divendres, 9 de novembre de 2012

Un poema


*

Tornes cada nit, en silenci,
als meus ulls envermellits.
Al capvespre has aparegut
amb una flor als llavis:
nàufrag de mi mateix
no he vist que l’he perduda,
que ni veig l’ombra
reflectida al seu mirall
ni tinc, solitari, roses roges
per omplir
aquesta cambra buida.
Hauré d’aprendre a viure
en una gran casa com un exili
sense el ressò de la seva veu
enmig d’un llarg silenci.

*




* D'Astrolabi



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...