dissabte, 20 de juliol de 2013

Sola a casa

Se sentia gairebé perfecta, però no trobava el seu lloc a la casa.
Era massa gran per a ella i ara li semblava que era molt lluny de la ciutat. No sabia quant trigaria a acostumar-se a la nova situació, als nous espais. A més, les primeres nits havia tingut molts malsons, va somiar cada dia amb la seva àvia, per què la visitava ara en somnis? Ja no recordava els anys que feia que havia mort. I li repetia una i altra vegada "menys és més, menys és més", donava mitja volta i desapareixia caminant lentament. No sabia com interpretar-ho, com un avís?, com un presagi?
Totes les nits es despertava, comprovava que el seu marit dormia com un tronc i intentava agafar el son de nou, però li era del tot impossible, la imatge i les paraules de la seva àvia es gravaven al seu cap i la colpejaven del parietal al occipital, " més, més, més, més ... ". Llavors s'aixecava i deambulava per l'enorme casa, encara mig buida, per familiaritzar-se amb tots els racons fins que sentia algun soroll estrany i tornava corrent a la seva habitació per refugiar-se sota els llençols.
Avui no passarà, es deia, avui dormiré d'una tirada, i va mirar de reüll el pot dels somnífers.
En realitat li encantava la casa, viure al camp, i odiava les ciutats nervioses; la va triar ella després de visitar-ne més d'una vintena, i se sentia feliç allà, tot i no trobar el seu lloc encara. Avui no tindria malsons, es repetia. Havien sopat aviat i ell acabava d'anar-se'n al llit, demà havien de matinar tots dos, però ella li havia dit que encara no tenia son, que era aviat i que es quedava a llegir una estona al sofà. Menys és més, va tornar a recordar i se li va posar la pell de gallina.
Es va acomodar al sofà i va començar a llegir. Després de quinze minuts es va desconcentrar, va tancar el llibre i va mirar al seu voltant. M'agrada la casa, es va dir, m'agraden els mobles, no em sento sola i sóc gairebé perfecta. Però va intuir els malsons com un vent gelat i es va preguntar què faria la Katherine Mansfield al seu lloc. Però en lloc d'esbrinar-ho en el llibre, va preferir obrir el flascó.




*

1 comentari:

  1. DIAZEPAN WOMAN JEEE ;)L'altre dia vaig estar a punt de passar per vila , tinc un amic q s'esta a canyelles, a prop ,i de vegades van de festa a vila jeee ;)Aquesta vegada la he imprimit, tinc una impresora de collons la antiga ja tenia 12 anys ...anirem al nostalgic cap alla a l' Agost si esteu per alla ...bingooo !!! dew rak!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...