dimarts, 13 de desembre del 2011

Converses d'autobús

Els viatges en autobús, encara que siguin curts, són una font d'inspiració. M'agrada mirar per la finestra i escoltar les converses de la gent, de vegades s'aprenen coses. Avui he escoltat aquesta frase:

- Cuánto coche parriba y pabajo. Cómo se mueve el personal, ¿no?

I després d'intentar amagar el riure, he reflexionat sobre el que he après:

1. Que a les 10 del matí hi ha una alta circulació automobilística per les carreteres catalanes.
2. Que la gent contínuament es mou, es desplaça, preferiblement en cotxe.
3. Que la massificació de cotxes i/o de persones provoca sorpresa en els viatgers d'autobús.

No té desperdici. Fantàstic.

*

3 comentaris:

  1. I de l'expressió lingüística, què me'n dius? No té desperdici!

    ResponElimina
  2. Ai, sí, Teresa, i si sabessis com continuava... Una conversa digna de diccionari ;)

    ResponElimina
  3. Doncs una frase q recordo d una choni de 30 q conec q me l hauria d haver enrollat el dia q la vaig coneixer em deia ay el marc mi amor del amor hermoso mes avançada la nit em va donar tres segons per filetejarla pero em va enganxar toloko ...res un dia deixa anar: chikillo q te va atropella un coche de tres puertas... Y em vaig tornar a quedar toloko...Res s ha fet un facebook ja te 800 amics q la adoren i adulan..com diuen per alla la veritat es q es un peaso parienton de la parra...toloko toloko toloko...jejeje

    ResponElimina