diumenge, 18 d’agost de 2013

Tràveling

Un home amb barret i guants negres surt de l’habitació del costat sense acomiadar-se. L’home se sent completament desterrat i només desitja admirar el pas vulnerable de les dones. Al cap del carrer, l’Audrey s’atura un segon i es pregunta si un cartier d’or pot ser tan antielegant com una sola de sabata. Mentrestant, l’home arriba al mateix carrer, observa aquell àngel imprevist i la segueix fins a la cantonada. Allà li estira el braç, es treu un ganivet estèril de la cintura i li diu: -Perdoni, senyora, els seus passos fan olor de pólvora i m’he adonat que el meu cor té la mida exacta de la seva mà. 
Com que era la primera vegada que l’atracaven, l’Audrey li va respondre que havia après a parlar francès amb les cançons romàntiques.





*

1 comentari:

  1. quin viatge nena!! bueno no!! lo segúent!!! jeeee ;) i a part m'he montat una peli simbolica en fiii ... q se me va !! jeeee ;) genial!!!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...