa un acte en contra de la violència i a favor de la justícia i la pau al Teatre Principal de Vilanova a les 20h.
Aquí la nota de premsa amb tota la informació:

“De la jaula escapó un pájaro
en un poema derramado por
una poeta estremecida de tu nombre”.


Fragment del poema Alguien habló de ti (Susana Chávez, 1974-2011)

El 6 de Gener de 2011 van assassinar a Ciudad Juárez a la poeta i activista Susana Chávez. Per ella i per totes les víctimes que ha causat el crim organitzat a Ciudad Juárez, i a tot Mèxic, en especial en el nom i el record dels 43 estudiants de Ayotzinapa, desapareguts el 26 de Setembre de 2014, alcem les nostres veus contra la violència i la por.
El 2 d'Octubre se celebra el V Encuentro Escritores por Ciudad Juárez. Un acte que va més enllà de la literatura i de la creació artística, una trobada que pretén moure consciències i despertar la solidaritat de tots els pobles i ciutadans del mon que volen unir-se a aquesta manifestació en contra del feminicidi, la violència i la impunitat.
L'Associació Mézclate Conmigo i Vilanova i la Geltrú es fan ressò d’un reclam on el protagonisme el té la paraula, la recuperació dels espais públics i la convivència ciutadana.
Ciudad Juárez i Ayotzinapa són avui dia icones universals on s'emmirallen moltes ciutats i pobles de tot el planeta que pateixen les conseqüències de la violència, el crim, la impunitat i la injustícia. Per això, aquest acte reivindicatiu pren major importància, unint a pobles i persones dels cinc continents en una mateixa veu.
El 2 d'Octubre a les 20:00 al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, poetes, escriptores i escriptors de diferents orígens ens ajuntarem en cos i vers a la resta d'actes que, aquell mateix dia, es realitzaran en ciutats de diferents països. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de VNG i de la revista cultural Raíces al Aire.
Hi participen: Mercè Foradada, Teresa Costa-Gramunt, Cristina Grisolía, Montserrat Lago Lafuente, Francisco Javier Solé Ribas, Joan Martorell, Juliana Mediavilla, Dolors Juan, Rosa Suñé, Anna Bertrán, Raquel Casas, Luz Cassino. A més hi haurà música a càrrec de l'Escola de Música Mestre Montserrat de Vilanova.

Vine i participa en un recital on tots i totes hi tenim veu.

*

diumenge, 20 de setembre de 2015

La nina


Al final va ser el cosí de Lleida qui va acabar amb la molèstia, doncs el gos en qui tots confiàvem s'havia amagat sota la taula. Fou un gran alleujament per a tota la família: agafà la nina pels cabells i li arrancà el cap. Després del silenci s'escoltaren sospirs i algun jaerora, i la nena es va atrevir a somriure, fins que va tornar la música i el cap començà a taral·lejar des de terra una cançó encara inèdita de Kurt Cobain.






*

dimarts, 25 d’agost de 2015

4 anys d'historietes


Sí! Avui fa 4 anys que vaig començar amb aquest bloc, quatreeee; 1, 2, 3, 4!!

I com ho celebro? Doncs cantant i ballant!








I ballant...









I ara, vaig a arreglar-me el cabells ;)








Per molts anys més!!




*

divendres, 21 d’agost de 2015

Escarabat


Com que em vaig quedar sola a la barra, el barman em va confessar que sabia dir escarabat en 56 llengües, 15 de les quals eren romàniques.






*

diumenge, 16 d’agost de 2015

Made in Galiza






Aquest dies he llegit la versió catalana de Made in Galiza de Séchu Sende, traduïda per Mònica Boixader al català amb el títol La venedora de paraules (RBA LA Magrana), un llibre de relats escrits des de l'amor a la llengua, a la llengua gallega en aquest cas. Però aquest homenatge que fa l'autor es pot traslladar a qualsevol llengua en minoria.
En gairebé tots els contes la llengua, les lletres, la parla n'és la protagonista des de diversos punts de vista. Fins i tot algunes històries són una mena de manifest literari a favor de l'ús del gallec en tos els àmbits, de la seva difusió, de l'ensenyament i aprenentatge, i sobretot de la negació a acceptar la seva desaparició.
També hi ha algun relat més poètic o fantàstic on la llengua ja no és la protagonista sinó els personatges que hi apareixen, com per exemple aquí:




En alguna altra història es barreja tot, com en "Una dona i un home pel camí". Un petit fragment: 

-I com és això de tornar al país on ja ets?
- És com veure-ho tot per primera vegada. Mira aquella muntanya, és com si acabés de descobrir-la, com si mai no l'hagués vist abans, com si retornés d'un viatge molt llarg, i això que visc aquí des de sempre. La meva emoció és intensa, com si estigués descobrint alguna cosa inesperada i, amb tot, estic tornant a casa meva. Aquest és el meu país, mai no vaig dir-li adéu, mai vaig marxar amb vaixell mar enllà. Sempre he viscut aquí. I ara hi retorno.

Hi ha històries crues, i belles, i també tendres com la titulada "El paracaigudes" on la protagonista és una iaia amb poca memòria que només desitja un paracaigudes per marxar a algun lloc on encara parlin com ella i l'entenguin, on encara parlin en gallec.
Aquesta obra va ser publicada per primer cop en gallec l'any 2007; és tot un clàssic a la seva terra i es llegeix a les escoles. També ha estat traduït al basc, kurd i turc. No m'estranya l'èxit perquè l'autor mostra amb orgull la seva preciosa llengua.


*

divendres, 7 d’agost de 2015

La bústia


Aquest matí, en veure la bústia buida una altra vegada, m'he adonat que no rebo prou cartes. Me'n vaig a casa ara mateix a escriure-me'n una.








*


dimecres, 15 de juliol de 2015

12 consells per escriure contes segons Roberto Bolaño





Ahir va fer 12 anys que l'escriptor xilè Roberto Bolaño, considerat un dels 10 millors escriptors hispano-americans, va morir a Barcelona. Entre tot el que va escriure avui vull destacar els 12 consells que ens va deixar per escriure contes, 12 bons consells on només afegiria un nom al darrer punt: llegiu també Bolaño.


Como ya tengo 44 años, voy a dar algunos consejos sobre el arte de escribir cuentos:
  1. Nunca abordes los cuentos de uno en uno, honestamente, uno puede estar escribiendo el mismo cuento hasta el día de su muerte.
  2. Lo mejor es escribir los cuentos de tres en tres, o de cinco en cinco. Si te ves con energía suficiente, escríbelos de nueve en nueve o de quince en quince.
  3. Cuidado: la tentación de escribirlos de dos en dos es tan peligrosa como dedicarse a escribirlos de uno en uno, pero lleva en su interior el mismo juego sucio y pegajoso de los espejos amantes.
  4. Hay que leer a Quiroga, hay que leer a Felisberto Hernández y hay que leer a Borges. Hay que leer a Rulfo, a Monterroso, a García Márquez. Un cuentista que tenga un poco de aprecio por su obra no leerá jamás a Cela ni a Umbral. Sí que leerá a Cortázar y a Bioy Casares, pero en modo alguno a Cela y a Umbral.
  5. Lo repito una vez más por si no ha quedado claro: a Cela y a Umbral, ni en pintura.
  6. Un cuentista debe ser valiente. Es triste reconocerlo, pero es así.
  7. Los cuentistas suelen jactarse de haber leído a Petrus Borel. De hecho, es notorio que muchos cuentistas intentan imitar a Petrus Borel. Gran error: ¡Deberían imitar a Petrus Borel en el vestir! ¡Pero la verdad es que de Petrus Borel apenas saben nada! ¡Ni de Gautier, ni de Nerval!
  8. Bueno: lleguemos a un acuerdo. Lean a Petrus Borel, vístanse como Petrus Borel, pero lean también a Jules Renard y a Marcel Schwob, sobre todo lean a Marcel Schwob y de éste pasen a Alfonso Reyes y de ahí a Borges.
  9. La verdad es que con Edgar Allan Poe todos tendríamos de sobra.
  10. Piensen en el punto número nueve. Uno debe pensar en el nueve. De ser posible: de rodillas.
  11. Libros y autores altamente recomendables: De lo sublime, del Seudo Longino; los sonetos del desdichado y valiente Philip Sidney, cuya biografía escribió Lord Brooke; La antología de Spoon River, de Edgar Lee Masters; Suicidios ejemplares, de Enrique Vila-Matas.
  12. Lean estos libros y lean también a Chéjov y a Raymond Carver, uno de los dos es el mejor cuentista que ha dado este siglo.



*

dissabte, 11 de juliol de 2015

Premi Soler i Estruch de Narrativa





Torna el Premi Soler i Estruch de Narrativa convocat per l'Ajuntament de Castelló. I ho fa renovat. Una de les novetats és que els originals es poden presentar també per correu electrònic.

- Resum de les Bases:

 . Extensió: Obres de Narrativa inèdites en valencià/català/balear de 70 a 100 fulls (lletra Arial 12, espai 1.5)
. Dotació: 2000 euros i publicació a Bullent Edicions, a més d'una escultura de Josep Alfonso
. Termini: fins 31 juliol 2015
. Lliurament: 9 d'Octubre de 2015

Més informació sobre el premi AQUÍ.


*

diumenge, 21 de juny de 2015

Unes quantes coses boniques





"El que és important no són les coses en si mateixes, sinó l'aparença que deixen en el record, l'empremta, de fet, que en denuncia la recent desaparició. Vull dir el buit que deixen, la presència de l'absència".

Unes quantes coses boniques. Xuan Bello. Adesiara editorial, 2015



*

dimecres, 10 de juny de 2015

Cry baby





Johnny Depp ha fet 52 anys. Tothom el coneix, tots parlen d'Eduardo Manostijeras amb un sospir. Però jo el recordo la primera vegada que el vaig veure quan era una adolescent a Cry baby (1990) i em vaig fer fan total d'aquell noi rebel a qui anomenen El làgrima a una peli on plorava i acabava amb una petita llàgrima negra tatuada a l'ull esquerre. No es pot ser més guapo. També m'agrada molt a A qui estima Gilbert Grape (aquí vaig veure el Leonardo Di Caprio per primer cop també en un paper inoblidable) i a Dead Man, em semblen les seves millors actuacions, després s'ha anat hiperbolitzant.
Cry baby està ambientada als anys '50 i és una paròdia musical de les pel·lícules d'adolescents i d'instituts, una mica a l'estil de Grease però menys ensucrada. No va tenir massa èxit quan es va estrenar malgrat els actors (Depp, Amy Locane, Susan Tyrrel, Iggy Pop, Traci Lords o Willem Dafoe), en canvi ha anat adquirint fama amb els pas del temps i fins i tot s'ha convertit en una pel·lícula de culte.
A mi em va fer riure molt, té moments tan genials com aquests:













I aquí el tràiler:








I un dels moments de cançó:







No us vénen ganes mil de veure-la? 


Felicitats, Johnny!



*

dimecres, 3 de juny de 2015

Com escriure un poema de qualitat en 5 passos






Sovint ens preguntem com s'escriu un poema, un bon poema. He estat pensant molt sobre al tema i he trobat les claus per aconseguir-ho en 5 passos:

1. Abans de començar a escriure has de triar un tema i millor que sigui un tema sentimental universal com l'amor, l'amistat, la felicitat, la soledat (millor solitud si feu un poema).
També es pot escriure de temes menys transcendents, com ara les fantàstiques vacances d'estiu, la neu blanca i freda que s'obsrva a la muntanya o la caiguda de fulles daurades a la tardor.
Tanmateix, jo recomano algun tema menys suat, com per exemple, la pudor que fan els peus després d'una marató, la vida monòtona i solitària de l'escarabat comú o la vida de la dona que s'enamorà d'un tiranosaure rex.







2. El vocabulari és molt important en poesia, has de triar les paraules correctes: amor, passió, llum, foscor, tristesa, eufòria, gatet, floreta, rosa, llavis, sol, lluna, melangia, dolçor, vida, ... No poden faltar mai! I si et sembla que el poema està quedant repetitiu, utilitza el diccionari de sinònims i tria la més estranya, no importa si no entens el seu significat.
*Recomanació: escriu sempre els adjectius davant dels noms, fa molt de poeta.

3. El títol: ha de ser descriptiu i mega-evocatiu. Oblida't de posar només una paraula que el resumeixi, millor una frase senzilla, útil i precisa, com ara La lluna pàl·lida del capvespre; Tarda suau d'enamorats; Passeig per la riba del riu tranquil; Primavera dolça i trista; Petits ocells canten de bon matí a la finestra; La felicitat du el teu nom dolç; Mirant les gotes de pluja per la finestra; Petites flors blaves dins la sina; Besar uns llavis molsuts de maduixa; La llarga llum que m'enlluerna de lluny els ulls i els lliris.

4. Si domines les estrofes, et recomano que t'atreveixis amb un tercet encadenat o quartets infinits amb rima consonant. Oblida't del sonet que està molt vist i és molt fàcil de construir.
Si no ets tant de rima, si ets més aviat un hipster de la poesia, et pots arriscar amb els versos lliures sense rima, però amb bon ritme; ritme de rap, per exemple.

5. Figures retòriques, és a dir, recursos estilístics: a tope.
En poesia no val allò del "menys és més". Un poema sense figures és prosa, així que no et reprimeixis i posa'n pertot arreu. Si no ho sabies ja t'aviso que la reina és la metàfora, com no n'hi posis 5 o 6 no has escrit un poema. A més és ultra-important utilitzar anàfores, catàfores, al·literacions, sinestèsies, hipèrbatons, quiasmes, comparacions, personificacions i oxímorons. Tots junts, però un rere l'altre, esclar. 
Per on començar? Millor escriure els recursos per importància, de més a menys. Així quedarà un poema ordenat i precís.
*Recomanació: no oblidis posar, com a mínim, un correlat objectiu, sens dubte li dóna una qualitat excepcional al poema.

Per últim, quan tinguis enllestit el poema, llegeix-lo en veu alta, molt alta, a crits si pot ser.

Quan en tinguis uns quants d'aquests poemes de qualitat, els pots agrupar en un conjunt i tindràs un poemari, el podràs presentar a premis i ja seràs poeta; fàcil, oi?






**Consells:

- No esperis la inspiració, surt a buscar-la.
- A l'inici del poema, sota el títol, posa una cita d'algun autor/a de moda en estranger o, millor, d'algun autor desconegut, estranger també; així demostres que ets una persona llegida i culta.
- No oblidis els lectors principiants, aquells que s'inicien en la lectura de poesia i no en saben tant com tu: per a ells inclourem descripcions visuals, frases curtes i vocabulari senzill per facilitar-los la comprensió lectora.



*


dissabte, 23 de maig de 2015

Setmana de la Poesia amb l'Óscar





La setmana passada es va celebrar a diferents llocs i en diferents actes la Setmana de la Poesia. Sobretot a Barcelona, a la capital es concentren la majoria d'esdeveniments.
Però n'hi ha un que m'ha fet especial il·lusió perquè és una iniciativa particular per autèntic amor a l'art, en tots els sentits.

L'amic i poeta Óscar Sotillos ens va demanar a uns quants poetes amics si li volíem enviar un poema per penjar-lo a la biblioteca de la Facultat de Ciències de la Salut -Fundació Blanquerna- Universitat Ramon Llull, on ell treballa. Va tenir la bona idea d'imprimir i penjar els poemes per la biblioteca i deixar-los a l'abast dels alumnes perquè agafessin tots els poemes que volguessin. La mostra va durar del 12 al 18 de maig i em va dir que alguns poemes van volar sota el lema: "Colliu-los lliurement, compartiu poesia!"
Hi havia poemes de tota mena, fins i tot cal·ligrames i també acompanyats d'il·lustracions. Tot això ens demostra que la poesia encara interessa i que les iniciatives personals són originals i poc valorades, desgraciadament.

Els participants: 

Felipe Zapico
Bolo García
Raquel Casas
Agustín Calvo Galán
Antonio Bueno
Dídac Sinmás
J. M. Barbot
Abel Cantero
Mercè Mestre
Carlos G. Torrico
Miguel Agudo
María José Collado
Julio Oliva
Ana Pérez Cañamares
Jaume Muñoz
José García Obrero
Carol Gómez Pelegrín
José Blanco
Elisabeth Candina Laka
Josep Pedrals
Salva Soler
Gsús Bonilla
David Trashumante
Óscar Sotillos


Algunes imatges més del resultat: 








*

dimarts, 19 de maig de 2015

Riptide





Des que sóc a Alemanya hi ha una cançó que vaig escoltar un dia fred a la ràdio i que em va posar de tan bon humor que ja no em va importar la neu ni la foscor. Aquesta cançó em va tornant al cap una i altra vegada, així que vaig decidir buscar-la amb les poques frases que havia pogut entendre i retenir, per escoltar-la molt. I en trobar-la em va encantar la lletra sencera de Riptide i l'autor: Vance Joy, un jove australià de 25 anys.

Per conèixer-lo més, AQUÍ.

El vídeo és fantàstic també, així que com m'he convertit en fan total d'aquest noi i de la seva cançó la deixo aquí, la comparteixo perquè estic segura que us farà somriure, cantar i ballar:



Vance Joy - Riptide from Dimitri Basil on Vimeo.




- La lletra:


I was scared of dentists and the dark,
I was scared of pretty girls and starting conversations,
Oh all my friends are turning green,
You're the magicians assistant in their dream.

Oh, and they come unstuck

Lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

There's this movie that I think you'll like,
this guy decides to quit his job and heads to New York City,
this cowboy's running from himself.
And she's been living on the highest shelf

Oh, and they come unstuck

Lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

I just wanna, I just wanna know,
If you're gonna, if you're gonna stay,
I just gotta, I just gotta know,
I can't have it, I can't have it any other way
I swear she's destined for the screen,
Closest thing to Michelle Pfeiffer that you've ever seen, oh

Lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

Oh lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

Oh lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong
I got a lump in my throat 'cause you're gonna sing the words wrong.




*


dimarts, 12 de maig de 2015

Cites: Sharon Olds





Avui començo una altra secció, una on escriuré alguna cita/ fragment de llibres que m'he llegit i que m'han fet aturar, rellegir, pensar i sobretot m'han inspirat.
Com no sabia amb quina començar, trio uns versos de la poeta nord-americana Sharon Olds que està aquest dies per Barcelona celebrant la setmana de la poesia; i jo aquí, tan lluny, no la podré escoltar.

Una autora que es podria haver traduït al català ja.




"Soy una estudiosa de la guerra,
de hornos de gas, de asfixia, de cuchillos,
de ahogamientos, quemaduras, de todas las formas
en las que sufrí su amor".




*De Los muertos y los vivos. Bartleby editores, 2006


*

dijous, 7 de maig de 2015

Poesia catalana passada de moda


Per què la poesia catalana és tan carrinclona?
Tan repetitiva i avorrida?
Tan caduca?
Tan ensucrada i monòtona?
Tan previsible?
Tan descafeïnada?
Tan clàssica?
Per què és sovint tan mediocre?

No tota i no sempre (hi ha poemes de qualitat i autors/es que fan una bona feina), però ho és la majoria ara, i ho ha estat abans.

Per què no canviem el registre?
Per què no arrisquem d'una vegada?
Per què no som més innovadors?

Per què no escrivim poemes potents i atrevits?
Ens auto-censurem?
Hem de fer un pas endavant ja. Prou de recitals a crits, això és quedar-se a mig camí.

I per què dic tot això? Perquè comparo el que escrivim en català amb el que es fa alhora en castellà, per exemple, i hi ha un abisme. No veig cap autor ni llibre com ara els que publiquen La Bella Varsovia, El Gaviero Ediciones o fins i tot una més típica, Bartleby.

Us imagineu un llibre com Los estómagos de Luna de Miguel, en català? Jo no.
Us imagineu un llibre com Post coño de Gabby Bess, en català? Jo no.
Us imagineu una antologia de diversos autors sobre sèries de televisió com ara "Twin Peaks", "Doctor en Alaska", "Friends", "Los Soprano"..., titulada Serial, en català? Jo no!
Us imagineu una antologia com ara Mil novecientos violeta, en català? Jo no!
Us imagineu una antologia de joves autors com ara Vomit, en català? Jo no!

En altres llengües estan fent poesia moderna de debò; com diu a Mil novecientos violeta: "Es fuerza. Es rabia. Es poesía".

Estem passats de moda. És hora de renovar-se.


    


   



   




*

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...