dilluns, 4 de març de 2013

Estranys que et parlen

Darrerament la gent em parla pel carrer, deu ser que ja no escolto converses d'autobús ni de tren i llavors se m'apropen les frases perquè pugui escriure-les aquí.
L'altre dia un senyor que venia caminant darrera meu em crida, encara que jo no sabia que em cridava a mi:

- Conxi, Conxi! Eh, Conxi!
- ...
- Conxiiiiii!!!
- ... ... ...
M'aturo a obrir la porta de casa i el senyor se'm planta davant i pregunta:
- Conxi... Ets la Conxi?
- M'ho diu a mi?
- Sí sí...
- Doncs no sóc la Conxi, no. (Però si està a un pam de la meva cara!).
- Ah, perdona, pensava que eres la Conxi.

I avui vaig a un caixer automàtic, està ocupat i també hi ha una dona, li pregunto si és l'última i em diu que no, que està mirant una cosa. Sembla que s'en va però torna i em diu:

- Perdona, et puc fer una pregunta?
- Sí...
- És que em treus d'un compromís...
- Ah, bé...
- De 93 fins a 100 van 7 oi?
- Doncs sí, 7...
- Oh, gràcies per ajudar-me, ja m'ho pensava.
- ......... ....... .......

 Sóc bona en matemàtiques i en assemblar-me a les Conxis. Ara ja ho sé.

*

1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...