dissabte, 8 d’octubre del 2011

Sóc la Holly Golightly


Aquesta setmana la famosíssima pel·lícula Esmorzar a Tiffany's (1961) ha celebrat 50 anys de la seva primera emissió, encara que a Espanya va arribar 2 anys més tard. És una adaptació bastant lliure de la novel·la de Truman Capote del mateix títol, un dels meus llibres preferits (encara que en castellà es va titular Desayuno con diamantes, com tothom sap).

M'agrada més la novel·la, és molt més rica des de tots els punts de vista, i més crítica amb la frívola, i excessiva en molts aspectes, alta societat del Nova York de l'època. Però és evident que el film ha gaudit d'un èxit molt més gran sobretot degut a la unió de Blake Edward (director), Audrey Hepburn (protagonista) i Henry Mancini a la banda sonora (qui no ha cantat o taral·lejat alguna vegada Moon river?). És sabut que el Truman Capote volia a la seva amiga Marilyn Monroe per al paper de la Holly Golightly , però el director va triar l'Audrey i des de llavors el Truman li va agafar tírria.
Des de sempre a les crítiques o comentaris del llibre s'ha volgut identificar l'autor amb el protagonista masculí, el Paul, un escriptor encara sense èxit, solitari i incapaç d'enamorar-se d'una dona, d'aquí la identificació: escriptor i homosexual. En canvi, jo sempre hi he vist un clar paral·lelisme amb la Holly i no amb el Paul, per tant, tal i com va fer Flaubert afirmant "Madame Bovary sóc jo", a les declaracions que Capote va fer al seu llibre Música per a camaleons "Sóc alcohòlic. Sóc drogoaddicte. Sóc homosexual. Sóc un geni",  jo afegiria a l'estil del geni francès "Sóc la Holly Golightly".



*

7 comentaris:

  1. No he llegit el llibre de Capote, però me'n fas agafar ganes. Sempre m'ha agradat el transvestisme literari; dit d'una altra manera, l'evidència que la persona no penja, necessàriament, de la classificació de gènere.

    ResponElimina
  2. Aquesta setmana he escoltat una entrevista telefònica a TV3 a un dels fills de Audrey Hepburn, Sean Ferrer, amb motiu de la publicació d'un llibre de fotografies més personals de l'actriu seleccionades pels seus dos fills. Immediatament, em van venir ganes de veure la pel·lícula de nou, de la qual tenia un record llunyà. Ara toca llegir el llibre. Gràcies per la recomanació literària.

    ResponElimina
  3. Núria, estic totalment d'acord amb tu, s'han de superar les barreres de gènere.
    Begoña, t'agradarà, és una novel•la breu exquisida i que he recomanat sovint ;)

    ResponElimina
  4. Holy estava inspirada no en T.C. i sí en l'esposa de Walter Matthau. O això vaig llegir jo en un lloc de fiar.
    Està clar que Peppard res té a veure amb T.C.
    És una pel·lícula fluixa que se sosté per l'Audrey, per la música, dos puntals suficients per una comedia lleugera.

    ResponElimina
  5. Jo al final la vaig llegir....pero jo soc com els peixos del teu premiat relat...l hauria de tornar a llegir per fixar me millor amb aixo de la critica de la alta societat de nova york es interessant...recordo q hi havia un bar on hi anava molt algu q eren com familia quasi...pero no u podria assegurar ...es q els del bar de sota a casa meva son com familia tb per aixo em sembla recordar-ho...millor la busco q corre al altillo de casa i a llegir...

    ResponElimina
  6. Jo al final la vaig llegir....pero jo soc com els peixos del teu premiat relat...l hauria de tornar a llegir per fixar me millor amb aixo de la critica de la alta societat de nova york es interessant...recordo q hi havia un bar on hi anava molt algu q eren com familia quasi...pero no u podria assegurar ...es q els del bar de sota a casa meva son com familia tb per aixo em sembla recordar-ho...millor la busco q corre al altillo de casa i a llegir...

    ResponElimina