divendres, 22 de febrer de 2013

L'avió de paper

Quan va aparcar el cotxe va advertir que al seient del copilot hi havia un petit avió de paper. No l'havia vist entrar. No sabia de qui podia ser. Va mirar cap enrere, cap als costats. El va agafar i es va adonar que era una fotografia, una polaroid que algú havia transformat en avió. El va desplegar i el va observar atentament. Es veien cares grans i somrients, i al centre d'una d'elles, amb lletres diminutes, si et fixaves bé es llegia: "Després de la turbulència de la nit arribarà el silenci. Gran i blanc com un llençol estès. I arribarà lentament com una dolça destrucció. Com l'olor de gessamí a l'estiu. Com aquelles paraules d'amor que mai no em vas dir". Va tancar bé el cotxe. Va decidir aprendre aquelles paraules de memòria i convertir-les en el seu credo. Va arribar a casa, va obrir la porta i va intentar recitar-les-hi molt solemnement al seu marit. Però només li va sortir: "Vols ser el meu petit poni?"




*

2 comentaris:

  1. mitic poni jejejeje ultimamament me comprat bistecs de cavall jejeje fora coña son bons ehh son aquells cavalls peluts q corren pel pirineu frances suposo o de por ahi ...ja se fa angunia potser com els anglesos q els fa angunia el conill pero es bona ehhh ...jeee:) records rak!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...