dimecres, 13 de gener de 2016

Adéu, Bowie





Després dels virus, les vacances, el nou any i les mancances..., tornem-hi!
Una de les mancances més recents i que a sobre enceta l'any és la del David Bowie. Se n'ha anat sense fer soroll, sense avisar i fent de la seva mort una nova obra d'art.
Els homenatges han estat, i encara són, molt nombrosos: fotos, vídeos, reportatges, cançons i pel·lícules inunden les xarxes.
El Bowie per a mi és tornar a ser una nena, tornar als vuitanta, tornar a intrigar-me amb uns ulls de diferent color, tornar a les seves pelis, sí, més que a les cançons tan conegudes. Bowie és sobretot Bon Nadal Mr. Lawrence -1983- i L'ànsia (The hunger) -1982-. Fins i tot li vaig escriure un poema a una de les escenes més impactants de Bon Nadal... El deixo per a un altre dia.








Ens hem quedat sense màgia.

*

4 comentaris:

  1. Jo em vaig quedar de pedra, el feia arrivant als 80, els rocksers es cuiden molt ara...malaïda malaltia el cancer. Sempre diuen aviat serà com un cosnstipat , ganes hi ha ja de que arribi aquesta tecnologia médica...!!! la realitat és q s'ha avançat però queda molt camí encara ...
    pd: Bon any per tota la colla !!!

    ResponElimina
  2. Per mi Bowie es màgic dance (homes amb malles, un concepte que per sort no s'ha popularitzat)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...