dimecres, 31 de gener del 2018

Heroïnes del Realisme


Avui he explicat el Realisme i el Naturalisme als meus alumnes de 4t d'ESO. He aconseguit que s'interesessin per tots aquells personatges femenins que tant m'inspiren. Els he parlat de La Regenta, de Madame Bovary, de Tormento, d'Anna Karenina, de Doña Perfecta, de Fortunata y Jacinta, de Juanita la Larga, de Pepita Jiménez, de Marianela, de La desheredada, de Jane Eyre... 

La classe ha anat així:




*

dimarts, 23 de gener del 2018

BookFace





Tria una coberta xula que tingui cara, busca una persona que lligui perfectament amb la cara, o fas que una coberta coincideixi amb algú: ja tens una composició Bookface!
Això és el que han fet algunes llibreries (i biblioteques), un repte divertit amb resultats molt ben aconseguits, originals i també divertits.
El joc va sorgir com a iniciativa per a recomanar llibres fa un parell d'anys a la Biblioteca Pública de Nova York quan en Morgan Holzer va adaptar aquesta idea de l'"Sleeveface", on la gent adaptava la seva cara a les cobertes mítiques de discos.
Actualment la llibreria francesa Mollat ha reactivat la iniciativa i si seguim l'etiqueta #BookFace per les xarxes socials podem veure l'èxit que està tenint.

M'imagino els llibreters esperant el client ideal i demanant-li sisplau si pot agafar un llibre concret i plantar-se'l a la cara.






*

dijous, 18 de gener del 2018

Per què escrivim?



Per què escrius és una pregunta que sovint ens fan. I també, Encara escrius?, com aquell qui ha passat la grip i en trobar-te'l li demanes si encara tus. Com si fos una malaltia, una dèria adolescent o una mania que caduca.

Per que escriu la gent? Alguns diuen que tenen la necessitat d'escriure cada dia, d'altres que han de treure allò que els bull al cap o fins i tot n'hi ha que ho tenen com un repte, com una obligació. També n'hi ha que ho fan per lligar o fins i tot perquè està de moda, és a dir, com a simple "postureig". 

Per què escric? Escric perquè m'agrada llegir. Escric perquè m'encanta fer-ho i perquè em diverteix. Si en un futur no m'ho passo genial escrivint, no ho faré més.


*Altres motius pels quals escrivim:




*

divendres, 12 de gener del 2018

10 anys sense Ángel González





Avui: 10 anys sense Àngel González, el poeta de la senzillesa, com si fos fàcil escriure poemes de forma senzilla. Això és el que més ens costa i el que triguem més en aprendre els poetes, deixar de banda els artificis i el barroquisme poètics.

Aquest és un dels meus poemes preferits, gaudiu-lo: 


Inventario de lugares propicios al amor

Son pocos.
La primavera está muy prestigiada, pero
es mejor el verano.
Y también esas grietas que el otoño
forma al interceder con los domingos
en algunas ciudades
ya de por sí amarillas como plátanos.
El invierno elimina muchos sitios:
quicios de puertas orientadas al norte,
orillas de los ríos,
bancos públicos.
Los contrafuertes exteriores
de las viejas iglesias
dejan a veces huecos
utilizables aunque caiga nieve.
Pero desengañémonos: las bajas
temperaturas y los vientos húmedos
lo dificultan todo.
Las ordenanzas, además, proscriben 
la caricia ( con exenciones 
para determinadas zonas epidérmicas
-sin interés alguno-
en niños, perros y otros animales)
y el «no tocar, peligro de ignominia»
puede leerse en miles de miradas.
¿Adónde huir, entonces?
Por todas partes ojos bizcos,
córneas torturadas,
implacables pupilas,
retinas reticentes,
vigilan, desconfían, amenazan.
Queda quizá el recurso de andar solo,
de vaciar el alma de ternura
y llenarla de hastío e indiferencia,
en este tiempo hostil, propicio al odio.


Podem escoltar-lo llegint la seva obra:





Ángel González creia que la funció del poeta era il·luminar el món, que el lector completa el poema i que tots som artistes, però no tots podem fer obres d'art; es pot tenir més raó?:






*

diumenge, 7 de gener del 2018

Principis





Hi ha llibres que ens marquen, hi ha llibres que ens fan estimar la literatura, hi ha començaments de llibres que ens enamoren, que ens fan tornar a la lectura una i altra vegada. I n'hi ha que tenen uns inicis tan especials que ens marquen.
Si el final d'un llibre és important perquè tanca la història i ens deixa bon gust de boca (o no), els principis són la base perquè la història ens atrapi o ens rebutgi.
Hi ha novel·les amb principis memorables, com ara aquell "La heroica ciudad dormía la siesta...", principis que se'ns claven i no podem deixar de repetir.

He regirat entre els meus llibres i he buscat alguns dels meus començaments preferits, aquells que em van marcar d'adolescent (o posteriorment) i que m'han format com a lectora i escriptora. Els deixo aquí sense citar l'obra, només poso les paraules per gaudir-ne sense prejudicis:















*