Cafè amb llet

Vam anar a prendre alguna cosa després de dinar al bar de sempre. La nova de l'oficina es va apuntar. El vell cambrer es va apropar arrossegant els peus, com sempre també. Demanem cafès sols, tallats, cigalons de conyac, de bayleys, d'anís..., alguna infusió i uns xupitos d'herbes per a la digestió. La nova va demanar l'última. El cambrer li va preguntar què volia amb un escuradents entre les dents. I ella va dir Vull un cafè amb llet curt de cafè, i que sigui descafeïnat de màquina, teniu llet de soja?, Ah no, doncs amb llet desnatada sisplau, i que no estigui calenta sinó tèbia; teniu mel?, Ah no, i sucre negre?, ah tampoc, doncs sacarina però granulada, no d'aquella en pastilles, i desitjaria que m'ho portessin en un got llarg en lloc d'en tassa, gràcies. El cambrer la va mirar de dalt a baix i li va preguntar Alguna cosa més princesa? I ella va afegir Doncs desitjaria una mica de espumeta de llet per sobre, que no sigui nata que engreixa, i si no és molta molèstia  una espurna de cacau en pols pel damunt. Tots havíem deixat de parlar i miràvem a la nova i al cambrer, gairebé sense respirar, esperant una mala resposta per part d'ell. Però no va ser així, es va dirigir cap a la barra amb la comanda. Em vaig aixecar al servei i quan vaig passar per davant del cambrer vaig sentir el final de la comanda: ... un de sol, dos orujos d'herbes i un cafè amb llet curt ...%? ... #! ...! ... * ... @:! ....... i un cafè amb llet COLLONS. Vaig somriure.

*