diumenge, 6 de novembre de 2011

Nerone Superstar


Mai no m'han fet el pes els musicals, ni teatrals ni cinematogràfics. De tant en tant es posen de moda, van i vénen, sempre tornen amb més o menys èxit. Alguns dels més famosos i reconeguts són Fama, Cats, West Side Story, Annie, Hairspray... I com no, Jesucrist Superstar.
Per molt atractius que semblin alguns dels títols no hi ha manera que els aguanti. No m'agrada quan els personatges d'una pel·lícula es posen a cantar, tots extasiats. Bé, potser l'única vegada que m'he rigut i m'ha satisfet aquesta reacció inesperada dels actors sigui el film El otro lado de la cama; cap més.
Però a Roma vaig descobrir que els musicals segurament estan de moda perquè en uns dels temples romans que encara es conserven vaig trobar aquest cartell. Vaig pensar que com Jesús ja està musicat han triat a Neró i la seva vida per a un nou espectacle. La veritat és que dóna molt de joc, com a tirà i gran perseguidor dels cristians. Ja m'imagino a escena l'emperador tot cofoi tocant la lira, darrere la ciutat en flames i tothom corrent i cantant. Tot un clàssic renovat.

P.S.: Després de donar-li tombs a aquest nom, he pensat que si ningú no gosa fer el musical, també seria un bon títol per a un joc d'ordinador, de la Wii o de la Play 3. Superstar Nero: aquí ho deixo.

*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...