Ara que fa calor i que torna el temps bonic de les vacances, el relax, la platja (o no) i tenim molt de temps per llegir, i molt per escriure, doncs he pensat recollir els 10 millors consells (o no) que Ray Bradbury donava a aquells que desitjaven convertir-se en escriptors, en grans escriptors (o no). Tanmateix, val la pena tenir-los presents i seguir-los (o no):
1- No comencis escrivint novel·les: ocupen massa temps i és millor llançar-se a escriure un munt d'històries curtes, tantes com sigui possible. «No es poden escriure 52 mals contes seguits», afirmava.
2- Els pots estimar, però NO pots ser ells: els grans mestres hi són i els intentaràs copiar, encara que sigui de manera subconscient. Tingues-ho en compte.
3- Analitza als grans mestres del relat curt: Bradbury ens parla, per exemple, de Dahl. Cal afegir també els seus propis contes.
4- Mobla el teu cap: llegir, llegir i llegir. Tots els dies, abans de dormir, un conte, un poema o un assaig. Això sí, segons ell, res de coses modernes.
5- Desfés-te dels amics que no creuen en tu: no t'envoltis de gent que se'n riu del que escrius o de les teves ambicions literàries. Són un llast.
6-Viu a la biblioteca: res d'ordinadors! Bradbury era un gran defensor de les biblioteques públiques. Dels ordinadors, en canvi, en tenia una opinió negativa. Aquí no la va encertar tant.
7- Enamora't de les pel·lícules: i si són clàssiques, millor.
8- Escriu amb alegria: Escriure no és un negoci seriós i si comences a sentir la literatura com si fos una feina és que es convertirà en porqueria. Cal fer enveja amb allò que fas.
9- Fes una llista amb deu coses que adores i altres deu que odies: llavors escriu sobre les deu primeres i després mata les deu segones, escrivint també sobre elles. Fes el mateix amb les teves pors.
10- Recorda, amb l'escriptura el que estàs buscant és tan sols a una persona que s'apropi i et digui «M'encanta el que fas»: o, com també diu Bradbury, una persona que se t'apropi i digui «no estàs tan guillat com diu la gent ».
*
Dels autors clàssics de la ciència ficció es el que menys m’agrada.
ResponElimina