L’home sense soroll va decidir cosir-se cascavells a les sabates, al rellotge que mai es treia, al cinturó. A la bossa. Només ho va fer en algunes peces de roba perquè no suportava els pírcings. D’aquesta manera el sentirien apropar-se, entrar en una habitació, obrir la porta i ja no s’espantarien.
Per un moment, l’home sense soroll es va sentir com un gat, un gran gat, un gat domèstic. Però només va ser un moment.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada